Ferran Baucells segueix pujant graons en el rànquing de lletristes maleïts de casa nostra. Les seves històries crepusculars emprenen nova volada amb “Clàssics populars”, un nou disc de Ran Ran Ran que, degut als canvis de formació, es pot llegir també com un reinici del projecte.
Ran Ran Ran va iniciar-se amb tres enigmàtiques maquetes (“Més brots”, “Tot ok stop” i “L’Encyclopédie”) que posteriorment donarien peu al seu primer disc homònim (2015). Més tard vindrien “L’hereu” (2017) i la seva obra més pop i acurada, “Ran de mar” (2018), un període que es tancaria amb el comiat de Jordi Farreras, membre fundador del grup.
Ara presenten “Clàssics populars”, nou disc que apareix en K7 i digital coeditat per Ultra-local Records, Edita la Servidumbre i Bankrobber. I el grup muta amb una nova formació, on Ferran
Baucells (veu i guitarra) s’acompanya de Martina Borrut (cors i teclats), Miguel Ballester (bateria) i Joan Villarroya (baix i violí).
En el disc hi destaquen himnes de pop domèstic com “Cendra” o “Pioners”, que conviuen amb passatges introspectius com “Fulles” o “El primer segon”. Un disc on la quotidianitat sempre
guarda sorpreses imprevistes, amb realisme màgic i dosis d’èpica, reforçades amb una secció de corda que participa, per primera vegada, en una gravació de la banda. Sempre tocant de peus al
cel. Ho rubrica, des del més enllà, una “Cançó d’ultratomba” que brinda per tot allò que hauria pogut ser si les coses no s’haguessin torçat en el darrer moment.

BR154 / 2021

• Fulles

  Fulles que fa temps que havien de caure
  Volen dins d’un vent que és un cop d’aire
  Mira que em vas dir: “has d’abrigar-te
  Ves tirant que jo vindré a buscar-te”
  Fulls d’un llibre antic que vaig comprar-te
  Un bonic Sant Jordi en plena Rambla
  Somreies feia tant que el buscaves
  Penso que tothom busca entre branques
  Fulles que fa temps que havien de caure
  Ves tirant que jo vindré a buscar-te
  Ves tirant que jo vindré a buscar-te
  Fulles que fa temps que havien de caure

• Leviatan

  
  Hi ha gent que pinta jardins mentre l’Imperi cau
  D’altres escriuen poemes i crema la ciutat
  Alguns fan volar estels mentre cau el cel
  La gent de la muntanya de vegades pot ser ben estranya I jo sóc l’hereu d’una tristesa que sempre m’acompanya
  Em dius que és millor morir sol sense ningú que t’enyori
  Que has viscut una vida amb viatges i més d’un love story
  Et creues amb tanta gent que has decidit ignorar
  La gent de la ciutat com ho diria solen ser primmirats
  I jo sóc l’hereu d’una tristesa que sempre m’acompanya
  Esbufegant igual que una màquina de tren esberlada
  Arribes al mar palpes la sorra com fos sagrada
  Esperes que el Leviatan t’aparti del teu destí
  La gent de la costa se’n surt però sovint els costa
  I jo sóc l’hereu d’una tristesa que sempre m’acompanya

• Viure

  Vius en coses tan petites
  Que has après a valorar
  En detalls que ja ni expliques
  Et fan vergonya deus pensar
  Vius en l’aire que respires
  I en quadres que algú va pintar
  Vius en somnis que són d’altres
  I en camins que ja els has fet però hi vols tornar
  Vius en les petites morts
  Que vivim al despertar
  Per aquells raigs de sol
  Que entren quan fas el dinar
  Vius en els ‘Bona nit’ de l’àvia
  I en els estius al seu costat
  En olors que són tan vives
  I en cançons que et duen records que vols guardar

• Antics filòsofs, savis & algun emperador

  Tanques finestres de cases de gent que té por
  Que si fa o no fa no tenen cap intenció
  De treure’s migranyes de mirar les flames del foc
  De dir-se ‘Au va, sortim a respirar aire bo’
  Dibuixes dreceres amb forma d’esferes que em porten allà on vull ser jo Obrim les finestres ens donem la mà i faig veure que ja no tinc por
  Tanquem els ulls ballem sardanes en Do
  Que ens portin a un somni sa i reparador
  On esculpim figures amb mabre italià del millor
  D’antics filòsofs, savis i algun emperador
  Dibuixes dreceres amb forma d’esferes que em porten allà on vull ser jo Obrim les finestres ens donem la mà i faig veure que ja no tinc por

• Idiots savants

  Qui és aquest senyor
  Apuntant amb el dit cap on sóc jo?
  I em mostra diagrames i patrons
  Que intenten explicar la situació
  Doncs bé en realitat
  Si et sóc sincer
  Preferiria que em digués ‘monsieur
  Penseu que tot és triar una opció
  Quan en realitat serà l’opció la que us triï a vos’
  Tot el que té lloc
  Està buscant com fer-se amb un bon lloc
  Dins d’aquesta herència de secrets
  Que no fan més que fer de parets
  Dins d’una cançó
  I si et sóc sincer
  Preferiria que em digués ‘monsieur,
  Penseu que tot és triar una opció
  Quan en realitat serà l’opció la que us triï a vos’

• Cendra

  Forces els ulls
  Per tal de veure-hi ben lluny
  Però només trobes boira
  Em traeixes quan dius
  Que em coneixes
  És més senzill dir mentides
  I et queixes de tot
  I em sap greu haver de ser jo qui et diu ‘No saps perdre’
  No entendre’t em fa tan mal
  No poder-me explicar
  Em desfà com la cendra
  M’expliquen de tu
  Que podries morir
  Per escriure els versos més perfectes
  Que composes cançons
  Amb un pentagrama de pors
  I que mai vols cantar-les
  Però no sé ben bé a qui creure
  Potser és la boira
  No em deixa veure
  I et queixes de tot
  I em sap greu haver de ser jo qui et diu ‘No saps perdre’
  No entendre’t em fa tan mal
  No poder-me explicar
  Em desfà com la cendra
  I si ja no t’estima és trist
  Però això no vol pas dir
  Que l’amor sigui alegre

• Clàssics populars

  Busques un mirall
  On no veure’t amb detall
  Dibuixem una ciutat
  Sense gent a qui esquivar
  Què ens importa el què diran?
  Qui s’escolta el què diran?
  Més enllà del què diran ran ran
  Tant se val del què diran
  Trobes clàssics populars
  On crear una identitat
  Em demanes ‘qui seràs?’
  Jo sóc el jutge penjat
  I jo et faig l’amor en Fa
  I tu em fas l’amor en La
  I jo et faig l’amor en Fa
  I tu em fas l’amor en La La La

• Pioners

  Se’ns acaba la sort
  I ens foten al carrer
  Vols ballar-te aquest vals
  Com si fos el darrer
  Saps que de tot final
  En sorgirà un pioner
  Veus uns cavalls salvatges
  Amb esperit fugisser
  Tornarem a ser forts
  Tornarem a ser déus
  Tornarem a jugar pels carrers
  I a escopir-li al vent
  Fort!
  I has voltat tant pel món
  Buscant un esbarzer
  On plantar-hi el teu nom
  I declarar-te el primer
  Que ha passat tant del temps
  Que s’ha basat en els fets
  Se’ns acaba la son
  I ens foten al carrer
  Tornarem a ser forts
  Tornarem a ser déus
  Tornarem a jugar pels carrers
  I a escopir-li al vent
  Fort!
  És veritat que eres amable
  Quan tocava fer-te el bo
  I és veritat que eres tan amable
  Quan tocava fer-te el bo
  Tornarem a ser forts
  Tornarem a ser déus
  Tornarem a jugar pels carrers
  I a escopir-li al vent

• Planetes, llunes & asteroides

  I buscant una imatge
  Has trobat un paisatge
  De satèl·lits que volen
  I que ja no serveixen
  Per a res, ni gosaves
  Posar nom, posar cara
  A qüestions que no tenen
  Cap opció de resoldre’s
  Planetes, ens sobrevolen planetes
  Llunes i asteroides
  Saps que hi són
  No els pots veure
  Problemes, ens sobreviuran problemes
  Cert, no els pots resoldre
  Hi ha poc
  Que valgui la pena
  I ara saps tantes coses
  Però en el fons vols creure
  Que una nau ve a buscar-te
  Ve d’anys llum de la terra
  Intentes situar-te
  Que et trobi a la primera
  Si cal vas cap a Alaska
  No suportes l’espera
  Planetes, ens sobrevolen planetes
  Llunes i asteroides
  Saps que hi són
  No els pots veure
  Problemes els humans tenim problemes
  Ells ens miren
  I ho saben
  La gal·làxia en va plena

• Passatge criminal

  T’il·lumines i el got ja és mig ple
  Tens una idea i sents com la sang et bombardeja el cervell
  Ben mirat podríem dir que és un pla
  Ben mirat podríem dir que tenim una cosa i anomenar-la un pla
  Se’ns encomana el somriure de cop
  Se’ns encomana el somriure estem vius tu i jo amb això ja en tenim prou
  Que l’univers no és tan gran vist de prop
  L’univers no és tan vast vist de prop, crides i alces el got
  I surts a la finestra
  Se’ns acaben les pors
  Quan comença la gresca
  I penses que ara és millor
  Reservar uns dies de festa
  Bellugar cap al nord
  Aquí hi ha un cel ple de meduses
  Que emprenen el vol
  Per tornar al seu planeta
  On no hi fa tant de sol
  Tu les veus enlairar-se
  I sents una picor
  Que es remou dins de l’aire
  Es respira frisor
  I qui ens pogués
  Ben explicar
  Què passarà
  Quan hagis marxat

• El primer segon

  I em sap greu dir-vos
  Que això no s’acaba
  Ni amb un vers
  Ni amb una cançó
  Els miralls estan
  Plens d’imatges
  Que ens acosten al missatge
  Que avui no hi ets
  Que avui no ens veurem
  Vivim milions de segons,
  I em quedo
  Amb el primer segon
  Que et vaig veure
  Jo no volia tenir un passat
  I passar i nar passant
  I quedar com un més
  D’aquells que han viscut
  Sense tenir un passat
  Van passant
  I passar i nar passant
  Vivim milions/bilions/trilions de segons,
  I em quedo
  Amb el primer/darrer segon
  Que et vaig veure

• Cançó d'ultratomba

  Escric una cançó per quan ja no hi sigui
  Escric una cançó per quan no obri els ulls
  I quan l’escoltis no vull que sentis
  Que podries haver fet molt més
  I quan l’escoltis no vull que pensis
  Que em vaig acomiadar com si res
  Escric una cançó per quan ja no hi sigui
  Escric una cançó per quan no obri els ulls
  I potser pensis en nits d’insomni
  Escrivint-te versos mentre eres al llit
  Posant-li veu i melodia
  A tot allò que no et sabia dir
  Escric una cançó per quan ja no hi sigui
  Escric una cançó per quan no obri els ulls
  I quan l’escoltis i facis càlculs
  Tot preguntant-te quants anys han passat
  I si ets entre amics fins i tot fardis
  Dient ‘Ei jo sortia amb el que està cantant’
  Escric una cançó per quan ja no hi sigui
  Escric una cançó per quan no obri els ulls
  I aquestes notes potser et portin
  A la vora d’un llac glaçat
  I somriuràs quan recordis
  Que va passar als serveis d’un museu d’art
  Escric una cançó per quan ja no hi sigui
  Escric una cançó per quan no obri els ulls
  I en sóc conscient que és ben possible
  Que no l’arribis ni a escoltar
  Tampoc m’importa no cal que et digui
  Va ser la música el que em va salvar