Sanjosex és un músic que fa fàcils les coses difícils. Ho busca i aconsegueix en el seu nou disc, Temps i rellotge, on ratifica que és un dels millors escriptors de cançons de casa nostra.

Uns passos que es perden per les Gavarres, un vespre qualsevol de primavera, ens introdueixen al disc. És el moment de fer repàs a tota la jornada, de desentendre’s de l’estrès i de reconciliar-se amb la natura. I en aquesta espiral, el resum apunta cap a l’eterna necessitat d’amor: “Hem de trobar temps per estar junts”. És l’aventura quotidiana de viure i treballar a l’Empordà del segle XXI.

Sanjosex acompassa el ritme musical amb el ritme vital. La tensió de Dia a dia a dia es compensa amb la serenitat de Córrer. Baix Ter Montgrí ens acompanya pels paisatges de l’Empordanet i demostra el pas endavant que Sanjosex fa en aquest disc: la música guanya complexitat sense que les cançons perdin frescor. Aquesta virtut es detecta fins i tot en la senzillesa aparent i el regust popular de Perdó. Tota la riquesa musical del disc –un ritme de tanguillo, una slide guitar, un compàs de 5/4, un final dissonant…- s’integra amb naturalitat al servei de les cançons, tractades amb carinyo per uns músics excepcionals que han interioritzat l’essència del blues i el temple del flamenc.

Després de molts anys tocant la guitarra i fent cançons, Carles Sanjosé va formar el grup Sanjosex l’any 2000, actuant de manera esporàdica fins que la urgència del repertori va obligar a enregistrar el disc Viva (2005). La resposta de la crítica va ser esplèndida, escollit entre els millors discos de l’any segons El Periódico, Rockdelux, Enderrock i Go. Entre aquelles cançons van destacar Fem l’amor i Puta, que van sonar a la sèrie Porca misèria.

BR012 / 2007