Neteja

Què hi havia abans de la creació? Segons els antics egipcis, un oceà inconcret que rebia el nom de “Nun”. La mateixa paraula es traduiria de l’esperanto com “Ara”. Un i altre concepte ens remeten al pas del temps, element central del nou disc (el quart) del pianista i compositor Carles Viarnès, una col·lecció de peces íntimes i evocadores que ens transporta a altres dimensions ignotes.

Les creacions de Viarnès dibuixen uns paisatges cinemàtics i hipnòtics, aparentment estàtics però en constant moviment. Un univers sonor auster però emotiu. Fràgil i a la vegada melancònic. Profund. Intemporal. Commovedor.

A cavall entre minimalisme i música contemporània, seguint el rastre de compositors com Górecki o Arvo Pärt, el músic igualadí parteix d’una sòlida formació clàssica però aporta també pinzellades d’electrònica i experimentació. I sempre amb el piano com a protagonista, amb referents com Nils Frahm, Max Richter o Hauschka.

“Nun” és un disc de cocció lenta, gestat en un procés meticulós des de 2015 fins avui. Compost, arranjat i interpretat pel propi Carles Viarnès, que dóna vida a cada instrument i a cada soroll. Compta amb la participació d’un trio de corda (Pep Massana al violí, Miquel Córdoba a la viola i Romain Boyer al cello) i la col·laboració puntual d’Oriol Solé (ambients a “Continuum” i “All Flesh Is Grass”). Està enregistrat per Toni Sistaré i masteritzat per Yves Roussel. Ramon Enrich signa l’obra gràfica de la portada.

Pel que fa al procés de creació, cal subratllar especialment el cas concret de “Collige Virgo Rosas”, un tema que Carles Viarnès va compondre a partir d’una videocreació de l’artista Alba G. Corral.

Amb formació clàssica adquirida a l’Escolania de Montserrat i al Conservatori de Barcelona, Carles Viarnès obre la seva discografia personal l’any 2012 amb “Urban Tactus” (Repetidor) i segueix amb una personal lectura del “Llibre Vermell de Montserrat” (Repetidor, 2013). El següent, “Schematismus” (2016), va ser llançat internacionalment pel segell 1631 Recordings. La seva música també ha aparegut en obres teatrals, produccions escèniques, sèries de televisió i pel·lícules, a més de col·laborar amb nombrosos artistes visuals i de la paraula.

Crèdits

Compost, arranjat i interpretat per Carles Viarnès

Pep Massana: violí

Miquel Córdoba: viola

Romain Boyer: cello

Oriol Solé: ambients a Continuum i All flesh is grass

Enregistrat per Toni Sistaré

Produït i mesclat per Toni Sistaré i Carles Viarnès

Masteritzat per Yves Roussel

L’obra de la portada és de Ramon Enrich

La fotografia és de Marc Vila

Moltes gràcies a tots ells i a tots vosaltres

I a la Bianca, al Pau i a la Bruna

Al temps, que passa

BR120 / 2019