Buscar entre les cubetes i deixar-se sorprendre.
“Obres una porta i del cel en plouen hores a desxifrar”.
Per alguns pocs escollits, descobrir en una cubeta d’Ultralocal Records una còpia de “Mésbrots”, la primera maqueta de Ran Ran Ran, va ser com trobar un tresor. Aquelles cançons ja revelaven el talent d’un escriptor audaç com Ferran Baucells, capaç ara de serobscur, ara lluminós, capaç d’atrapar-te en un viatge pel seu paisatge mitificat dels comalats.
La pista del grup, sorgit de les cendres de Tired Hippo i bregat al cau ‘Hi Jauh USB?’ del Poblenou, es pot resseguir també a través del disc “Tot OK STOP”, produït per Arnau Vallvé i publicat només digitalment, o del cassette d’enregistraments domèstics “L’encyclopèdie”, a més de col∙laboracions puntuals com en el recopilatori “Mar y montaña”.
El projecte ha anat creixent poc a poc, sense pressa, estirant sorolls de l’ipad i amb Jordi Farreres donant el contrapunt rítmic amb kits de percussió inversemblants o els objectes més diversos. I amb amics improvisats sumant-se a cada concert, segons demanés l’ocasió, per obrir els temes i donar-los nova vida. Al Primavera als Bars, per exemple, on van tocar l’any 2015. O al BIS Festival. Estrenyent els llaços amb bandes amigues de l’underground del Poblenou o de la fecunda escena antifolk catalana. O enregistrant un parell de vídeos en viu per a Tots Sants.
Les enigmàtiques cançons de Ran Ran Ran representen un món extrem de contrastos. Frenètics himnes pop (“Un nou big bang”, “Q.S.Q.L.C.V.T.B.”) que conviuen amb passatges crepusculars, escenes de malaltia (“La vall trista”, “Gernació”), moments d’enyor, paisatges sonors inquietants (“Pianos”, “Certa ment”). O altres que senzillament revelen el petit plaer d’escriure i enregistrar cançons a casa (“Avui”, “Big Bang”).La genealogia també s’infiltra en aquest cançoner amb el descobriment de Josep Baucells, poeta de finals del segle XIX i avanpassat d’en Ferran, que es va inspirar en la seva obra i figura per escriure “Més Brots”.
Avui tenim el plaer de recollir en un sol disc tot l’univers musical de Ran Ran Ran, un compendi d’enregistraments capturats en diferents moments i espais. 15 moments, 15 cançons que presenten totes les cartes del món sonor i vital de Ran Ran Ran, ara embolcallat amb una portada a càrrec d’Itziar Goñi.
Sí:”El vent cargolant-se està parlant-te i és temps de començar”.

Crèdits

Música: Ran Ran Ran
Lletres: Ferran Baucells

Temes 1, 3, 4, 5, 6, 13 i 14 gravats i produïts
per Arnau Vallvé a l’estudi Can Sons.
Temes 8, 9, 10,11 i 12 gravats i produïts
per Albert Espuña a l’estudi Hi Jauh USB?.
Temes 2, 7 i 15 gravats per Ferran Baucells
a casa seva.
Masteritzat a Catmastering per Juanjo Muñoz.

Ferran Baucells: guitarra, veu, ipad
i harmònica.
Jordi Farreras: bateria i percussió.

Arnau Vallvé: veu a Pianos, Tot OK STOP,
La barca d’or i bateria a Adéu a la Vall Trista.
Jorge Benítez: trompeta a Els comalats,
Més brots i Diumenge.
Eloy Bernal: baix a Més brots i Q.S.Q.L.C.V.T.B.
Raúl Burrueco: guitarra i baix a Certa Ment.
Carola Llonch: veu a Més Brots i Q.S.Q.L.C.V.T.B.

Disseny portada: Itziar Goñi (itziargo.com)
Disseny gràfic: Ramon Ponsatí

Moltes gràcies als nostres amics i famílies
i en especial al David & Mansi, Arnau Vallvé,
Itziar Goñi, Raúl Barbero, Carlos Robles
(pel seu cop de mà amb les lletres) i a tota la colla de Hi Jauh USB?, Ultra-Local Records, Fuck&Young, el Mamut Traçut
i Bankrobber… a tots… Tot OK STOP!

BR077 / 2015

• La vall trista

  Ningú sap ben bé què passa
  I de cop tant ha canviat
  Com canvia el bell paisatge
  Durant l'any als comalats
  Quan només feia que riure
  Ara sols el veus plorar
  Diria que la cosa
  No és tan fàcil d'explicar
  
  Ai Josep, Josep, ja ho saps
  Com voldria jo tornar
  Al mercat dels dissabtes
  Per comprar-te menjar sa
  I cuinar, sentir-nos vius
  Endrapant un bon dinar
  Però un estrany mal t'esclafa
  I ni el vi no vols tastar
  
  Que diuen que a cal mossèn
  Hi ha algú que se sent igual
  I que si seria aquest vent
  El que els hauria fet mal
  Qui ha portat la tristesa
  A la vila, malxinat,
  Dorm, dorm que diuen
  Que dormint tot sol passar...

• Avui

  Si avui em dius que vols sortir a donar un volt
  Que al teatre has vist que qualsevol pot ser qui un vol
  
  I ara balles contenta
  T'entregues al sol del matí
  I te'n rius tant de mi
  Esperant que l'aigua arrenqui a bullir
  
  Si avui em dius que vols estimar-me a mi sol

• Pianos

  Pianos cauen dins del bosc
  Sonen com trons
  Tecles ballant amb esquirols
  Cançons de bressol
  
  ... ja no sé què penses
  Quan penses que hi sóc
  I ja no dius què penses
  Quan penses que hi sóc

• Tot OK stop

  No vaig rebre cap postal
  Cap foto espectacular
  Revelant-me on eres tu
  On et podria trobar
  
  O potser senyals de fum
  Un colom despistat
  Un missatge encriptat
  'Dirigeix-te cap al nord'
  
  Jo vull ser un home fort
  Qui no voldria ser un home fort?
  I sentir cada segon
  Allunyar-te a poc a poc
  I uns versos rimar
  I cantar, oh cantar
  
  I mira, vaig esperar
  Un telegrama que em digués
  Que tot està bé stop
  Tot va bé stop
  I tenia preparada
  Una dansa original
  Per ballar a la vora del foc
  Endinsar-nos dins del foc
  
  Jo vull ser un home fort
  Qui no voldria ser un home fort?
  I sentir cada segon
  Allunyar-te a poc a poc
  I uns versos rimar
  I cantar, oh cantar

• La barca d'or

  Passejant pel món he vist un tros
  On seure i esperar l'amor/la mort
  Els cabells vaig veure blanquejar
  I boniques llunes van minvar
  
  Vaig aprendre-ho tot
  Més aviat res
  El vell mussol em deia 'Vés,
  Vola més enllà del teu enyor
  
  I una barca d'or
  I una barca d'or
  Ens haurà de portar a port'
  
  I tu que parles tan bé
  I ets tan legal,
  El dia arribarà,
  Trepitja a fons
  
  Ni boniques flors
  Ni tants regals
  Podran canviar del tot
  Allò que tu vols, un Sí o un No
  
  I una barca d'or
  I una barca d'or
  Ens haurà de portar a port

• Un nou big bang

  I si te'n vas...
  Noves formes d'escultura
  Sorgiran al teu pas
  Per catacumbes oblidades
  Que et guiaran per sota el mar
  
  I en aquest cas…
  Jo em quedaré com una estàtua
  Davant d'un taulell buit d'escacs
  Intentant moure alguna peça
  I esquivar l'escac i mat
  
  Ja saps que tots ho diuen
  Que en aquest món tot sol tornar
  I jo desitjo de tot cor que tu no fossis pas
  Una excepció però t'escriuria mil cançons
  Per anar cantant de bar en bar fins el dia
  Que et sentís dir 'hola Ferran i què, com va?'
  
  I és que ja ho saps que tots ho diuen
  Que en aquest món tot sol tornar
  I jo desitjo de tot cor que tu no fossis pas
  Una excepció però t'escriuria mil cançons
  Per anar cantant de bar en bar fins el dia
  Que et sentís dir 'Ran Ran Ran?'
  
  I si te'n vas…
  
  Milers d'homes amb guillotines
  Vindran a trobar-me al mas
  On jo em refugiaria
  Tot estudiant donar un nou pas
  En aquest món de bogeria,
  De tristesa i de fum blanc
  I de falses melodies
  Tot esperant un nou Bing Bang!

• Tres & No-res

  Tens mans d'equilibrista
  I ulls de fang
  M'enredes amb artistes
  I prens vi blanc

• Els Comalats

  'Començant per les coses mal resoltes
  Tendim a besar el primer en arribar
  I segueix l'antic caminet de sorra
  I veuràs els comalats amb colors canviats'
  
  Petits cims en uns bioritmes orfes
  D’emocions excitants, de versos enrabiats
  I de llunes que il•luminen la memòria
  Tot just apagar els llums de la ciutat
  
  I en ser dalt de la torre de guaita
  Les bruixes canten que no podràs escapar
  Però el vent cargolant-se està parlant-te
  I és temps de començar
  De tornar a començar
  Temps per resar i sembrar
  Que el fruit ja arribarà
  Trencar per respirar
  I tornar a començar
  És temps de començar
  
  

• Més brots

  Acabes un poema
  Tant no t’ha costat
  Paraules & natura
  Sempre t’han emocionat
  
  Has d’anar a ciutat
  Per obrir una revista
  I transformar la realitat
  Des de tots els punts de vista
  
  Noves formes d’arribar
  A un nivell de poesia
  Més brots han de brotar
  Il•lustrant-ne el dia a dia
  
  Has d’anar a ciutat
  Per obrir una revista
  I transformar la realitat
  Des de tots els punts de vista
  
  

• Diumenge

  Dubtes qui es fa el mort i qui és el viu
  I dubtes qui tot ho ha creat
  Un diumenge sol segur no fa estiu
  Però penses que et pot ajudar
  Obres una porta i del cel en plouen hores
  A desxifrar
  
  Set pisos d'alçada no hi ha ascensor
  Diuen que a peu és més sa
  Resintonitzes el teu transistor
  La senyal no va a millor
  Dónes una cossa i envies a la merda
  El que ha d'arribar
  
  Beus aigua clara i no deixes passar
  L'oportunitat de tornar
  De tornar a convèncer una audiència fidel
  Amb el teu viatge a Mart
  Explica un altre somni ple d'ovnis i gent
  Que no en vol parlar
  
  Des de dalt no ho pots escoltar
  Un twit deu hores t'ha ocupat
  Quan en un parell de minuts simplement
  Ho haguéssim tingut arreglat
  Perdre el temps és cosa de gent que no fa nosa
  I sap disfrutar
  Tot un univers enfeinat i tu tot el dia escalivant

• Q.S.Q.L.C.V.T.B.

  Quan sembla que les coses van tan bé
  I un instant està de més
  Una espurna, aquell detall
  Algú que et truca i diu què tal?
  
  I no saps què fer
  I cap a l’hora del cafè
  Tot va girant i tot s’enfonsa
  
  Però quan sembla que les coses van tan bé
  Unicorns a dintre teu
  Quan el mite és tan real
  Un munt d'anys dins hivernant
  
  I és tan depriment
  Quan abans reia tanta gent
  I ara sembla que ni t’escolten
  
  I no saps què fer
  I cap a l’hora del cafè
  Tot va girant i tot s’enfonsa
  
  I aquest tall que tens
  A la mà demà ja és sec
  No ho veus, no cal preocupar-se
  
  I és tan depriment
  Quan abans reia tanta gent
  I ara sembla que ni t’escolten

• Gernació

  Clar com un sol de mitjant
  Dos llunes sobre un far
  Floreix la gernació
  Tots saben cap on anar
  Tu tombes cap aquí
  Dijous a Montserrat
  T’allunyes del camí
  Si algú dubtés ja
  Sap que no vas cap allà
  Dos cotxes i un destí
  Hi ha boira havent sopat
  I aquesta estranya olor
  Que vagin fent
  Ja saps que no vas cap allà

• Certa ment

  Si alentim les passes
  I endarrerim l'hora
  M'agrada no girar
  El full del calendari
  Tu i jo fora d'ona
  M'agrada...
  
  I n'hi ha que ens diuen poetes
  Però d'altres ens diuen tirans
  M'agrada quan no et puc entendre
  I el poc que et costa oblidar
  Hi ha certes persones
  Que mai no abandonen
  I en certa manera és millor
  Tot mirant la balança
  Em crides amb ànsia
  Que no, continuar no és pitjor
  I en sóc tan conscient
  Que inclús jo o altre gent
  Ho ha fet abans en colors
  Però hi ha certes persones
  Que mai no abandonen
  I en certa manera és millor

• Big Bang

  I si te'n vas...