Amb un peu a cada banda de l’oceà, eXile ens parla de memòria, de pèrdua i del sentiment d’estrangeria. El repertori neix de l’obra de l’escriptor català Pere Quart i del xilè Pablo Neruda, dos poetes que van patir l’exili en carn pròpia. A més, s’ha completat amb cançons de Víctor Jara, Silvio Rodríguez i Lluís Llach (País petit) que ja formen part de la memòria col•lectiva.

eXile és una col•laboració entre joves músics xilens i catalans, reunits especialment per portar a terme aquest projecte. Guillamino, artista punter de l’electrònica catalana, apropa postures amb Manuel García, un dels cantautors més populars al Xile del s. XXI.

eXile va ser l’espectacle inaugural del darrer Mercat de la Música Viva de Vic, recollint excel•lents crítiques a la premsa.

Manuel García (Arica, 1970) aterra a Europa gràcies a eXile, però al seu país és ja una veu reconeguda, punta de llança d’una nova generació de cantautors. En temps de Bachelet, Manuel García respecte el legat de Víctor Jara o Violeta Parra però aporta una sensibilitat fresca i renovadora que li ha valgut els elogis de Rolling Stone i el premi Altazor. Músic versàtil, compagina el projecte en solitari, la banda de rock Mecánica Popular i escapades com l’espectacle Víctor Jara Sinfónico o la música del documental La ciudad de los fotógrafos.

Guillamino (àlies de Pau Guillamet, Barcelona, 1976) ha inaugurat l’any 2008 posant música a les campanades de TV3. Un bon auguri davant la publicació d’eXile i també del seu tercer disc en solitari, previst pel juny i on recuperarà el seu so genuí després de dos anys d’aventures heterodoxes: ha disseccionat la sardana, ha fet hip hop poètic, ha actuat al Japó, ha publicat el recopilatori internacional Atzavara (Third Ear), ha compost una banda sonora per a Marcel•lí Antúnez… La seva electrònica d’autor i la seva veu plena de soul han sonat a la BBC de la mà de Gilles Peterson i fins i tot John Peel.

BR015 / 2008