Polinèsies

Neteja

Xarim Aresté és una de les cares més conegudes dels nostres escenaris i, paradoxalment, manté intacte el seu enigma. Ha tocat amb els artistes més respectats (de Josele Santiago a Maika Makovski, passant per Pascal Comelade) però d’un temps ençà posa tot l’èmfasi en el seu projecte personal.

Amb l’anterior disc, “La rosada”, ja li van ploure els premis: l’Altaveu, el Cerverí, l’Enderrock de la crítica al millor disc de pop-rock de l’any. Ara apuja l’aposta amb “Polinèsies”, un viatge per un univers alhora íntim i col·lectiu on cada cançó és una illa formada per mil illes diferents.

“Polinèsies” tracta la relació que hi ha entre el tot i cada una de les seves parts. De tot allò que hi ha de nosaltres en els demés i viceversa. Parla de l’aïllament que implica la individualitat i, a la vegada, de com estem connectats els uns als altres. Cada cançó representa una emoció, i cada emoció porta associat un bloqueig i el seu corresponent alliberament.

En total, 10 cançons escollides entre un centenar, producte d’un moment de creativitat desbordant. Una excel·lent col·lecció que consolida Xarim Aresté com un virtuós de les paraules, com un poeta de la guitarra.

El disc s’ha cuinat a Blind Records amb la complicitat de Santos Berrocal i Florenci Ferrer, reconeguts productors de grups com Love of Lesbian o Sidonie, entre molts altres. Hi trobem aportacions musicals dels habituals Ermengol Mayol (bateria), Miquel Sospedra (baix) i Ricard Sohn (teclat) i també amb cors ocasionals d’amics com Sidonie, Gerard Quintana, Roger Pistola o Ljubljana & the Seawolf. I l’art de l’habitual Joan Garau a la carpeta.

Amb “Polinèsies”, Xarim Aresté pren riscos per fer un veritable pas endavant. Perquè tenim buides les mans. Perquè només som indomables.

Crèdits

Musicat i emparaulat per Xarim Aresté.
Gravat entre Estudis Primaris i Blind Records.
Produït i cuinat per Santos & Fluren i Xarim Aresté.
Mesclat per Santos Berrocal.
Assistent de gravació i mescla a Blind Records: Sergi Bautista
Vents gravats a Swing per Pere Estelrich.
Masteritzat per Juanjo Muñoz a Catmastering.
Disseny i il·lustració de Joan Garau.
Fotografia de Gerard Quintana.

Músics (per ordre d’aparició): Xarim Aresté, Núria Maynou, Ricard Sohn, Santos Berrocal, Ermengol Mayol, Miquel Sospedra, Florenci Ferrer, Gerard Quintana, Roger Pistola, Pol Batlle, Marc Ros, Jesús Senra, Pep Garau i Tomeu Garcias.

BR094 / 2017

  • Indomables

    Rere la naturalesa / rere del pare, rere del mestre / cents de milions de sistemes / tots fallant alhora, fent llums allà fora // Perquè hi ha ombres que tenen constància / i volen en cercles sobre el camp de batalla / Haurem de donar la talla / però hi ha tanta tralla // I agafem velocitats no anant enlloc / perduts al mig del rastre / i assumim la vanitat, no som herois / només som indomables // Rere la naturalesa / Rere la massa, rere el poeta / cents de milions de persones caminant alhora / somniant allà fora.

  • M'ho has d'escriure amb foc

    Ja diràs què vols fer amb mi / si és amor, si és amor / se soldaran els pols / ja diràs què vols fer amb mi / si és avui, si és aquí / jo cuidaré el teu ou / però has de dir-ho ben clar / has de dir-ho ben clar / que amb tant soroll se'm fa difícil / saber ben bé el que vols / saber ben bé el que dius / saber ben bé el que sents al cap del dia // M'ho has d'escriure amb foc / m'ho has d'escriure amb foc / que jo m'oblido que t'esbrino // Ara ja saps com acabar amb mi // Ja em diràs què vols fer amb mi / si és amor, si és amor / o s'ha assecat el pou / ja em diràs si és un vici o si és amor / vida meua del meu cor // M'ho has d'escriure amb foc / ja em diràs què vols fer amb mi / vida meua del meu cor.

  • Un llamp i un tro

    No fa molt però sembla tant / de l'últim cop ens vam veure / no ens havia passat mai / teníem molt a perdre / però altre cop buides les mans / ja no té cap misteri / pots sentir com hem crescut en aquest temps? // La vida mateixa sencera es contreu entre un llamp i un tro // Anar canviant d'amagatall / i pertanyent a cegues / plantem cara als descosits / o se'ns mengen les feres / no hem aprés a fer-ho anar / però ara som alerta / pots sentir com hem crescut en aquest temps? // La vida mateixa sencera es contreu entre un llamp i un tro.

  • La flor

    El món gira per tu / però no sempre és costa avall / dóna'm del teu amor / jo amb una miqueta faig // El món gira per tu / però tot és costa avall / no cal tant d'amor / jo amb una miqueta faig // Viure sempre amb el cor a la mà / tot el que tens ho hauràs de deixar anar / tard o d'hora el toll s'haurà eixugat / tard o d'hora tu, jo i ella haurem salpat // Viure sempre amb el cap al demà / doni'm plaer o deixi'm estar / tard o d'hora tot serà escapçat / tard o d'hora tu, jo i ella haurem marxat // Tant regar-la i la flor se'n va anar / tanta estima i la flor es va negar / no t'ho prenguis mai com un comiat / però tard o d'hora tu, jo i ella haurem salpat // El món gira per tu / però no sempre és costa avall / dóna'm del teu amor / jo amb una miqueta faig // El món gira per tu / però tot és costa avall / no cal tant d'amor / jo amb una miqueta faig // Va marxar però l'amor va quadrar.

  • Sóc un mirall per tu

    Com si sentissis ploure / com si no féssim ombres / com si anéssim amb els ulls tancats / m'arrastres a la selva / em dónes de menjar herba / em fas mirar els estels llampants // Fumigues la misèria / somrient a càmera lenta / i entenc totes les grans veritats / i a cop de llanterna / sortim de la caverna / mirem enrere i ens sentim salvats // Entendre les coses és tan car / saber segons què pot costar un ull / però no tinguem por de preguntar-nos / sóc un mirall per tu / sóc un mirall per tu // I si vols et dono la raó / si has de fer d'aquest món un lloc millor / però que no et vegin anar pel trofeu / cadascú que es pagui lo seu // I ja sento la fressa / molt abans que arribis / però no se quan marxaràs / de liana en liana / per mars de façanes / quina és l'original? // Potser que m'oblidi d'accedir al teu deliri / tu tampoc podràs entrar en el meu / però passo un desfici per desfer el malefici / ja sóc massa lluny del son // Entendre les coses és tan car / saber segons què pot costar un ull / però no tinguem por de preguntar-nos / sóc un mirall per tu / sóc un mirall per tu // I si vols no premo cap botó / i ens quedem a viure a l'horitzó / si prefereixes canviar de dimensió / eliminem qualsevol solució / I si vols et dono la raó / si has de fer d'aquest món un lloc millor / però que no et vegin anar pel trofeu / cadascú que es pagui lo seu.

  • Riu amunt

    Un es fa el boig, l'altre treu pit / la foguera és plena de cavalls / ens hem quedat muts a base de crits / i ens han segrestat el ball // Corre a amagar-te riu amunt / com goses entendre el teu poble? / corre a amagar-te riu amunt / com goses canviar el teu poble? / i si ets valent agafa un llaüt i intenta arribar fins al mar // Busca que busca el paradís / el té a la punta del nas / i tot l'amor donat per perdut / tard o d'hora ens trossejarà // Corre a amagar-te riu amunt / com goses entendre el teu poble? / corre a amagar-te riu amunt / com goses canviar el teu poble? / i si ets valent agafa un llaüt i intenta arribar fins al mar.

  • Anem tirant

    Anem tirant, vaig fent / anem tirant, vaig fent / és el que dic a la gent // Res no és permanent / tots ho reflectim / resulta tan evident / s'afona el vaixell / s'afona el vaixell / primer nens, dones i vells / esquivant remeis / naltros érem ells / junts som al cap del carrer // Anem tirant, vaig fent / anem tirant, vaig fent / és el que dic a la gent // És el mateix cordill / és a l'avi i és al fill / la petjada de l'amor / vestigi primer del món / com un zero infinit / tan sencerament petit / tant que no es pot fer malbé tan senzill que no / no es pot fer malbé // Anem tirant, vaig fent / anem tirant, vaig fent / és el que dic a la gent.

  • Ha quedat clar

    Ha quedat clar / ja no es camufla res / està cantat / sinó pregunta als nens / ha quedat clar / ja no es camufla res // Des de quan el món està al revés? / si la resposta es troba en el vent / no sé quants n'hi haurà de nosaltres / que l'hagin entès // Des de sempre el món està al revés / esperant que caigui pel seu pes / no sé quants n'hi haurà de nosaltres / que quedin dempeus // Que no et sorprengui si no et puc enamorar / si no som prou sincers amb el cor a la mà / però només hem vingut aquí a estimar / amb la mirada desafiant / o amb ulls de corder degollat / aquesta és la dura dualitat // Quin temps preciós ha estat / la nostra joventut / més o menys tenim lo merescut.

  • Mil antenes

    S'ha gestat i com un ou, naixent, s'esquerda / adoptem la confusió i la fem nostra // Trenca les cadenes / no fan falta esquemes / tu tens mil antenes / capta la senyal / el vent no s'espera / troba la manera / ara ja hi creix herba / abans tot era sal // S'ha gestat i com el sol vibrant penetra / és arreu si el vols llepar, lluent, calenta.

  • Descalç

    Com si un paraigües foradat / pogués servir de res / quan la pluja va calant / si vols anar lliure en endavant / pots seguir descalç / per les roques de l'engany // Ho mirem des d'un angle extraviat / que no rodarà / i encara que ho venguis tan clar / no rodarà, no rodarà / si tens por que t'esquitxi el mar // Compta que en sec es farà fosc / n'hem de tindre prou / si ens entra una brossa a l'ull / i no arribaríem gaire lluny / amb els peus tan molls / arrecerem-nos avui.