L’hereu
“Adéu, germans, adéu, l’hereu se’n va…”
Després de construir el seu primer àlbum amb retalls de tres demos primigènies (“Més brots”, “Tot OK stop” i “L’Encyclopèdie”), ara Ran Ran Ran presenta per fi un recull de temes completament inèdits. El nou disc “L’hereu”, enregistrat i produït per Arnau Vallvé (Manel), conté 13 cançons que constitueixen una sola història, un relat que s’obre i es tanca en si mateix.
L’hereu de la nostra història és quotidià i alhora extraordinari. És aquell personatge que tots hem volgut ser en alguna ocasió. I alhora, aquell que maleïm quan ens trobem en la seva pell. És el que fuig i el que s’enyora. Un bon minyó i també un proscrit. El que ha de dir adéu, el que voldria tornar i el que descobreix que res no és el mateix quan tornes.
Cada etapa d’aquest viatge és una cançó. “Ee ja nai ka” és un cant a l’amor però també el presagi de l’escapada. L’hereu s’amaga en coves i navega amb vaixells, somnia paisatges impossibles (“Unicorns a l’Àrtic”) i veu com se li desperta la nostàlgia. “Homecoming song” i el primer senzill, “I un vers”, marquen la tornada i el sotrac de la realitat: “Un somni inventat no és més que un somni inventat”. Un cop assumit això, tot seran noves fugides endavant.
Amb aquest nou projecte, Ran Ran Ran es manté fidel a la seva fórmula, un so cru i frenètic, amb la guitarra elèctrica i la percussió com a principals protagonistes. La veu serena de Ferran Baucells en contrapunt amb els redobles histriònics de Jordi Farreras, units tots dos per una connexió magnètica, quasi umbilical. El color del disc també es beneficia pels cors de Martina Borrut (Mad’zelle), a més de tota una colla d’amics col·laboradors.
Publicat poc més d’un any després que el primer disc, “L’hereu” és la resposta urgent de Ran Ran Ran per seguir viatjant per tot el país i més enllà amb les seves cançons. Després de tocar a tot arreu l’any 2016, des de botigues de discos fins a petites sales o festivals com Primavera Sound, Embassa’t o Era, ara l’objectiu és no parar i que les noves cançons, com l’hereu, viatgin fins als llocs més insospitats.
“I el disc va girant…”
Crèdits
L’Hereu va ser gravat i produït per Arnau Vallvé a l’estudi Can Sons. Masteritzat per Yves Roussel.
Música: Ran Ran Ran
Lletres: Ferran Baucells
Excepte ‘Vora el foc’, amb música i lletra de Maurici Ribera.
Ran Ran Ran són Ferran Baucells i Jordi Farreras.
Han participat en aquest disc: Miguel Ballester, Martina Borrut, Raúl Burrueco, David Reig, la Parròquia Ultra-Local, Armand Rodríguez, Arnau Vallvé.
Portada: Itziar Goñi
Disseny i maquetació: Ramon Ponsatí
Moltes gràcies als nostres amics i famílies, especialment al David & Mansi & Zoe, l’Armand & Bego, l’Arnau Vallvé, l’Itziar Goñi, Raül & Carme i tota la parròquia d’Ultra-Local Records, Miguel Ballester, Martina Borrut, Raúl Burrueco, David Reig, Jordi Ibáñez, Lluís Paloma, el Mamut Traçut, The Chicken Shake, Fuck & Young, al col·lectiu Hi Jauh USB?, Bankrobber… i a en Meli, l’autèntic hereu!
BR091 / 2017
Ee Ja Nai Ka
Treus el cap i et desfà amb la mirada
Trobes l'or que mai no hauries pensat
De trobar ni tan sols acostar-te
Que un i un siguin dos ja no és tan clar
Et desvetllen a la matinada
Somnis d'un cirurgià
Mentre et cus amb un fil d'Ariadna
Per no perdre't mai més de veritat
Pel matí vols ser rosada
Per la nit un grill cantant
Una cançó que et feia por d'ensenyar-me
No has pogut mai amb els lalalà
No cal pas que amaguis les cames
Tots pensem que som bons i especials
Quan et veig tan bonica em desarmes
Jo sentia tan ferm el meu pas
Insensat, ara fuig, ara corre
Crida el cirurgià
Que t'esperen tants llibres, tants contes
Que ja tenen escrit un final
Pel matí vols ser rosada
Per la nit un grill cantant
Una cançó que et feia por d'ensenyar-me
No has pogut mai amb els lalalàL'hereu
Un, dos, tres hiverns hauran passat
Com un hivern de soledat
Un camp arranat just després de segar
Adéu, germans, adéu, l'hereu se'n va
I aquell bigoti sota el nas
És un dimoni entremaliat
Pensa la dolça Montserrat
I adéu, germans, adéu, l'hereu se'n va
Que es veu que algú ha anat preguntant
On estava la nit que es va
Trencar el silenci allà a ciutat
I adéu-siau, adéu, l'hereu se'n va
Sap tantes coses d'amagat
I té tants deutes per pagar
Però ja li deia l'àvia
'Ja pots córrer
Que al final t'enganxaran'La cova
Quantes històries
Que em volten pel cap
Tantes llegendes
Oblidades a ciutat
Que allà dalt
A Queralt
Van trobar una Verge
Amb una oreneta a la mà
La veritat que hi ha dies
Que penso que això
Em podria passar
Baixo al corral
O pujo al tros
Netejo merda
I m'empasso l'arròs
Voldria ser com Sant Jordi
Matar la fura
Quedar-me amb la princesa
I anar sempre amb l'armadura ben brillant
La veritat hi ha tants dies
que penso que això
Em podria passar
Tinc dos consells
L'un no és veritat
L'altre és tan vell
que el millor es oblidar'l
I seguir el camí
D'aquell savi que un dia
Li van perdre el rastre
A muntanya i d'allà no va tornar
Va entrar dins el bosc
No va tornar
Hi ha qui diu que el van veure
Entrar en el mar
I no tornar
La veritat que hi ha dies
Que penso que això
Em podria passarLa cançó del lladre
I el temps passa lent
Però el temps se'ns acaba
Que el temps passa lent
Però el temps se'ns acaba
I no, no, ningú
No li ha vist la cara
No, no, ningú
No li ha vist la cara
Bé, bé, germans
Posem-nos en marxa
I vós, aneu pensant
En qui fa un temps va robar-vos
I no l'heu vist més
hi penseu amb recança
'Si fos al meu davant
Li clavava una llança'
I el temps passa lent
Però el temps se'ns acaba
Que el temps passa lent
Però el temps se'ns acaba
I no, no, ningú
No li ha vist la cara
No, no, ningú
No li ha vist la cara
Però un meu cosí
Vestit com un àngel
Ens mostra el camí
Ens trobem amb el lladre
Penjant dalt de tot
D'un fort i vell arbre
Li diu 'que tinguis sort,
Miratge o llinatge,
Que el que és de valents
És guardar l'espasa
Oh, pobre esperit,
El que va penjar-te'
I el temps passa lent
Però el temps se'ns acaba
Que el temps passa lent
Però el temps se'ns acaba
I no, no, ningú
No li ha vist la cara
No, no, ningú
No li ha vist la caraCapità
Mare, jo vull ser un home bo
De pas tan ferm
Un capità
De petites coses
Que al final
Ens són tan importants
Vaig buscant allò que és bo
Allò que és cert
Allò que no trobar
Només ens pot dur que maldecaps
I en acabat no tornar
No tornar
Mare jo vull ser un capità
D'aquells
Difícils d'oblidarTres
Tens mans d'equilibrista
I ulls de fang
M'enredes amb artistes
I prens vi blanc
Fa dies que hi rumies
Si oblidar
Igual vas plorar un dia
Tot ve i se'n va
Ets una especialista
Et podries doblar
En alguna escena trista
De les de plorar
On sonen melodies
Que et va composar
Un jove violinista
En re, mi i fa
Qui vulgui poesia
Ja es pot mullar
Jo faig com el de Ribes
Anar fent i en pausUnicorns a l'àrtic
Passen coses arreu del món
A l'Àrtic troben unicorns
Just quan pensaves saber-ho tot
Ara ens surten amb això
I tu a la feina estàs planxat
El teu cap és un corcó
I aprofites que tot just gira el cap
Per traçar una expedició
La vas trobar remenant llibres
Et va somriure o potser no
Li vas tornar el teu mig somriure
Ella va cridar de cop:
'Que ja ho saps que hi són
però no veus on són'
Si haguessis nascut
Fa un dos-cents anys
Ho tindries més clar tot
Que amb mecanismes tan estranys
La veritat se'ns en refotViolins
Amb violins i flors
I uns darrers retocs
Tot engalanat
És un dia gros
Un somriure i plors
L'àvia diu 'No, no
Jo quan era jove
Tot era millor'
I li darem la mà
I li entreguem el cor
Només tinc aquest pa
No tenim res millorHomecoming Song
Si t'he enxampat a vers canviat
Abans no t'acabis d'espantar
No voldria pas fer-te esperar
Però has de ser conscient
Que el disc va girant
I no em vull fer pas l'important
Però si sóc l'hereu, sóc el més gran
El que volta pel món i va buscant
Regals per tothom
Unes flors t'he portat
I l'únic que em dius
És que t'has casat
I el disc va girant
I sonen cançons que havíem escoltat
De dos trobadors que t'agraden tant
Tot i viure en països tan llunyans
Tu creies en ells
Però en mi no hi vas creure mai
'Que un somni inventat
No és més que un somni inventat'
I em quedo aturat
Intentant mesurar
Que al final cinc anys
Només són cinc anys
I si és qüestió de temps
O d'anar tirant
Per què et vas casar?
Per què et vas casar?
I ara entra l'acord
Que ens agradava tant
Penso que és l'últim cop
Que ho estem escoltant
I el disc va girantI un vers
I ara bé
tampoc sabria què fer
si em diguessis que m'estimes
que podríem passar junts uns dies més
I ara bé
tampoc tindria cafè
ja ho diuen, tot canvia i igual es mou
però al final no ha canviat res
i ara ve
quan et dic que em conec
que tot i el meu somriure
alhora enyoro uns altres temps
I ara bé
recordes aquell vers
que dius que tan t'agrada
en realitat el vaig robar a algú molt més llest
I hem saltat tots el marges
I hem voltat per l'univers
Sense massa equipatge
El que ens agrada més o menys
O més o menysSabotatge!
Als moments de la nit
Que tan fàcil separen
El divendres fugint
D'un radiant i nou dissabte
Fingim riure i ser
Els millors de la sala
Però també som d'aquí
I se'ns veu a la cara
Veus oh veus
Veus veus que escoltes
Són a dins del teu cap
Sonen fort
Donen voltes
I seiem en un parc
Inventem un llenguatge
Que no vulgui dir res
Que només sigui imatge
Sorprenentment t'entenc
És la son que agermana
I quan els dits t'assenyalin
Cridarem sabotatge!Quan davalla l'estiu
En somnis t'enfonses
I en cels vas volant
Vius a un cop de cotxe
Podríem quedar
Quan davalla l'estiu
Quan davalla l'estiu
Ja no queden noies
A la vora del riu
Quan davalla l'estiu
Quan davalla l'estiu
Ja no tota
Cuca viu
L'aigua gelada
Et desvetlla els sentits
Sents la sang com corre
I no penses en mi...Vora el foc
Se'ns esgoten, s'esvaeixen
Totes les emocions
Ja s'acaba, escasseja
El poc oxigen
Ho hem de reparar
Posar-hi un remei
Vora el foc
Absorbeixen, no desprenen
Incandescents
Flames roents
Forns i lapides
Provoquen certa nostàlgia
Simbolitzant senyals de desgràcies
Vora el foc
Una parella
Dues parelles
Desprenen certa passió
La ceguesa ja s'encén
Cuita a foc lent
Les ganes et cremen
He intentat de tot, intents
Salten espurnes i és dijous
Apa va que ens en sortirem
Apa va que ens en sortirem
Vora el foc