Ara que ens diuen que si no vas, ells venen, surten els de sempre amb la cantarella de la guitarra antifeixista de Woody Guthrie. Una excusa de mal pagadors.

La companyia Les Solidaries homenatja Bonaventura Durruti, brau anarquista defensor de molts, caigut per la llibertat a Madrid el 1936. Amb divuit cançons nascudes d’un “Jesucrist Superstar” amb vocació punk que van mutar en un “Tommy” de The Who, centrades i orientades amb una intenció més contemporània. Tres anys d’escriure i maquetar, del “Curt Estiu de l’Anarquia” del pensador Hans Magnus Enzensberger, amb el record dels Surfing Sirles a la solapa; de l’ “A las Barricadas” als Beach Boys surf simfònics, del pop de cambra de Sufjan Stevens, als nous Black Country, New Road, una paleta de colors de totes les èpoques tornen Durruti a la vida.

Tornen els comptes pendents de l’anarquisme amb melodies a cappella, invoquen la companya oblidada de Durruti, Emilianne Morin, amb melodies operístiques d’un Kurt Weill. Amb krautrock, pols tecno i pop rock, posen els personatges de la història a lloc. Frederica Montseny, Largo Caballero, Primo de Rivera, reis i governadors, sicaris i lluitadors juguen el seu paper a l’obra a l’espera de judici. Com Durruti mateix. Un disc per escoltar de cap a cap. Divuit cançons per acabar la feina que va quedar per fer el 1936.

Per això, quan et diguin que venen, tu els dius amen.

Crèdits

Música de Guillem Caballero

Llibret de Tuli Márquez

Companyia Les Solidàries

 Guillem Caballero (teclats i veus)

Joan Colomo (guitarra i veus)

Júlia Soler (trombó i veus)

Xavi Garcia (baix i veus)

Irene Molenz (guitarra i veus)

Pablo Volt ‘Pope’ (trompeta i veus)

Pau Albà (bateria i veus)

BR235 / 2026