Neteja

Xarim Aresté és una de les cares més conegudes dels nostres escenaris i, paradoxalment, manté intacte el seu enigma. Ha tocat amb els artistes més respectats (de Josele Santiago a Maika Makovski, passant per Pascal Comelade) però d’un temps ençà posa tot l’èmfasi en el seu projecte personal. Amb els darrers discos li han plogut els premis: ‘La rosada’ va ser distingit amb l’Altaveu, el Cerverí i l’Enderrock de la crítica al millor disc de pop-rock de l’any; i recentment ‘Polinèsies’ s’ha endut el Premio MIN al millor disc en català de 2017. Ara ens sorprèn amb un nou EP de marcat contingut polític, sota un títol que no amaga les intencions: ‘Groc’.

Són quatre cançons escrites des de les entranyes i que tenen per rerefons la situació actual del país. “Sense vida” podría ser el mantra dels qui avui pateixen presó o exili. “Querida España”, una instància en clau irònica enviada, dins una ampolla, aigües de l’Ebre amunt. “Ni a besades”mira cap al passat en clau íntima: és la història del seu propi avi, que va patir la retirada a França, més tard condemna a un camp de concentració i finalment el cru retorn a casa en ple franquisme. “Sedició” completa el quadre amb un viatge per tot el nostre desgavell quotidià, amb trens que no funcionen, detencions arbitràries i altres desastres diversos.

Aquest disc esta dedicat als encausats per pensar o cantar. Gràcies.

Totes les cançons escrites per Xarim Aresté Horta. Gravat als Estudis Primaris a finals de 2017. Mesclat a Beat Garden per Pau Romero i masteritzat a Ultramarinos per Victor Garcia la primavera de 2018. Fotografia de Xavi Sánchez. Disseny i il·lustració de Joan Garau.

BR105 / 2018

  • Ni a besades

    La dignitat no s'implora davant d'aquell qui té la pren. L'odi que engulls no alimenta ni a besades. Ni a besades oblido els canons. Les mans ferides al terra, d'uniforme embrutant la neu. La bona gent de França no ens dóna ni aigua. No s'acabat mai la guerra i ara em porten presoner. Camí del camp de Miranda passem prop de casa. Per sort vaig poder tornar al poble, però ens ho havien pres tot. Pitjor que començar de zero és no poder construïr. Ni la joventut arrencada ni les humiliacions. Tan sols no poder expressar la ràbia, ni a vegades. Ni a vegades oblido els galons. Tot aquest silenci és un enrenou infernal al meu cap. Que difícil estimar si ni a besades, ni a besades oblido els canons.

  • Sense vida

    Sense tu. Sense flors. Sense pau. Sense pila. Sense amor. Sense vida. Sense estiu. Sense sol. Sense carn. Sense saliva. Sense sal. Sense llima. Sense fre. Sense casc. Sense son. Sense gana. Sense mi. Sense blaus. Sense verds. Sense substància. Sense mans. Sense alè. Sense paraules Sense claus. Sense llum. Sense tu. Sense flors. Sense amor Sense vida.

  • Sedició

    Hem heretat el corral, amb quatre canyes quedarà com cal. El podrem llogar per un parell de figues. Caps de setmana, una llauna de sardines. I això que la padrina no volia -No sóc prou home per la teva filla? D'acord que no sóc cap sant, però tu com pots ser tan arrogant? Sort que ha arribat la primavera, amb la boira vaig perdre la la cartera. Per Nadal ja no quedava llenya i vam haver de sopar cadernera. Sant Esteve va haver de tornar enrere però es va trobar un tall a la carretera. Portem una setmana a l'estació fent cua per si arriba el tren del carbó. L'única estufa és la cafetera, des d'octubre que no tinc trempera. Estic per tirar-me al pou però tampoc això no em ve de nou. Tinc por que em deixi la dona, si s'entera segur que no em perdona. Crec que he perdut els nens, els estalvis i els cabells. Crec que em donaré a la fuga, dir la veritat és una tortura. Però no se com faré els calers, li demanaré a ella si no li fa res. Però és que està tan cara la vivenda i jo no en tinc ni per un xiclet de menta. Qui pogués tornar a l'úter matern i viure en un orgasme etern. No sé com he arribat a la ciutat. Lo tren estava sempre parat. A Móra ja hi havia una gentada i a Falset s'ha desmaiat una iaia. Per fi he sortit a Pau Clarís i m'ha semblat que l'aire estava gris. Després he extraviat una sola i m'he hagut de lligar el peu amb una tovallola. Jo volia arribar fins a la mar però no m'han deixat passar. Perquè hi havia una manifestació i m'han detingut per sedició.

  • Querida España

    Llevo esperando desde antes del sol, ruina tras ruina, sin más cima que el montón de cañas y barro obstruyendo el corazón de esta tierra partida en un millón de trozos punzantes bien afilados, ay, bien afilados. Oigo tu canto, oye tu el mio. Nadie separará nunca jamás nuestros ombligos. Por eso pido: déjame ser. O al menos déjame estar. Pagaré con gusto pero dime que me amas. Llevo esperando desde antes del sol, ruina tras ruina, sin mas cima que el montón de falsas promesas rompiendo el corazón de esta alma partida en un millón de trozos punzantes bien afilados, ay, bien afilados. Trozos de amor bien afilados. Trozos de miedo bien afilados. Como las muelas de un vamiprio. Bien afilados. Como los clavos de Cristo. Llevo esperando des antes que el sol.