Pocs músics del nostre país posseeixen un signe d’identitat tan característic com la guitarra clàssica de Sanjosex. Una pulsió única i inconfusible, que relliga amb gust i naturalitat la tradició ibèrica dels Països Catalans. Si hi sumem la seva veu, unes lletres marca de la casa i el so de la banda que l’acompanya, retrobem la fórmula que va impregnar clàssics ja intemporals com “Animal salvatge” o “Futur incert” i ara reapareix al servei d’una colla de cançons originals, el primer material inèdit que publica en (atenció) sis anys. I és que el temps passa volant. Aquell animal salvatge que admiraves en les ombres de la nit, ara viu amb tu, és la mare que llegeix un conte als teus fills mentre rentes els plats. Quan te n’adones, comences a estirar un fil d’argent que relliga moments molt allunyats d’una mateixa vida. “Dos somnis” és un disc de dimensió fractal: viatja de les escenes més quwotidianes a un imaginari quasi mític (“Les estrelles”), alhora que connecta amb la tradició (“Els gegants”) i indaga en el mirall de les generacions (“hi ha una foto casa on estic tot sorrut, estic mirant els pares ben enfadat, ben geniüt”). Un disc que també pren el pols al moment actual, amb cançons com “La revolució” que semblen dibuixar un pont entre l’1 d’octubre i els dies del confinament. Primer s’anaven omplint les places i de cop les places s’han buidat, però la revolució continua al sofà de casa, educant teu fill estimat. Un disc breu i concís que Carles Sanjosé ha plantejat amb els peus a terra i amb esperit de quilòmetre zero, comptant amb els seus músics habituals (Miquel Sospedra al baix, Pep Mula a la bateria, Xarim Aresté a les guitarres) i amics col·laboradors com Bikimel o Carles Belda.

Crèdits

Totes les cançons compostes per en Carles Sanjosé

Gravat a Musiclan i a LaSala

Mesclat a LaSala

Gravació, mescles i assessorament: Jordi Mora

Masterització: Ultramarinos Mastering

Un agraïment a en Jordi Mora per la seva passió. Un altre a en Quimi Portet per la guitarra flamenca. Un altre a la Vicky de Clascà per la seva implicació. Un altre a en Carles Belda. I un de molt gros a la meva família

BR128 / 2020

• Dos somnis

  De dos somnis n'hem fet un
  I encara costa de creure
  Ni una casa a prop del mar
  Ni un vida a les muntanyes
  Des dos somnis un infant
  Que també tindrà els seus somnis
  Els seus somnis els més grans
  I després els nostres somnis
  És així com passem els dies
  És petit i els pares s'estimen
  Atordits, són els primers dies
  Fan patir, però el món avança així
  De dos somnis un mirall
  Un mirall pels pares
  Ara el món és de cristall
  I el perill ens glaça
  Una nova vida
  Una vida vella
  I ara un dol que hem de passar
  Però l'alegria espera
  És així com passem els dies
  És petit i els pares s'estimen
  Ensopits, són els primers dies
  Fan patir, però el món avança així
  De dos somnis n'hem fet dos
  I ara això ja és una festa
  De dos somnis quatre mons
  I una vida intensa
  És així com passem els dies
  És petit i els pares s'estimen
  Atordits, són els primers dies
  Fan patir, però el món avança així

• Els gegants

  Els gegants i les gegantes
  Corren lliures pel carrer
  El meu fill mira i s'espanta
  Són molt grossos, ja ho se
  No t'espantis, no t'espantis
  Que els gegants són de paper
  Hi ha un senyor que és com nosaltres
  Sota d'aquest paripé
  Aquest gran vestit que porta
  És buit d'aire tot per dins
  No té ànima ni força
  No té vida ni destins
  Fet de llaunes i de fustes
  Fet de plàstics i cargols
  Si li trobes els punts febles
  Es desmuntarà tot sol
  Fan servir mil estratègies
  Per fer-te sentir inferior
  No és veritat, les diferències
  Són petites de debò
  No t'espantis, no t'espantis,
  No t'estressis, no t'estressis
  No t'espantis, no t'espantis,
  No t'estressis, no t'estressis

• Les estrelles

  Una a una les estrelles
  Una a una iran caiguent
  Poc a poc quedarà fosc
  El firmament
  Una a una les ideies
  Que ara ens marquen el camí
  Aniran quedant enrere
  I sense sentit
  Però tu i jo tenim un regne
  I per ara un bon magí
  I aquest nen entre nosaltres
  És el nostre destí
  Jo per sempre et vull viure
  Totalment enamorat
  Com en un conte de fades
  Encantat
  Les estrelles que teníem
  Poc a poc es van fonent
  Van brillar mentre servien
  Incansablement
  Al damunt d'aquesta escala
  Suspesa en el firmament
  Pujarem graons enlaire
  Il·lusòriament
  Si tu fossis el meu regne
  Jo seria el teu magí
  I aquests nens entre nosaltres
  El nostre destí
  Jo per sempre et vull viure
  Totalment enamorat
  Com en un conte de fades
  Encantat
  Com m'agrada,
  És bonic i generós
  Com m'agrada
  El teu cos
  Si per tu jo fos un regne
  Tu series el magí
  I aquests nens entre nosaltres
  El nostre destí
  Jo per sempre et vull viure
  Totalment enamorat
  Com en un conte de fades
  Encantat
  Com m'agrada,
  És bonic i generós
  Com m'agrada
  El teu cos

• La revolució

  La revolució ha arribat
  I jo sóc al sofà de casa
  Amb el meu fill estimat
  Mentre es van omplint les places
  Jo vull anar-hi però no
  Haig d'estar-me aquí a casa
  Fem bombolles de sabó
  I li ensenyo com s'enlairen
  Jo faig la revolució
  Des d'un poblet de la plana
  Cuidant de l'educació
  Del vailet de la mare
  Jo faig la revolució
  Per internet des de casa
  Cuidant-nos entre veïns
  Vinguts de fora o de dins
  A casa
  Tancats a casa
  Bombolles enlaire
  Bombolles enlaire
  La revolució ha marxat
  I jo sóc al sofà de casa
  Amb el meu fill estimat
  Mentre es van buidant les places
  Tot canvia però aquí no
  Tot comença aquí a casa
  Fent bombolles de sabó
  I ensenyant-li a enlairar-se
  Jo faig la revolució
  Des d'un poblet de la plana
  Cuidant de l'educació
  Del vailet de la mare
  Jo faig la revolució
  Per internet des de casa
  Cuidant-nos entre veïns
  Vinguts de fora o de dins
  A casa
  Tancats a casa
  Bombolles enlaire
  Bombolles enlaire
  Ens volen a casa
  Enlaire, enlaire
  Bombolles a casa
  A casa
  A casa

• Ara sóc jo el pare

  Ara sóc jo el pare
  Ara el meu fill s'enfada
  Ell s'ha d'enfadar
  I jo l'he d'escoltar
  És vida, és llei de vida
  Jo no era com ella ara
  Ni sóc com era el pare
  Tot és diferent
  Però hi ha un fil d'argent
  Que lliga, ai si lliga
  Cada matí un guerra
  Tots els juguets per terra
  Ara hi vull parlar
  Però no em voldrà escoltar
  És vida, és llei de vida
  L'ensenyo
  M'han ensenyat
  L'estimo
  M'han estimat
  No és perfecte, no
  No sóc perfecte
  Però amb respecte
  Tot s'arregla
  Hi ha un foto a casa
  On estic tot sorrut
  Estic mirant els pares
  Ben enfadat ben geniüt
  Ara sóc jo el pare
  Ara el meu fill s'enfada
  Ell s'ha d'enfadar
  I jo l'he d'escoltar
  Es vida, és llei de vida
  L'ensenyo
  M'han ensenyat
  L'estimo
  M'han estimat
  No és perfecte, no
  No sóc perfecte
  Però amb respecte
  Tot s'arregla

• Punxes

  Punxen les espines que algun dia et van clavar
  Puc provar de treure-les però no se si em vull punxar
  Mira'm bé, de debò veus l'enemic aquí?
  De debò creus que jo sóc així?
  L'enemic no ve de cares
  Mira'm va, que no veus que no t'imposes?
  Treu-te tot aquestes noses
  i tornem a començar
  Punxen les espines que algun dia et van clavar
  Puc provar de treure-les però no se si em vull punxar
  No em vull punxar
  Punxes però no claves perquè no tens mala llet
  Gastes l'energia en va, lluitant sempre contra vent
  Ja t'entenc però ara descansa
  Mira'm bé, de debò veus l'enemic aquí?
  De debò creus que jo sóc així?
  L'enemic no ve de cares
  Mira'm va, que no veus que no t'imposes?
  Treu-te tot aquestes noses
  I tornem a començar
  Punxen les espines que algun dia et van clavar
  Vull provar de treure-les tant m'és si m'he de punxar
  Em vull punxar, sí
  Punxes però no claves perquè no tens mala llet
  Gastes l'energia en va i ara jo et vull ajudar!
  M'és igual equivocar-me
  Mira'm bé, de debò veus l'enemic aquí?
  De debò creus que jo sóc així?
  Jo he vingut aquí a mostrar-me
  Mira'm va, que no veus que no t'imposes?
  Treu-te tot aquestes noses
  I comencem'ns a estimar