Hi ha cançons que semblen escrites des del moviment. No necessàriament des de la carretera o des d’un mapa, sinó des d’aquell estat mental que apareix just abans de marxar, quan encara no ha passat res però tot ja ha començat a moure’s per dins. 

“Quadern de viatges I”, el nou EP de Ran Ran Ran, recull cançons nascudes d’anotacions disperses, instantànies viscudes i intuïcions que apareixen mentre la vida passa: la llum canviant de la platja de Migjorn entre l’alba i el vespre, una taula familiar parada a casa els avis, la Place des Vosges despertant-se a primera hora, un hotel de carretera que ens retorna inesperadament a la infantesa, una paraula escrita damunt la sorra abans que el mar l’esborri.

Els viatges que travessen les cançons són físics, però també emocionals. L’ànsia de viatjar quan se’n va algú que estimes és tan poderosa com la de fer-ho quan trobes la persona adequada amb qui compartir el camí. Entre places, fars i hotels, Ran Ran Ran transforma petits paisatges en cançons que funcionen com un quadern de memòria sentimental, com un inventari de moments, persones i records als quals sempre es vol tornar.

Des de fa més d’una dècada, Ran Ran Ran ha anat construint un univers propi dins l’escena independent catalana. Les seves cançons es mouen entre el folk, el pop, l’indie-rock i l’americana, i han evolucionat al llarg dels anys des d’un format més cru i antifolk cap a un so cada vegada més ric i expansiu, sense perdre mai del tot l’esperit artesanal i de sinceritat domèstica. Guitarres delicades, textures lleugerament imperfectes, melodies lluminoses, i una manera d’arranjar les cançons que deixa també espai al silenci i a la fragilitat. 

Al centre del projecte hi ha la singular veu del compositor i lletrista Ferran Baucells. Les seves lletres combinen lirisme, ironia, referències culturals, i una marcada sensibilitat literària, que parteixen de la observació del món que ens envolta per transformar les experiències quotidianes en cançons carregades d’emoció, memòria, i sensibilitat.

Completant la banda hi trobem Martina Borrut (teclats i veu), Joan Villarroya (baix, violí i veu) i Miguel Ballester (bateria), sempre amb Armand Rodríguez com a aliat a la tècnica. Irene Garcia (Deliiis) també col·labora en aquest treball, posant la veu a “Migjorn”.

“Quadern de viatges I” és una coproducció d’Ultra-local Records i Bankrobber, i es publica en vinil 7” i digital el 5 de juny de 2026, conicidint amb el festival Microclima Sound, on Ran Ran Ran hi actuarà el dia 6. Consoliden així un any més la marca de grup que més vegades hi ha tocat: amb aquesta en seran 12.

BR234 / 2026

• MIGJORN

  Hi veus més clar quan no tens son
  Hi veus més clar quan és Migjorn
  Hi veus més clar si no tens por
  Hi veus més clar si no estàs sol
  Hi veus més clar quan no tens son
  Hi veus més clar quan és Migjorn
  Hi veus més clar si no tens por
  Hi veus més clar si no estàs sol

• FAR

  Després d’haver arribat a vora mar
  Per veure cap on podries avançar
  Has canviat el vell paisatge per un far
  Senties que tot havia de canviar
  Seguint els que han marxat per no tornar
  Has canviat el vell paisatge per un far
  Vas veure disset cavallets de mar
  Que et venien a buscar tot surfejant
  Has canviat el vell paisatge per un far
  Has escrit en la sorra
  Un missatge que l’escuma esborrarà
  Un raig de sol que t’acarona
  I la sal del mar et portarà
  A renéixer amb la marca de l’oceà
  I una llum que saps que sempre et guiarà
  Has canviat el vell paisatge per un far
  Busca’m allà
  Has canviat el vell paisatge per un far

• PLACE DES VOSGES

  Ara sé que el temps són hores
  No tantes amb significat
  Que només som grans de sorra
  Ens banyen les onades del mar
  Als teus lllavis, un somriure
  Els teus ulls, un cel tan clar
  Que demà és l’aniversari
  Del meu germà, hi hem de pensar
  Cada dia ens falten hores
  Cada dia tinc un pla
  I cada dia em dic que potser avui
  No et trobaré a faltar
  Recordo l’àvia, sempre em deia:
  ‘Has d’estalviar per l’endemà’
  D’amagat, l’avi em donava
  Unes monedes per gastar
  Aquella taula ben parada
  Ja no sé on la puc trobar
  L’oli ja no té aquell gust
  Quan hi sucava el pa
  Cada dia ens falten hores
  Cada dia tinc un pla
  I cada dia em dic que potser avui
  No et trobaré a faltar