“Adéu, germans, adéu, l’hereu se’n va…”

Després de construir el seu primer àlbum amb retalls de tres demos primigènies (“Més brots”, “Tot OK stop” i “L’Encyclopèdie”), ara Ran Ran Ran presenta per fi un recull de temes completament inèdits. El nou disc “L’hereu”, enregistrat i produït per Arnau Vallvé (Manel), conté 13 cançons que constitueixen una sola història, un relat que s’obre i es tanca en si mateix.

L’hereu de la nostra història és quotidià i alhora extraordinari. És aquell personatge que tots hem volgut ser en alguna ocasió. I alhora, aquell que maleïm quan ens trobem en la seva pell. És el que fuig i el que s’enyora. Un bon minyó i també un proscrit. El que ha de dir adéu, el que voldria tornar i el que descobreix que res no és el mateix quan tornes.

Cada etapa d’aquest viatge és una cançó. “Ee ja nai ka” és un cant a l’amor però també el presagi de l’escapada. L’hereu s’amaga en coves i navega amb vaixells, somnia paisatges impossibles (“Unicorns a l’Àrtic”) i veu com se li desperta la nostàlgia. “Homecoming song” i el primer senzill, “I un vers”, marquen la tornada i el sotrac de la realitat: “Un somni inventat no és més que un somni inventat”. Un cop assumit això, tot seran noves fugides endavant.

Amb aquest nou projecte, Ran Ran Ran es manté fidel a la seva fórmula, un so cru i frenètic, amb la guitarra elèctrica i la percussió com a principals protagonistes. La veu serena de Ferran Baucells en contrapunt amb els redobles histriònics de Jordi Farreras, units tots dos per una connexió magnètica, quasi umbilical. El color del disc també es beneficia pels cors de Martina Borrut (Mad’zelle), a més de tota una colla d’amics col·laboradors.

Publicat poc més d’un any després que el primer disc, “L’hereu” és la resposta urgent de Ran Ran Ran per seguir viatjant per tot el país i més enllà amb les seves cançons. Després de tocar a tot arreu l’any 2016, des de botigues de discos fins a petites sales o festivals com Primavera Sound, Embassa’t o Era, ara l’objectiu és no parar i que les noves cançons, com l’hereu, viatgin fins als llocs més insospitats.

“I el disc va girant…”

Crèdits

L’Hereu va ser gravat i produït per Arnau Vallvé a l’estudi Can Sons. Masteritzat per Yves Roussel.

Música: Ran Ran Ran

Lletres: Ferran Baucells

Excepte ‘Vora el foc’, amb música i lletra de Maurici Ribera.

Ran Ran Ran són Ferran Baucells i Jordi Farreras.

Han participat en aquest disc: Miguel Ballester, Martina Borrut, Raúl Burrueco, David Reig, la Parròquia Ultra-Local, Armand Rodríguez, Arnau Vallvé.

Portada: Itziar Goñi

Disseny i maquetació: Ramon Ponsatí

Moltes gràcies als nostres amics i famílies, especialment al David & Mansi & Zoe, l’Armand & Bego, l’Arnau Vallvé, l’Itziar Goñi, Raül & Carme i tota la parròquia d’Ultra-Local Records, Miguel Ballester, Martina Borrut, Raúl Burrueco, David Reig, Jordi Ibáñez, Lluís Paloma, el Mamut Traçut, The Chicken Shake, Fuck & Young, al col·lectiu Hi Jauh USB?, Bankrobber… i a en Meli, l’autèntic hereu!

BR091 / 2017

• Ee Ja Nai Ka

  Treus el cap i et desfà amb la mirada
  Trobes l'or que mai no hauries pensat
  De trobar ni tan sols acostar-te
  Que un i un siguin dos ja no és tan clar
  Et desvetllen a la matinada
  Somnis d'un cirurgià
  Mentre et cus amb un fil d'Ariadna
  Per no perdre't mai més de veritat
  Pel matí vols ser rosada
  Per la nit un grill cantant
  Una cançó que et feia por d'ensenyar-me
  No has pogut mai amb els lalalà
  No cal pas que amaguis les cames
  Tots pensem que som bons i especials
  Quan et veig tan bonica em desarmes
  Jo sentia tan ferm el meu pas
  Insensat, ara fuig, ara corre
  Crida el cirurgià
  Que t'esperen tants llibres, tants contes
  Que ja tenen escrit un final
  Pel matí vols ser rosada
  Per la nit un grill cantant
  Una cançó que et feia por d'ensenyar-me
  No has pogut mai amb els lalalà

• L'hereu

  Un, dos, tres hiverns hauran passat
  Com un hivern de soledat
  Un camp arranat just després de segar
  Adéu, germans, adéu, l'hereu se'n va
  I aquell bigoti sota el nas
  És un dimoni entremaliat
  Pensa la dolça Montserrat
  I adéu, germans, adéu, l'hereu se'n va
  Que es veu que algú ha anat preguntant
  On estava la nit que es va
  Trencar el silenci allà a ciutat
  I adéu-siau, adéu, l'hereu se'n va
  Sap tantes coses d'amagat
  I té tants deutes per pagar
  Però ja li deia l'àvia
  'Ja pots córrer
  Que al final t'enganxaran'

• La cova

  Quantes històries
  Que em volten pel cap
  Tantes llegendes
  Oblidades a ciutat
  Que allà dalt
  A Queralt
  Van trobar una Verge
  Amb una oreneta a la mà
  La veritat que hi ha dies
  Que penso que això
  Em podria passar
  Baixo al corral
  O pujo al tros
  Netejo merda
  I m'empasso l'arròs
  Voldria ser com Sant Jordi
  Matar la fura
  Quedar-me amb la princesa
  I anar sempre amb l'armadura ben brillant
  La veritat hi ha tants dies
  que penso que això
  Em podria passar
  Tinc dos consells
  L'un no és veritat
  L'altre és tan vell
  que el millor es oblidar'l
  I seguir el camí
  D'aquell savi que un dia
  Li van perdre el rastre
  A muntanya i d'allà no va tornar
  Va entrar dins el bosc
  No va tornar
  Hi ha qui diu que el van veure
  Entrar en el mar
  I no tornar
  La veritat que hi ha dies
  Que penso que això
  Em podria passar

• La cançó del lladre

  I el temps passa lent
  Però el temps se'ns acaba
  Que el temps passa lent
  Però el temps se'ns acaba
  I no, no, ningú
  No li ha vist la cara
  No, no, ningú
  No li ha vist la cara
  Bé, bé, germans
  Posem-nos en marxa
  I vós, aneu pensant
  En qui fa un temps va robar-vos
  I no l'heu vist més
  hi penseu amb recança
  'Si fos al meu davant
  Li clavava una llança'
  I el temps passa lent
  Però el temps se'ns acaba
  Que el temps passa lent
  Però el temps se'ns acaba
  I no, no, ningú
  No li ha vist la cara
  No, no, ningú
  No li ha vist la cara
  Però un meu cosí
  Vestit com un àngel
  Ens mostra el camí
  Ens trobem amb el lladre
  Penjant dalt de tot
  D'un fort i vell arbre
  Li diu 'que tinguis sort,
  Miratge o llinatge,
  Que el que és de valents
  És guardar l'espasa
  Oh, pobre esperit,
  El que va penjar-te'
  I el temps passa lent
  Però el temps se'ns acaba
  Que el temps passa lent
  Però el temps se'ns acaba
  I no, no, ningú
  No li ha vist la cara
  No, no, ningú
  No li ha vist la cara

• Capità

  Mare, jo vull ser un home bo
  De pas tan ferm
  Un capità
  De petites coses
  Que al final
  Ens són tan importants
  Vaig buscant allò que és bo
  Allò que és cert
  Allò que no trobar
  Només ens pot dur que maldecaps
  I en acabat no tornar
  No tornar
  Mare jo vull ser un capità
  D'aquells
  Difícils d'oblidar

• Tres

  Tens mans d'equilibrista
  I ulls de fang
  M'enredes amb artistes
  I prens vi blanc
  Fa dies que hi rumies
  Si oblidar
  Igual vas plorar un dia
  Tot ve i se'n va
  Ets una especialista
  Et podries doblar
  En alguna escena trista
  De les de plorar
  On sonen melodies
  Que et va composar
  Un jove violinista
  En re, mi i fa
  Qui vulgui poesia
  Ja es pot mullar
  Jo faig com el de Ribes
  Anar fent i en paus

• Unicorns a l'àrtic

  Passen coses arreu del món
  A l'Àrtic troben unicorns
  Just quan pensaves saber-ho tot
  Ara ens surten amb això
  I tu a la feina estàs planxat
  El teu cap és un corcó
  I aprofites que tot just gira el cap
  Per traçar una expedició
  La vas trobar remenant llibres
  Et va somriure o potser no
  Li vas tornar el teu mig somriure
  Ella va cridar de cop:
  'Que ja ho saps que hi són
  però no veus on són'
  Si haguessis nascut
  Fa un dos-cents anys
  Ho tindries més clar tot
  Que amb mecanismes tan estranys
  La veritat se'ns en refot

• Violins

  Amb violins i flors
  I uns darrers retocs
  Tot engalanat
  És un dia gros
  Un somriure i plors
  L'àvia diu 'No, no
  Jo quan era jove
  Tot era millor'
  I li darem la mà
  I li entreguem el cor
  Només tinc aquest pa
  No tenim res millor

• Homecoming Song

  Si t'he enxampat a vers canviat
  Abans no t'acabis d'espantar
  No voldria pas fer-te esperar
  Però has de ser conscient
  Que el disc va girant
  I no em vull fer pas l'important
  Però si sóc l'hereu, sóc el més gran
  El que volta pel món i va buscant
  Regals per tothom
  Unes flors t'he portat
  I l'únic que em dius
  És que t'has casat
  I el disc va girant
  I sonen cançons que havíem escoltat
  De dos trobadors que t'agraden tant
  Tot i viure en països tan llunyans
  Tu creies en ells
  Però en mi no hi vas creure mai
  'Que un somni inventat
  No és més que un somni inventat'
  I em quedo aturat
  Intentant mesurar
  Que al final cinc anys
  Només són cinc anys
  I si és qüestió de temps
  O d'anar tirant
  Per què et vas casar?
  Per què et vas casar?
  I ara entra l'acord
  Que ens agradava tant
  Penso que és l'últim cop
  Que ho estem escoltant
  I el disc va girant

• I un vers

  I ara bé
  tampoc sabria què fer
  si em diguessis que m'estimes
  que podríem passar junts uns dies més
  I ara bé
  tampoc tindria cafè
  ja ho diuen, tot canvia i igual es mou
  però al final no ha canviat res
  i ara ve
  quan et dic que em conec
  que tot i el meu somriure
  alhora enyoro uns altres temps
  I ara bé
  recordes aquell vers
  que dius que tan t'agrada
  en realitat el vaig robar a algú molt més llest
  I hem saltat tots el marges
  I hem voltat per l'univers
  Sense massa equipatge
  El que ens agrada més o menys
  O més o menys

• Sabotatge!

  Als moments de la nit
  Que tan fàcil separen
  El divendres fugint
  D'un radiant i nou dissabte
  Fingim riure i ser
  Els millors de la sala
  Però també som d'aquí
  I se'ns veu a la cara
  Veus oh veus
  Veus veus que escoltes
  Són a dins del teu cap
  Sonen fort
  Donen voltes
  I seiem en un parc
  Inventem un llenguatge
  Que no vulgui dir res
  Que només sigui imatge
  Sorprenentment t'entenc
  És la son que agermana
  I quan els dits t'assenyalin
  Cridarem sabotatge!

• Quan davalla l'estiu

  En somnis t'enfonses
  I en cels vas volant
  Vius a un cop de cotxe
  Podríem quedar
  Quan davalla l'estiu
  Quan davalla l'estiu
  Ja no queden noies
  A la vora del riu
  Quan davalla l'estiu
  Quan davalla l'estiu
  Ja no tota
  Cuca viu
  L'aigua gelada
  Et desvetlla els sentits
  Sents la sang com corre
  I no penses en mi...

• Vora el foc

  Se'ns esgoten, s'esvaeixen
  Totes les emocions
  Ja s'acaba, escasseja
  El poc oxigen
  Ho hem de reparar
  Posar-hi un remei
  Vora el foc
  Absorbeixen, no desprenen
  Incandescents
  Flames roents
  Forns i lapides
  Provoquen certa nostàlgia
  Simbolitzant senyals de desgràcies
  Vora el foc
  Una parella
  Dues parelles
  Desprenen certa passió
  La ceguesa ja s'encén
  Cuita a foc lent
  Les ganes et cremen
  He intentat de tot, intents
  Salten espurnes i és dijous
  Apa va que ens en sortirem
  Apa va que ens en sortirem
  Vora el foc