La vida ens fa donar moltes voltes per tornar, sovint, al punt d’origen. Com un fill pròdig que ha tastat mil aventures musicals, ara Mazoni torna a casa. Torna al pop. Aquí tenim “Banderes per daltònics”, que perquè tothom ho entengui podríem dir senzillament que és un disc 100% Mazoni.

En els darrers anys, la discografia de l’artista empordanès s’havia convertit en un parc temàtic de projectes singulars, buscant sempre un risc artístic que defugia el seu marc de comoditat. Tot ha valgut la pena però és hora de reiniciar: Mazoni torna a fer cançons que són cançons i prou, cançons com només ell sap escriure amb tota naturalitat. És la música que ha mamat, la que li brota automàticament quan improvisa una melodia sobre uns acords de guitarra.

Amb “Banderes per daltònics”, Mazoni recupera el motllo original, aquell del que va extreure himnes com “No tinc temps” o “Eufòria”. Després d’un silenci discogràfic de quatre anys, Jaume Pla ha reconnectat de ple amb l’esperit dels inicis, la idea romàntica de fer cançons per gust, per instint. La vitalitat, les melodies instantànies tornen al centre d’operacions del compositor empordanès, que abraça el pop en la seva accepció més exquisida.

El procés com s’ha gestat aquest disc també ens connecta amb el primer disc en català de Mazoni, el seminal “Esgarrapada” (2006). Després d’un procés compositiu meticulós, que ha implicat una trentena de cançons, les 11 finalment escollides s’han produït colze a colze amb Aleix Bou (membre històric de Mazoni i aliat de Pla en l’equip de producció Passamuntanyes). Per interpretar-les, no s’ha recorregut a una banda estable sinó que s’han escollit els músics més adequats per cada cançó, reunint amics especials que s’han trobat pel camí al llarg dels anys. Entre els participants hi trobem Jordi Bastida, Dani Ferrer, Amaia Miranda, Joan Torné, David Mauricio, Raül Gallego… A més de músics que han format part de l’alineació mazònica al llarg dels anys com Miquel Sospedra, Adrià Bravo, Natán Arbó o el propi Aleix Bou.

L’objectiu final era recuperar les sensacions dels inicis sense renunciar al preciosisme i al detall. Prendre’s temps per tal que cada decisió fos l’adequada. Jugar a casa però exhibir la millor versió possible d’un mateix. I això es tradueix en una sèrie de tornades directes i instantànies (“Un racó de pau per cadascú”, “Ja no em lliguen les cadenes”), arranjaments d’orfebreria pop (“Fe dins la tristesa”), moments de recolliment acústic (“Cançó trista”) i escapades cap al rock’n’roll més lliure (“La cuina està tancada”). Pop de la millor factura que s’entreteixex amb una escriptura precisa, que ens recorda que Jaume Pla és una de les millors plomes de la nostra escena musical.

Si t’agrada el Mazoni de tota la vida, aquest és un disc 100% Mazoni. I si encara no coneixes Mazoni, aquest és el disc que 100% t’has d’escoltar.

Crèdits

Jaume Pla: Veu, Guitarres, Piano, Sintetitzadors

Jordi Bastida: Guitarra Solista (arreu)

Aleix Bou: Bateria (1,4,7,8,9,10)

Joan Torné: Bateria (2,3,6,9)

Natán Arbó: Baix (1,2,4,9,10)

Miquel Sospedra: Baix (3,6,7,8)

David Mauricio: Segones veus (arreu)

Dani Ferrer: Sintetitzadors i Piano (1,7,8)

Amaia Miranda: Guitarra clàssica (5)

Raül Gallego: Trompeta (6)

Adrià Bravo: FX (8)

Editat per Bankrobber i gravat a Passamuntanyes.

Produït per Aleix Bou

Gravació i mescla: Jaume Pla

Masteritzat per Victor Garcia

Disseny: Ramon Ponsatí

Fotografies: Sílvia Poch

Agraïments: a l’Aleix per la seva dedicació a les meves cançons, a tots els músics que han participat en aquest disc, a la Gemma, als meus pares i a la meva germana per creure sempre en mi, a Bankrobber per continuar apostant pel meu treball després de tants anys i tantes vivències, a la Catalina per ser-hi cada dia, a la Marina i en Pep per la seva hospitalitat durant tots els mesos que ha durat la gravació.

BR227 / 2025

• Un petit racó de pau per cadascú

  Sents el so del dolor com repica dins el cor
  Quan els teus sentiments es confonen amb els meus
  Sents la pluja que cau i fa créixer la llavor
  Quan els teus sentiments s’enllacen amb els meus
  
  I no hi ha flor del taronger
  Sense la fred del febrer
  Cada dia és un retrobament per mi i per tu
  
  Sense crims i sense herois
  No fan falta més combois
  Només un petit racó de pau per cadascú
  
  Tu i jo som components de difícil solució
  Quan els teus sentiments es barregen amb els meus
  Quan la química atrau partícules dins un cicló
  Quan els teus sentiments col·lisionen amb els meus
  
  I no hi ha flor del taronger
  Sense la fred del febrer
  Cada dia és un retrobament per mi i per tu
  
  Sense crims i sense herois
  No fan falta més combois
  Només un petit racó de pau per cadascú
  

• La cuina està tancada

  Com un veler amb les veles foradades
  Esperant el vent, parats en la mar blava
  Seguirem teixint banderes per daltònics
  Seguirem anhelant tots els amors platònics
  
  Avui puc fer-te de cangur
  M’estic cuinant un gran futur
  No vull que em surti bo
  tinc una reputació
  
  No estic a la llista
  He perdut la pista
  Tinc malament la vista
  La cuina està tancada
  
  Ratllat com el formatge
  Fregit com les patates
  I porto una empanada
  La cuina està tancada
  
  Vull posar-me a l'ombra quan pugi el mercuri
  No vull convertir-me en el tonto del vot útil
  Seguirem la pista a tots els paparazzis
  Amb parracs farem vestits aristocràtics
  
  Avui em deixes a l’atur
  M’estic cuinant un gran futur
  No vull que em surti bo
  Tinc una reputació
  
  No estic a la llista
  He perdut la pista
  No surto a les revistes
  La cuina esta tancada
  
  Ratllat com el formatge
  Fregit com les patates
  I porto una empanada
  La cuina està tancada
  

• Set de nou

  Surto de la teranyina que em tenia pres dins el meu cap
  Escampo la boira, surt el sol i el gebre es desfà
  
  Tinc set de nou tinc buit el cor, deu ser que vull que l’omplis tu
  Tinc set de nou tinc buit el cor, deu ser que vull que l’omplis tu
  
  Exiliat a un cul de sac pensava que seria el meu destí
  Però he sortit del laberint i ara els teus ulls m’ensenyen l’infinit
  
  Tinc set de nou tinc buit el cor, deu ser que vull que l’omplis tu
  Tinc set de nou tinc buit el cor, deu ser que vull que l’omplis tu
  

• Ja no em lliguen les cadenes

  Cada espurna d’enlairament aconsegueixes aixafar-la
  Cada grill que canta content me’l tanques dins la teva gàbia
  Però ara això no passarà més, ha arribat l’hora que s’acabi
  aquest vudú persistent que no em deixava respirar
  
  Et penses que ho tens controlat, no hi ha dimoni que et trastoqui
  Però on hi havia un túnel de pors ara hi veig un calidoscopi
  anava pel camí equivocat, sempre em tenies atrapat
  entre fiscal i advocat però ja no cal pensar-hi més
  
  Ja no em lliguen les cadenes
  Ni el desig que em mantenia invisible i sense rostre
  perdut en això nostre que s’ha fos
  
  Ja no em lliguen les cadenes
  Ni el verí que em mantenia adormit, sense rastre
  Enmig d’aquest desastre sense guió
  
  S’ha acabat, s’ha acabat, s’ha acabat
  

• Cançó trista

  I ara que les hores de llum s’escurcen
  Se m’acaben les paraules
  per dir-te el que tinc a dins
  
  Al carrer la gent defuig les cares
  Les mirades miren aspres
  Els veïns son uns cretins
  
  Ulls encadenats a les pantalles
  Ningú corre al crit d’ajuda
  Ningú s’asseu al costat
  
  Caminant entre ànimes porugues
  Calculades benvingudes
  silenciosa hostilitat
  
  Pots provar d’enganyar la tristesa
  però si no la comparteixes
  No li guanyaràs el joc
  
  Enyoro la teva companyia
  i la teva geografia
  M’hipnotitza com el foc
  
  Pots provar d’enganyar la tristesa
  però si no la comparteixes
  No li esquivaràs el cop
  
  Enyoro la teva companyia
  i la teva geografia
  M’hipnotitza com el foc
  

• Fe dins la tristesa

  Vaig néixer en el No d’una família
  Més de cinc germans que t’espavilen prou
  perquè no acabis a la panxa del bou (que no hi neva ni plou)
  
  Però aquest mon d’avui té la metxa molt curta
  Guardo un xic de fe per cada dubte que tinc
  son cops de puny per si pujo a algun ring
  
  Cap temps passat fou millor i pel present exigent
  tinc guardats:
  
  Un crit d’home lliure
  I un tros de misteri
  Tots els teus somriures
  Les claus d’un imperi
  Lluita i mà esquerra
  Fe dins la tristesa
  
  Cert és que l’abisme crida l’abisme
  Quan tens força per mirar-lo directament als ulls
  La solució mai mira de reüll
  
  Cap temps futur no serà més fotut
  mentrestant vaig guardant:
  
  Un crit d’home lliure
  I un tros de misteri
  Tots els teus somriures
  Les claus d’un imperi
  Lluita i mà esquerra
  Fe dins la tristesa
  
  I un ram d’imprevistos
  I un cau de sorpreses
  Un sac de matisos
  Somnis i proeses
  Lluita i ma esquerra
  Fe dins la tristesa
  

• Perdre per Guanyar

  Guanyant la vanitat perdent humilitat
  Guanyant com un trampós perdent els teus valors
  Guanyant una final perds un gran rival
  Acumules més diners però se t’escapa el temps
  
  La passió dels pares és el Via Crucis dels fills
  La creu del triomf la carreguem de petits
  
  Falles l’objectiu però sumes cicatrius
  Perds un mon millor però neix una rebel·lió
  Se’n van uns quants diners però de cop ara tens temps
  Deixes de guanyar per poder tornar a somiar
  
  La passió dels pares és el Via Crucis dels fills
  La creu del triomf la carreguem de petits
  

• Quant temps fa que no plores?

  De qui son els guants abandonats
  que sovint et trobes al carrer?
  Si l’hivern et pren la roba fes-li cas
  
  Els jerseis s’aferren en els bancs
  els paraigües en els paraigüers
  Si l’hivern et pren la roba fes-li cas
  
  Vas perdent la connexió
  Vigila, no fas peu quan t’asseus
  Cor de ferro i formigó
  Quant temps fa que no plores?
  
  Vius tancat en tu mateix
  No fas cas de cap senyal
  Les preguntes s’obren pas
  Quant temps fa que no plores?
  
  Les bufandes s’han alliberat
  d’una tirania de colls freds
  Si l’hivern et pren la roba, fes-li cas
  Si l’hivern et roba roba, fes-li cas
  
  Vas perdent la connexió
  Vigila, no fas peu quan t’asseus
  Cor de ferro i formigó
  Quant temps fa que no plores?
  

• Putes xarxes socials

  Putes xarxes socials, sí, també les faig servir
  com si no podries escoltar-me?
  putes xarxes socials, t’ho dic des d’aquí
  com si no podria comunicar-me?
  
  Tu també les odies (encara que les miris cada dia)
  Tu també les odies (encara que les miris cada dia)
  Tu també les odies
  
  Qui et demana molestar-me?
  Qui em distreu quan no fa falta?
  No vull més suggeriments del que em pot interessar
  
  No crec que em coneguis bé
  No em diguis el que em convé
  No vull més suggeriments
  No més recomanacions
  
  Puto algoritme, que no em deixes viure!
  Puto algoritme, no em marquis el ritme
  que jo ja tinc el meu
  
  Si el que vols és parlar, sempre ens podem trobar
  No entenc per què et fa por trucar-me
  
  Puta fòbia social, no se que haurem de fer
  No ho sé
  Potser una costellada
  
  Tu també les odies (encara que les miris cada dia)
  Tu també les odies (encara que les miris cada dia)
  Tu també les odies
  

• Gesticulació testicular

  Als soterranis del congrés
  I als aparcaments de qualsevol bar
  Un afartapobres que resulta indigest
  Una sola illa que es creu familiar
  
  Cansat de la
  Gesticulació testicular
  Gesticulació testicular
  Gesticulació testicular
  
  A la punta de la llengua sempre l’honor
  Al fons de la gola sempre el rancor
  Marca territori perquè no en sap més
  però ara haurà de córrer camp a través
  Un camp que ja no dona de si
  Massa pesticides sense demanar permís
  Un camp que ja no dona de si
  Massa pesticides sense demanar permís
  
  Gesticulació testicular
  Gesticulació testicular
  Gesticulació testicular
  

• Peix brillant

  Soc un peix brillant corrent avall
  Soc un peix brillant corrent avall
  
  Nedo prop de les pedres esquivant remolins
  Fer el camí en solitari no està exempt de perills
  Nedo contra el pescador
  Pampalluga en la foscor
  Si m’estimes entendràs
  que soc com soc
  
  Que soc com
  soc un peix brillant corrent avall
  Soc un peix brillant corrent avall
  
  Defugint la certesa estimant l’imprevist
  L’aventura comença quan s’esborra el destí
  No hi ha cap camí marcat
  Ni en la vida ni en el mar
  Qui m’estimi entendrà
  aquesta veritat
  
  Faig de mirall al sol
  Brilla el meu cos com l’or
  Faig morse amb el dors
  Brilla el meu cos com l’or