Els afores

Neteja

Els motllos són per trencar-los. Ja sabíem que Renaldo & Clara era un gran grup de pop, però dins el pop també es poden fer girs i en aquest cas ens sorprenen amb una veritable filigrana. Dues paraules: llum i color. La vida és una tómbola –bé, potser ens hem passat amb l’analogia…- i toca dir adéu a la malenconia per mirar cap a fora. I regalar-nos unes cançons que fins i tot podrien travessar la boira hivernal de Lleida.

Amb “Els afores”, Renaldo & Clara acceleren el tempo i es reinventen. Descobrim ja el nou color amb el tema de presentació, “Fent amics”, un joc del gat i la rata tant per la seva alegria musical com per la història que relata. “Fins un altre dia” atresora una de les grans tornades del disc. La titular “Els afores” desprèn llum des d’un enfoc subtilment electrònic, mentre que “Monument” ens sorprèn amb detalls afro-pop i un final contundent. I sí, no hi manquen els temes intimistes marca de la casa: “Llindar absolut”, “Els secrets”…

Pel que fa a les lletres, Clara Viñals deixa de banda la introspecció que presidia el disc de debut i es fixa ara en allò que té al voltant, tan a prop que a vegades costaria adonar-se’n. Prendre consciència del que t’envolta amb els cinc sentits. Dibuixar un mapa a través de les persones i els llocs que freqüentem, de les coses que ens passen. I explicant-ho tot amb un llenguatge a la vegada cru i sensible, depurat i concís, a vegades irònic, fins i tot àcid.

Renaldo & Clara havien publicat sols dos EPs (el segon, al segell Elefant) quan van despuntar en festivals com el BAM, Primavera Club, Faraday o Músiques Disperses. Van consolidar-se amb el primer disc llarg, “Fruits del teu bosc” (Bankrobber, 2014), que els va obrir noves portes: Primavera Sound, Vida Festival, PopArb… a més de girar per tota la península. El grup també ha destacat per col·laborar amb artistes referencials com Juli Bustamante o Xavier Baró.

L’evolució en la sonoritat del nou disc comporta també canvis en el plantejament del directe del grup, amb Clara Viñals (veu i guitarra elèctrica), Hugo Alarcón (teclat, guitarra elèctrica i coros), Víctor Ayuso (baix i coros) i la incorporació de Lluís Bestard (bateria). Víctor Ayuso ha estat també l’encarregat de la producció, gravació i mescla del disc als estudis Zamenhof de Lleida.

Us convidem a deixar-vos endur per la màgia de Renaldo & Clara i compartir amb ells aquest viatge pels afores. Pels seus, que també poden ser els vostres. Uns afores de llum i de color.

Lletres i músiques compostes per Clara Viñals

Clara Viñals: veu i guitarra elèctrica

Víctor Ayuso: guitarra elèctrica, acústica i clàssica, teclats, programacions, baix i bateria

Hugo Alarcón: rhodes, piano, teclat, guitarra elèctrica i veu

Lluís Bestard: bateria i percussions a “Fins un altre dia”, “Uns graus més” i “Instruccions”

Jaume Sanchis: saxo tenor a “Instruccions”

Joan Cabañas: trombó a “Instruccions”

Helio Garcia: trompeta a “Instruccions”

Arranjaments de vents a “Instruccions” de Víctor Ayuso

Produït, gravat i mesclat per Víctor Ayuso a Zamenhof Estudi

Masteritzat per Juanjo Muñoz a Catmastering

Portada i disseny de Guillem Ruiz

http://www.joveguille.com

Lleida, estiu i tardor de 2016

BR090 / 2017

  • Laberint

    Des del costat del riu t'he vist venir
    De lluny et sé distingir
    Quasi estaves aquí
    Quan m'he fixat en la sort que tinc.
    Ha estat trobar el final d'un laberint
    Després de perdre-m'hi a dins
    Ha fet falta insistir
    Però has aparegut, a la fi, per fi...
    Al final has tornat,
    Ja t'estava esperant.
    Aparició estel·lar, cel adequat
    El sol fonent-se a un costat
    Has parat just davant
    Tenia por que passessis de llarg.
    Al final has tornat
    Ja t'estava esperant.
    Finalment hem quedat
    Ja t'estava enyorant.

  • Monument

    Et mereixes un monument
    I també el nom a un carrer
    No seria suficient
    Però sí un detallet.
    Aniré a l'ajuntament,
    Per un cop que ho facin bé
    Després de lo de Gardeny
    Que no llancin més diners.
    Poses cara de content
    Escoltant superatent,
    Saps que ho penso realment
    I que ho dic seriosament.
    La idea et convenç
    Per moments ens animem
    Llàstima de l'altra gent,
    Ells ho veuen diferent.
    A vegades el desert és molt àrid fins que véns
    Sembla un miratge però no ho és.
    A vegades el desert és molt àrid i el mullem
    És un miracle el que aguantem.
    A vegades el desert és molt àrid fins que véns
    Sembla un miratge però no ho és.

  • Fent amics

    M'hi acostumo igual que quan no hi ha altra opció que acostumar-se
    Lleida és petita i el més habitual serà trobar-se
    Varis intents d'esquivar-se
    No hi ha gaire bars on deixar-se caure.
    Em puc estar entre l'espasa i la paret el temps que calgui
    El lloc estret que hi queda és suficient per cabre-hi
    Deixo d'estar confortable
    Quan arriba el so d'aquell accent que gasta.
    No se m'acut què contestar-li
    És massa tard per concentrar-se
    Més bé s'expliquen les mirades
    Sense compliments.
    El panorama és trist i són tristes les seves paraules
    El seu parlar em fa pensar en les poques ganes d'escoltar-les
    Hagués hagut d'amagar-me
    És l'única manera de salvar-me'n.
    No se m'acut que contestar-li
    És massa tard per concentrar-se
    Més bé s'expliquen les mirades
    Sense compliments.

  • Llindar absolut

    On és el criteri dels teus ulls?
    M'ho sembla a mi o l'has perdut?
    Se te'n va la vista més enllà,
    No en tens ni idea de triar.
    Jo intento mantenir el bon gust
    Contemplant-te tant com puc.
    És un dels costums quan estem junts.
    On és el criteri dels teus ulls?
    Sembla a l'atzar el seu impuls.
    D'una a l'altra i de l'altra a un,
    La ignorància et porta lluny.
    Mentre jo conservo el bon gust
    Contemplant-te tant com puc.
    És així d'injust, el llindar absolut.

  • Uns graus més

    Uns graus més i ens desfem.
    Migdia a l'ombra, es va movent.
    Què més voldria que fos etern.
    Val la pena l'intent d'estar atents,
    Retenir abans que canviï el temps.
    Ara en sobra però en faltarà després.
    Amb un gest ens entenem.
    La veu va per l'aire i desapareix
    Com tantes coses s'acaba perdent.
    Val la pena l'intent d'estar atents,
    Retenir abans que canviï el temps.
    Ara en sobra però en faltarà després.
    Val la pena l'intent d'estar atents,
    Retenir abans que canviï el temps.
    N'hi ha de sobres però en faltarà després.

  • Els afores

    Tu ets els afores, vinc caminant.
    Els barris s'ajunten com s'ajunten les mans.
    Si no ho faig ara no ho faré mai.
    Els semàfors ens paren o ens deixen passar
    Si no hi ha cotxes per què esperar.
    No suportava estar separats
    M'he saltat moltes normes i algun senyal
    Un altre ordre de prioritats.
    Els descampats s'atansen fins a tocar.
    Som extensions, som com els descampats.
    Entre nosaltres, les novetats
    I els límits que són cada vegada menys clars.
    Part de la gràcia és arriscar.
    Els semàfors ens paren o ens deixen passar
    Si no hi ha cotxes per què esperar.
    Els descampats s'atansen fins a tocar.
    Som extensions, som com els descampats.
    Els descampats s'atansen fins a tocar.
    Som extensions, som com els descampats.

  • Sense voler

    Per si de cas aquest invent
    No s'esvaneix ni amb el temps.
    Ni amb el temps ni amb contratemps
    I a la intempèrie persisteix.
    Si va caient pel propi pes
    Com una roca en descens.
    Sense voler, potser xoquem,
    He tingut el pressentiment.

  • Fins un altre dia

    Fins un altre dia,
    Un que estigui lluny d'avui,
    Tipus a uns anys llum.
    Un descans merescut,
    Un d'aquesta magnitud,
    Per quedar-se a gust.
    Tenia raó i vas dir que no,
    Un procés esgotador.
    Ni que fos per compassió
    M'hagués fet il·lusió.
    Amb la perspectiva,
    Seràs un punt diminut
    Per allà perdut.
    Quan deu ser un any llum?
    Més que una longitud
    És com el futur.
    Tenia raó i vas dir que no,
    Un procés esgotador.
    Ni que fos per compassió
    M'hagués fet il·lusió.

  • Els secrets

    Els secrets són transparents
    Mentre ningú els coneix
    Una calma aparent
    Cadascú se sap lo seu.
    Si algú més se n'assabentés
    Ja no seria el mateix.
    Ets invisible tu també
    Ara que no hi ets
    Pensava que hem de ser discrets
    El vent escampa els secrets.

  • Instruccions

    La qüestió és que mai se sap fins que ha acabat.
    A mi el que m'ha desarmat és veure que ho tens tan clar.
    Com en somnis que és tot normal i al despertar
    resulta bastant estrany, de sobte la realitat.
    La transició cap a l'amor, inevitable confusió.
    La variació, hi ha mil opcions, incontenible evolució.
    En el fons és casualitat, dins del que cap
    Resulta bastant estrany preveure un resultat.
    La transició cap a l'amor, inevitable confusió.
    La variació, hi ha mil opcions, incontenible evolució.
    La transició cap a l'amor, inevitable confusió.
    La distracció, marge d'error, imprevisible situació.