Un projecte Guillamino i Oriol de Balanzó. Amb la col·laboració d’Òscar Dalmau, Núria Feliu, Francesc Borrull, Lita Torelló, Jordi Beltran, Joan Colomo, Joan Eril, Martí Sales dels Surfing Sirles, Ernest Crusats de La Iaia, Núria Graham, Eduard Gener, Eric Sueiro de The Saurs o l’irreverent El Gordo del Puru

“Qui no vulgui pols…”

Bé, doncs hi ha qui en vol, i en vol dues tasses. Cas per exemple d’Oriol de Balanzó i Pau Guillamet, emmascarats sota el nom “La pols i l’era” amb la missió de deconstruir el pop català, o alguna cosa que s’hi assembla. I a més embolicant a tot quisqui. De Núria a Núria: de la Feliu a la Graham y tiro porque me toca. Sempre sota el mestratge del groovefather Òscar Dalmau, han rebuscat per les cubetes antics singles de ie-ié dels 60, perles encara massa oblidades, per extreure’n ara un beat, ara un riff, ara una frase. I jugant amb aquests elements han vestit un cançoner completament nou però impregnat de l’esperit d’aquella època. Una gran dicotomia sonora. Una marcianada amb cap i peus, però una bona marcianada al cap i a la fi. Per perpetrar atemptats com aquests mai es pot actuar sol. I com que la broma era massa seriosa com per no compartir-la, han embolicat en l’aventura tot un exèrcit de franctiradors sorgits de diferents generacions de la nostrada escena musical. Així, reivindiquen noms com Francesc Burrull, Núria Feliu o Lita Torelló convidant-los a fer nova música al costat de noms de darreríssima hora. Noms que, de fet, també sorprenen uns al costat dels altres: Joan Colomo, Joan Eril, Martí Sales dels Surfing Sirles, Ernest Crusats de La Iaia, Núria Graham, Eduard Gener, Eric Sueiro de The Saurs o l’irreverent El Gordo del Puru. A més de les veus radiofòniques del propi Òscar Dalmau (que, eps, s’ha animat a cantar!) i d’un Jordi Beltran que ens guia pel disc en plan American Graffiti.

Crèdits

Toni Molina: bateria

Gerard Cantero: baix

Genís Bou: saxo

Cristian Pallejà: trompeta

Anna Casas, Marc Pitarch i Mar Abella: coros

Pau Guillamet i Oriol de Balanzó: composicions, programació, veus, piano, guitarres, Hammond, elka, percussions i un llarg etcètera

Mescla i enregistraments addicionals: Cristian Pallejà i Ferran Resines

Mastering: Juanjo Muñoz, CatMastering

Gravat a casa l’Oriol i als estudis Caballo Grande

Disseny i direcció d’art: Gloria Bonet

Edició i management: Bankrobber

Fotografies: Noemí Elías

Vídeo: RV Films

BR082 / 2016

• És lluny

  Vaig comptant els dies
  Compto els minuts
  Cada segon que passa penso que vull tornar amb tu
  I jo aquí picant pedra
  Tot sol al despatx mentre tu
  per les fotos que penges sembla
  que menges gelats a Begur
  Arriba l'estiu
  tot es veu millor
  Tanta calor que el desig em fon
  Sempre enganxat al ventilador
  Només la mandra em refresca
  Un mosquit tigre em pica
  Són quarts de vuit
  Tu-tu-pà tu-tu-pà ja comença
  Tots ballen i remenen el mmmm
  I quan tornem a la feina
  Embussos, multes,rebuts, neguits
  Espero que quan et torni a veure
  Seguim parlant-nos a crits.

• Le llamaban el Fiera

  Un petó també és tan poca cosa
  Tu que camines
  Camines per la vora
  Acosta't, porta'm al Set Portes
  I després un taxi fins a dalt a Collserola
  Entelem els vidres, fem el foc i el fum
  Deixem els putus mòbils una estona ben lluny!
  Tens un posat tan estrany
  Mai no sé que és el que estàs pensant
  Et repentines amb clenxa amb aquella mirada distant
  I quan em deixes a casa, va i em dius:
  "Fins demà"
  Nena, ja saps quètinc entre les cames
  Dues rodes, fum i molt perill
  T'esperaré a sol i serena
  I a mitjanit et faré un...
  Allò va ser flor d'un estiu
  Somriu, recorda i ho reviu
  Arrossegava el cor dolgut
  És la manera
  de mirar enrerei saber que si has viscut,
  tot és perdut.
  Era un cretí, fosques ulleres
  Allà a les Tres Torres le llamaban "el Fiera"
  No em vas fer tan mal com haguessis volgut
  És la manera
  de mirar enrerei saber que si has viscut,
  tot és perdut.
  Nena, ja saps quètinc entre les cames
  Dues rodes, fum i molt perill
  T'esperaré a sol i serena
  I a mitjanit et faré un fill.

• Poca cosa

  Som poca cosa. Som tan poca cosa.
  Sóc tanpoca cosa quan ens creuem ni em saludes
  Tan pocque el teu gos no vol les meves carícies
  Ningú, així em diuen els del banc
  Perquè no arribo al teu catxet per ser un error important
  No tinc segon pis, els teus tacons són alts
  I unes cames llunyanes com veles blanques al mar
  Però he practicat dur amb la mètrica i la rima
  I tinc el flow per arribar a tu. Perquè et desitjo. Vida
  Som aquí cantant, fent-ho dur
  Cada vers és fet pensant en tu
  Sóc tanpoca cosa que vull ser-ho tot
  La llista és llarga, anem per feina que el temps estreny un poc
  Amb el teu vistiplaui el micròfon calent
  Els cantaré a l'audiència que em tornes boig, amor meu
  Mira aquí baix, això també és Univers
  No tinc planta ni alçada, però tinc el ser del meu vers
  I el saludo, en la nocturnitat delteu llit
  Des del transistor de la ràdio en directe
  El teu poeta petit
  Menys és menys, no hi ha res a dir
  Parlarem quan surtis del llit.
  Tens, i ho saps, una cosa diferent
  Que ens té atrapats en processó de lluïment

• No ho sabries mai (meslat i agitat)

  T'esperaré aquí al davant
  Fins i tot avui que plou tant i tant
  M'he estat arrossegant
  Des de ja fa massa anys
  Quan surts de treballar
  Jo amagat darrereun diari
  Faig veure que trobo de cop i volta
  i et convido a fer un bon vi
  Et podria matar. I tu,
  no ho sabries mai.
  No et podria estimar ningú,
  amb aquest posat tan guai.
  Fa de molt mal i mal pensar
  Que tu volguessis algú altre
  Em llançaria al fons del mar
  de d'allà dalt on tu ja saps
  Tres gotes cauen del rellotge
  Em despista la fred, la neu i el teu
  posat ferotge.
  Com si jo fos en James Bond i tu la Moneypenny
  Et podria matar. I tu,
  no ho sabries mai.
  Com si jo fos en James Bond i tu la Moneypenny
  No et podria estimar ningú,
  amb aquest posat tan guai.
  I quan surts de treballar
  Jo m'amago rere del diari
  I quan surts de treballar
  faig veure que topo amb tu
  i acabem... shake it, stir it.

• Xoc de trenes

  Veig... veig com t'atures i em mires
  Gires el cap i fas veure que et pentines
  Quan no et saludo no ésque em talli,és que tinc tantes palpitacions
  I a la guixeta haig de dir-te que hi guardo algunes fotos de tu en banyador
  Jo t'ho dic de veres que et desitjo
  Les teves trenes com l'Stairway to heaven
  Quan et trec a ballar fas veure que no t'agrada
  fas aquella cara com si no anés amb tu
  Però frec a frec la faldilla va fent-se present i
  s'escalfa l'ambient
  Ai com t'hi poses,Déu meu!
  I ves què dira la gent
  Però aprofita el moment i no surtis corrent
  perquè
  Jo ja no sócjo
  Ja no freno,ja no tinc control
  I tu ja no ets tu
  Tira'm les trenes, ves que pujo
  Arramba't a mi
  Un tren bala i un exprés de mitjanit
  xoquen, cremen, ballen, riuen i se'n van a dormir
  Mira que ets bufona i no t'havia vist de prop abans
  Dos o tres copes ho podrien canviar tot per sempre
  Quan no éremtan grans, jugàvema metges i encara a vegades em deies
  algun secret a cau d'orella i jo em posava a tremolar
  No fèiem plans
  No no no dubtavem tant
  Tot era nou i brillant
  i estava bé o mal i ara t'estic mirant
  i ja no responc perquè
  Jo ja no sócjo
  Ja no freno ja no tinc control
  I tu ja no ets tu
  Tira'm les trenes, ves que pujo
  Arramba't a mi
  Un tren bala i un exprés de mitjanit
  Xoquen,cremen,ballen,riuen,se'n van a dormir

• Tant de temps

  Tant de temps que ha passat
  Dintre meu, tanta nit
  L'arbre humit, observant.
  Com trenca el cel cap al clar.
  Ningú ho sap però si no fos
  per aquest jo que està amatent
  es podria escapar el vostre temps
  a un altre lloc, un pensament...
  ...esgotat
  dintre meu, tanta son
  Descanseu. Jo me'nvaig
  aquí dins, vigilant
  Ningú ho sap però, si no fos
  per aquest jo que està amatent
  Es podria escapar el vostre temps
  a un altre lloc, una altra gent
  si m'adormo com ho feu tots
  m'abandono de cap i cos
  Es podria esborrar aquest moment
  a un altre lloc, a un altre temps
  Es podriaescapar el vostre temps
  a un altre lloc,una altra gent
  Si m'adormo com ho feutots
  m'abandono de cap i cos

• El món s'acaba aquesta tarda

  Aquell lloc on vam estar fa temps ençà
  Ara hi passo en cotxe, ja res no és igual
  Quantes carreteres per on hem passat
  Ara rai que ja sabem on van
  Unes ombres creuen just pel meu davant
  M'aturo, baixo, camino i les vaig a trobar
  Un marrec, la mare van acomprar el pa:
  "Ves amb compte,fill,que el cor és fàcil de trencar"
  Tantes abraçades que ens van consolar
  Ara rai que sabem estimar
  Aquella noia em crida del voral estant
  m'aturo, baixo, camino però ja se n'ha anat
  Ombres,murs,parelles al marge
  Al teu pit una nova marca
  Aquell sol ja quasi no escalfa
  Cada,cada cop
  Cada,cada glop
  Cada,cada cop
  Baixa,baixa tot.
  Unes ombres creuen just pel meu davant
  M'aturo, baixo, camino i les vaig a trobar
  Per allà on camines
  Deixes un rastre de nostàlgia.
  Viu aquest dia.
  Que el món s'acaba aquesta tarda

• Sense brànquies

  El meu amor és l'animal més gran del món que es dessagna
  enfila un per un tots els estels i sabràs la llargada exacta
  De la ferida exhuberant i enganxifosa
  és verema de sang, és la fruita més dolça
  baixa coll avall un doll enorme
  és lacanià,és wagnerià, paraguaià
  I jo sense brànquies
  Privats de nom
  abraçant l'amor
  lliurats l'un amb l'altre
  Només vivim per aquest amor
  tendre és l'anhel
  però eixordador
  Sense temor
  dolç afany seductor
  El meu cor en ton cor
  un sol alè, una visió
  Ens vam trobar fora d'un bar,era molt fosc
  vam dir esquizofrènia
  Quan no tens res no esperes res
  i pots anar molt més per feina
  Ho teníemclar, ho tenim molt clar
  és unicorni el que volem and I just met you.
  Hey, I just met you and this is crazy so, here's my number
  and call me maybe