Vol i dol
Per respondre grans preguntes n’hi ha prou, a vegades, amb una cançó. Amb un sentit gairebé religiós, El Petit de Cal Eril furga el moll de l’os de les emocions més íntimament humanes i se’n surt amb l’equilibri just de nostàlgia i optimisme, de serenitat i d’esperança. El nou disc, “Vol i dol”, parla del que teníem i del que vindrà, de la distància entre caure i aixecar-se, dels trampolins que ens ajuden a enlairar-nos. D’afrontar la mort i d’aprendre a renéixer. De mirar al més enllà sense moure els peus de terra. I de l’amor.
Amb el nou disc, El Petit de Cal Eril ens dóna la raó i ens sorprèn. Dóna la raó a tots els qui vam aplaudir-lo amb l’anterior, “I les sargantanes al sol”, una glopada d’aire fresc a l’escena musical que va rebre l’elogi unànime de crítica i públic, va sonar als principals festivals del país i va ser elevat per El Periódico com el millor disc publicat a Espanya l’any 2009. “Vol i dol” confirma i supera aquelles expectatives.
Però alhora ens sorprèn, i molt. Joan Pons ha defugit els guions previsibles i es revela com un compositor més profund. Defuig la ironia i no té por de buscar un sentit a allò que viu en primera persona. L’alegria infantil d’ahir és ara nostàlgia i pèrdua. La pèrdua implica dol. I aquest dol és necessari per emprendre de nou el vol i, amb l’embranzida de l’amor, tornar a començar el cicle. La sensibilitat amb què ens fa partíceps de tot el procés és conmovedora.
En aquest viatge, Joan Pons està ben acompanyat pels habituals David Paco, Lluís Rueda i Càndid Coll, valors fixes en l’alineació del Petit de Cal Eril. Aquest és, més que mai, un disc concebut en banda. Però també ha convidat uns quants amics a posar el seu gra de sorra, entre ells Roger Mas, Mau Boada (Les Aus) i Joan Colomo. Tots ells aporten pinzellades de color a aquest puzzle de folk cru i psicodèlia, amb algun estirabot que deixa intuir d’on vénen, musicalment, els membres del grup. A més de les cançons pròpies, completen el repertori dues “Decapitacions” de Pere Quart.
Ens atreviríem a fer el paral•lelisme entre “Vol i dol” i el procés científic per descobrir l’anomenada partícula de déu, allò més petit i alhora infinit que hi ha a l’univers. Sí, a través de les cançons també es poden respondre grans preguntes. I curar les ferides. I exhaltar l’amor. Aquest disc és un bon abric davant el nihilisme i el fast food imperants. I a tots ens tocarà de prop alguna vegada.
Crèdits
Lletra i música: Joan Pons Villaró
Excepte ‘Decapitació 1 (Home alt)’ i ‘Decapitació 2’ (La sang invisible), poemes de Pere Quart (Joan Oliver)
David Paco: baix, txarango, mandolina i melòdica.
Càndid Coll: bateria, coros, flexatone, vibratone i piano.
Lluís Rueda : guitarra elèctrica, sintetitzador analògic i orgue casio.
Joan Pons: veu, guitarra acústica i elèctrica.
Marina Varela: flauta travessera a Partícules de déu i Decapitació 1.
Albert Girons: trompeta a Partícules de déu i Decapitació 1.
Roger Mas: canta i riu a la Decapitació 2 per cortesia seva.
Joan Colomo: canta a Vol.
Mau Boada: banjo a Vol i dol, sitar a Dol i guitarra eclèctica a Decapitació 1.
Pepa Fusté: fagot a Dol.
Mariona Planas Puigvert: flauta travessera a Dol.
Un, dos, tres, Kuà!!! (Javi Blanco, Santi Ruiz, Enric Porta, Jéssica Gómez, Sergi Vila, Roger Vilaseca, Marian Cortés, Natàlia Morales, Rubén Fernádez): batucada a Poca Pena.
En Ricard Grau ha afinat la bateria i l’Aleix Cruz de Ràdio Tàrrega ens ha aconseguit la cinta d’un quart de polzada.
Enregistrat durant el setembre i l’ocubre del 2010 als estudis ComunicaPro (Mas Xuriguera) i a la Rectoria de Massoteres per en David Jounou i en Joan Pons.
Mesclat i masteritzat a Sant Feliu de Guíxols, als estudis Ultramarinos Costa Brava, per Santi García.
Produït per Joan Pons Villaró.
Portada: Eduard Vila (Regalim) basat en dibuixos de Jaume Pons.
Disseny gràfic: Ramon Ponsatí.
Dedico especialment aquest disc al meu pare.
Moltes gràcies a les nostres famílies i amics.
BR033 / 2010
Vol i dol
Vol i dol, vol i dol, vol i dol
Vol
I dol
Mmhh! Ah ah!Vol
Nus a la platja
Farem l'amor
Nus sota l'aigua
Fem-nos petons
Nus a la platja
Farem l'amor
Nus sota l'aigua
Fem-nos petons
Llepa'm la galta
És tan salada
Llepa'm dins l'aigua
Ets tan i tan dolça
Ah!
Nus a la gespa
Farem l'amor
Nus sota terra
Farem la mortDol
Ploren els arbres
Callen les plantes
Callen les plantes
Ploren els arbres
Ja no plou mai
Ploren les filles
Ballen les àvies
Boges
S'adonen que es moren els arbres
Callen els pares
Ploren les mares
Moren les filles
I riuen les àvies
Ja no plou mai
Ja no plou maiPartícules de déu
Tants i tants planetes com hi ha al cel
Tants i tants estels com hi ha dins teu
Som de tantes formes
Com hi ha estels
Som de totes formes
Particules de déuPartícules de déu II
Des dels teus pits
Fins als meus dits
Des dels seus punys
Fins als teus ulls
Des del teu plor
Fins al seu do
Des del teu vol
Fins al meu dol
Som partícules
Som partícules
Som partícules de déuPoca pena
Llamps i trons cauen dins del mar
Poca pena, no et faran cap mal
T'has guiat per un far malvat
I ara t'has perdut al fons del mar
Uh
Poca pena
Llamps i troncs cauen sobre el teu cap
Poca pena, el teu moment ja ha arribat
T'han guiat fins al fons del mar
Cap sirena no et vindrà a salvar
Uh
Poca pena
Cau el teu món dins el seu sac
Hi cap el teu vaixell estimat
Ja tot És blau del fons marí
Ja no s'hi escau el teu batí
Sota l'aigua
Del teu pou
Sota l'ombra
Del teu nomVolant
Toquem el dos
D'aquest merder tan gros
Fugim tots dos
Esquivarem tots aquests voltors
Que volen baix
Per veure'ns
Agafa't a mi fort
Que sortirem volant
Arribarem allà
On ningú ens trobarà mai
MmhhCendres
Les branques escupen flames
Nues de fulles
Ballen les danses
Nues com puntes
Canten i ballen
Polítics sou cendres
Criden i dansen
Sou ments perverses
Cremin les vostres ànimes
A l'infern
Cremin com les fulles
Dels nostres arbres
Sou el que nosaltres érem!
Sereu el que nosaltres som!Busca i captura
Busca i captura d'un criminal que escapa del banc
Busca i captura una vida més plena que abans
De sempre es pregunta
Com s'ha de ser per fer-ho tot bé
Aquesta és la historia que per fi un dia el va fer ser
Surt tremolant
El cor li batega i li suen les mans
Busca i captura
Sent la sirena que ja el ve a buscar
De sobte s'adona que un tret directe ja l'ha atrapat
Li sangra l'esquena
I l'últim que pensa és que tot s'ha acabat
I quan la seva ànima s'aparta del cos li parla
Si sempre havies estat tan bo
Quina injustícia tan gran aquest tret tan fulminant
Senyor policia
Quina putada!
Pobre cuquet que se't mengen les formigues!
Pobre somni que et desprecia i no et despertes!Decapitació I
Home alt en cambra petita
prepara navalla i tub
S'afaia, mes no s'ajup
i el mirall el decapitaDecapitació II
L'infant el cavall de cartró
turmenta i mutila amb gest obstinat
Li escurça les potes, li talla la cua
li esclafa les anques a cops de martell
i amb llargues agulles forada ses nines
(l'infant clou els llavis, té rostre de vell)
Llavors l'abandona per altres joguines
Se'n cansa i reprèn el cavall mutilat
Car vol escapçar-los
Com bleixa!
Com sua!
I brolla la sang invisible...Cau la neu
Cau la neu damunt seu
jau mort damunt del llarg temps que ningú sap d'ell
jau mort damunt del llac gelat
des que va fugir del seu destí
fou feliç al mig del bosc
visqué al marge durant anys...
...anys fa que ningú el veu
només voltors que volen damunt seu
ara que jau mort damunt la neu del llac gelat
cau com neu la pluja damunt seu
naixen flors al seu voltant...
...tant fa que ningú el veu
que jau cobert de plantes i animals
que es mengen el seu cor
i en surten més pardals
que gràcies a ell viuran anys i anys
al mig del bosc sense que ningú els torbi per res.