A cavall entre minimalisme i música contemporània, seguint el rastre de compositors com Górecki o Arvo Pärt, el pianista igualadí Carles Viarnès combina una sòlida formació clàssica amb pinzellades d’electrònica i experimentació. Després dels aclamats “Urban tactus”, “Schematismus” i “Nun”, al nou disc “Iam” crea una nebulosa on la intuïció mana i el sentit del temps esdevé erràtic i abstracte. Les frases musicals se submergeixen en oceà de sons càlids creat amb la complicitat d’Oriol Solé.

El títol és, de nou, una paraula manllevada de l’esperanto. Si “Nun” significava “Ara”, “Iam” es podria traduir com “alguna vegada, ocasionalment”. Tot allò que a “Nun” es materialitzava, esdevé a “Iam” una nebulosa. Aquí ens guien les impressions, el sisè sentit. Tot esdevé borrós i les idees musicals queden suspeses en l’aire. Són les mateixes idees i motius musicals de “Nun”, però ara recontextualitzades de manera que prenen un altre sentit, un altre significat.

El disc apareix en format de vinil 10”, amb edició limitada a 250 còpies. L’art es basa en una peça original de Ramon Enrich.

BR121 / 2021