Fra Júpiter

Neteja

Guillamino portava quatre anys sense donar pràcticament senyals de vida quan es va tancar una setmana en una cel·la del monestir de Poblet. La vida entre els monjos, l’atmosfera del claustre, els paisatges intuïts des de la finestra… tots aquests elements van inspirar-li una sèrie de cançons pràcticament místiques, escrites des del jo més íntim i projectades cap a allò més infinit. Aquella estada és l’embrió del nou projecte que ara finalment es materializa: “Fra Júpiter”.

El gruix de les cançons del disc van néixer durant l’estada en solitari de Pau Guillamet al monestir cistercenc de Poblet, una setmana al rigor de la clausura i vot de silenci. En la soledat de la Torre Reial, a la sala gòtica de música, va enregistrar ascèticament les primeres preses, acompanyant-se de la guitarra i aprofitant la reverberació natural. Aquells enregistraments primigenis conformen la base sonora del disc i li confereixen el seu esperit eteri, a vegades fantasmagòric.

La producció dels temes, però havia de fer encara un bon viatge. Després de Poblet van venir nous enregistraments a Vallvidrera i Solsona, amb parada a Granollers per comptar amb la participació vocal del cor Petits Cantors Amics de la Unió, dirigit per Marta Dosaiguas. Les mescles finals les faria Joan Pons (El Petit de Cal Eril) al seu estudi-teatre de Guissona, per acabar el viatge al Canadà amb el mastering de Harris Newman als estudis Grey Market.

Tot i que el gruix de temes del disc són obra del propi Pau Guillamet, hi trobem també alguns versicles manllevats de l’Antic Testament; una adaptació de “Cançó”, l’últim poema escrit per Màrius Torres, així com una imprevisible versió de Sangtraït, “Els senyors de les pedres”.

Lletra i música: pau guillamet

excepte “cançó”, a partir d’un poema de màrius torres

“els senyors de les pedres”, de marc gonzález, josep maria corominas, martín rodríguez, joaquim mandado, juli ortín i guadalupe villar (sangtraït)

i alguns versicles manllevats de l’antic testament

tots els instruments: pau guillamet

cor: petits cantors amics de la unió de granollers, dirigit per marta dosaiguas.

gravat a:

sala de la música, torre reial del monestir de poblet (veu i guitarra)

estudi jezz records, solsona (bateria i orgue)

antic hospital de sant domènec, granollers (cor)

mescla: joan pons, teatre de ca l’eril, guissona

mastering: harris newman, grey mastering, quebec

fotografia: jordi geli

disseny gràfic: ramon ponsatí

objecte-disc: jordi rovira (carpepack)

agraïments:

a fra borja (hostatger) i tota la comunitat de monjos del monestir de poblet.

als nens i nenes del cor petits cantors amics de la unió de granollers: gerard profitós, mariona salamero, carla gómez, berta vila, martina vives, enric casanovas, gemma comín, eloi prat, carlota garrell. a la directora marta dosaiguas i a oriol padró.

a màrius torres i el seu últim poema.

a sangraït.

a en joan pons per la seva hospitalitat.

BR107 / 2018

  • Càntic d'entrada

    menja la meva carn, sigues en mi
    beu la meva sang i jo en tu
    guarda'm mentre jec al llit
    per llevar-me bé de bon matí
    no comencis a xerrar
    fins que algú no et vulgui escoltar
    és aquest pa que jo dono
    per aquesta vida, per aquest món
    vigila que no facis el mal
    que la posta de sol no et trobi encara disgustat
    no t'allunyis encara, que el perill és a prop
    i jo no tinc, jo no tinc ningú que m'ajudi
    de nit, recorda com em dic
    obre els llavis amb tot el delit
    vetlla pensant en la llei del cel
    aprendràs tots els meus manaments
    no em cridis mai en va
    mai caiguis esclau de males arts
    és aquest pa que jo dono
    mira'm i compadeix-te de mi
    i no facis el mal
    que la posta de sol no et trobi encara disgustat
    no t'allunyis encara, que el perill és a prop
    i no tinc ningú, jo no tinc ningú que m'ajudi

  • Serpent

    oooh, has de ser tu
    que m'estàs rondant
    no hi ha mai ningú
    per aquests voltants
    serpent, que em vens a veure avui
    com m'has conegut
    no t'ho ha dit ningú
    que era aquí amagat
    no t'ho creguis, no, quan et cridi
    et tinc por de veritat
    el teu verí és tan dolç i em dona vida
    em dona tot el que he somniat
    oooh, has de ser tu
    que m'estàs rondant
    no hi ha mai ningú
    per aquests voltants
    serpent, que em vens a veure avui
    com m'has conegut
    no t'ho ha dit ningú
    que era aquí amagat
    no diguis res, no, quan te'n vagis
    millor no saber-ho mai
    has deixat la casa perfumada
    durant tots aquests anys

  • Cançó

    "nell'aer dolce che dal sol s'allegra..."
    inferno, VII
    melangia, el teu somni canta
    i una ombra a voltes l'enmudeix
    quan et tinc massa prop, m'espanta
    el silenci, dins teu, que em reflecteix
    de la crida sense resposta
    que fan els últims raigs del sol,
    tan endalt que aquell que s'hi acosta,
    cal que guanyi la nit en el seu vol
    d'on ve la música que et trenca,
    melangia, fràgil cristall,
    al vespre, quan la son blavenca
    ve, com la bruma al fons de cada vall?
    perdura eternament el teu amor
    un misteri que no es pot explicar
    les abelles que moren a grapats
    la boira que escampa al migdia
    per on haurà marxat?
    una matinada em llevo, a fora tot glaçat
    amb la certesa que m'escoltes, estem comunicats
    aquella mirada tan fugaç
    qui la pogués caçar?
    creador dels astres gegants
    perdura eternament el teu amor
    el sol que impera sobre el dia
    perdura eternament el teu amor
    governen la nit els estels i la lluna
    perdura eternament el teu amor
    el pas de les hores no el pot esborrar
    perdura eternament el teu amor
    amb mà forta i braç poderós
    perdura eternament el teu amor
    conduí pel desert el seu poble
    perdura eternament el teu amor
    quantes vegades es va haver d'aixecar
    perdura eternament el teu amor
    amb la por de no arribar més enllà

  • Perdura eternament el teu amor

    un misteri que no es pot explicar
    les abelles que moren a grapats
    la boira que escampa al migdia
    per on haurà marxat?
    una matinada em llevo, a fora tot glaçat
    amb la certesa que m'escoltes, estem comunicats
    aquella mirada tan fugaç
    qui la pogués caçar?
    creador dels astres gegants
    perdura eternament el teu amor
    el sol que impera sobre el dia
    perdura eternament el teu amor
    governen la nit els estels i la lluna
    perdura eternament el teu amor
    el pas de les hores no el pot esborrar
    perdura eternament el teu amor
    amb mà forta i braç poderós
    perdura eternament el teu amor
    conduí pel desert el seu poble
    perdura eternament el teu amor
    quantes vegades es va haver d'aixecar
    perdura eternament el teu amor
    amb la por de no arribar més enllà
    perdura eternament el teu amor

  • Fra Júpiter

    té boca però no parla
    té ulls però no hi pot veure
    les orelles que no hi senten
    no van bé
    i el nas que res no olora
    ni té veu la seva gorja
    ni el gust a la llengua
    fet malbé
    les seves mans no palpen
    els seus peus no caminen
    ha deixat de tocar a terra
    no van bé
    caminant sol en filera
    levitant entre les pedres
    amagat del sol per un
    clos de xiprers
    sempre tinc els ulls posats en...
    allibera els peus del meu pa...
    mireu-me i compadiu-vos del meu...
    que em sento sol i desvalgut, perdut
    veniu fills meus, pugem, veurem la...
    us ensenyo com heu de creure en...
    menjeu d'aquí aquesta meva...
    beveu, feu-ho per celebrar la...
    fe

  • Perquè tu, perquè jo

    perquè tu, perquè jo
    vàrem ser fets l'un per l'altre
    perquè tu, perquè jo
    hi ha una màgia entre nosaltres
    vine aquí una estona que estarem tranquils els dos
    fes-ho així, m'agrada, ara em fas aquí un petó
    just aquell mal dia o el moment de mal d'humor
    quan m'aturo i et miro i no busco més raons
    no puc parar de mirar
    no puc deixar de remenar
    perquè tu, perquè jo
    vàrem ser fets l'un per l'altre
    perquè tu, perquè jo
    ja no ens cal ni parlar gaire
    quan la nit s'allarga, et retrobo en la foscor
    però el matí s'aixeca per il·luminar-ho tot
    vine aquí una estona que estarem tranquils els dos
    fes-ho així, m'agrada, ara em fas aquí un petó
    just aquell mal dia o el moment de mal d'humor
    quan m'aturo i et miro i no busco més raons
    perquè tu, perquè jo
    vàrem ser fets l'un per l'altre
    perquè tu, perquè jo
    hi ha una màgia entre nosaltres

  • Un tros de pa

    baixa per la carretera
    molla i molla tira a terra
    que ningú no el pugui veure
    gira el cap i mira enrere
    ha estudiat una dreçera
    feia dies, jo, ja us ho deia
    que aquest noi no el podem creure
    fa el que pot per fer-se veure
    però és un tros de pa
    esgarrapa i esbufega
    és el més fort de la selva
    després jeu com una fera
    un petó i tot s'arregla
    diu que és l'últim cop que peca
    que demà segur que ho deixa
    ja ningú no el vol ni creure
    baixa el cap i mira a terra
    però és un tros de pa
    mare
    mare, mare
    sempre la mare
    mareta, mare
    ai la mare
    eixuga el plor i eixuga tot un mar
    alleta el fill, també l'home gran
    obre el camí com l'estrella polar
    mare, mare
    sempre la mare
    mareta, mare
    ai la mare
    cor durador, curat d'espant
    cel protector que et tinc al meu davant
    des del meu llit ets tan i tan gran
    mare, mare
    sempre la mare
    mareta, mare
    ai la mare

  • Tremolor

    és aquella tremolor ∞
    s'apodera del teu tot
    m'ho he estat treballant ∞
    en una llengua que no podia parlar
    als racons on era fosc ∞
    ara hi plou i hi fa calor
    d'ara en endavant ∞
    sembla que tot anirà baixant
    una mà agafada, deixa'm reposar
    em vas fer aquella foto i ara hi vull tornar
    fas aquella cara que m'agrada tant
    sembla que s'acaba però torna a pujar
    hi ha dies que no paro i tot em fa mal
    fas una rialla i t'atravessa un raig
    és aquella vella olor ∞
    que es genera amb el cos a cos
    t'has deixat anar ∞
    entent tot el que deia sense pas parlar
    aquelles ombres i racons ∞
    les inunda un gran foc
    m'ho estàs demanant ∞
    sembla que tot anirà baixant

  • Mare

    mare, mare
    sempre la mare
    mareta, mare
    ai la mare
    eixuga el plor i eixuga tot un mar
    alleta el fill, també l'home gran
    obre el camí com l'estrella polar
    mare, mare
    sempre la mare
    mareta, mare
    ai la mare
    cor durador, curat d'espant
    cel protector que et tinc al meu davant
    des del meu llit ets tan i tan gran
    mare, mare
    sempre la mare
    mareta, mare
    ai la mare

  • Els senyors de les pedres

    hey, els seus ulls t'estan mirant
    anem, ells ens estan esperant
    foc, s'està cremant el castell
    surt, és el senyal de la nit (esperit)
    hey, tu estaràs preguntant
    quin camí hem de seguir
    per a poder-nos trobar
    hey, hem de guiar-nos pels ulls
    pels ulls foscos del falcó
    buscant el rastre perdut
    volen que vinguis amb l'aire
    quan faci fred
    són els senyors de les pedres
    et criden a tu
    hey, hem arribat a la fi
    ara només ens cal esperar
    noia, estàs sentint el poder
    escolta, ja són aquí
    són els senyors de la nit
    volen que vinguis amb l'aire
    quan faci fred
    són els senyors de les pedres
    et criden a tu