Exigim eufòria, amb la felicitat no n’hi ha prou. Així de nihilista es presenta Mazoni a “Eufòria 5 – Esperança 0”. Ressaca, caos, psiquedèlia, mala llet, recerca, curiositat i llibertat governen el disc més honest, inconformista i sincer de Mazoni.

En el partit d’avui s’imposa amb rotunditat el plaer efímer, elevat a cotes obsessives. Però la lliga és molt llarga, i aquesta societat hedonista aixeca la vista i es troba a la deriva davant un horitzó incert, mancat d’esperança. Són les cares i les creus de les “24 hour party people”.

Musicalment, el disc és un resum de la història de la música de les darreres dècades, dels 60 fins a l’actualitat, amb l’energia del rock com a generador de catarsi. Dins una mateixa cançó podem viatjar de la psicodèlia dels 60 a la dels anys 90, dels Stooges al post-punk del segle XXI, de la melodia als sons africanitzants. Guitarres i electrònica. Theremin, cello i kalimba. “Eufòria 5 – Esperança 0” destaca especialment pel seu tractament del ritme, amb la col•lisió de dues bateries que són eix i motor del disc.

El nou disc de Mazoni el publica Bankrobber en tres formats: CD, vinil i descàrrega digital.

BR019 / 2009