Els motllos són per trencar-los. Ja sabíem que Renaldo & Clara era un gran grup de pop, però dins el pop també es poden fer girs i en aquest cas ens sorprenen amb una veritable filigrana. Dues paraules: llum i color. La vida és una tómbola –bé, potser ens hem passat amb l’analogia…- i toca dir adéu a la malenconia per mirar cap a fora. I regalar-nos unes cançons que fins i tot podrien travessar la boira hivernal de Lleida.

Amb “Els afores”, Renaldo & Clara acceleren el tempo i es reinventen. Descobrim ja el nou color amb el tema de presentació, “Fent amics”, un joc del gat i la rata tant per la seva alegria musical com per la història que relata. “Fins un altre dia” atresora una de les grans tornades del disc. La titular “Els afores” desprèn llum des d’un enfoc subtilment electrònic, mentre que “Monument” ens sorprèn amb detalls afro-pop i un final contundent. I sí, no hi manquen els temes intimistes marca de la casa: “Llindar absolut”, “Els secrets”…

Pel que fa a les lletres, Clara Viñals deixa de banda la introspecció que presidia el disc de debut i es fixa ara en allò que té al voltant, tan a prop que a vegades costaria adonar-se’n. Prendre consciència del que t’envolta amb els cinc sentits. Dibuixar un mapa a través de les persones i els llocs que freqüentem, de les coses que ens passen. I explicant-ho tot amb un llenguatge a la vegada cru i sensible, depurat i concís, a vegades irònic, fins i tot àcid.

Renaldo & Clara havien publicat sols dos EPs (el segon, al segell Elefant) quan van despuntar en festivals com el BAM, Primavera Club, Faraday o Músiques Disperses. Van consolidar-se amb el primer disc llarg, “Fruits del teu bosc” (Bankrobber, 2014), que els va obrir noves portes: Primavera Sound, Vida Festival, PopArb… a més de girar per tota la península. El grup també ha destacat per col·laborar amb artistes referencials com Juli Bustamante o Xavier Baró.

L’evolució en la sonoritat del nou disc comporta també canvis en el plantejament del directe del grup, amb Clara Viñals (veu i guitarra elèctrica), Hugo Alarcón (teclat, guitarra elèctrica i coros), Víctor Ayuso (baix i coros) i la incorporació de Lluís Bestard (bateria). Víctor Ayuso ha estat també l’encarregat de la producció, gravació i mescla del disc als estudis Zamenhof de Lleida.

Us convidem a deixar-vos endur per la màgia de Renaldo & Clara i compartir amb ells aquest viatge pels afores. Pels seus, que també poden ser els vostres. Uns afores de llum i de color.

Crèdits

Lletres i músiques compostes per Clara Viñals

Clara Viñals: veu i guitarra elèctrica

Víctor Ayuso: guitarra elèctrica, acústica i clàssica, teclats, programacions, baix i bateria

Hugo Alarcón: rhodes, piano, teclat, guitarra elèctrica i veu

Lluís Bestard: bateria i percussions a “Fins un altre dia”, “Uns graus més” i “Instruccions”

Jaume Sanchis: saxo tenor a “Instruccions”

Joan Cabañas: trombó a “Instruccions”

Helio Garcia: trompeta a “Instruccions”

Arranjaments de vents a “Instruccions” de Víctor Ayuso

Produït, gravat i mesclat per Víctor Ayuso a Zamenhof Estudi

Masteritzat per Juanjo Muñoz a Catmastering

Portada i disseny de Guillem Ruiz

http://www.joveguille.com

Lleida, estiu i tardor de 2016

BR090 / 2017

• Laberint

  Des del costat del riu t'he vist venir
  De lluny et sé distingir
  Quasi estaves aquí
  Quan m'he fixat en la sort que tinc.
  Ha estat trobar el final d'un laberint
  Després de perdre-m'hi a dins
  Ha fet falta insistir
  Però has aparegut, a la fi, per fi...
  Al final has tornat,
  Ja t'estava esperant.
  Aparició estel·lar, cel adequat
  El sol fonent-se a un costat
  Has parat just davant
  Tenia por que passessis de llarg.
  Al final has tornat
  Ja t'estava esperant.
  Finalment hem quedat
  Ja t'estava enyorant.

• Monument

  Et mereixes un monument
  I també el nom a un carrer
  No seria suficient
  Però sí un detallet.
  Aniré a l'ajuntament,
  Per un cop que ho facin bé
  Després de lo de Gardeny
  Que no llancin més diners.
  Poses cara de content
  Escoltant superatent,
  Saps que ho penso realment
  I que ho dic seriosament.
  La idea et convenç
  Per moments ens animem
  Llàstima de l'altra gent,
  Ells ho veuen diferent.
  A vegades el desert és molt àrid fins que véns
  Sembla un miratge però no ho és.
  A vegades el desert és molt àrid i el mullem
  És un miracle el que aguantem.
  A vegades el desert és molt àrid fins que véns
  Sembla un miratge però no ho és.

• Fent amics

  M'hi acostumo igual que quan no hi ha altra opció que acostumar-se
  Lleida és petita i el més habitual serà trobar-se
  Varis intents d'esquivar-se
  No hi ha gaire bars on deixar-se caure.
  Em puc estar entre l'espasa i la paret el temps que calgui
  El lloc estret que hi queda és suficient per cabre-hi
  Deixo d'estar confortable
  Quan arriba el so d'aquell accent que gasta.
  No se m'acut què contestar-li
  És massa tard per concentrar-se
  Més bé s'expliquen les mirades
  Sense compliments.
  El panorama és trist i són tristes les seves paraules
  El seu parlar em fa pensar en les poques ganes d'escoltar-les
  Hagués hagut d'amagar-me
  És l'única manera de salvar-me'n.
  No se m'acut que contestar-li
  És massa tard per concentrar-se
  Més bé s'expliquen les mirades
  Sense compliments.

• Llindar absolut

  On és el criteri dels teus ulls?
  M'ho sembla a mi o l'has perdut?
  Se te'n va la vista més enllà,
  No en tens ni idea de triar.
  Jo intento mantenir el bon gust
  Contemplant-te tant com puc.
  És un dels costums quan estem junts.
  On és el criteri dels teus ulls?
  Sembla a l'atzar el seu impuls.
  D'una a l'altra i de l'altra a un,
  La ignorància et porta lluny.
  Mentre jo conservo el bon gust
  Contemplant-te tant com puc.
  És així d'injust, el llindar absolut.

• Uns graus més

  Uns graus més i ens desfem.
  Migdia a l'ombra, es va movent.
  Què més voldria que fos etern.
  Val la pena l'intent d'estar atents,
  Retenir abans que canviï el temps.
  Ara en sobra però en faltarà després.
  Amb un gest ens entenem.
  La veu va per l'aire i desapareix
  Com tantes coses s'acaba perdent.
  Val la pena l'intent d'estar atents,
  Retenir abans que canviï el temps.
  Ara en sobra però en faltarà després.
  Val la pena l'intent d'estar atents,
  Retenir abans que canviï el temps.
  N'hi ha de sobres però en faltarà després.

• Els afores

  Tu ets els afores, vinc caminant.
  Els barris s'ajunten com s'ajunten les mans.
  Si no ho faig ara no ho faré mai.
  Els semàfors ens paren o ens deixen passar
  Si no hi ha cotxes per què esperar.
  No suportava estar separats
  M'he saltat moltes normes i algun senyal
  Un altre ordre de prioritats.
  Els descampats s'atansen fins a tocar.
  Som extensions, som com els descampats.
  Entre nosaltres, les novetats
  I els límits que són cada vegada menys clars.
  Part de la gràcia és arriscar.
  Els semàfors ens paren o ens deixen passar
  Si no hi ha cotxes per què esperar.
  Els descampats s'atansen fins a tocar.
  Som extensions, som com els descampats.
  Els descampats s'atansen fins a tocar.
  Som extensions, som com els descampats.

• Sense voler

  Per si de cas aquest invent
  No s'esvaneix ni amb el temps.
  Ni amb el temps ni amb contratemps
  I a la intempèrie persisteix.
  Si va caient pel propi pes
  Com una roca en descens.
  Sense voler, potser xoquem,
  He tingut el pressentiment.

• Fins un altre dia

  Fins un altre dia,
  Un que estigui lluny d'avui,
  Tipus a uns anys llum.
  Un descans merescut,
  Un d'aquesta magnitud,
  Per quedar-se a gust.
  Tenia raó i vas dir que no,
  Un procés esgotador.
  Ni que fos per compassió
  M'hagués fet il·lusió.
  Amb la perspectiva,
  Seràs un punt diminut
  Per allà perdut.
  Quan deu ser un any llum?
  Més que una longitud
  És com el futur.
  Tenia raó i vas dir que no,
  Un procés esgotador.
  Ni que fos per compassió
  M'hagués fet il·lusió.

• Els secrets

  Els secrets són transparents
  Mentre ningú els coneix
  Una calma aparent
  Cadascú se sap lo seu.
  Si algú més se n'assabentés
  Ja no seria el mateix.
  Ets invisible tu també
  Ara que no hi ets
  Pensava que hem de ser discrets
  El vent escampa els secrets.

• Instruccions

  La qüestió és que mai se sap fins que ha acabat.
  A mi el que m'ha desarmat és veure que ho tens tan clar.
  Com en somnis que és tot normal i al despertar
  resulta bastant estrany, de sobte la realitat.
  La transició cap a l'amor, inevitable confusió.
  La variació, hi ha mil opcions, incontenible evolució.
  En el fons és casualitat, dins del que cap
  Resulta bastant estrany preveure un resultat.
  La transició cap a l'amor, inevitable confusió.
  La variació, hi ha mil opcions, incontenible evolució.
  La transició cap a l'amor, inevitable confusió.
  La distracció, marge d'error, imprevisible situació.