Gimnàstica a cops de fuet, somnis de mozzarella i gelats enormes, notes enganxifoses, morros bruts, suor, temptacions diverses i molta determinació. La rectitud del fuet fa tremolar el nou 12” de Guillamino, remullat de funk, wonky i dubstep.

Una oda a la vigorexia i a les calories. Un cant a les samarretes suades i les panxes planes, un crit exortant a trencar-nos a cop d’abdominals o un crit d’extenuació com el de les tenistes en l’enèsim punt de break.

Aquests 4 nous temes marquen la nova mutació de l’inquiet Guillamino, un dels artistes més inclassificables i amb projecció internacional que ha donat l’escena barcelonina. La millor ocasió per comprovar-ho serà aquest juny en diversos esdeveniments vinculats al festival Sónar.

El B.A.I.X. es l’element principal d’aquest EP, arrambat a la bass music més gruixuda. Guillamino ens entrega rodanxes enormes de mozzarella bass al tema central, “Whip Gymnastix”, mentre un crit marcial ens empeny endavant en un creuament de teclats gòtics i garatgers, amb ritmes bounce propis del dirty south americà i una melodia esmolada i triomfal.

“Left in the wild”, és pop gelat del 89 però despertat de nou amb 3 cafeteres de més. El baix aquí rasca i està cobert de sucre glacé. Un popeye de limón!

“Son of a beach” és un remember when dels old days d’en Guillamino, quan va començar amb això del hip hop fent graffitis però escoltant Ramones. Algun fill de platja deia que això no molava, aleshores. El baix és fet de chiclet boomer i petazetas.

A la cassola dubstep de “Cricket Bug” se’ns cola un grill sorollós, fent amistat amb un baix trencat però llaaaarg com un dia sense funk. Frozen funk amb veus sensuals que ens tempten perquè tornem a fotre-li mà a la nevera.

BR029 / 2010