Si hi ha discos estiuencs, “Jo faig rànquings, tu poemes” entra de ple dins aquesta categoria. El nou treball de Ran Ran Ran és un cant a les coses boniques que ens passen quan la llum del sol presideix les nostres vides, quan els dies s’allarguen i el temps s’atura. Un paradís de mandra i beatitud on Ferran Baucells es mou sigil·lós, com un fantasma, amb la seva ploma mestra, còmode sobre la producció lluminosa que signa Arnau Vallvé (Manel).

Un disc que és també un cant a nostàlgies diverses, començant pels ordinadors de 8 bits com el mític “AMSTRAD”. És l’espurna que encén una cançó de retrobada, on uns vells amics es transporten a aquell estiu dels 80 que havien compartit intensament.

Els dies on el temps s’eternitza també són el rerefons de “Danses paganes”, escrita com a reacció a “Orlando”, de Virginia Woolf. Temps per parar i reflexionar sobre vells “Fantasmes” (part 2, què n’ha estat de la primera?) o vells errors (“Abans sí, ara no”, aquesta inspirada en el cinema de Hong Sang-soo). I temps per retrobar-nos amb la natura i redescobrir-la amb una nova mirada, a la manera dels transcendentalistes (“L’estany”).

Però sobretot, un temps que es dilata i ens permet trobar la fórmula per assolir tot allò que desitgem, i que Ferran Baucells canta enlairant-se damunt les cordes a “Jo faig rànquings, tu poemes”, tema central i que dóna nom al disc. 

Les cordes són, precisament, un element clau per definir l’atmosfera d’aquest nou disc de Ran Ran Ran, gràcies a la col·laboració de Núria Maynou (violoncel) i Joange Torredeflot (violí). La base, però, la serveix la renovada formació de Ran Ran Ran, amb Ferran Baucells (veu, guitarra, harmònica) ben acompanyat per Martina Borrut (teclats i veu), Miguel Ballester (bateria) i Joan Villarroya (baix, violí i veu). La producció la signa Arnau Vallvé, des dels estudis Can Sons, que ja havia participat a projectes anteriors del grup com “Tot OK STOP” o “L’hereu”.

***

Una carta d’amor

Aquest disc és, sobre tot, la meva carta d’amor a la Martin D1R que vaig comprar a finals del segle passat i amb la qual dec haver escrit no sé quantes cançons. Potser totes? L’octubre de 2021, la rutina de llevar-se, esmorzar i tocar la guitarra es va veure alterada per l’esquerda que havia aparegut al màstil, sense que fos conscient que hagués patit cap cop abans. Les sàvies mans d’un luthier la van tornar a un estat com nou, brillava com sempre, com un dia d’estiu, i a l’hora de tornar a l’estudi Can Sons per gravar les cançons d’aquest disc amb l’Arnau, sabent que n’és un enamorat, vam decidir que en totes les cançons del disc sonaria la vella/nova Martin D1R.

Ferran Baucells

Crèdits

Gravat, produït i mesclat per Arnau Vallvé a Can Sons Studio entre novembre de 2022 i febrer de 2023.

Masteritzat per Víctor Garcia a Ultramarinos.

Totes les cançons: Ferran Baucells Pou, excepte ‘Etapa fosca’: Ferran Baucells i Lluis Solsona.

Ran Ran Ran: Ferran Baucells / Martina Borrut / Miguel Ballester / Joan Villarroya.

Han participat en aquest disc: Núria Maynou / Joange Torredeflot / Arnau Vallvé / Gamelan Barasvara.

Part de Gamelan escrita i dirigida per Lluís Solsona i interpretada pel Gamelan Barasvara.

Enregistrament addicional Gamelan: Armand Rodríguez.

Disseny gràfic: Ramon Ponsatí.

Moltes gràcies a l’Arnau Vallvé, a l’Enric López, a l’Ángel, Cahaya, Carme, Fran, Giuseppe, Immanuel, Jimmy, Jordi, Judit, Lluís, Patricia i Violeta; a en Hunky & Mansi & Zoe & Vega, Bego, Raül & Carme i la parròquia d’Ultra-Local Records, a Bankrobber, a edita la servidumbre (A.G.!), Invisible Harvey, Daniel Serrano, Marta & Pedro, Les Golfes de Gelida i a tots els que ens escolteu!

BR184 / 2023

• L'estany

  Instants salvatges
  Cremen tant per dins
  És com si els dies
  Passen sols per instint
  
  I n’hi ha que gosen
  Provar de posar un so
  A les més belles
  Postes de sol
  
  Rastres de sorra
  Marquen un camí
  Serà que els homes
  Tenen escrit un destí
  
  Mirant-me els arbres
  Penso en l’estany
  On vas convidar-me
  Un dia fred per fer un bany
  

• Abans sí, ara no

  I si hagués dit tot el que vaig pensar
  Però vaig estar-me’n
  I si hagués vingut a aquell darrer concert
  Al que vas convidar-me
  
  Truca’m si no et trobes bé…
  Però tu sempre et trobes bé
  Truca’m si no saps què fer…
  Però tu sempre saps que fer
  
  I si en lloc d’aquell drama italià
  haguéssim vist una comèdia
  I si haguéssim pres aquell darrer cafè
  A una altra banda
  
  I si hagués callat davant dels teus amics
  Dels que t’importaven
  Si aquell darrer correu no hagués quedat
  Sense enviar-se
  

• Jo faig rànquings, tu poemes

  Tindràs pors
  Tindràs problemes
  Jo recordo haver-ne patit
  Posar-me trist
  Negat de pena
  De cop, un dia n’havia sortit
  
  Tindràs mel
  I sol de vespre
  I et portaran el sopar al llit
  Tindràs amants
  Amics i amigues
  I si al final
  Et quedes amb mi
  
  Combinem llibres
  Amb cinema
  I sempre ets tu
  La que somriu
  Jo intento ser el Sr. Perfecte
  Però soc patós
  Miop i et dic
  
  No soc tan llest
  Com em pensava
  I ja m’has vist
  De bon matí
  Jo faig rànquings
  Tu poemes
  Que no se’ns trenqui
  Aquest encís
  
  Tindràs mel
  I nits de festa
  I et portaran l’esmorzar al llit
  Tindràs diamants
  Nòvios artistes
  Potser al final
  et quedis amb mi
  
  Tinc tantes pors
  Que voldria vèncer
  Però entenc que
  Viuran sempre amb mi
  Jo faig rànquings
  Tu poemes
  Qui no vol viure
  Aquest encís?
  

• RV: No serveix si és d'amagat

  Hi ha gent que pinta quadres
  D’un únic color brillant
  I al principi jo els trobava
  Poc o gens estimulants
  Fins que un dia vaig topar-me
  Amb un quadre tot ben blanc
  I al mirar-lo és com que em deia:
  ‘I qui estima d’amagat?’
  
  I ha vingut una senyora
  Es veu que dec una lletra al banc
  Jo volia convidar-la
  A fer un te, semblava interessant
  Però ha fugit de cop i volta
  Crec que l’estava estressant
  Reenvia un mail amb l’assumpte:
  ‘No serveix si és d’amagat’
  
  Adeu, adeu poeta
  No suporta la humitat, diu
  ‘Aquí n’hi ha un més que marxa
  amb una rima assonant:
  Pots escalar a l’Himàlaia
  Ser un bon jan com Superman
  Però m’has de reconèixer
  Que l’estimes d’amagat’

• Danses paganes

  D’imprevist acaba el viatge
  I qui m’ha vist diu que soc fort
  L’eternitat ni comença
  Ni s’atura o s’interromp
  En tinc prou amb envellir
  Pensant en tu i ni així tan sols
  T’asseguro que demà t’estimi
  O no vulgui estar sol
  
  Això ja es veu
  Això ja es veu
  
  Et veig ballant danses paganes
  En un camp de gira-sols
  Et veig donar-me una mà dolça
  Al separar-nos dels llençols
  Et sento dir que has conegut algú
  Que t’omple tant de goig
  Atrapat en ambre el temps
  Es mesura en eons
  
  Avui plou
  Demà plou
  
  Has perdut els bells instints
  Els has canviat per uns de nous
  Veus la llum filtrada pels dits
  Tanques els ulls tens tanta son
  Però no t’arribes a adormir
  
  Fa tant temps que no dorms
  Una nit sencera que et fa por
  Que si t’adorms massa profund
  Somniïs amb un vell professor
  Que t’ensenyi tot allò
  Que has fet malbé amb el teu cor
  Que és un joc però són tants anys
  Pensant que era més que això
  
  I vaig ser jo
  Qui et va dir no
  

• AMSTRAD

  Érem amics,
  Cosins, col·legues,
  Com germans
  Companys d’estius
  Sense casals
  
  Tardes amb l’AMSTRAD
  I amb còmics
  D’en Massagran
  Vèiem les sèries
  Només hi havia dos canals
  
  I avorrir-se no semblava
  Cap gran mal
  Però anar al cinema
  Era d’allò més excepecional
  
  Matins de sol
  Que ens deixava enlluernats
  Com el preludi
  De capvespres
  Plens d’aiguats
  
  I al cap d’uns anys
  Ens vam trobar
  Davant del mar
  Mirant el mar
  
  I al cap d’un segle
  Em vas trobar
  Begut a un bar
  Borratxo a un bar
  
  I aquest noi ros
  Tot rinxolat
  Ara resulta
  Que és el teu fill gran
  
  I potser un dia
  Ens vam creuar
  Érem tu i jo
  Ningú ho sabrà
  
  I ara m’adono
  Que encara dec guardar
  Algun dels llibres
  Que un estiu
  Em vas deixar
  
  De casa els avis
  La veritat no en queda res
  Potser el desig
  D’haver pogut
  Congelar el temps
  

• Intencions

  Combines paraules que semblen anar en una direcció
  Amagues, enterres la teves intencions
  Somrius, passes ànsia però em dius que estàs millor
  I em mires i intentes entendre’m de debo
  
  I si et dic que no ho sé ni jo
  Que avui et diria que sí i demà potser que no
  Que aquest món podria ser molt millor
  I no només quan la claqueta fa: Acció!
  
  Avui he vist un arbre tenyir-se de verd
  La natura ens fa viure i sentir-nos desperts
  Sa mare la crida son pare no ho vol
  Llegia un conte per si em venia la son

• Fantasmes, II

  Pensava
  Que els dies passen a poc a poc
  Que comencen i acaben igual
  L’endemà tampoc no és millor
  
  Que m’assemblo
  Massa a aquell personatge
  D’una peli que vaig veure fa uns anys
  I que no tornaria a veure
  
  I a dalt
  La mare ha fet pizza i m’està cridant
  És com si el temps s’anés fragmentant
  Vull anar enrere per poder avançar
  
  I no
  M’agrada massa estar envoltat de gent
  Paro massa atenció a cada gest
  I m’aconsellen que somrigui més
  
  Somniaves
  Imatges d’un futur destrossat
  Escenes que no havien de passar
  El dia començava radiant
  
  Pintaves
  Quadres amb un to ben fosc
  Ombres que podien fer por
  Però que m’arribaven al cor
  
  I ara
  N’he fet un art de l’avorriment
  És la piscina on submergeixo la ment
  No és profunda, no em cal nedar
  
  I quan
  Em pregunten si sé si estàs bé
  Jo contesto la veritat, que no ho sé
  Que només ens saludem per Cap d’Any
  
  Menjaves
  Fruites que no havia tastat
  De fet, no m’atrevia a tastar-les
  Fins que ja no vas ser al meu costat
  
  Viatjàvem
  A llocs on jo ja no vull tornar
  Camins solitaris amb fang
  Que crec no m’ha marxat dels peus
  
  I igual
  Sí, un dia hauré de morir
  Però només seré invisible i així
  Per fi podré tornar-te a buscar
  
  I quan
  Et vegi no sabràs per què
  Però al cos senitràs un calfred
  I després somriuràs amb escalf
  

• La vida és massa curta per rellegir

  A tots ens ha passat sentir que uns ulls
  Ens han posat al seu radar
  Com un setè sentit
  
  Tots hem sentit algun cop un mal al pit
  Una buidor, una tristor
  Elevada a l’infinit
  
  A tots ens ha semblat que tan sols
  Un canvi de temps
  Ha recreat el món en que vivim
  
  A tots ens ha passat
  Mirar cap un altra costat
  I sentir que per un instant no hem de patir
  
  Almenys a mi m’has de comptar
  Entre aquells que no pensen anar
  A l’altra extrem del món per ser feliç
  
  A tots ens ha semblat
  Que un nou dia de sol
  Podria recrear el món en que vivim
  
  A tots ens ha buscat
  Algú en un moment d’allò més inadequat
  I hem esquivat un bell destí
  
  I penso en tu totes les nits
  I els teus consells tan ben parits
  Com la vida és massa curta per rellegir…
  

• Etapa fosca

  D’entrada ho reconec
  Que sonava temptador
  Però un eixam de vespres amb tu
  Quina por
  Disculpa’m però tinc cita amb uns versos de Rimbaud
  
  Trencaclosques per jugar
  Trenco cors per ser jo
  Trenques cordes al tocar
  Trenques coses per després
  Sentir que ho podries haver fet molt millor
  
  És costum del temps trigar
  O fer tard fins i tot
  Aquell minut que has d’esperar
  Acostuma a ser esgotador
  Jo desitjo ser feliç el meu quart d’hora i prou
  
  Cada dia més atent
  Cada dia més bo
  Cada dia més gentil
  Cada dia més senyor
  Tu t’hi esforces però ho podries haver fet millor
  
  I obrim una etapa fosca
  Amb tristes cançons
  No voldràs ballar
  Respiren buidor
  Tot són fases però
  Ara ens embolcallen acords menors