Maria Jaume és un dels talents emergents clau en la nostra escena musical recent. Nascuda a Mallorca i establerta a Barcelona, atresora un estil propi que estén un pont entre les grans cantautores de l’indie i la cançó mediterrània. Aquest 2022 presenta el seu esperat segon disc, “Voltes i voltes”,
produït per Lluís Cabot (Da Souza) i enregistrat per Víctor Ayuso (Renaldo & Clara). Representa un pas endavant, més pop i més lluminós, que el distingeix de la introspecció de l’aclamat debut “Fins a maig no revisc” (2020).

Amb el nou disc “Voltes i voltes”, Maria Jaume rebla el clau i ofereix una nova visió d’ella mateixa. Les cançons creixen en tempo i en brillantor. La seva veu avellutada acarona unes lletres tan properes com àcides, on experiència i ficció s’alternen a parts iguals. Un feliç desequilibri on les tristeses es combaten amb ironia i cada llum es contraposa amb l’ombra corresponent. Les dues cares de cada moneda que conflueixen sempre en un desenllaç ple de bellesa. Ho corroboren hits de pop radiant com “Me desplom”, “Dunes de cous-cous” o el primer senzill, “2008”, però també moments de reflexió com la deliciosa “Com te n’has anat”.

En aquest disc hi destaquen per dret propi dues col·laboracions vocals. Núria Graham canta a duo “A final de mes”, una regressió als dies més estranys d’aquella pandèmia on vam descobrir que la fi del món pot arribar en qualsevol moment. D’altra banda, el mallorquí Miquel Serra, un dels grans referents de la Maria, se suma a “Tombats en es sol”, tota una delícia amb paisatge mediterrani de fons.

Nascuda al tombant del mil·lenni, Maria Jaume portava ja molts anys escrivint i composant en la intimitat fins que va decidir presentar-se al concurs Sona9 l’any 2019. No només va guanyar, sinó que va sorprendre molt favorablement per la personalitat de la seva interpretació i les seves composicions. Fruit d’aquell premi, va enregistrar el seu primer disc, “Fins a maig no revisc”, produït per Pau Vallvé, on destacaven cançons com “Terra banyada” o sobretot “Autonomia per principals”, que supera el mig milió d’escoltes a Spotify.

Aquell disc apareixeria destacat entre els millors de l’any 2020 en multitud de mitjans especialitzats i va donar peu a una gira de fins a 75 concerts (MMVV, Acústica, Porta Ferrada, Cruïlla, Portalblau, Let’s Festival, Cantilafont, Mobofest, sala Apolo, Teatre Principal de Palma…). Uns bons resultats que el llançament de “Voltes i voltes” sembla indicar que es mantindran, ja que la gira comença amb grans moments confirmats com la presència als
festivals Primavera Sound, Aphònica, Embassa’t, Barnasants… i també un l’esperat teloneig al concert de retrobament d’Antònia Font a València.

Data de llançament:
13 de maig de 2022

Crèdits

Maria Jaume: veu i cors. Lluís Cabot: guitarra, baix i vibràfon. Àngel Garau: bateria i percussió. Núria Graham: veu a 4a. Miquel Serra: veu a 2b. Lluc Valverde: clarinet a 3a i 2b. Pep Saula: piano i teclats. Victor Ayuso: baix i guitarra a 4a i teclats. Música i lletra: Maria Jaume. Producció i arranjaments: Lluís Cabot. Gravació, producció extra i mescla: Victor Ayuso a Zamenhof, Lleida. Assistents de gravació: Pep Saula i a Xavi Jové. Enregistrament de bateries, percussions i vibràfon: Michael Mesquida a Favela, Palma. Masterització: Victor Garcia a Ultramarinos, Barcelona. Disseny gràfic: ESCOLA. Fotografies: Manuel Pomar.

BR157 / 2022

• 2008

  Fa temps que no te veig conduint es Renault blanc.
  M’han dit que cada dia vas en es poli a desfasar.
  Asseguda en es portal te pens
  i ric de lo bé que estic sense es teu mal de cap.
  Ara jo vaig a on vull.
  Ara jo vaig a on vull mentre tu voltes i voltes damunt tu.
  Ara jo faig lo que vull.
  Ara jo faig lo que vull
  mentre tu només recordes 2008.
  Fa temps que no me dius que si me’n vaig tu te mors.
  Me n’he anat i crec que encara vius,
  però ja no rius quan dius que me vols oblidar.
  Ara jo vaig a on vull.
  Ara jo vaig a on vull mentre tu voltes i voltes damunt tu.
  Ara jo faig lo que vull.
  Ara jo faig lo que vull
  mentre tu només recordes 2008.
  Ara jo vaig a on vull. Ara jo vaig a on vull. Tu voltes i voltes damunt tu.
  Mentre tu només recordes 2008.

• Ni Picassos ni Dalís

  Faig temps en es bar per si me’l torn a trobar. Baileys a ses venes
  i nicotina en es dits.
  Se m’acosta un senyor
  per si li estenc un teló.
  Té un ou de pasqua d'en Dalí i un Picasso original
  de tamany especial.
  Per totes ses coses que he deixat passar. Per totes ses altres que m’han enfonsat en el fons de la mar
  i han desitjat
  que no torni a guaitar
  ni a prop ni enfora d’allà.
  Dic adeu a sa madona, li faig s’ullet i li dic
  que d’aquí a mitja hora on sempre, bona nit.
  I sortint des local
  me’l torn a trobar.
  Dins sa mà duc es punyal. Ni Picassos ni Dalís,
  aquí tens es meu kiss.
  Per totes ses coses que he deixat passar. Per totes ses altres que m’han enfonsat en el fons de la mar
  i han desitjat
  que no torni a guaitar
  ni a prop ni enfora d’allà. En el fons de la mar
  i han desitjat
  que no torni a guaitar
  ni a prop ni enfora d’allà.
  En el fons de la mar
  i han desitjat
  que no torni a guaitar
  ni a prop ni enfora d’allà.

• Dunes de cous-cous

  
  M’he despert mirant la mar amb una caipirinya en sa mà. No sé què hi faig aquí
  però ja no en vull sortir.
  S’esquena tota plena de sang. M’he clavat ses roques somiant que me feies sofrir
  com un mosquit tota sa nit.
  De sobte ones grandioses,
  tots es peixos que me fan surar a cent mil metres de s’arena.
  I tu tan petit entre ses
  dunes de cous-cous, dunes.
  Dunes de cous-cous
  i tu tan petit entre ses...
  De sobte ones grandioses,
  tots es peixos que me fan surar a cent mil metres de s’arena.
  I tu tan petit entre ses
  dunes de cous-cous, dunes.
  Dunes de cous-cous
  i tu tan petit entre ses dunes de cous-cous, dunes.
  Dunes de cous-cous.
  Dunes, dunes, dunes,
  i tu tan petit entre ses dunes de cous-cous.

• A final de mes

  Reals com fantasmes de ciutat.
  Humans abraçats en un terrat.
  I per s’espai aeri passa oratge com no ha passat en anys. Són dies estranys.
  Un futur incert
  de carrers deserts,
  de supermercats oberts.
  La fi del món
  a final de mes. Després, què més?
  La fi del món a final de mes. Tu i jo hi som.
  Les quatre parets s’han enfonsat.
  Però dins el meu cap distàncies de seguretat.
  I ara els diagrames parlen com si fos fa dos anys. Són dies estranys.
  Un futur incert
  de carrers deserts,
  de supermercats oberts.
  La fi del món
  a final de mes. Després, què més?
  La fi del món a final de mes. Tu i jo hi som.

• Procés natural

  Es final des principi ha arribat
  mentre jeim en es sofà arrufats.
  Però no és més que un procés natural.
  Es final des principi ha arribat.
  Dins es cap m’hi passen trens i autocars. Però no és més que un procés natural.
  Però no és més que un procés natural.

• Me desplom

  Hi ha dies que no m’agrades tant com abans.
  Hi ha dies que faig molt tard i no ho trobes normal.
  Jo no trob gens normal
  lo molt que mos semblam.
  Oh, te mir i me desplom.
  No és broma que t’estim a totes hores, pens en tu cada segon.
  Hi ha dies que és que no te puc ni mirar, que no escoltes i ni t’esforces en dissimular.
  Jo vull dissimular, idò me pos a xiular.
  Oh, te mir i me desplom.
  No és broma que t’estim a totes hores, pens en tu cada segon.
  Oh, te mir i me desplom.
  No és broma que t’estim a totes hores de tots es racons del món.
  I no trob gens normal
  lo molt que mos semblam. No, no ho trob gens normal i vull dissimular.
  Oh, te mir i me desplom.
  No és broma que t’estim a totes hores, pens en tu cada segon.
  Te mir i me desplom.
  No és broma me desplom.

• Tombats en es sol

  No me vull aixecar des llit. Vull quedar dormint amb tu i amb tot lo que m’has dit en es moment oportú.
  I què sé jo des futur
  si no record què vaig fer ahir. Però quan la mar te sala es ulls me’n record des dematins.
  Tants de minuts per saber lo que som o lo que serem. Tombats en es sol sense dir res de lo que volem.
  Tenc es regust de s’estiu
  que fa tants d’anys que duc dedins. I quan la mar me sala es ulls
  me’n record des dematins.
  Tants de minuts per saber lo que som o lo que serem. Tombats en es sol sense dir res de lo que volem.
  Queden tants de minuts per saber lo que som o lo que serem.
  Lo que serem...

• Com te n'has anat

  Tot s’encalenteix
  i jo dins novembre esperant
  un detonant.
  Ja no sé lo que t’agrada o t’avorreix.
  Com te n’has anat?
  Si jo no me puc ni aixecar. Com te n’has anat?
  Si no sé ni per on començar.
  Morta de fred
  quan m’aixec des llit i no te veig. Dins un safareig:
  fulles, aigua bruta i verdet.
  Com te n’has anat?
  Si jo no me puc ni aixecar. Com te n’has anat?
  Si no sé ni per on començar.

• Magnetic Fields

  I don’t wanna get over you
  encara que siguis aquí i te mostris així.
  I don’t wanna get over you
  ja sé que m’estimes un munt i ara caus de cul.
  I don’t wanna get over you perquè no vull que arribi es dia que tu estiguis over me
  i jo estigui lost without you.
  I don’t wanna get over you perquè no vull cap dia que estigui escoltant es teu passat tu.
  I don’t wanna get over you and neither lost without you.
  Lost without you, lost. Lost...