Arribar fins al mar va ser l’obsessió de tots els grans conqueridors de l’antiguitat, com Genguis Khan. Allà on la terra acaba, s’obre una infinitat de noves possibilitats. Ran de mar tot pot tornar a començar, tot hi reneix.

Ran de mar, el destí et dóna una oportunitat que ja no esperaves, et brinda un darrer ball que potser ni havies somniat.

El nou disc de Ran Ran Ran comença amb aquest darrer ball i en somnia molts d’altres. Petites derrotes quotidianes que, a través de records “fets d’olors, dolors i instants”, albiren la secreta promesa d’un nou començament. En podríem dir desamor (“Quadrant cançons” i “El palau dels déus” són dues perles del gènere) però en direm esperança. Perquè “és bonic perdre com tan bonic és guanyar”.

“Ran de mar” representa un abans i un després en el so de Ran Ran Ran, cada cop més orgànic i càlid, per moments preciosista, amb una producció elegant i subtil. Un discurs sonor clarament pop, més lluminós que mai, però que també s’expandeix en els desenvolupaments atmosfèrics dels temes que emmarquen el disc, “Un darrer ball” i la titular “Ran de mar”. Un disc proper i acollidor, marcat per la dicció d’un Ferran Baucells que més que cantar et parla a cau d’orella.

Al cap i a la fi, només es tractava de fer bones melodies, de fer cançons boniques. I d’això els Ran Ran Ran en saben molt. El contrapunt sonor, sempre en connexió màgica amb Baucells, són les percussions de Jordi Farreras, ara apostant per sons el més orgànics possible, tocant sovint directament amb les mans. Martina Borrut (Mad’zelle) aporta els cors a la majoria de cançons, mentre que Valentí Adell ha estat el principal aliat en el procés de producció a l’estudi.

Amb “Ran de mar”, Ran Ran Ran fan un pas endavant per treure el cap del sotabosc on han crescut feliços i s’han desenvolupat amb comoditat. Ha arribat l’hora que tothom els escolti i que tothom es faci seves aquestes cançons, himnes subterranis que comencen a veure la llum, petites grans històries sobre aquest món estrany en què vivim.

Visca la gent destrempada, visca la gent avorrida! La gent especial. Com ells, com tots nosaltres.

Crèdits

Ran Ran Ran: Ferran Baucells & Jordi Farreras

Totes les cançons:

Lletra: Ferran Baucells

Música: Ran Ran Ran

Han participat en aquest disc:

Valentí Adell: Guitarra a les cançons 1, 3, 6, 7 i 11; piano a 4 i 7

Martina Borrut: Cors a la majoria de cançons

Albert Miralles: Guitarra a la cançó 8

Parròquia d’Ultra-Local Records: veus a la cançó 9

Enregistrat per Josep Tvrdy a Vapor Studio (Sabadell).

Produït per Valentí Adell i Ferran Baucells.

Masteritzat per Víctor Garcia a Ultramarinos.

Fotografies: Dani Salvà

Disseny gràfic: Ramon Ponsatí

BR109 / 2018

• Un darrer ball

  Set déus faran el senyal
  El tret de sortida
  I tot el que hauràs esperat
  Començant pel final
  És qüestió que acabi bé
  L'inici és igual
  Que fàcil estimar
  Quan estàs bé
  I ara llueixes espectacular
  Els déus han conspirat
  Per donar-nos aquest darrer ball
  Començo a ballar...

• La gent especial

  Tant si és bo com si no
  Cregués que jo he esperat
  Tant de temps tot dormint
  Tant de temps meditant
  Que si es verd, com si és blau
  Com si és groc, com si és roig
  Jo tenia esperança d'aprendre del teu goig
  De viure, de jeure al prat
  De seure en la immensitat
  d'unes hores quan no és fosc ni és clar
  Si em convides a veure
  Tot allò que ens fa tan grans
  Em pregunto com fem lloc per tanta gent especial
  Perquè jo no venia a parlar
  Jo venia a escoltar
  I ma germana m'explica
  Que de petita
  Somniava de tant en tant
  Que una fada volava
  Fins al seu davant
  I li deia que les coses
  Van més ràpides que el llamp
  I és bonic perdre
  Com tan bonic és guanyar
  Si em convides a veure
  Tot allò que ens fa tan grans
  Em pregunto si hi ha lloc per tanta gent especial
  Perquè jo no venia a parlar
  Jo venia a escoltar
  Però jo no venia a cantar
  Jo venia a escoltar

• Dormies (Despertes)

  Despertes
  I totes les tempestes
  Que de matinada
  Han banyat el camp
  I ni ho senties
  Les gotes contra els vidres
  Petjades en la gespa
  I el tro seguint el llamp
  Però tu dormies
  De la forma més senzilla
  Somniant amb l'arribada
  A una gran ciutat
  I allà hi trobaves
  Amors que ja pensaves
  Que feia tant de temps que
  Havies oblidat
  El món girava
  La lluna resseguia
  Damunt de les teulades
  Tots els vells fanals
  I jo pensava
  Que tu potser animada
  Voldries tornar a veure'm
  Per casualitat
  Però tu dormies
  De la forma més senzilla
  En idiomes que inventaves
  O més aviat arcans
  I les paraules
  O sons que pronunciaves
  Els podies entendre
  Però no pas explicar

• El palau dels déus

  Un impuls teu
  Ha estat un impuls teu
  El que ens ha fet fora
  Del Palau dels Déus
  A les seves portes
  Fetes d'or i joies
  Tot envoltat de neu
  Set déus per ser exactes
  Tots amb llargues barbes
  I cavallets amb trineu
  Però un impuls teu
  Tan sols un impuls teu
  I han tancat les portes
  Del Palau dels Déus
  M'he quedat a fora
  He mirat a esquerre i dreta
  I no he trobat res meu
  He fet una passa
  Ara és un llarg viatge
  He conegut a tanta gent
  Un impuls teu
  Res més, un impuls teu
  I ara rimo llunes
  I dibuixo estels
  Un impuls teu
  ves per on, però un impuls teu
  I tot just me n'adono
  Ja torno a ser meu

• Guerra & Pau

  Mira el mar i la sorra
  No hi veus bé de tant mirar?
  Miro el cel i miro l'ombra
  Miro el buit que m'has deixat
  En l'espai que ara ens separa
  Un gran fosc, un punt de blau
  Tot pensant que és un mal viatge
  I que no he acabat mai 'Guerra i pau'
  Vam topar, era un capvespre
  Segur em vaig enamorar
  Em vas dir em dic Helena
  I ho vaig trobar encertat
  Es respira un aire clàssic
  Des que voltes pel veïnat
  I el teu nom rima amb la pena
  Que em du cap a l'oceà
  I no apartis la mirada
  De la gent que va arribant
  Sota el cel de Barcelona
  No hi ha estels sinó fum blanc
  I amb les mans a la butxaca
  Disset cèntims oblidats
  I un llibre que tant m'agrada
  Però no he pogut acabar

• A. G. ja t'ho havia dit

  Encara que caminis enrere
  Troba amics que et facin costat
  Dibuixa a l'arbre les cireres
  D'un estiu que encara no ha arribat
  I mira el dia a la cara
  Troba l'espurna del mar
  I busca en engrunes de marbre
  Rastres d'altres identitats
  Metges, gurús, infermeres
  Discos, llibres i cinema
  Aprèn algunes idees
  Que et serveixin fins tornar a transmigrar
  I visca la gent destrempada
  Visca la gent avorrida
  Les coses són grises o blaves
  Si no sents algú que t'espia

• Quadrant cançons

  He sentit com si tot fos enyorança
  I he viscut con si no hi hagués esperança
  En arribar a la vall
  Ho he trobat tot cap per avall
  I m'han dit que havies fugit
  Amb un estudiant de Belles Arts
  I de record m'havíeu deixat un teu retrat
  Havíem rigut quan anàvem cap a França
  M'havies dit 'Tout c'est bien, no passis ànsia'
  Però al final van treure el cap
  Amenaçants, les guillotines
  A la plaça del mercat
  Sense números ja pel ball
  Tot just havent desmuntat l'envelat
  I més d'un m'ha dit que per acabar així
  Potser millor no haver mai coincidit
  I ara em passo els dies estudiant Finances
  Comptant cançons, quadrant acords i reposant-me
  Els dvds originals
  D'aquelles pelis orientals
  Que miràvem plegats
  Jo et preguntava 'Què ha passat?'
  I tu em deies 'Res, tampoc ho he entès, però molen tant!'

• L'home mussol

  Si et pregunten si tinc sort
  Tinc tanta sort
  Si em demanes si tinc son
  Tinc tanta son
  Però si em busques a deshores
  I et diuen que no hi sóc
  Segueix el cant de l'òliba
  I així emprendràs el vol
  Ahir vaig veure l'home
  Amb els ulls com un mussol
  Primer em va fer mig broma
  I un curiós gir amb el coll

• Havent sopat

  Deixes la porta oberta
  Totes les coses llestes
  Els primers amics va arribant
  Gent que no pensaves veure
  Junt amb els amics de sempre
  Reprenent converses especials
  Ja ho saps
  Havent sopat
  Intenta trobar una guitarra
  I toca el primer que et passi pel cap
  Ja ho saps
  Havent sopat
  Entre tots fareu la xerrada
  I potser algú dirà alguna veritat
  El llibre blanc a un lloc visible
  Amb versos que tots coneixen
  Tot girant planes a l'atzar
  Cançons genials, temes que et sonen
  Ben triats, velles i noves
  I si algú s'animés a ballar
  Ja ho saps
  Havent sopat
  Intenta trobar una guitarra
  I toca el primer que et passi pel cap
  Ja ho saps
  Havent sopat
  Entre tots fareu la xerrada
  I potser algú dirà alguna veritat

• Ran de mar

  Fixa't bé, no hi ha més condició
  Fer amb el cap el gest de sí o no
  Ves més enllà de tot, ran de mar
  Busques el mateix que Genghis Khan
  Això va així, al camp no pots parar
  Sents el terra viu a cada pas que fas
  Ves més enllà de tot, ran de mar
  Busques el mateix que Genghis Khan
  No vulguis ser com jo quan siguis gran
  Els records estan fets d'olors, dolors i instants
  Però tu ves més enllà de tot, ran de mar
  Busques el mateix que Genghis Khan

• Senzill

  Senzill com fa una estona
  Quan jèiem de costat
  Un vers com una ploma
  I el món sembla arreglat
  I ahir vaig veure un home
  Ben vestit, tot mudat
  Donava fe que el món és boig
  I encara més aquí a ciutat
  Però tu parles el meu idioma
  Quan arrufo el nas
  Somrius, tot seguit volen
  Neguits del meu passat
  I el te que s'evapora
  Mentre et deixes estimar
  Fa un rosetó amb el raig de sol
  Que ens va il·luminant
  Senzill com fa una estona
  Quan jèiem de costat
  Un vers com una ploma
  I el món sembla arreglat