L’hereu

Neteja

“Adéu, germans, adéu, l’hereu se’n va…”

Després de construir el seu primer àlbum amb retalls de tres demos primigènies (“Més brots”, “Tot OK stop” i “L’Encyclopèdie”), ara Ran Ran Ran presenta per fi un recull de temes completament inèdits. El nou disc “L’hereu”, enregistrat i produït per Arnau Vallvé (Manel), conté 13 cançons que constitueixen una sola història, un relat que s’obre i es tanca en si mateix.

L’hereu de la nostra història és quotidià i alhora extraordinari. És aquell personatge que tots hem volgut ser en alguna ocasió. I alhora, aquell que maleïm quan ens trobem en la seva pell. És el que fuig i el que s’enyora. Un bon minyó i també un proscrit. El que ha de dir adéu, el que voldria tornar i el que descobreix que res no és el mateix quan tornes.

Cada etapa d’aquest viatge és una cançó. “Ee ja nai ka” és un cant a l’amor però també el presagi de l’escapada. L’hereu s’amaga en coves i navega amb vaixells, somnia paisatges impossibles (“Unicorns a l’Àrtic”) i veu com se li desperta la nostàlgia. “Homecoming song” i el primer senzill, “I un vers”, marquen la tornada i el sotrac de la realitat: “Un somni inventat no és més que un somni inventat”. Un cop assumit això, tot seran noves fugides endavant.

Amb aquest nou projecte, Ran Ran Ran es manté fidel a la seva fórmula, un so cru i frenètic, amb la guitarra elèctrica i la percussió com a principals protagonistes. La veu serena de Ferran Baucells en contrapunt amb els redobles histriònics de Jordi Farreras, units tots dos per una connexió magnètica, quasi umbilical. El color del disc també es beneficia pels cors de Martina Borrut (Mad’zelle), a més de tota una colla d’amics col·laboradors.

Publicat poc més d’un any després que el primer disc, “L’hereu” és la resposta urgent de Ran Ran Ran per seguir viatjant per tot el país i més enllà amb les seves cançons. Després de tocar a tot arreu l’any 2016, des de botigues de discos fins a petites sales o festivals com Primavera Sound, Embassa’t o Era, ara l’objectiu és no parar i que les noves cançons, com l’hereu, viatgin fins als llocs més insospitats.

“I el disc va girant…”

Crèdits

L’Hereu va ser gravat i produït per Arnau Vallvé a l’estudi Can Sons. Masteritzat per Yves Roussel.

Música: Ran Ran Ran

Lletres: Ferran Baucells

Excepte ‘Vora el foc’, amb música i lletra de Maurici Ribera.

Ran Ran Ran són Ferran Baucells i Jordi Farreras.

Han participat en aquest disc: Miguel Ballester, Martina Borrut, Raúl Burrueco, David Reig, la Parròquia Ultra-Local, Armand Rodríguez, Arnau Vallvé.

Portada: Itziar Goñi

Disseny i maquetació: Ramon Ponsatí

Moltes gràcies als nostres amics i famílies, especialment al David & Mansi & Zoe, l’Armand & Bego, l’Arnau Vallvé, l’Itziar Goñi, Raül & Carme i tota la parròquia d’Ultra-Local Records, Miguel Ballester, Martina Borrut, Raúl Burrueco, David Reig, Jordi Ibáñez, Lluís Paloma, el Mamut Traçut, The Chicken Shake, Fuck & Young, al col·lectiu Hi Jauh USB?, Bankrobber… i a en Meli, l’autèntic hereu!

BR091 / 2017

  • Ee Ja Nai Ka

    Treus el cap i et desfà amb la mirada
    Trobes l'or que mai no hauries pensat
    De trobar ni tan sols acostar-te
    Que un i un siguin dos ja no és tan clar
    Et desvetllen a la matinada
    Somnis d'un cirurgià
    Mentre et cus amb un fil d'Ariadna
    Per no perdre't mai més de veritat
    Pel matí vols ser rosada
    Per la nit un grill cantant
    Una cançó que et feia por d'ensenyar-me
    No has pogut mai amb els lalalà
    No cal pas que amaguis les cames
    Tots pensem que som bons i especials
    Quan et veig tan bonica em desarmes
    Jo sentia tan ferm el meu pas
    Insensat, ara fuig, ara corre
    Crida el cirurgià
    Que t'esperen tants llibres, tants contes
    Que ja tenen escrit un final
    Pel matí vols ser rosada
    Per la nit un grill cantant
    Una cançó que et feia por d'ensenyar-me
    No has pogut mai amb els lalalà

  • L'hereu

    Un, dos, tres hiverns hauran passat
    Com un hivern de soledat
    Un camp arranat just després de segar
    Adéu, germans, adéu, l'hereu se'n va
    I aquell bigoti sota el nas
    És un dimoni entremaliat
    Pensa la dolça Montserrat
    I adéu, germans, adéu, l'hereu se'n va
    Que es veu que algú ha anat preguntant
    On estava la nit que es va
    Trencar el silenci allà a ciutat
    I adéu-siau, adéu, l'hereu se'n va
    Sap tantes coses d'amagat
    I té tants deutes per pagar
    Però ja li deia l'àvia
    'Ja pots córrer
    Que al final t'enganxaran'

  • La cova

    Quantes històries
    Que em volten pel cap
    Tantes llegendes
    Oblidades a ciutat
    Que allà dalt
    A Queralt
    Van trobar una Verge
    Amb una oreneta a la mà
    La veritat que hi ha dies
    Que penso que això
    Em podria passar
    Baixo al corral
    O pujo al tros
    Netejo merda
    I m'empasso l'arròs
    Voldria ser com Sant Jordi
    Matar la fura
    Quedar-me amb la princesa
    I anar sempre amb l'armadura ben brillant
    La veritat hi ha tants dies
    que penso que això
    Em podria passar
    Tinc dos consells
    L'un no és veritat
    L'altre és tan vell
    que el millor es oblidar'l
    I seguir el camí
    D'aquell savi que un dia
    Li van perdre el rastre
    A muntanya i d'allà no va tornar
    Va entrar dins el bosc
    No va tornar
    Hi ha qui diu que el van veure
    Entrar en el mar
    I no tornar
    La veritat que hi ha dies
    Que penso que això
    Em podria passar

  • La cançó del lladre

    I el temps passa lent
    Però el temps se'ns acaba
    Que el temps passa lent
    Però el temps se'ns acaba
    I no, no, ningú
    No li ha vist la cara
    No, no, ningú
    No li ha vist la cara
    Bé, bé, germans
    Posem-nos en marxa
    I vós, aneu pensant
    En qui fa un temps va robar-vos
    I no l'heu vist més
    hi penseu amb recança
    'Si fos al meu davant
    Li clavava una llança'
    I el temps passa lent
    Però el temps se'ns acaba
    Que el temps passa lent
    Però el temps se'ns acaba
    I no, no, ningú
    No li ha vist la cara
    No, no, ningú
    No li ha vist la cara
    Però un meu cosí
    Vestit com un àngel
    Ens mostra el camí
    Ens trobem amb el lladre
    Penjant dalt de tot
    D'un fort i vell arbre
    Li diu 'que tinguis sort,
    Miratge o llinatge,
    Que el que és de valents
    És guardar l'espasa
    Oh, pobre esperit,
    El que va penjar-te'
    I el temps passa lent
    Però el temps se'ns acaba
    Que el temps passa lent
    Però el temps se'ns acaba
    I no, no, ningú
    No li ha vist la cara
    No, no, ningú
    No li ha vist la cara

  • Capità

    Mare, jo vull ser un home bo
    De pas tan ferm
    Un capità
    De petites coses
    Que al final
    Ens són tan importants
    Vaig buscant allò que és bo
    Allò que és cert
    Allò que no trobar
    Només ens pot dur que maldecaps
    I en acabat no tornar
    No tornar
    Mare jo vull ser un capità
    D'aquells
    Difícils d'oblidar

  • Tres

    Tens mans d'equilibrista
    I ulls de fang
    M'enredes amb artistes
    I prens vi blanc
    Fa dies que hi rumies
    Si oblidar
    Igual vas plorar un dia
    Tot ve i se'n va
    Ets una especialista
    Et podries doblar
    En alguna escena trista
    De les de plorar
    On sonen melodies
    Que et va composar
    Un jove violinista
    En re, mi i fa
    Qui vulgui poesia
    Ja es pot mullar
    Jo faig com el de Ribes
    Anar fent i en paus

  • Unicorns a l'àrtic

    Passen coses arreu del món
    A l'Àrtic troben unicorns
    Just quan pensaves saber-ho tot
    Ara ens surten amb això
    I tu a la feina estàs planxat
    El teu cap és un corcó
    I aprofites que tot just gira el cap
    Per traçar una expedició
    La vas trobar remenant llibres
    Et va somriure o potser no
    Li vas tornar el teu mig somriure
    Ella va cridar de cop:
    'Que ja ho saps que hi són
    però no veus on són'
    Si haguessis nascut
    Fa un dos-cents anys
    Ho tindries més clar tot
    Que amb mecanismes tan estranys
    La veritat se'ns en refot

  • Violins

    Amb violins i flors
    I uns darrers retocs
    Tot engalanat
    És un dia gros
    Un somriure i plors
    L'àvia diu 'No, no
    Jo quan era jove
    Tot era millor'
    I li darem la mà
    I li entreguem el cor
    Només tinc aquest pa
    No tenim res millor

  • Homecoming Song

    Si t'he enxampat a vers canviat
    Abans no t'acabis d'espantar
    No voldria pas fer-te esperar
    Però has de ser conscient
    Que el disc va girant
    I no em vull fer pas l'important
    Però si sóc l'hereu, sóc el més gran
    El que volta pel món i va buscant
    Regals per tothom
    Unes flors t'he portat
    I l'únic que em dius
    És que t'has casat
    I el disc va girant
    I sonen cançons que havíem escoltat
    De dos trobadors que t'agraden tant
    Tot i viure en països tan llunyans
    Tu creies en ells
    Però en mi no hi vas creure mai
    'Que un somni inventat
    No és més que un somni inventat'
    I em quedo aturat
    Intentant mesurar
    Que al final cinc anys
    Només són cinc anys
    I si és qüestió de temps
    O d'anar tirant
    Per què et vas casar?
    Per què et vas casar?
    I ara entra l'acord
    Que ens agradava tant
    Penso que és l'últim cop
    Que ho estem escoltant
    I el disc va girant

  • I un vers

    I ara bé
    tampoc sabria què fer
    si em diguessis que m'estimes
    que podríem passar junts uns dies més
    I ara bé
    tampoc tindria cafè
    ja ho diuen, tot canvia i igual es mou
    però al final no ha canviat res
    i ara ve
    quan et dic que em conec
    que tot i el meu somriure
    alhora enyoro uns altres temps
    I ara bé
    recordes aquell vers
    que dius que tan t'agrada
    en realitat el vaig robar a algú molt més llest
    I hem saltat tots el marges
    I hem voltat per l'univers
    Sense massa equipatge
    El que ens agrada més o menys
    O més o menys

  • Sabotatge!

    Als moments de la nit
    Que tan fàcil separen
    El divendres fugint
    D'un radiant i nou dissabte
    Fingim riure i ser
    Els millors de la sala
    Però també som d'aquí
    I se'ns veu a la cara
    Veus oh veus
    Veus veus que escoltes
    Són a dins del teu cap
    Sonen fort
    Donen voltes
    I seiem en un parc
    Inventem un llenguatge
    Que no vulgui dir res
    Que només sigui imatge
    Sorprenentment t'entenc
    És la son que agermana
    I quan els dits t'assenyalin
    Cridarem sabotatge!

  • Quan davalla l'estiu

    En somnis t'enfonses
    I en cels vas volant
    Vius a un cop de cotxe
    Podríem quedar
    Quan davalla l'estiu
    Quan davalla l'estiu
    Ja no queden noies
    A la vora del riu
    Quan davalla l'estiu
    Quan davalla l'estiu
    Ja no tota
    Cuca viu
    L'aigua gelada
    Et desvetlla els sentits
    Sents la sang com corre
    I no penses en mi...

  • Vora el foc

    Se'ns esgoten, s'esvaeixen
    Totes les emocions
    Ja s'acaba, escasseja
    El poc oxigen
    Ho hem de reparar
    Posar-hi un remei
    Vora el foc
    Absorbeixen, no desprenen
    Incandescents
    Flames roents
    Forns i lapides
    Provoquen certa nostàlgia
    Simbolitzant senyals de desgràcies
    Vora el foc
    Una parella
    Dues parelles
    Desprenen certa passió
    La ceguesa ja s'encén
    Cuita a foc lent
    Les ganes et cremen
    He intentat de tot, intents
    Salten espurnes i és dijous
    Apa va que ens en sortirem
    Apa va que ens en sortirem
    Vora el foc