Ilíada

Neteja

Què hi ha més enllà de les estrelles? Per intuïr-ho, per copsar-ho, suggerim emprendre un viatge a través del nou disc d’Esperit!, una petita odissea musical que –oh, paradoxa- porta per títol “Ilíada”. Una odissea on qui parla és la natura, en totes les seves formes i mutacions: Fonts, campanes, llavors, llum, llàgrimes, ortigues, grills. La cova, el sol i la lluna, la muntanya, el camí, els arbres, el riu, les guineus, la serp, el foc.

Involucrat sempre en multitut d’aventures musicals (Les Aus o Zeidún, per citar-ne dues) Mau Boada viu emboscat al Montseny però neda com ningú en l’esfera musical nostrada i global, col·laborant incansablement amb una àmplia i heterodoxa nòmina d’artistes. Amb el seu projecte més personal, Esperit!, ha publicat ja tres discos de llarga durada: “Endavant continu” (2011), “La lluminosa” (2014) i aquest novíssim “Ilíada” (2019).

Enregistrat pel propi Mau Boada, que hi toca com és habitual la majoria d’instruments, “Ilíada” ha estat mesclat per Sergio Pérez i masteritzat per Stephen Quinn a Analog Heart. Entre les col·laboracions musicals hi trobem les veus d’Estel Boada (“Regió intermitja”), Xixi Sofia Ye-Chen (que canta en mandarí “Blanc”) o Luca Masseroni (Germà Aire) a “La visió d’en Ralph”, síntesi i clímax del disc. El projecte compta també amb l’art d’Arnau Sala, textos de Gabriel Ventura i fotografies d’Aleix Plademunt.

BR119 / 2019

  • La visió d'en Ralph

    Què hi ha més enllà de les estrelles? Quan canta el mussol, a qui es dirigeix? Resplendentment units a tot l'univers, la Cèlia i la lluna, la lluna vermella, davant del mirall, ulls de llop. Qui mou les aigües, a dins del gorg? Tot el que hi cau canvia el color, reflexe d'ombres freguen la llum. Tots els àtoms entrellaçats.