Neteja

“El que ens mou és el desig de trencar totes les coses”, canten els Surfing Sirles. I en qualsevol dels seus concerts incendiaris estan a un mil•límetre de confirmar-ho. Calia una banda que portés el rock’n’roll fins a aquest límit, on l’actitud i el soroll esclaten per regalar-nos una explosió d’idees.

Sempre amb la navalla a la mà, en el món dels Surfing Sirles coexisteixen Sideral i JV Foix. Canten a la Fageda d’en Jordà, als ionquis de Can Tunis, als zombis que okupen la mansió de Michael Jackson, a l’alquímia, als paios punks rumberos… Si convé, tiren de trompetes mariachis o fins i tot introdueixen Nicolau Casaus en una història de bandolers que acaba pervertint l’himne del Barça. Sembla complicat, però quan escoltes el disc, tot és molt senzill. És garatge. És rock’n’roll. Perdó: és una obra magna del rock’n’roll ibèric!

Bregats en l’underground més underground barceloní (són un terç del quasi-llegendari Tripartit Invertit), Els Surfing Sirles són Martí Sales (veu i guitarra), Guillem Caballero (orgue i veus), Uri Caballero (guitarra) i Xavi Garcia (bateria). El disc l’ha produït Joan Colomo, servint el descontrol sirlero en el seu punt just.

Guillem Caballero, teclats i coros
Uri Caballero, guitarra
Xavi Garcia, bateria
Martí Sales, veu i guitarra

BR027 / 2010

  • Escolti senyora onada

    Escolti senyora
    Escolti senyora
    Escolti senyora
    Senyora onada!

  • El trineu

    Ets com la gasolina
    ets la Massiel
    t’assembles al Yul Brinner
    no tens pas pèl

    Mai res no et despentina
    et falta un peu
    Baixes rabent les pistes
    de Font Romeu

    Ves amb compte
    et robarem el trineu (x2)
    Si et descuides
    ens quedarem el trineu (x2)

    Te les promets felices
    llences coets
    prossegueix l’escrutini
    de les jet-sets

    Dibuixes serpentines
    damunt la neu
    A tots fas molt de fàstic
    perquè vas en trineu

    Ves amb compte
    et robarem el trineu (x2)
    Si et descuides
    ens quedarem el trineu (x2)

  • El ie-ié de l'alquimista

    Vull viure arrauxat
    vull viure espitregat
    i més igual fer-me burilles
    si la sang no vessa del meu nas
    si brilla és que per dins sóc diamantat

    He forjat el meu cor
    a pic i barrina
    canyes rom i cacaolat
    per treure’m l’espina

    Excavar-te és el meu fat
    quars, mica i feldespat
    he fet cursos d’alquimista
    no et preocupis jo ja sé el què em dic
    si dubtes nena mira bé el meu alambic

    He forjat el meu cor
    a pic i barrina
    canyes rom i cacaolat
    per treure’m l’espina

    I és quan rius que et veig les dents
    al dir 33
    Tiro la corda, m’hi aboco una mica
    no m’hi penso gaire i cap endins
    I es va fer la obscuritat
    perduts dins tes entranyes
    vam renéixer transformats
    en reis de les espanyes
    ens pintem les pestanyes

  • Neverland

    Un pot de tomàquet
    et van demanar
    i la caixera no te’l
    volia donar

    Nen, vine, apropa’t
    et va dir
    i mentre ho deia li van
    caure els dits

    La caixera, la caixera
    és un zombi (x2)

    Surts del súper
    esparverat
    el carrer és ple de fetge
    i de sang

    Gent a trossos
    i al solar
    un duel de gossos
    sense cap

    El teu colze, el teu cosmos
    carn podrida
    Caus a trossos, fas molt tufo,
    ets un zombi, ets un zombi

    Sembla mentida que no te n’hagis adonat que el teu cor s’havia aturat (x2)

    El teu colze, el teu cosmos
    carn podrida
    Caus a trossos, fas molt tufo,
    ets un zombi, ets un zombi

  • Han atropellat el gat

    Marrameu torra castanyes
    de Can Tunis al Raval
    ja duu el turulo als morros
    i a les mans el paper albal

    Diu que diuen que
    han atropellat el gat
    Diuen que diuen que avui
    han atropellat el gat

    Marrameu se’n va anar al Nitsa
    i va conèixer el Sideral
    ell no sospitava q’era
    el principi del final

    Diu que diuen que
    han atropellat el gat
    Diuen que diuen que avui
    han atropellat el gat

    Ofegat per l’hedonisme
    dels modernos de postal
    el que en uns fou esnobisme
    per ell resultà fatal

    Marrameu compte quan creuïs
    no t’enlluernin els fanals
    ets una taca a la vorera
    a la vorera ets un bassal

    Diu que diuen que
    han atropellat el gat
    Diuen que diuen que avui
    han atropellat el gat

  • UK a cavall

    En un rectangle blau m’estic
    pengen algues de les vores
    el que ens mou és el desig
    de trencar totes les coses

    Qui té fam qui es mor de gana
    qui té fam qui no té res
    qui té fam qui es mor de gana
    somnia truites (x2)
    i de tant en tant
    ous ferrats

    Sota el mar hi ha una esfinx
    té respostes de les bones
    dalt la figuera s’hi està bé
    no sé pas si en baixaré

    Qui té fam qui es mor de gana
    qui té fam qui no té res
    qui té fam qui es mor de gana
    somnia truites (x2)
    i de tant en tant
    ous ferrats

  • A la Fageda

    T’enterraran dins dels arbres
    just quan arribi l’hora foscant
    vius entre flors i obagues
    en els verds t’has trobat tancat

    I quan surtis d’aquí
    asilvestrat i ofuscat
    et costarà ser feliç
    els arbres alts et mancaran
    El teu enemic el sol
    duràs sempre ulleres fosques
    recorreràs tots els garitos
    et convertiràs en detritus

    Si vas pels volts d’Olot, amunt del pla,
    trobaràs un indret verd i pregon
    com mai més n’hagis trobat al món:
    un verd com d’aigua endins, pregon i clar;
    el verd de la Fageda. De la Fageda d’en Jordà.

    La molsa t’ha omplert per dins
    t’has plantat en una placeta
    creixes amb el cap ben alt
    fas ombra a les iaietes
    I quan bufa el vent del nord
    et sembla sentir els teus ancestres
    fas tap-tap amb les arrels
    i deixes ploure resina...

  • Saltamarges

    Ets un saltamarges sense remei
    amb les pròpies mans et despintes el cervell
    Puges per l’escala baixes en ascensor
    ningú no et demana perquè fas pudor

    perquè ets un
    paio punk rumbero (x2)

    No tens cap ni peus no tens perdó de déu
    atraques a les velles pels carrers de canovelles
    Surt una nit de festa homenatge a en Bonyegut
    l’enteniment abans de néixer ja te l’havies begut

    perquè ets un
    paio, punk, rumbero (x3)

    Envoltat d’amics que l’armen per les places
    una colla de gitanos et fan els coros i les palmes
    a punt de sortir el sol la guitarra rasca-rasca
    i els gitanos et bategen tot dient-te que ets un

    paio, punk, rumbero (x3)

    Dic shake-shake-shake
    aixeca l’aixella (x2)
    Xampú, xampú, xampú, xampú (x2)

  • Lo xicotet bandoler

    Vas seguint la pista
    sents un soroll rar
    és l'anestesista
    que et porta cap al far

    dalt de la muntanya
    sent un esquellot
    mates a la dona
    i et fas bandolerot

    ets estraperlista
    ets de l’almirall
    creues la carena
    amb queviures al cavall

    però algú t’ha sentit
    sents els trets a prop
    fas mitjavolta
    i encares a la mort

  • Cap al sol

    Cap al sol vaig cap al sol
    deixo enrere els satèlits
    el meu vol no el sap ningú
    faig la via dels famèlics

    Tinc un urc que’m fa orbitar
    a la vora dels misteris
    em faig gran em faig petit
    sóc com un globus que perd heli

    Cap al sol vaig cap al sol
    deixo enrere els satèlits
    el meu vol no el sap ningú
    faig la via dels famèlics

    Tinc un urc que’m fa orbitar
    a la vora dels misteris
    em faig gran em faig petit
    crec que he perdut tot el senderi