Carn, os i tot inclòs
“Quan no tens res, no tens res a perdre”, cantava Dylan a “Like a rolling stone”. I tot i que després de 12 anys llargs de carrera Jaume Pla té ben segur moltes coses a perdre, aconsegueix oblidar-se’n i despullar-se plenament amb el seu nou disc, “Carn, os i tot inclòs”. Acostumat als salts sense xarxa i a la reinvenció constant, Mazoni aporta ara un disc d’extrema sinceritat, tot un manual de com renéixer de les cendres quan et sents més vulnerable que mai. Un disc on, de nou, sorprèn amb un gir estètic radical, incansable en el seu intent de no fer mai dues vegades seguides el mateix.
Tot sol, sí, només acompanyat ara per la seva guitarra acústica. Aquesta és la nova mutació de Mazoni. La més crua, la més sincera. En fa prou amb els mínims elements per omplir el paisatge sonor i captivar-nos: una història, una melodia, la seva veu. Una fórmula que no és nova, sinó que han aplicat al llarg de la història grans referents de la música pop per lliurar-nos obres de màxima sinceritat, per mostrar cadascun la seva cara més vulnerable. Springsteen a “Nebraska”, Neil Young en els seus temes acústics. Allò de menys és més, allò de quedar-se amb l’essència, etc. En aquest viatge, l’única acompanyant puntual és Judit Neddermann, que suma la seva veu a la de Jaume Pla en tres cançons.
Aquestes 10 noves cançons confirmen Jaume Pla com un dels grans compositors de casa nostra, un escriptor en majúscules. Les noves històries apunten a vèrtexs diversos de l’amor (“Em toques, em cures”, “Cor de titani”) però sobretot representen una lluita per l’autoafirmació i el renaixement personal (“Sol”, “Vindré com una plaga”, “Pedres”) tot sovint des de la comunió amb la natura (“Part d’un tot”).
“Carn, os i tot inclòs” és el vuitè disc d’una carrera musical rica i diversa. Mazoni és tot un supervivent de la nostra escena, protagonista d’experiències singulars com la ja mítica gira dels 31 dies i autor de clàssics com “Eufòria”, “No tinc temps” o més recentment “A.I.LO.D.I.U.”. També ha vist fa poc com el documental “Per primer cop” portava la seva música de viatge a Istanbul.
Crèdits
Guitarra acústica i veu: Jaume Pla
Amb la col·laboració vocal de Judit Neddermann a “Part d’un tot”, “La collita” i “Mal, mel i mil i una nits”.
Gravat als estudis la Casa Murada per Jordi Mora
Mesclat i masteritzat per Jordi Mora
Produït per Jaume Pla
Producció addicional: Jordi Mora i Aleix Bou
Disseny: Ramon Ponsatí
Agraïments:
Als meus. A l’Aleix pel seu suport, Miquel Sospedra, Guillermo Martorell, Lluís Ferrer, a la Judit Neddermann per la seva aportació, Bankrobber, Catalina Rosselló, Jordi Mora, a en Jordi Solé per la seva Taylor, a en Jesus Rovira per la seva Martin i la seva hospitalitat.
BR092 / 2017
Sol
Trepitjant la zona zero
Després de totes les converses
Dels viatges iniciàtics
D'amistats que semblen zombis
Després de creure i deixar de creure
En candidats que s'estavellen
Ja no recordo quin és el meu nom
Sol per emprendre el vol
Sense bandera
Travessant la frontera
Sol, quan és el que un vol
Deixo la tristesa
I començo a caminar
Entre cares desdibuixades
Que caminen com espectres
Per titulars apocalíptics
De la histèria quotidiana
Per la saliva malaguanyada
En opinions reciclades
Jo renuncio i us dono el meu tros
Sol per emprendre el vol
Neu primavera
M'espera a la frontera
Sol, quan és el que un vol
Deixo la tristesa
I començo a caminar
Sol per emprendre el vol
Esborrant les empremtes
Papallones al ventre
Sol, quan es el que un vol
Deixo la tristesa
Quan començo a caminarPedres
Quantes coses més han de passar
Per fer caure el tel dels nostres ulls
Per despullar-nos de l'orgull
I saber el que som de veritat
Poc a poc ens hem acostumat a no dir res
I el desconsol va penetrant com un ganivet
Estem en mans d'il·luminats en la foscor
Traficants de la legalitat
Estem en mans d'il·luminats en la foscor
Proxenetes de la impunitat
Saps que no podem estar callats ni un segon més
Perque la corda es va tensant i ens crema la pell
Com totes les pedres d'aquest riu
A força d'anar contra corrent
Ens resistim a ser un sediment
I ens hem tornat més forts
Com totes les pedres del camí
Els temps ens ha canviat lentament
Els riures que mostràvem innocents
Són fulles de tardorPart d'un tot
Quan el sol s'amaga entre els terrats
Quan el cel s'encén amb taronges i daurats
Sento que jo sóc part d'un tot que m'abraça
Quan les branques juguen amb el vent
Tant me fa qui sigui escollit president
Sento que jo sóc part d'un tot que m'abraça
La pols que s'ha ordenat en mi va arribar de molt lluny
I serà part de planetes que encara no han nascut
Quan em trobo sol a dins el bosc
Tant me fa qui triis per ser el teu espòs
Sento que jo sóc part d'un tot que m'abraça
Els estels m'expliquen l'infinit
Quan em fico dins el mar a mitjanit
Sento que jo sóc part d'un tot que m'abraça
La pols que s'ha ordenat en mi va arribar de molt lluny
I serà part de planetes que encara no han nascutNo vull estirar-me al teu costat
No vull estirar-me al teu costat
No vull que s'escorri la meva ànima
No cantaré amb tu cap més cançó
Vull quedar-me en la disonància
Vull deixar de viure encongit
Cremar el greix del meu esperit
Aigualir-me la memòria
Deslliurar-me de la teva òrbita
Ancorar-me al moviment
Que m'ensenyi a ser valent
Posar bena a l'hemorràgia
Extirpar-me la nostàlgia
Sé que atemptaras contra el meu seny
I hauré de lluitar contra la inèrcia
Però qui dia passa el mal empeny
Fins que la passió es torni amnèsica
Vull deixar de viure encongit
Cremar el greix del meu esperit
Aigualir-me la memòria
Deslliurar-me de la teva òrbita
Ancorar-me al moviment
Que m'ensenyi a ser valent
Posar bena a l'hemorràgia
Extirpar-me la nostàlgia
No vull estirar-me al teu costat
No vull que s'escorri la meva ànimaOpinió respectable
Ningú arrisca el que té fins que el fruit es podreix i cau massa madur
Però de seguida tothom s'afanya a fer llenya de l'abre caigut
Totes les opinions s'han de respectar
Això em van ensenyar els que mai s'atrinxeren
Si t'interessa la meva et diré que no en tens ni puta idea
Tot el que som ho venem per l'efímer moment de l'aplaudiment
Genuflexió al camí més senzill, el client ha d'estar content
Els professors, els ministres i els homes del temps hi diuen la seva
Si t'interessa la meva et diré que no en tens ni puta idea
Tot accessible i ben mastegat no fós cas que el que fem molestés
Ben lubricat perquè no faci mal res que se'ns faci indigest
Terratinents, indigents i advocats untats i els bombers
I els que netegen carrers hi diuen la seva
Les opinions s'han de respectar i la meva és que no en tens ni puta ideaLa collita
Feia un vent tan fort i fred que els gossos li lladraven
La llum anava i venia, les finestres repicaven
Es va llevar a punta de clar quan la lluna encara es veia
Les gallines a recés i el fum a la xemeneia
Sap que ha d'estar ben preparat
Els queviures escassegen a la ciutat
Amb l'escopeta a les mans
Pacientment espera que vagin passant
Durant els propers dies
Fins no se sap quan
Ningú no ho havia previst, ni tan sols a Goldman Sachs
Primer una llum d'argent i coure, i després un gran esclat
I les xarxes van caure, les notícies van deixar d'arribar
No li fa falta saber més, la collita ja no pot esperar més
Sap que ha d'estar ben preparat
Els queviures escassegen a la ciutat
Amb l'escopeta a les mans
Pacientment espera que vagin passant
Durant els propers dies
Les properes setmanes
Fins no se sap quanNo vull estirar-me al teu costat
No vull estirar-me al teu costat
No vull que s'escorri la meva ànima
No cantaré amb tu cap més cançó
Vull quedar-me en la disonància
Vull deixar de viure encongit
Cremar el greix del meu esperit
Aigualir-me la memòria
Deslliurar-me de la teva òrbita
Ancorar-me al moviment
Que m'ensenyi a ser valent
Posar bena a l'hemorràgia
Extirpar-me la nostàlgia
Sé que atemptaras contra el meu seny
I hauré de lluitar contra la inèrcia
Però qui dia passa el mal empeny
Fins que la passió es torni amnèsica
Vull deixar de viure encongit
Cremar el greix del meu esperit
Aigualir-me la memòria
Deslliurar-me de la teva òrbita
Ancorar-me al moviment
Que m'ensenyi a ser valent
Posar bena a l'hemorràgia
Extirpar-me la nostàlgia
No vull estirar-me al teu costat
No vull que s'escorri la meva ànimaVindré com una plaga
Escolto la condemna
Amb els ulls embenats
La ràbia m'alimenta
Sóc jo, més jo que mai
Sóc el dibuix que espera
El vidre entelat
Sóc el soroll que sents cap al matí
Quan tornes de ballar
I vindré com una plaga
Renaixeré com el sol
Faré el camí de la tomba al bressol
I ensinistraré la sort
No necessito almoines
Visc com un escarbat
Molt poc per sobreviure
Difícil d'esborrar
He vist com us acostaveu
També us he vist marxar
Quan faig força per treure un peu de dins el fang
L'altre es torna a enfonsar
I vindré com una plaga
Renaixeré com el sol
Faré el camí de la tomba al bressol
I ensinistraré la sortEm toques, em cures
El món se'n va a la merda, el mal s'ha conjurat
Però tinc les millors entrades, si vols ho mirem plegats
Tenim un màster en jet lag sense sortir del país
I capacitat de riure'ns de qualsevol desencís
Tu i jo sempre hem funcionat més en horitzontal que en vertical
Però és que em toques i em cures
Em toques i em cures
Em toques i em cures
Ens han venut mentides, els hi han faltat raons
I ara que són a l'altra banda han dinamitat el pont
Però així ens hem conegut, assistint a un funeral
Beneficis d'ultima hora, guanys col·laterals
Tu i jo sempre hem funcionat més en horitzontal que en vertical
Però és que em toques i em cures
Em toques i em cures
Em toques i em curesMal, mel i mil i una nits
Dolç, dolç però ple de verí
La mossegada guiada pel desencís
Guiada pel desencís
Mal, mel i mil i una nits
I quan despertes encara segueix el neguit
I t'adones que no té sentit
Vaig fer un rebost amb el que tu vas llençar
Vaig fer un poema amb el que tu no vas dir
Vaig llençar un guant que no vas recollir
Vaig sentir el fred d'una abraçada gelada
I funesta sota la tempesta
Carn, os i tot inclòs
El que hem viscut ha quedat registrat en el cos
Tant és deixalla o tresor
Mal, mel i mil i una nits
Miro una foto on hi surto jo fa molt temps
Però no m'hi assemblo gens
Vaig fer un rebost amb el que tu vas llençar
Vaig fer un poema amb el que tu no vas dir
Vaig llençar un guant que no vas recollir
Vaig sentir el fred d'una abraçada gelada
I funesta sota la tempesta
Vaig fer un poema amb el que tu vas llençar
Vaig fer un rebost amb el que tu no vas dir
Vaig llençar un guant que no vas recollir
Vaig sentir el fred d'una abraçada gelada
I sinistre, com de ministre
