Jaume Pla -podríem dir Mazoni, però diem Jaume Pla- és un artista que es despulla una mica més a cada disc. Si l’anterior, “Carn, os i tot inclòs” (2017) era espartà en les formes, aquest flamant “Desig imbècil” aporta doble dosi de sinceritat, aquesta vegada a través de l’energia del rock. Actitut a raig i textos viscerals, sense domesticar, tot amb una bona dosi de mala llet.

Per Jaume Pla cada intent és un penya-segat. Per Jaume Pla no hi ha zona de confort. Somiatruites. Nevera buida. Que cau, cau, cau i s’aixeca. És un brúixola erràtica. I just quan la bola de billar amb el símbol d’infinit acaba d’entrar al forat negre, es posa davant del mirall i hi descobreix algú que el mira als ulls i el perdona.

“Desig imbècil” aporta onze cançons directes i sense filtres, enregistrades en cru pel trio essencial mazònic que, amb Pla, completen Aleix Bou (bateria) i Miquel Sospedra (baix), mesclades per Jordi Mora i masteritzades per Victor Garcia.

El nou disc, que es presentarà en viu el 25 d’octubre a la Sala Apolo de Barcelona, és el novè d’una carrera musical rica i diversa. Mazoni és tot un supervivent de la nostra escena, protagonista d’experiències singulars com la ja mítica gira dels 31 dies i autor de clàssics com “Eufòria”, “No tinc temps” o més recentment “A.I.LO.D.I.U.”. També ha protagonitzat el documental “Per primer cop” en què la seva música viatjava fins a Istanbul.

Crèdits

Jaume Pla: veu, guitarra i sintetitzador

Miquel Sospedra: baix

Aleix Bou: bateria

Lisa Bause: violí a “M’han sortit dues ales”

Gravat per Jordi Mora a la Casa Murada

Mesclat per Jordi Mora

Produït per Jaume Pla amb l’ajuda de tots els implicats

BR123 / 2019

• Brúixola erràtica

  Vaig tancar amb un cop de porta
  Vaig rodolar cap a la ciutat
  No vaig voler mirar enrere
  i aquí segueixo esparracat
  Totes les meves certeses són cendres
  l'ànima em pesa, udola i demana consol
  sóc una brúixola erràtica
  però pots venir amb mi d'excursió
  I a part de la lluna plena
  ara mateix no envejo a ningú
  ara tothom me la pela
  se'n pot anar tothom a prendre pel cul
  jo el primer
  tu també
  m'és igual
  al final
  m'és ben igual
  La llum del sol em desperta
  no sé qui dorm aquí al meu costat
  menjar menjar d'astronauta
  fa més lleugera la gravetat
  Tinc voluntat de mantega si em toques
  però si vols desfer-te de mi no ho pots fer ni amb sabó
  soc una brúixola erràtica
  però pots venir amb mi d'excursió
  I a part de la lluna plena
  ara mateix no envejo a ningú
  ara tothom me la pela
  se'n pot anar tothom a prendre pel cul
  jo el primer
  tu també
  m'és igual
  al final
  ja no fa mal

• Desig imbècil

  Pluja de vidre
  Fruita podrida
  Desig imbècil
  Sang que no corre
  Peix a la sorra
  Desig imbècil
  Casa tancada
  Clau rovellada
  Desig imbècil
  Cada intent un penya-segat
  Cada intent un penya-segat
  Cada intent un penya-segat
  Cada intent un penya-segat
  No hi soc, hi ets
  Ungla trencada
  Ametlla amarganta
  Desig imbècil
  Sang que no corre
  Peix a la sorra
  Desig imbècil
  Aigua estancada
  Vida inventada
  Desig imbècil
  Cada intent un penya-segat
  Cada intent un penya-segat
  Cada intent un penya-segat
  Cada intent un penya-segat
  Hi soc, no hi ets
  Obre els ulls o te'ls cosiran
  Obre els ulls o te'ls cosiran
  Obre els ulls o te'ls cosiran
  Obre els ulls o te'ls cosiran
  No hi soc, no hi ets

• El mirall

  No vaig frenar quan podia haver-ho fet i ara em sap molt greu per tu
  Fent-me el sord al que m'anaven dient i ara em sap molt greu per tu
  I ara vull però no puc, no sé com demanar-te perdó
  I ara vull però no sé i l'estiu que era viu gairebé és tardor
  Fins que al final ho he entès, davant del mirall, que m'has mirat als ulls
  I m'has dit que em perdonaves, davant del mirall, quan m'has mirat als ulls
  Vaig passar l'agost al refugi del Puigmal per allunyar-me de tu
  No vaig contestar les trucades de la Bisbal i ara em sap molt greu com a tu
  I ara vull però no puc, no sé com començar a desfer aquest nus
  I ara vull però no sé, no hi ha drecera que eviti l'embús
  Fins que al final ho he entès, davant del mirall, quan m'he mirat als ulls
  i m'has dit que em perdonaves, davant del mirall, quan m'he mirat als ulls

• El crim de les germanes Amanita

  Caesarea surt del seu pis al matí, l'aire és fred, saluda els veïns
  S'acosta fins al bar de la cantonada on té aquarel·les exposades
  firma les làmines amb el pseudònim d'Ou de Reig,
  i n'agafa una, la lluna la pruna, per regalar-li, per portar-li
  a la seva germana que fa temps que no veu, quan pensa en ella se li trenca la veu
  3 estrofes fins el crim
  Muscaria internada des del juny, en un centre prop de la plaça d'Osca
  A la seva vida n'ha vist de tots colors, els mes intensos dins de la seva closca
  S'arrepenteix de moltes coses que ha fet, com liar-la al ja mític casament
  pero ara les visions només les té quan dorm, de dia, respira, tranquila
  i ara espera contenta, que siguin les sis, que arribi la Caesarea i arreglin l'embolic
  2 estrofes fins el crim
  Phalloides fa dies que dorm malament, pensant en les terres obsessivament
  van obrir el testament, quan la mare va morir, va fer una setmana abans d'ahir
  Com que és la gran, pensava en gran, pensava que tot s'ho emportaria
  però ai l'alegria, que poc li va durar quan va veure el seu tros partit en tres
  Res la fa contenta, res la fa feliç, des que se n'ha assabentat
  1 estrofa fins el crim
  Phalloides roba l'aiguarràs que fa servir la Caesarea per pintar
  el posa dins una xeringa i visita la Muscaria per oferir-li el xute d'amagat
  i mor enverinada, la poli investiga i troba l'origen a l'estudi d'art
  i acusen la pintora que no entén res, emmanillada cap a la comisaria
  una al cementiri, l'altra a la presó i és l'assasina la que es queda amb tot
  l'amanita assessina

• Amb el símbol d'infinit

  Minuts que semblen hores
  Mesos que semblen anys
  anys que semblen un instant
  Minuts que semblen hores
  Mesos que semblen anys
  anys que semblen un instant
  Bola de billar amb el símbol d'infinit entrant en el forat negre
  Quan fas l'acció correcta
  just en el moment
  que ja no és adequada
  correcte és incorrecte
  Quan forces contràries
  estan en equilibri
  l'aposta de futur
  és diu desequilibri
  Bola de billar amb el símbol d'infinit entrant en el forat negre
  I surto a l'altra banda
  d'aquest forat de cuc
  i busco la sortida
  fins a perdre els trucs
  I surto a l'altra banda
  d'aquest forat de cuc
  i ho haig de tornar a aprendre
  ho haig de tornar a aprendre

• Prat de vellut

  Prat de vellut vora el mar
  digue'm tu com t'ha anat des que ets aquí
  Has vist passar neanderthals, reis feudals,
  pescadors i tots els animals
  I ara hi soc jo assegut cantant i plorant
  pels que ja no són aquí
  i ara hi soc jo assegut cantant i pensant
  en els que encara puc fer feliç
  Prat de vellut vora el mar
  bufa el vent i el color va canviant, va corrent
  com els amics, els amors,
  les ciutats i el que passa dintre meu
  I ara hi soc jo assegut cantant i plorant
  pels que ja no són aquí
  i ara hi soc jo assegut cantant i pensant
  en els que encara puc ser-hi feliç

• M'han sortit dues ales

  No hi ha premi, no hi ha sort
  No hi ha zona de confort
  Quan m'abraça el fracàs
  Quan em sento com un dimarts
  Però de sobte, quan desperto,
  m'han sortit dues ales
  són de ploma blava
  pujo a la terrassa
  flexiono les cames
  per agafar impuls
  i salto ben amunt
  Sense baqueta ni tambor
  sense riure interior
  Quan m'abraça el fill bastard
  quan em sento com un dimarts
  Però de sobte, quan desperto,
  m'han sortit dues ales
  són de ploma blava
  pujo a la terrassa
  flexiono les cames
  i empleno els pulmons
  i salto sense por
  Volo sobre els carrers
  volo sobre els rius
  volo amb estornells
  i sobre els seus nius
  volo amb els drons
  volo amb llamps i trons
  volo amb altra gent
  que han saltat com jo
  Volo sobre les mentides,
  per sobre el silenci
  i totes les coses
  que mai em vas dir
  i totes les coses
  que mai em vas dir

• Fil invisible

  La nit que ens vam presentar no parlàvem
  i en aquella festa al cap d'un any no parlàvem
  Ens miràvem, no ens calia dir-nos res
  I anàvem teixint un fil invisible
  fins que el fil ens va espantar, impossible
  Ens miràvem però ja no ho fem
  Tots dos sabem que no pot ser
  Hem enterrat aquest plaer però
  saber-ho i entendre-ho
  fa que em senti bé
  El que has despertat en mi, ho agraeixo
  i ho guardaré sempre dins meu, no menteixo
  Ens miràvem pero ja no ho fem
  Tots dos sabem que no pot ser
  Hem enterrat aquest plaer però
  saber-ho i entendre-ho
  fa que em senti bé

• Jaume Pla

  Cau, cau, cau, cau
  cau i s'aixeca, cau i s'aixeca
  cau i s'aixeca
  Somiatruites
  Nevera buida
  Jaume, Jaume, Jaume, Jaume Pla
  Jaume, Jaume, Jaume, Jaume Pla
  Té un roc, roc, roc, roc
  Roc a la faixa, roc a la faixa
  Roc a la faixa
  Rock, rock, rock, rock
  roc a la faix, rock a la platja
  rock al garatge
  Inestable
  Però també amable
  Jaume, Jaume, Jaume, Jaume Pla
  Jaume, Jaume, Jaume, Jaume Pla

• Crec en tu

  Tens pressa sense mapa, odi sense lluita
  Lluita sense força, força sense nervi
  Has de desaprendre si vols tornar a creure
  Deixa anar el teu plor i tot darrere la por
  Deixa que germini la teva llavor
  Tot això que et canto és per dir-te que jo crec en tu
  M'escoltes?
  O no hi ets?
  Que sí, que sí, que sí
  Crec en tu
  Lluito amb tu
  Compto amb tu
  Vull amb tu
  Murs que eren de pedra i que s'han esberlat
  Flors de primavera que s'han assecat
  Busca't un refugi que fugi de l'elogi
  Busca't un refugi que fugi de l'elogi
  Deixa que germini la teva llavor
  Tot això que et canto és per dir-te que jo crec en tu
  M'escoltes?
  O no hi ets?
  Que sí, que sí, que sí
  Crec en tu
  Lluito amb tu
  Compto amb tu
  Vull amb tu

• Vint-i-suite

  Tinc gana, tinc gana, tinc gana...
  Galileo Galilei
  Galileo Galilei
  Galileo Galilei
  Galileo Galilei
  El club dels 27, el club dels 27
  per sobre 26, per sobre el 2 i el 6
  El club dels 27, el club dels 27
  per sobre 26, per sobre el 2 i el 6
  per sobre 2, 6
  per sobredosi