En/doll
Endollem un poeta d’última fornada amb un músic que va i ve de l’electrònica a la cançó. Els forats negres fan contacte i observem la reacció: el so del mot es troba amb les bases electròniques i raja un doll fresc de narrativitat poètica.
Guillamino i Pedrals proposen un hip hop juganer i espontani que no podria haver sorgit en cap altre lloc del món, només entre l’Eixample i el Carmel. És la versió més atramuntanada del hip hop. Una bufetada a l’ortodòxia de la poesia. La incontinència verbal que comparteixen MCs i poetes. I també és una broma molt seriosa.
En el llibre-disc (publicat conjuntament per BankRobber i Labreu Edicions) hi trobem des d’un recorregut pels carrers de l’Eixample (Pèl i ploma) fins al llistat d’impossibles que és Hipnosi giratòria, a més de divertits skits com Bullit. L’escriptor Màrius Serra signa la lletra d’El món és molt gran.
El poeta Josep Pedrals fa recitals per mig món des de 1997. Defensa la cara més oral de la poesia, però també ha publicat llibres (el més recent, El furgatori) i ha escrit espectacles teatrals. És col•laborador habitual en programes de Catalunya Ràdio i BTV.
Amb només dos discos, Guillamino ja s’ha consolidat com un dels músics més sorprenents de l’escena electrònica estatal. Ha publicat al Japó el recopilatori Atzavara i ha rebut els elogis de Gilles Peterson i el malaguanyat John Peel. Ara treballa en un projecte de revisió de sardanes conjuntament amb altres grups de l’escena independent, Música de ball.
BR013 / 2007