Desig imbècil

Neteja

Jaume Pla -podríem dir Mazoni, però diem Jaume Pla- és un artista que es despulla una mica més a cada disc. Si l’anterior, “Carn, os i tot inclòs” (2017) era espartà en les formes, aquest flamant “Desig imbècil” aporta doble dosi de sinceritat, aquesta vegada a través de l’energia del rock. Actitut a raig i textos viscerals, sense domesticar, tot amb una bona dosi de mala llet.

Per Jaume Pla cada intent és un penya-segat. Per Jaume Pla no hi ha zona de confort. Somiatruites. Nevera buida. Que cau, cau, cau i s’aixeca. És un brúixola erràtica. I just quan la bola de billar amb el símbol d’infinit acaba d’entrar al forat negre, es posa davant del mirall i hi descobreix algú que el mira als ulls i el perdona.

“Desig imbècil” aporta onze cançons directes i sense filtres, enregistrades en cru pel trio essencial mazònic que, amb Pla, completen Aleix Bou (bateria) i Miquel Sospedra (baix), mesclades per Jordi Mora i masteritzades per Victor Garcia.

El nou disc, que es presentarà en viu el 25 d’octubre a la Sala Apolo de Barcelona, és el novè d’una carrera musical rica i diversa. Mazoni és tot un supervivent de la nostra escena, protagonista d’experiències singulars com la ja mítica gira dels 31 dies i autor de clàssics com “Eufòria”, “No tinc temps” o més recentment “A.I.LO.D.I.U.”. També ha protagonitzat el documental “Per primer cop” en què la seva música viatjava fins a Istanbul.

Jaume Pla: veu, guitarra i sintetitzador

Miquel Sospedra: baix

Aleix Bou: bateria

Lisa Bause: violí a “M’han sortit dues ales”

Gravat per Jordi Mora a la Casa Murada

Mesclat per Jordi Mora

Produït per Jaume Pla amb l’ajuda de tots els implicats

BR123 / 2019

  • Brúixola erràtica

    Vaig tancar amb un cop de porta
    Vaig rodolar cap a la ciutat
    No vaig voler mirar enrere
    i aquí segueixo esparracat
    Totes les meves certeses són cendres
    l'ànima em pesa, udola i demana consol
    sóc una brúixola erràtica
    però pots venir amb mi d'excursió
    I a part de la lluna plena
    ara mateix no envejo a ningú
    ara tothom me la pela
    se'n pot anar tothom a prendre pel cul
    jo el primer
    tu també
    m'és igual
    al final
    m'és ben igual
    La llum del sol em desperta
    no sé qui dorm aquí al meu costat
    menjar menjar d'astronauta
    fa més lleugera la gravetat
    Tinc voluntat de mantega si em toques
    però si vols desfer-te de mi no ho pots fer ni amb sabó
    soc una brúixola erràtica
    però pots venir amb mi d'excursió
    I a part de la lluna plena
    ara mateix no envejo a ningú
    ara tothom me la pela
    se'n pot anar tothom a prendre pel cul
    jo el primer
    tu també
    m'és igual
    al final
    ja no fa mal

  • Desig imbècil

    Pluja de vidre
    Fruita podrida
    Desig imbècil
    Sang que no corre
    Peix a la sorra
    Desig imbècil
    Casa tancada
    Clau rovellada
    Desig imbècil
    Cada intent un penya-segat
    Cada intent un penya-segat
    Cada intent un penya-segat
    Cada intent un penya-segat
    No hi soc, hi ets
    Ungla trencada
    Ametlla amarganta
    Desig imbècil
    Sang que no corre
    Peix a la sorra
    Desig imbècil
    Aigua estancada
    Vida inventada
    Desig imbècil
    Cada intent un penya-segat
    Cada intent un penya-segat
    Cada intent un penya-segat
    Cada intent un penya-segat
    Hi soc, no hi ets
    Obre els ulls o te'ls cosiran
    Obre els ulls o te'ls cosiran
    Obre els ulls o te'ls cosiran
    Obre els ulls o te'ls cosiran
    No hi soc, no hi ets

  • El mirall

    No vaig frenar quan podia haver-ho fet i ara em sap molt greu per tu
    Fent-me el sord al que m'anaven dient i ara em sap molt greu per tu
    I ara vull però no puc, no sé com demanar-te perdó
    I ara vull però no sé i l'estiu que era viu gairebé és tardor
    Fins que al final ho he entès, davant del mirall, que m'has mirat als ulls
    I m'has dit que em perdonaves, davant del mirall, quan m'has mirat als ulls
    Vaig passar l'agost al refugi del Puigmal per allunyar-me de tu
    No vaig contestar les trucades de la Bisbal i ara em sap molt greu com a tu
    I ara vull però no puc, no sé com començar a desfer aquest nus
    I ara vull però no sé, no hi ha drecera que eviti l'embús
    Fins que al final ho he entès, davant del mirall, quan m'he mirat als ulls
    i m'has dit que em perdonaves, davant del mirall, quan m'he mirat als ulls

  • El crim de les germanes Amanita

    Caesarea surt del seu pis al matí, l'aire és fred, saluda els veïns
    S'acosta fins al bar de la cantonada on té aquarel·les exposades
    firma les làmines amb el pseudònim d'Ou de Reig,
    i n'agafa una, la lluna la pruna, per regalar-li, per portar-li
    a la seva germana que fa temps que no veu, quan pensa en ella se li trenca la veu
    3 estrofes fins el crim
    Muscaria internada des del juny, en un centre prop de la plaça d'Osca
    A la seva vida n'ha vist de tots colors, els mes intensos dins de la seva closca
    S'arrepenteix de moltes coses que ha fet, com liar-la al ja mític casament
    pero ara les visions només les té quan dorm, de dia, respira, tranquila
    i ara espera contenta, que siguin les sis, que arribi la Caesarea i arreglin l'embolic
    2 estrofes fins el crim
    Phalloides fa dies que dorm malament, pensant en les terres obsessivament
    van obrir el testament, quan la mare va morir, va fer una setmana abans d'ahir
    Com que és la gran, pensava en gran, pensava que tot s'ho emportaria
    però ai l'alegria, que poc li va durar quan va veure el seu tros partit en tres
    Res la fa contenta, res la fa feliç, des que se n'ha assabentat
    1 estrofa fins el crim
    Phalloides roba l'aiguarràs que fa servir la Caesarea per pintar
    el posa dins una xeringa i visita la Muscaria per oferir-li el xute d'amagat
    i mor enverinada, la poli investiga i troba l'origen a l'estudi d'art
    i acusen la pintora que no entén res, emmanillada cap a la comisaria
    una al cementiri, l'altra a la presó i és l'assasina la que es queda amb tot
    l'amanita assessina

  • Amb el símbol d'infinit

    Minuts que semblen hores
    Mesos que semblen anys
    anys que semblen un instant
    Minuts que semblen hores
    Mesos que semblen anys
    anys que semblen un instant
    Bola de billar amb el símbol d'infinit entrant en el forat negre
    Quan fas l'acció correcta
    just en el moment
    que ja no és adequada
    correcte és incorrecte
    Quan forces contràries
    estan en equilibri
    l'aposta de futur
    és diu desequilibri
    Bola de billar amb el símbol d'infinit entrant en el forat negre
    I surto a l'altra banda
    d'aquest forat de cuc
    i busco la sortida
    fins a perdre els trucs
    I surto a l'altra banda
    d'aquest forat de cuc
    i ho haig de tornar a aprendre
    ho haig de tornar a aprendre

  • Prat de vellut

    Prat de vellut vora el mar
    digue'm tu com t'ha anat des que ets aquí
    Has vist passar neanderthals, reis feudals,
    pescadors i tots els animals
    I ara hi soc jo assegut cantant i plorant
    pels que ja no són aquí
    i ara hi soc jo assegut cantant i pensant
    en els que encara puc fer feliç
    Prat de vellut vora el mar
    bufa el vent i el color va canviant, va corrent
    com els amics, els amors,
    les ciutats i el que passa dintre meu
    I ara hi soc jo assegut cantant i plorant
    pels que ja no són aquí
    i ara hi soc jo assegut cantant i pensant
    en els que encara puc ser-hi feliç

  • M'han sortit dues ales

    No hi ha premi, no hi ha sort
    No hi ha zona de confort
    Quan m'abraça el fracàs
    Quan em sento com un dimarts
    Però de sobte, quan desperto,
    m'han sortit dues ales
    són de ploma blava
    pujo a la terrassa
    flexiono les cames
    per agafar impuls
    i salto ben amunt
    Sense baqueta ni tambor
    sense riure interior
    Quan m'abraça el fill bastard
    quan em sento com un dimarts
    Però de sobte, quan desperto,
    m'han sortit dues ales
    són de ploma blava
    pujo a la terrassa
    flexiono les cames
    i empleno els pulmons
    i salto sense por
    Volo sobre els carrers
    volo sobre els rius
    volo amb estornells
    i sobre els seus nius
    volo amb els drons
    volo amb llamps i trons
    volo amb altra gent
    que han saltat com jo
    Volo sobre les mentides,
    per sobre el silenci
    i totes les coses
    que mai em vas dir
    i totes les coses
    que mai em vas dir

  • Fil invisible

    La nit que ens vam presentar no parlàvem
    i en aquella festa al cap d'un any no parlàvem
    Ens miràvem, no ens calia dir-nos res
    I anàvem teixint un fil invisible
    fins que el fil ens va espantar, impossible
    Ens miràvem però ja no ho fem
    Tots dos sabem que no pot ser
    Hem enterrat aquest plaer però
    saber-ho i entendre-ho
    fa que em senti bé
    El que has despertat en mi, ho agraeixo
    i ho guardaré sempre dins meu, no menteixo
    Ens miràvem pero ja no ho fem
    Tots dos sabem que no pot ser
    Hem enterrat aquest plaer però
    saber-ho i entendre-ho
    fa que em senti bé

  • Jaume Pla

    Cau, cau, cau, cau
    cau i s'aixeca, cau i s'aixeca
    cau i s'aixeca
    Somiatruites
    Nevera buida
    Jaume, Jaume, Jaume, Jaume Pla
    Jaume, Jaume, Jaume, Jaume Pla
    Té un roc, roc, roc, roc
    Roc a la faixa, roc a la faixa
    Roc a la faixa
    Rock, rock, rock, rock
    roc a la faix, rock a la platja
    rock al garatge
    Inestable
    Però també amable
    Jaume, Jaume, Jaume, Jaume Pla
    Jaume, Jaume, Jaume, Jaume Pla

  • Crec en tu

    Tens pressa sense mapa, odi sense lluita
    Lluita sense força, força sense nervi
    Has de desaprendre si vols tornar a creure
    Deixa anar el teu plor i tot darrere la por
    Deixa que germini la teva llavor
    Tot això que et canto és per dir-te que jo crec en tu
    M'escoltes?
    O no hi ets?
    Que sí, que sí, que sí
    Crec en tu
    Lluito amb tu
    Compto amb tu
    Vull amb tu
    Murs que eren de pedra i que s'han esberlat
    Flors de primavera que s'han assecat
    Busca't un refugi que fugi de l'elogi
    Busca't un refugi que fugi de l'elogi
    Deixa que germini la teva llavor
    Tot això que et canto és per dir-te que jo crec en tu
    M'escoltes?
    O no hi ets?
    Que sí, que sí, que sí
    Crec en tu
    Lluito amb tu
    Compto amb tu
    Vull amb tu

  • Vint-i-suite

    Tinc gana, tinc gana, tinc gana...
    Galileo Galilei
    Galileo Galilei
    Galileo Galilei
    Galileo Galilei
    El club dels 27, el club dels 27
    per sobre 26, per sobre el 2 i el 6
    El club dels 27, el club dels 27
    per sobre 26, per sobre el 2 i el 6
    per sobre 2, 6
    per sobredosi