Motius, melodies, ritmes, cèl·lules, harmonies, timbres, estructures… Les cançons són pura combinatòria, a través de la qual s’explica una història, es transmet un estat d’ànim o es dibuixa un paisatge. Hi ha artistes especialistes en trobar el punt just en aquesta combinatòria, moltes vegades com si la cosa no anés amb ells, fins i tot com si les seves cançons ja existissin de sempre.

Carles Viarnès ha aprofitat l’obligat període de confinament per reformular la combinatòria de tres grans cançons i donar lloc a nous registres, a nous matisos, amb tres versions que ara conformen el nou EP “Ecos”.

Obre el recull la relectura del clàssic intemporal “La leyenda del tiempo”, amb música de Ricardo Pachón i immortalitzat per Camarón. Segueix “Podría ser peor”, himne pop de La Casa Azul. I completa el trio un hit recent d’El Petit de Cal Eril, “Pols”. Si les versions originals tenen tints de somni, de tragèdia o d’esperança, ara es desdibuixen i es redefineixen a través del prisma del piano de Viarnès.

Amb formació clàssica adquirida a l’Escolania de Montserrat i al Conservatori de Barcelona, Carles Viarnès obre la seva discografia personal l’any 2012 amb “Urban Tactus” i segueix amb una personal lectura del “Llibre Vermell de Montserrat” (2013). El següent, “Schematismus” (2016), va ser llançat internacionalment pel segell 1631 Recordings. I finalment vindria “Nun”, publicat el 2019 per Bankrobber.

A cavall entre minimalisme i música contemporània, seguint el rastre de compositors com Górecki o Arvo Pärt, el músic igualadí parteix d’una sòlida formació clàssica però aporta també pinzellades d’electrònica i experimentació. I sempre amb el piano com a protagonista, amb referents com Nils Frahm, Max Richter o Hauschka. Les seves creacions dibuixen uns paisatges cinemàtics i hipnòtics, aparentment estàtics però en constant moviment. Un univers sonor auster però emotiu. Fràgil i a la vegada melancònic. Profund, intemporal i commovedor.

BR134 / 2020