Guillamino portava quatre anys sense donar pràcticament senyals de vida quan es va tancar una setmana en una cel·la del monestir de Poblet. La vida entre els monjos, l’atmosfera del claustre, els paisatges intuïts des de la finestra… tots aquests elements van inspirar-li una sèrie de cançons pràcticament místiques, escrites des del jo més íntim i projectades cap a allò més infinit. Aquella estada és l’embrió del nou projecte que ara finalment es materializa: “Fra Júpiter”.

El gruix de les cançons del disc van néixer durant l’estada en solitari de Pau Guillamet al monestir cistercenc de Poblet, una setmana al rigor de la clausura i vot de silenci. En la soledat de la Torre Reial, a la sala gòtica de música, va enregistrar ascèticament les primeres preses, acompanyant-se de la guitarra i aprofitant la reverberació natural. Aquells enregistraments primigenis conformen la base sonora del disc i li confereixen el seu esperit eteri, a vegades fantasmagòric.

La producció dels temes, però havia de fer encara un bon viatge. Després de Poblet van venir nous enregistraments a Vallvidrera i Solsona, amb parada a Granollers per comptar amb la participació vocal del cor Petits Cantors Amics de la Unió, dirigit per Marta Dosaiguas. Les mescles finals les faria Joan Pons (El Petit de Cal Eril) al seu estudi-teatre de Guissona, per acabar el viatge al Canadà amb el mastering de Harris Newman als estudis Grey Market.

Tot i que el gruix de temes del disc són obra del propi Pau Guillamet, hi trobem també alguns versicles manllevats de l’Antic Testament; una adaptació de “Cançó”, l’últim poema escrit per Màrius Torres, així com una imprevisible versió de Sangtraït, “Els senyors de les pedres”.

Crèdits

Lletra i música: pau guillamet

excepte “cançó”, a partir d’un poema de màrius torres

“els senyors de les pedres”, de marc gonzález, josep maria corominas, martín rodríguez, joaquim mandado, juli ortín i guadalupe villar (sangtraït)

i alguns versicles manllevats de l’antic testament

tots els instruments: pau guillamet

cor: petits cantors amics de la unió de granollers, dirigit per marta dosaiguas.

gravat a:

sala de la música, torre reial del monestir de poblet (veu i guitarra)

estudi jezz records, solsona (bateria i orgue)

antic hospital de sant domènec, granollers (cor)

mescla: joan pons, teatre de ca l’eril, guissona

mastering: harris newman, grey mastering, quebec

fotografia: jordi geli

disseny gràfic: ramon ponsatí

objecte-disc: jordi rovira (carpepack)

agraïments:

a fra borja (hostatger) i tota la comunitat de monjos del monestir de poblet.

als nens i nenes del cor petits cantors amics de la unió de granollers: gerard profitós, mariona salamero, carla gómez, berta vila, martina vives, enric casanovas, gemma comín, eloi prat, carlota garrell. a la directora marta dosaiguas i a oriol padró.

a màrius torres i el seu últim poema.

a sangraït.

a en joan pons per la seva hospitalitat.

BR107 / 2018

• Càntic d'entrada

  menja la meva carn, sigues en mi
  beu la meva sang i jo en tu
  guarda'm mentre jec al llit
  per llevar-me bé de bon matí
  no comencis a xerrar
  fins que algú no et vulgui escoltar
  és aquest pa que jo dono
  per aquesta vida, per aquest món
  vigila que no facis el mal
  que la posta de sol no et trobi encara disgustat
  no t'allunyis encara, que el perill és a prop
  i jo no tinc, jo no tinc ningú que m'ajudi
  de nit, recorda com em dic
  obre els llavis amb tot el delit
  vetlla pensant en la llei del cel
  aprendràs tots els meus manaments
  no em cridis mai en va
  mai caiguis esclau de males arts
  és aquest pa que jo dono
  mira'm i compadeix-te de mi
  i no facis el mal
  que la posta de sol no et trobi encara disgustat
  no t'allunyis encara, que el perill és a prop
  i no tinc ningú, jo no tinc ningú que m'ajudi

• Serpent

  oooh, has de ser tu
  que m'estàs rondant
  no hi ha mai ningú
  per aquests voltants
  serpent, que em vens a veure avui
  com m'has conegut
  no t'ho ha dit ningú
  que era aquí amagat
  no t'ho creguis, no, quan et cridi
  et tinc por de veritat
  el teu verí és tan dolç i em dona vida
  em dona tot el que he somniat
  oooh, has de ser tu
  que m'estàs rondant
  no hi ha mai ningú
  per aquests voltants
  serpent, que em vens a veure avui
  com m'has conegut
  no t'ho ha dit ningú
  que era aquí amagat
  no diguis res, no, quan te'n vagis
  millor no saber-ho mai
  has deixat la casa perfumada
  durant tots aquests anys

• Cançó

  "nell'aer dolce che dal sol s'allegra..."
  inferno, VII
  melangia, el teu somni canta
  i una ombra a voltes l'enmudeix
  quan et tinc massa prop, m'espanta
  el silenci, dins teu, que em reflecteix
  de la crida sense resposta
  que fan els últims raigs del sol,
  tan endalt que aquell que s'hi acosta,
  cal que guanyi la nit en el seu vol
  d'on ve la música que et trenca,
  melangia, fràgil cristall,
  al vespre, quan la son blavenca
  ve, com la bruma al fons de cada vall?
  perdura eternament el teu amor
  un misteri que no es pot explicar
  les abelles que moren a grapats
  la boira que escampa al migdia
  per on haurà marxat?
  una matinada em llevo, a fora tot glaçat
  amb la certesa que m'escoltes, estem comunicats
  aquella mirada tan fugaç
  qui la pogués caçar?
  creador dels astres gegants
  perdura eternament el teu amor
  el sol que impera sobre el dia
  perdura eternament el teu amor
  governen la nit els estels i la lluna
  perdura eternament el teu amor
  el pas de les hores no el pot esborrar
  perdura eternament el teu amor
  amb mà forta i braç poderós
  perdura eternament el teu amor
  conduí pel desert el seu poble
  perdura eternament el teu amor
  quantes vegades es va haver d'aixecar
  perdura eternament el teu amor
  amb la por de no arribar més enllà

• Perdura eternament el teu amor

  un misteri que no es pot explicar
  les abelles que moren a grapats
  la boira que escampa al migdia
  per on haurà marxat?
  una matinada em llevo, a fora tot glaçat
  amb la certesa que m'escoltes, estem comunicats
  aquella mirada tan fugaç
  qui la pogués caçar?
  creador dels astres gegants
  perdura eternament el teu amor
  el sol que impera sobre el dia
  perdura eternament el teu amor
  governen la nit els estels i la lluna
  perdura eternament el teu amor
  el pas de les hores no el pot esborrar
  perdura eternament el teu amor
  amb mà forta i braç poderós
  perdura eternament el teu amor
  conduí pel desert el seu poble
  perdura eternament el teu amor
  quantes vegades es va haver d'aixecar
  perdura eternament el teu amor
  amb la por de no arribar més enllà
  perdura eternament el teu amor

• Fra Júpiter

  té boca però no parla
  té ulls però no hi pot veure
  les orelles que no hi senten
  no van bé
  i el nas que res no olora
  ni té veu la seva gorja
  ni el gust a la llengua
  fet malbé
  les seves mans no palpen
  els seus peus no caminen
  ha deixat de tocar a terra
  no van bé
  caminant sol en filera
  levitant entre les pedres
  amagat del sol per un
  clos de xiprers
  sempre tinc els ulls posats en...
  allibera els peus del meu pa...
  mireu-me i compadiu-vos del meu...
  que em sento sol i desvalgut, perdut
  veniu fills meus, pugem, veurem la...
  us ensenyo com heu de creure en...
  menjeu d'aquí aquesta meva...
  beveu, feu-ho per celebrar la...
  fe

• Perquè tu, perquè jo

  perquè tu, perquè jo
  vàrem ser fets l'un per l'altre
  perquè tu, perquè jo
  hi ha una màgia entre nosaltres
  vine aquí una estona que estarem tranquils els dos
  fes-ho així, m'agrada, ara em fas aquí un petó
  just aquell mal dia o el moment de mal d'humor
  quan m'aturo i et miro i no busco més raons
  no puc parar de mirar
  no puc deixar de remenar
  perquè tu, perquè jo
  vàrem ser fets l'un per l'altre
  perquè tu, perquè jo
  ja no ens cal ni parlar gaire
  quan la nit s'allarga, et retrobo en la foscor
  però el matí s'aixeca per il·luminar-ho tot
  vine aquí una estona que estarem tranquils els dos
  fes-ho així, m'agrada, ara em fas aquí un petó
  just aquell mal dia o el moment de mal d'humor
  quan m'aturo i et miro i no busco més raons
  perquè tu, perquè jo
  vàrem ser fets l'un per l'altre
  perquè tu, perquè jo
  hi ha una màgia entre nosaltres

• Un tros de pa

  baixa per la carretera
  molla i molla tira a terra
  que ningú no el pugui veure
  gira el cap i mira enrere
  ha estudiat una dreçera
  feia dies, jo, ja us ho deia
  que aquest noi no el podem creure
  fa el que pot per fer-se veure
  però és un tros de pa
  esgarrapa i esbufega
  és el més fort de la selva
  després jeu com una fera
  un petó i tot s'arregla
  diu que és l'últim cop que peca
  que demà segur que ho deixa
  ja ningú no el vol ni creure
  baixa el cap i mira a terra
  però és un tros de pa
  mare
  mare, mare
  sempre la mare
  mareta, mare
  ai la mare
  eixuga el plor i eixuga tot un mar
  alleta el fill, també l'home gran
  obre el camí com l'estrella polar
  mare, mare
  sempre la mare
  mareta, mare
  ai la mare
  cor durador, curat d'espant
  cel protector que et tinc al meu davant
  des del meu llit ets tan i tan gran
  mare, mare
  sempre la mare
  mareta, mare
  ai la mare

• Tremolor

  és aquella tremolor ∞
  s'apodera del teu tot
  m'ho he estat treballant ∞
  en una llengua que no podia parlar
  als racons on era fosc ∞
  ara hi plou i hi fa calor
  d'ara en endavant ∞
  sembla que tot anirà baixant
  una mà agafada, deixa'm reposar
  em vas fer aquella foto i ara hi vull tornar
  fas aquella cara que m'agrada tant
  sembla que s'acaba però torna a pujar
  hi ha dies que no paro i tot em fa mal
  fas una rialla i t'atravessa un raig
  és aquella vella olor ∞
  que es genera amb el cos a cos
  t'has deixat anar ∞
  entent tot el que deia sense pas parlar
  aquelles ombres i racons ∞
  les inunda un gran foc
  m'ho estàs demanant ∞
  sembla que tot anirà baixant

• Mare

  mare, mare
  sempre la mare
  mareta, mare
  ai la mare
  eixuga el plor i eixuga tot un mar
  alleta el fill, també l'home gran
  obre el camí com l'estrella polar
  mare, mare
  sempre la mare
  mareta, mare
  ai la mare
  cor durador, curat d'espant
  cel protector que et tinc al meu davant
  des del meu llit ets tan i tan gran
  mare, mare
  sempre la mare
  mareta, mare
  ai la mare

• Els senyors de les pedres

  hey, els seus ulls t'estan mirant
  anem, ells ens estan esperant
  foc, s'està cremant el castell
  surt, és el senyal de la nit (esperit)
  hey, tu estaràs preguntant
  quin camí hem de seguir
  per a poder-nos trobar
  hey, hem de guiar-nos pels ulls
  pels ulls foscos del falcó
  buscant el rastre perdut
  volen que vinguis amb l'aire
  quan faci fred
  són els senyors de les pedres
  et criden a tu
  hey, hem arribat a la fi
  ara només ens cal esperar
  noia, estàs sentint el poder
  escolta, ja són aquí
  són els senyors de la nit
  volen que vinguis amb l'aire
  quan faci fred
  són els senyors de les pedres
  et criden a tu