Hi ha cançons que parlen de tu. Hi ha cançons escrites des del jo. O cançons que es miren el món en tercera persona. En l’univers d’Inspira, però, les cançons s’escriuen en plural. “Greta” és un disc que parla de nosaltres. De com afrontar junts, colze a colze, les noves situacions i reptes que la vida avui ens planteja.

Inspira és ja un grup de culte de l’escena barcelonina. Després de 10 anys de trajectòria i tres discos amb un creixent reconeixement de públic i crítica –“Cova Placenta” (Cydonia, 2008), “Escapistes” (Amniòtic, 2010) i “Amunt!” (Amniòtic, 2013)- ara presenten una nova mutació amb “Greta” (Bankrobber, 2015), on les personals melodies de Jordi Lanuza, delicades i a la vegada poderoses, brillen amb llum pròpia apuntalades per una banda consolidada i més elèctrica que mai, amb Dario Vuelta (baix), Xavi Molero (bateria), Cristian Diana (guitarra elèctrica) i Fer Acosta (Omnichord). A més, també aporten el seu gra de sorra al disc amics com Dani Ferrer (Love of Lesbian), que ha enregistrat tots els sintetitzadors del disc.

“Greta” és un disc de revelacions (“quan de cop la vida ens fa entendre la partida que per dins jugàvem”), de descobrir tot el potencial que amaguem dins nostre. Un disc de benvingudes lluminoses (“ara has arribat per fer-ho tot més clar que abans”) puntuades amb petites gotes de nostàlgia. Però sobretot carregat d’optimisme en la seva dimensió més enèrgica. Cançons èpiques, radicalment romàntiques. D’alliberament: “Seguirem desfent els nusos, les històries que algun dia ens van fer mal”. Un disc que parla d’amistat, d’amor, d’espiritualitat. Inevitablement parla també d’algunes misèries quotidianes, però mai aconsegueixen desdibuixar l’energia positiva que desprèn tot el disc.

Aquesta mirada col•lectiva la trobem en les lletres de Jordi Lanuza però també en el paper que ha jugat la banda en tot el procés de creació del disc, produït per primer cop per ells mateixos. Inspira mai havien sonat tan elèctrics, tan electritzants. Intensos. Entre tots catapulten cada cançó fins a l’esclat, teixint capes de veus que es balanceigen perfectament entre l’èpica i l’intimisme, dibuixant unes tornades que ja cantes a la segona escolta. El complex univers sonor d’Inspira, amb les seves dinàmiques i girs harmònics sorprenents, se’ns fa ara més proper i directe, buscant l’essència de cada cançó i apostant per noves sonoritats més sintetitzades.

Ho descobrim ja d’entrada amb el tema d’obertura i primer senzill, “Al meu davant”, amb els seus addictius “aaaahs” que, quasi sense temps de reacció, ens aboquen a l’optimisme a tomba oberta d’ “Eterns” i tot seguit en l’abnegada esperança d’ “Els nusos”. Amb “Podríem ser” ens omplim els pulmons d’aire pur mentre s’obre davant nostre un món ple de possibilitats. En contrast, “Algun dia” és una maledicció carregada de ràbia contra aquells que ens volen tallar les ales pels seus interessos. El parèntesi nostàlgic del disc arriba amb “El carrer Nou”, compendi de records i bicicletes. Recuperem l’energia amb “Runes i martells”, la intensitat amb “Els nous instints” i una certa inquietut en “L’espantaocells”, per tornar a veure la llum de manera diàfana amb “Tot l’aire”, filigrana de pop de cambra que podries xiular a la primera. Finalment, “Vius” exerceix d’epíleg i sintetitza l’esperit del disc, empenyent-nos a afrontar els reptes i canvis que la vida ens proposa.

Inspira han traçat un pla per ser, per un moment, eterns.

Crèdits

El disc ha estat enregistrat a “La Moleria” durant el maig, juny i juliol de 2015
Gravat i mesclat per Dario Vuelta
Totes les cançons escrites per Jordi Lanuza
Produït per Inspira i masteritzat per Yves Roussel
Jordi Lanuza: guitarres acústiques, guitarres elèctriques i veu
Cristian Diana: guitarres elèctriques
Fer Acosta: segones veus i omnichord
Dario Vuelta: baix
Xavi Molero: bateries i percussions
Han col·laborat en aquest disc:
Dani Ferrer: sintetitzadors a “Al meu davant”, “ Vius”,
“Runes i martells”, “ Tot l’aire” i “Eterns”
Anaïs Pascual: segones veus a “Vius”
Pau Vallvé, Víctor Moncayo i Valen Nieto: coros a “Algun dia”
Fotografies de Noemí Elías
Disseny i maquetació a càrrec de Ramon Ponsatí i Inspira

BR076 / 2015

• Al meu davant

  Quan de cop la vida
  ens fa entendre la partida
  que per dins jugàvem
  mentre ens inventàvem
  
  I tantes històries
  I altres que ens esperen
  de les nits sense final
  les que no s'acaben mai
  
  Quants detalls observes
  Des de la mirada immensa
  la que et deixa veure
  com segueix tota l'escena
  
  I de sobte ens hem trobat
  Abraçant els canvis
  i ara sabrem on trobar
  tot l'alè que ens calgui
  
  Ara has arribat per fer-ho tot
  Més clar que abans
  quan no eres al meu davant

• Eterns

  Saps que la vida cura ferides
  noves o antigues, però mai les oblides
  Quan les abrigues cauen adormides
  Cantes i esperes alguna sortida
  
  I estàs esperant, estàs esperant
  Les millors escenes i el millor final
  Que pots esperar, només pots anar endavant
  
  Hem traçat un pla per acabar
  Amb tantes obvietats que tant ens costen d'oblidar
  Hem triat de veure-ho molt més clar
  De viure-ho tan real, a ser per un moment eterns.
  
  Ara respires, mentre van arribant
  Aires que tornen que ja coneixies
  
  I estàs esperant, estàs esperant
  Les millors escenes i el millor final
  Que pots esperar, només pots anar endavant
  
  Hem traçat un pla per acabar
  Amb tantes obvietats que tant enscosten d'oblidar
  Hem triat de veure-ho molt més clar
  A viure-ho tan real, a ser per un moment eterns

• Els nusos

  On s'amaguen les paraules que alguns dies empassàvem?
  Ara ens deixen sense forces, sense ganes, sense reptes
  Com les cartes que pensàvem però que mai no escribíem
  Celebrem els temps que tornen, melodies que ens regalen
  Que ens fem nostres al moment
  
  Seguirem desfent els nusos
  Les històries que algun dia ens van fer mal
  i totes les pors, que ens pesen
  deixarem d’arrossegar-les al caminar
  
  Tots els dubtes que ens cremaven, avui deixen respirar-nos
  I les trampes que trobàvem, ara vénen a buscar-nos
  La distància que ens separa, ens esborra mentre passa
  Fent algunes acrobàcies tornarem a dibuixar-nos
  a poder tornar-ho a fer
  
  Seguirem desfent els nusos
  Les històries que algun dia ens van fer mal
  i totes les pors, que ens pesen
  deixarem d’arrossegar-les al caminar

• Podríem ser

  Podríem ser com l'aire
  que arriba quan fa falta
  obrir de cop les portes
  per ventilar les cases
  
  Podríem ser poetes
  poder descriure els reptes
  reviure mil escenes
  d'aquelles que ens sorprenen
  
  i ens deixen tan motivats davant el compte enrere
  ressituar i creure en el que esperes i esperes
  
  Podríem ser més àgils
  i córrer molt més ràpid
  tenir alguns poders màgics
  per ajudar els més fràgils
  
  Podríem ser grans mestres
  i mai deixar d'aprendre
  que esperes les vivències
  que et sumen i que et resten
  
  ens deixen tan motivats davant el compte enrere
  ressituar i creure en el que esperes i esperes
  
  Podríem ser finestres
  trobar-nos cada vespre
  poder espiar les llunes
  i a totes les estrelles, tan belles

• Algun dia

  Cada pas que feu en fals ens trenca
  Ens ofega i ens fa mal per sempre
  Cada cop que giro el cap enrere,
  veig les naus tan impacients
  que esperen
  mentres arriben poc a poc,
  allà on crema el vostre foc
  
  Cada dia es més pesat el veure-us
  que la misèria se us emporti lluny d aquí
  mentre amago tanta por
  amb cançons que ho trenquen tot
  
  Algun dia les paraules
  que escupieu contra tots
  ja cauran a sobre vostre
  i coneixereu la por
  
  Cada grau de tanta indiferència
  que portem tots al damunt i ens pesa
  ens ensenya a ser mÉs forts
  a enfonsar-vos poc a poc
  
  Algun dia les paraules
  que escupieu contra tots
  ja cauran a sobre vostre
  i coneixereu la por

• El carrer nou

  Dins la casa era fosc, però volíem ser-hi tots
  Tantes runes i racons, allò ens feia molta por
  Tota aquella curiositat, ens feia fer tants disbarats
  No erem més que adolescents quan res importava gens
  
  Quan anàvem contra tot, el que ens havien dit
  I voler saltar les normes i el que era prohibit
  Invocàvem esperits, amb ouijes especials
  Erem els més atrevits i res ens feia aturar
  
  Quan plovien llamps i trons i corríem tots de cop
  Enfilàvem el carrer nou amb les bicis i les pors
  Agafàvem velocitat, res ens feia aturar
  Espantàvem a la nit, pedalàvem entre crits
  
  Anàvem a l'habitació, on ens trobàvem tots
  I les llums de tants colors, que ens van treure la son
  I ballàvem a les fosques, les millors cançons
  Ens trobàvem aquells tímids trossos de primers petons
  
  I aquelles nits plenes de màgia
  que no sabíem acabar del tot
  la casa on tots ens refugiàvem
  l'habitació del carrer nou.

• Runes i martells

  Quants motius et faran fluir
  amb la vida i tot el que hi veus
  néixer a dins
  Pots triar el que et fa oblidar
  o escoltar el que és teu
  i et sorprèn mentre ets viu
  
  Abraçant les runes i els martells
  que han fet aixecar promeses
  i objectius que avui estan fets
  De tants motius per seguir vius
  
  Ara seus, davant l'ansietat
  la que es com un puny,
  la que arriba de lluny
  i després, hi haurà més parets
  Que hauràs de trencar per poder començar a...
  
  Abraçar les runes i els martells
  que han fet aixecar promeses
  i objectius que avui estan fets
  De tants motius per seguir vius
  
  Fas encendre les victòries
  i t'apagues fins demà al matí
  reps les forces que demanes
  i les guardes per seguir el camí

• Els nous instints

  Llença records tan ferits
  mou-te i prova de sortir d’aquí
  Aire, que et fa ser petit
  Fes-ho, escolta els teus nous instints
  I així serà poc a poc
  Sembla que ja ho veus millor
  
  Perds tots els papers, allò que has après
  Trenques amb tantes parets presents
  Cercles que ja vas tancar
  D'altres que ja s’obriran davant
  
  I ara et sents molt més fort
  Sembla que ja ho veus millor
  I ara et veus més a prop
  Sembla que has perdut la por

• L'espantaocells

  Tantes nits t'hem esperat per veure't
  i com sempre que has tornat, ens ensenyes a perdre
  Els colors que hem oblidat, ens resten
  i els motius per somniar, els espantes com sempre
  
  Les mirades còmplices faran oblidar-nos del món
  Abraçades tòxiques, que fan allunyar-nos de tot
  
  Ara voldrem tornar
  apreciar més cada pas
  A tornar a ser de veritat com abans
  
  Massa dies, massa nits trencades
  ha tornat l'espantaocells a espantar-nos amb ganes
  Pel matí tornarem aquí, on tot és tan viu i res pot morir
  Ja ens has vist prou pel teu camí
  Ja no ens trobarem mai més així
  
  Has fet que volguem tornar
  apreciar més cada pas
  A tornar a ser de veritat com abans

• Tot l'aire

  Cantes i no trobes les paraules
  I t'arriben mentre cantes
  les estones oblidades
  Que t’han fet conèixer
  Els moments més febles.
  Mentre cantes,
  A la vida i a les trampes
  A l'oblit i a l'esperança
  Als records i a l'enyorança
  Que de cop t'ensenyen
  Que tot és possible
  Quan deixem enrere
  Els motius de sempre
  
  I cantes, i proves d'afinar les melodies
  Que dins teu ressonen
  Van enfilant amunt
  Més enllà del teu cap
  Caminarem plegats
  Recuperant tot l'aire
  Que ens cal per continuar
  
  Lletres, que en el fons només assenyalen
  Que mai deixarem d'aprendre
  Les paraules apropiades
  Les que ens fan entendre
  Que res és per sempre
  I més ens val creure-ho
  Més ens val saber-ho

• Vius

  Surts, et trobes fora, amb la ciutat de ple
  Sents la nit que marxa i no pots fer-hi res
  No hi ha ningú més, ni tan sols el temps perdut
  El camí, que no recordes, no saps on era ahir
  Al teu cap, carrers i mantres, que et porten fins el llit
  Recordant la nit, repassant cada motiu
  Que us ha fet sentir tan vius
  Veus com ara marxes, sense sortir del llit
  passejant, seguint el sostre, amb els ulls plens de nit
  recordant amics, mentre tot el que descrius
  us ha fet sentir més vius
  Dorms i els somnisvenen
  i et porten allà a on vols
  Sempre et sorprenen,
  hi arribes mentre dorms