Per respondre grans preguntes n’hi ha prou, a vegades, amb una cançó. Amb un sentit gairebé religiós, El Petit de Cal Eril furga el moll de l’os de les emocions més íntimament humanes i se’n surt amb l’equilibri just de nostàlgia i optimisme, de serenitat i d’esperança. El nou disc, “Vol i dol”, parla del que teníem i del que vindrà, de la distància entre caure i aixecar-se, dels trampolins que ens ajuden a enlairar-nos. D’afrontar la mort i d’aprendre a renéixer. De mirar al més enllà sense moure els peus de terra. I de l’amor.

Amb el nou disc, El Petit de Cal Eril ens dóna la raó i ens sorprèn. Dóna la raó a tots els qui vam aplaudir-lo amb l’anterior, “I les sargantanes al sol”, una glopada d’aire fresc a l’escena musical que va rebre l’elogi unànime de crítica i públic, va sonar als principals festivals del país i va ser elevat per El Periódico com el millor disc publicat a Espanya l’any 2009. “Vol i dol” confirma i supera aquelles expectatives.

Però alhora ens sorprèn, i molt. Joan Pons ha defugit els guions previsibles i es revela com un compositor més profund. Defuig la ironia i no té por de buscar un sentit a allò que viu en primera persona. L’alegria infantil d’ahir és ara nostàlgia i pèrdua. La pèrdua implica dol. I aquest dol és necessari per emprendre de nou el vol i, amb l’embranzida de l’amor, tornar a començar el cicle. La sensibilitat amb què ens fa partíceps de tot el procés és conmovedora.

En aquest viatge, Joan Pons està ben acompanyat pels habituals David Paco, Lluís Rueda i Càndid Coll, valors fixes en l’alineació del Petit de Cal Eril. Aquest és, més que mai, un disc concebut en banda. Però també ha convidat uns quants amics a posar el seu gra de sorra, entre ells Roger Mas, Mau Boada (Les Aus) i Joan Colomo. Tots ells aporten pinzellades de color a aquest puzzle de folk cru i psicodèlia, amb algun estirabot que deixa intuir d’on vénen, musicalment, els membres del grup. A més de les cançons pròpies, completen el repertori dues “Decapitacions” de Pere Quart.

Ens atreviríem a fer el paral•lelisme entre “Vol i dol” i el procés científic per descobrir l’anomenada partícula de déu, allò més petit i alhora infinit que hi ha a l’univers. Sí, a través de les cançons també es poden respondre grans preguntes. I curar les ferides. I exhaltar l’amor. Aquest disc és un bon abric davant el nihilisme i el fast food imperants. I a tots ens tocarà de prop alguna vegada.

Crèdits

Lletra i música: Joan Pons Villaró
Excepte ‘Decapitació 1 (Home alt)’ i ‘Decapitació 2’ (La sang invisible), poemes de Pere Quart (Joan Oliver)

David Paco: baix, txarango, mandolina i melòdica.
Càndid Coll: bateria, coros, flexatone, vibratone i piano.
Lluís Rueda : guitarra elèctrica, sintetitzador analògic i orgue casio.
Joan Pons: veu, guitarra acústica i elèctrica.

Marina Varela: flauta travessera a Partícules de déu i Decapitació 1.
Albert Girons: trompeta a Partícules de déu i Decapitació 1.
Roger Mas: canta i riu a la Decapitació 2 per cortesia seva.
Joan Colomo: canta a Vol.
Mau Boada: banjo a Vol i dol, sitar a Dol i guitarra eclèctica a Decapitació 1.
Pepa Fusté: fagot a Dol.
Mariona Planas Puigvert: flauta travessera a Dol.
Un, dos, tres, Kuà!!! (Javi Blanco, Santi Ruiz, Enric Porta, Jéssica Gómez, Sergi Vila, Roger Vilaseca, Marian Cortés, Natàlia Morales, Rubén Fernádez): batucada a Poca Pena.

En Ricard Grau ha afinat la bateria i l’Aleix Cruz de Ràdio Tàrrega ens ha aconseguit la cinta d’un quart de polzada.

Enregistrat durant el setembre i l’ocubre del 2010 als estudis ComunicaPro (Mas Xuriguera) i a la Rectoria de Massoteres per en David Jounou i en Joan Pons.
Mesclat i masteritzat a Sant Feliu de Guíxols, als estudis Ultramarinos Costa Brava, per Santi García.
Produït per Joan Pons Villaró.

Portada: Eduard Vila (Regalim) basat en dibuixos de Jaume Pons.
Disseny gràfic: Ramon Ponsatí.

Dedico especialment aquest disc al meu pare.
Moltes gràcies a les nostres famílies i amics.

BR033 / 2010

• Vol i dol

  Vol i dol, vol i dol, vol i dol
  Vol
  I dol
  Mmhh! Ah ah!

• Vol

  Nus a la platja
  Farem l'amor
  Nus sota l'aigua
  Fem-nos petons
  
  Nus a la platja
  Farem l'amor
  Nus sota l'aigua
  Fem-nos petons
  
  Llepa'm la galta
  És tan salada
  Llepa'm dins l'aigua
  Ets tan i tan dolça
  Ah!
  
  Nus a la gespa
  Farem l'amor
  Nus sota terra
  Farem la mort

• Dol

  Ploren els arbres
  Callen les plantes
  Callen les plantes
  Ploren els arbres
  Ja no plou mai
  
  Ploren les filles
  Ballen les àvies
  Boges
  S'adonen que es moren els arbres
  
  Callen els pares
  Ploren les mares
  Moren les filles
  I riuen les àvies
  Ja no plou mai
  Ja no plou mai

• Partícules de déu

  Tants i tants planetes com hi ha al cel
  Tants i tants estels com hi ha dins teu
  Som de tantes formes
  Com hi ha estels
  Som de totes formes
  Particules de déu

• Partícules de déu II

  Des dels teus pits
  Fins als meus dits
  Des dels seus punys
  Fins als teus ulls
  
  Des del teu plor
  Fins al seu do
  Des del teu vol
  Fins al meu dol
  
  Som partícules
  Som partícules
  Som partícules de déu

• Poca pena

  Llamps i trons cauen dins del mar
  Poca pena, no et faran cap mal
  T'has guiat per un far malvat
  I ara t'has perdut al fons del mar
  
  Uh
  Poca pena
  
  Llamps i troncs cauen sobre el teu cap
  Poca pena, el teu moment ja ha arribat
  T'han guiat fins al fons del mar
  Cap sirena no et vindrà a salvar
  
  Uh
  Poca pena
  
  Cau el teu món dins el seu sac
  Hi cap el teu vaixell estimat
  Ja tot És blau del fons marí
  Ja no s'hi escau el teu batí
  
  Sota l'aigua
  Del teu pou
  Sota l'ombra
  Del teu nom

• Volant

  Toquem el dos
  D'aquest merder tan gros
  Fugim tots dos
  Esquivarem tots aquests voltors
  Que volen baix
  Per veure'ns
  Agafa't a mi fort
  Que sortirem volant
  Arribarem allà
  On ningú ens trobarà mai
  Mmhh

• Cendres

  Les branques escupen flames
  Nues de fulles
  Ballen les danses
  Nues com puntes
  Canten i ballen
  Polítics sou cendres
  Criden i dansen
  Sou ments perverses
  Cremin les vostres ànimes
  A l'infern
  Cremin com les fulles
  Dels nostres arbres
  Sou el que nosaltres érem!
  Sereu el que nosaltres som!

• Busca i captura

  Busca i captura d'un criminal que escapa del banc
  Busca i captura una vida més plena que abans
  De sempre es pregunta
  Com s'ha de ser per fer-ho tot bé
  Aquesta és la historia que per fi un dia el va fer ser
  Surt tremolant
  El cor li batega i li suen les mans
  Busca i captura
  Sent la sirena que ja el ve a buscar
  De sobte s'adona que un tret directe ja l'ha atrapat
  Li sangra l'esquena
  I l'últim que pensa és que tot s'ha acabat
  I quan la seva ànima s'aparta del cos li parla
  Si sempre havies estat tan bo
  Quina injustícia tan gran aquest tret tan fulminant
  Senyor policia
  Quina putada!
  
  Pobre cuquet que se't mengen les formigues!
  Pobre somni que et desprecia i no et despertes!

• Decapitació I

  Home alt en cambra petita
  prepara navalla i tub
  S'afaia, mes no s'ajup
  i el mirall el decapita

• Decapitació II

  L'infant el cavall de cartró
  turmenta i mutila amb gest obstinat
  Li escurça les potes, li talla la cua
  li esclafa les anques a cops de martell
  i amb llargues agulles forada ses nines
  (l'infant clou els llavis, té rostre de vell)
  Llavors l'abandona per altres joguines
  Se'n cansa i reprèn el cavall mutilat
  Car vol escapçar-los
  Com bleixa!
  Com sua!
  I brolla la sang invisible...

• Cau la neu

  Cau la neu damunt seu
  jau mort damunt del llarg temps que ningú sap d'ell
  jau mort damunt del llac gelat
  des que va fugir del seu destí
  fou feliç al mig del bosc
  visqué al marge durant anys...
  ...anys fa que ningú el veu
  només voltors que volen damunt seu
  ara que jau mort damunt la neu del llac gelat
  cau com neu la pluja damunt seu
  naixen flors al seu voltant...
  ...tant fa que ningú el veu
  que jau cobert de plantes i animals
  que es mengen el seu cor
  i en surten més pardals
  que gràcies a ell viuran anys i anys
  al mig del bosc sense que ningú els torbi per res.