Aquestes setmanes HEM d’estar a casa. Això vol dir estar uns dies amb les meves guitarres, encara que no amb l’equip de doble platina Amstrad amb la funció de karaoke per a poder fer overdubs, com quan vaig començar a fer cançons i encara ens trobàvem al segle XX, ara tinc el Garageband que dona moltes més opcions, però segueixo encallat en el so dels discos de Sebadoh, del Lou Barlow més domèstic i aquella bufera que acompanyava melodies genials, o al Calamaro d’El Salmón i els anys següents, gravant compulsivament a casa cançons sense parar, cançons i melodies que no sonaven millor quan passaven per un estudi sinó que trobaven la seva vida en el confinament a casa.

Molts cops m’ha passat pel cap la idea que una cançó sona molt bé però i com sonen les demos? soc un enamorat del lo-fi, així que, ara les demos surten sense parar i tenen el poder en aquest moment… Per tant, millor aprofitar aquests dies per a gravar temes que surten sense aturador tancat a casa i posar ordre a idees que em voltaven pel cap fa temps:

Crèdits

A1. Una odisea en el temps: aquesta és la cançó que en més breu temps he fet i publicat mai, la vaig escriure dijous passat i ja sona. També aprofito aquests dies per posar-me al dia amb els llibres pendents que tinc i les ‘Memòries d’ultratomba’ de Chateaubriand em donen la idea d’estar seguint la vida d’una persona que fa un parell de segles va viure moments únics… la cançó vol ser una mena de viatge en el temps, i és que i si un dia aconseguim viatjar en el temps? Realment tot, TOT estaria passant al mateix moment i 1929 (NY), 2003 (BCN) i 1799 (Egipte) no estarien tan lluny… idees que et passen pel cap durant un confinament.

A2. Una darrera cançó (4F): una cançó molt personal, sempre he volgut posar algun personatge de còmic en un tema i Galactus no està mal per començar a fer-ho. I flipo amb lo bé que sonen les guitarres elèctriques amb el Garageband.

A3. Full de ruta: el primer vers el vaig robar a en Josep Baucells (tot queda en família), d’aquí va sortir la cançó estirant,… la guitarra i la veu les vaig gravar ben entrada la nit, i li dona un color ben lo-fi.

B1. Un itinerari nou: passa la nit, arriba el matí, seguim confinats a casa, i segueix la mateixa cançó però tocada amb més força i guitarra elèctrica, teclat, ara puc fer una mica més de soroll (tinc uns veïns molt macos) fins que torni a fer-se fosc.

B2. Flor de taronger: tinc una cançó ‘Parc Vallparadís’ que no acaba de funcionar, n’he reciclat la lletra i n’ha sortit aquesta cançó… de tota manera ja podrem anar al parc més endavant.

B3. 1942: el meu darrer viatge va ser al desembre del 2018 a Viena, volia seguir les passes de l’escriptor Stefan Zweig, que té una obra que em fascina, i treure’n una cançó (o un disc, s’ha de ser ambiciós)… a Viena no vaig descobrir massa d’ell, però ara tancat a casa ha arribat el moment de gravar aquest tema. Amb agraïment a l’Albert Forns i la seva novel·la ‘Albert Serra (la novel·la, no el cineasta)’ i amb ganes de que tots puguem sortir de casa ben aviat a llegir, a prendre un te o a fer algun viatge de tant en tant.

Gravat i mesclat a casa, a Vallparadís, a mitjans de març de 2020, amb el Garageband.

Portada: Daniel Serrano credits

BR129 / 2020

• Una odissea en el temps

  1929, ho perdo tot
  En un dijous sol
  
  2003, prenc drogues
  I em tenyeixo el pèl
  
  1799, soc a Egipte
  Amb Napoleó
  
  Tant de temps
  Et busco i no sé on ets

• Una darrera cançó (4F)

  I ara em queda dedicarte una cançó
  I és fotut són unes quantes que al final no
  Han entrat als darers discos
  Però no he deixat de pensar en tu ni un sol segon
  
  Només em queda dedicar-te una cançó
  Ara quan la gent em veu ja em diu ‘Senyor’
  Però encara sóc qui tot ho esguerra
  Qui et donava pau i volies guerra
  I badallava quan tocaven les nou
  
  I si ara enllesteixo aquest poema
  Per acompanyar un darrer tema
  El més segur és que igualment tu em diràs
  que no, dirás no, no? o si?? no, no!!
  
  I si galactus ve a la terrra
  Confia en mi
  Sabria defendre’t
  D’invasions alienígenes i tot
  
  Però si em demanes fer una esmena
  I que em comporti com un home
  Dels que van ben pentinats voltant pel món,
  Jo et diré que no, no? o si? no, no!

• Full de ruta

  Els arbres despullats semblen fantasmes
  I el teu cos nu al meu costat
  No el puc trobar, ja s’ha esfumat
  Queda el rierol on estirar-se i prendre el sol
  I traçar un itinerari nou, un full de ruta
  Per tornar… a caure, en ple vol

• Flor de taronger

  Nedava, les marees em guiaven
  Deixava enrere tot el meu passat
  Sentia com picaven les campanes
  Sabia que tot tren arriba tard
  
  I el cap de l’estació em preguntava
  “Coneix vostè la noia en aquell banc?”
  Vaig veure’t, els teus rínxols, com cantaves
  Un tema que semblava ‘Paint it black’
  
  L’acord menor senzill que dominava
  Deixava l’aire tot ben perfumat
  De flor de taronger mentre et besava
  I un nou tren a destí arribava tard

• 1942

  I guardo un munt de revistes velles
  No em veig amb cor de respirar
  Vestim-nos ben mudats i a sopar
  
  Matí al Brasil, migdia a Europa
  Tot per fer i tot destrossat
  Ja saps que penso que no queda res ni a qui apel·lar
  
  Miro els mapes del món que van canviant
  La teva cara va canviant
  Els teus prncipis són el que va quedant
  
  Els teus pricnipis, el meu final
  Un darrer àlfil encerclat
  I finals així comencen els relats
  
  De fotògrafs, camara en mà
  Retratant un instant que ja ha passat
  Per omplir revistes velles que van quedant
  
  Sento algo en portugués
  Ho entenc, s'assembla al català
  Un patró que es repeteix i ara se'n va