Nostàlgia Airlines

Neteja

Botigues de souvenirs i postals esgrogueïdes de paisatges ara  irreconeixibles. Aquella Mallorca vintage que va obrir les portes al turisme, fa temps que ha emprès el vol cap a la distopia. Nascuda al ventre de la bèstia, Maria Jaume es pren un vàlium mentre l’avió s’enlaira i veu des del cel com Palma i Miami es fusionen en un tot estroboscòpic. Benvinguts a la festa de la Mallorca retrofuturista. Cordeu-vos els cinturons. Això és “Nostàlgia Airlines”.

Amb aquest tercer disc, Maria Jaume ens fa volar cap a una transformació sonora captivadora. La seva música s’endinsa en un territori pop cada vegada més electrònic i vibrant, impregnant-se d’una energia contagiosa i ballable que crida a la celebració, i que captura l’essència del seu estat vital actual. Un pas endavant que sorprendrà i no deixarà indiferents els qui la van descobrir amb amb els seus primers dos àlbums, “Fins a maig no revisc” (2020) i “Voltes i voltes” (2022).

I és que la malenconia que ha presidit des de sempre l’univers de Maria Jaume segueix ben present, però ara es teixeix subtilment amb la ironia i la despreocupació, entre capes de ritmes electrònics i harmonies encisadores, creant un tapís emocional més complex i profund. Ja havia quedat palès amb els senzills d’avançament “Ressaca a sa platja”, “Xin xin i bye bye” i “Mala via”. I ara ho rubrica amb hits com “Pura geografia”, el tema d’obertura.

“Nostàlgia Airlines” també destaca per les col·laboracions excepcionals d’artistes convidats, una nòmina on trobem Julieta a l’addictiva “Trista a Miami”, Renaldo & Clara a “Super mala pinta”, Mar Grimalt a l’enigmàtica “Balada des Trast” o Pau Debon (Antònia Font) a “Hoteles, sol y playa”, un viatge a la Mallorca dels 50 amb cita al mític Bonet de San Pedro inclosa.

El nou disc de Maria Jaume, publicat el 15 de març de 2024, està enregistrat i produït per Lluís Cabot (Da Souza) amb la col·laboració de Pau Riutort, amb mescles de Joan Borràs (Oques Grasses) i masterització de Victor Garcia. La gira de presentació arrencarà el 22 de març a l’Auditori de Girona i passarà per espais com la sala Apolo de Barcelona o festivals com Primavera Sound, Vida, Maig, Itaca o Mobofest.

Crèdits

Música i lletra: Maria Jaume i Lluís Cabot.
Producció i gravació: Lluís Cabot, entre Barcelona i Lloret de Vistalegre.
Producció addicional i gravació de veus a 1, 2, 4, 7, 8 i 10: Pau Riutort a AngelSound, Barcelona.
Mescla: Joan Borràs.
Màster: Victor Garcia.

Àudio a 6: Andreu Martorell i Maria Fontirroig.
Sàmpler a 6 i 7: “Bajo el cielo de Palma” de Bonet de San Pedro per cortesia de Divucsa Music i Peermusic Española S.A.U. / Southern Music Española S.A.
Ragazzo a 8: Manuel Pomar.
Veu i lletra extra a 2: Clara Viñals per cortesia de Primavera Labels.
Veu i lletra extra a 4: Julieta per cortesia de Music Bus Records.
Veu a 7: Pau Debon.
Veu i lletra extra a 11: Mar Grimalt.

Direcció d’art: Margalida Estelrich
Disseny: Marc Mayordomo
Fotografia: Pau Riera
Edició d’imatge: Ramon Ponsatí i Néstor Noci
Vestuari: Helena Mateos
Maquillatge: Clàudia Vera

Agraïments: Lídia Facerias, Joan Torné, Joan Vallbona, Nil Llorach, Marga Estelrich, Andreu Martorell, Maria Fontirroig, Lluïsa Martorell, Arnau Martí, Biel Riera, Manuel Pomar, Quiosc BAMBÚ, Anna Insenser, Edu Gil, Helena Ripoll, Adrià Mayordomo, Mikel Adan.

BR206 / 2024

  • Pura geografia

    Abans de partir cap a s'aeroport
    tu me vares dir que apostéssim fort,
    que sa distància només és una línia
    que fan es avions pel cel.

    Cent deu mil dematins
    tot bé anar fent.
    I ses nits, cada nit,
    d’estar pendent.

    Sentint-me com quan mires un mapa,
    però està al revés.

    Cari tu estàs fet a mida,
    això no s'oblida.
    Es teu cos i es meu
    són pura geografia.
    I ara m’he de creure
    que no mos tornarem a veure.

    Cari tu estàs fet a mida
    això no s'oblida.
    Es teu cos i es meu
    són pura i dura geografia.
    I ara m’he de creure
    que no mos tornarem a veure.

    I com enyor es dies
    que no fèiem res.

    Com enyor es dies
    que no sentíem ses amenaces
    de fer certes passes
    que obliguen a partir i no mirar enrere.

    I jo ja no me sent d’aquí
    i tampoc d’una altra banda,
    eh d’una altra banda.

    I tu te sents igual,
    tu te sents igual.
    Vius pensant que tornar enrere no estaria mal.

    Però això ja s’ha acabat,
    jo per Barna i tu a s’altre costat.

    Tots dos a dalt però desesperats
    per un final que no esperàvem.

    Cari tu estàs fet a mida,
    això no s'oblida.
    Es teu cos i es meu
    són pura geografia.
    I ara m’he de creure
    que no mos tornarem a veure.

    Cari tu estàs fet a mida
    això no s'oblida.
    Es teu cos i es meu
    són pura i dura geografia.
    I ara m’he de creure
    que no mos tornarem a veure.

  • Super mala pinta (feat. Renaldo & Clara)

    Sento l'aire ple de sal.
    Brilla, brilla
    la pell molla sota el sol,
    sota el sol.

    Sa cendra cau dedins
    ses botelles de vi
    que fa hores
    hem anat obrint.

    Tota sa pena
    que me guardava
    s'ha diluït,
    s'ha diluït.

    Amb tu a prop de mi
    no sé com distingir
    si és la lluna
    o ets tu el perill.

    Quan passen coses
    estant a les fosques
    i no ens han vist,
    i no ens han vist.

    Mira, podem anar a la mar
    i veurem es sol sortir,
    sé una cala sense guiris que no surt a cap review.

    Baby, no sé que ha passat
    ni perquè me sent així,
    però se m’atura es cor cada vegada que te mir.

    Quina mala pinta.
    Quina mala pinta.
    Quina mala pinta.
    Super mala pinta.

    Sempre he estat més de nit que de dia
    i pensant que se m’espassaria tot
    torna a començar, torna a començar.

    Ulleres posades,
    finestres baixades i tu i jo,
    torna a començar, torna a començar.

    Encara dematí ens falta decidir
    tantes hores per on seguir.

    Xoquen les ones contra les roques,
    anar insistint, anar insistint.

    Mira, podem anar a la mar
    i veurem es sol sortir,
    sé una cala sense guiris que no surt a cap review.

    Baby, no sé que ha passat
    ni perquè em sento així,
    però se’m para el cor cada vegada que ets aquí.

    Quina mala pinta.
    Quina mala pinta.
    Quina mala pinta.
    Super mala pinta.

  • Quina pena

    Mira'm com tu saps
    que me pos tendre,
    com quan mos trobàvem pes
    Raval es divendres.

    Me deies que era,
    era sa teva primera, era.
    Quina pena
    res és per sempre.

    I ara separats
    i sense entendre
    si això s'ha acabat
    o necessita seqüela.

    Una altra era, era
    o marxa enrere, ere.
    Quina pena
    res és per sempre.

  • Trista a Miami (feat. Julieta)

    Era com estar
    trista, trista, trista a Miami.
    Fugint entre aeroports i escenaris
    com una ona,
    com un tsunami.

    Dins una postal
    trista, trista, trista a Miami.
    Pensant en tu des d’un altre horari
    sempre tanta gent però tot tan solitari, tan solitari.

    Ei, cada dia un full de ruta diferent
    i a es dancehall, bones cares i anar fent.
    Però avui ho canviaria
    i amb tu m’escaparia un moment.

    Sé que no és fàcil mirar-nos tan de lluny.
    Canvi d’horari les nits parlant amb tu.
    Als escenaris ensenyo el teu tattoo,
    un vestit tot de blue perquè és trist without you.

    Era com estar
    trista, trista, trista a Miami.
    Fugint entre aeroports i escenaris
    com una ona,
    com un tsunami.

    Dins una postal
    trista, trista, trista a Miami.
    Pensant en tu des d’un altre horari
    sempre tanta gent però tot tan solitari, tan solitari.

    Tot lo que he sentit
    ara ja no me fa mal.
    Tot aquest neguit
    ara ja no me fa mal.
    Perquè aquesta nit
    s’ha sortit flow carnaval,
    flow carnaval.

    Ja no fa cap mal,
    tot el que he sentit
    ara ja no fa cap mal.
    Tot aquest neguit
    ara ja no fa cap mal.
    Perquè aquesta nit
    s’ha sortit flow carnaval,
    flow carnaval.

    Era com estar
    trista, trista, trista a Miami.
    Fugint entre aeroports i escenaris
    com una ona,
    com un tsunami.

    Dins una postal
    trista, trista, trista a Miami.
    Pensant en tu des d’un altre horari
    sempre tanta gent però tot tan solitari, tan solitari.

  • Mala via

    Te diria que només
    per un moment,
    només un dia.

    De tornar a aquell febrer
    d'abans que tot
    fes massa via.

    Donaria més de lo què tenc.
    Donaria més de lo què tenc.

    Per tornar a aquell moment
    d'abans que tot
    fes mala via.

    Ei, ei,
    tu i jo,tu i jo
    érem tan perfectes que fotia
    i me fotia a jo.

    Tot estava fora de control,
    jugant a un joc on només queda un cor.

    Tu full gas,
    tot va massa ràpid.
    I jo amb es freno en sa mà
    perquè derrapi.

    Qui hauria dit que descarrilaríem,
    qui sabia quin mal mos faríem.

    Tenc encara es vídeos i ses fotos,
    corason roto.
    Me sap tant de greu no poder dir-te
    que si pogués...

    Te diria que només
    per un moment,
    només un dia
    .
    De tornar a aquell febrer
    d'abans que tot
    fes massa via.

    Donaria més de lo què tenc.

    Donaria més de lo què tenc.

    Per tornar a aquell moment
    d'abans que tot
    fes mala via.

    Sempre a sa frontera,
    sense marxa enrere.
    Com cotxos de choque,
    sa venjança per darrere.

    Tot tan previsible
    com ara impossible.
    Si tot funcionava
    per què en vàrem voler més?

    Sempre a sa frontera,
    sense marxa enrere.
    Com cotxos de choque,
    sa venjança per darrere.

    Tot tan previsible
    com ara impossible.
    Eh, per què en vàrem voler més, més, més?

    Tenc encara es vídeos i ses fotos,
    corason roto.
    Me sap tant de greu no poder dir-te
    que si pogués...

    Donaria més de lo què tenc.

    Donaria més de lo què tenc.

    Per tornar a aquell moment
    d'abans que tot
    fes mala via.

    Donaria més de...
    Donaria més de...
    Donaria més de lo què tenc.

  • Cala Rajada 1964

    En s’estiu venien cada any, cada any.
    Era tal com una postal.

    I se n’anaven encantats
    i fins l’any que ve.

    Tot bessos i abrassos,
    eren com una família però d’estrangers.

    Amb ses minifaldes,
    vermelles ses galtes.

    Dormien plegats,
    no estaven casats.

    Tot lo dia a es sol,
    alles gut.

    En s’estiu venien cada any, cada any.
    Era tal com una postal.

    En s’estiu venien cada any, cada any.
    Era tan de postal, ah-ah.

  • Hoteles, sol y playa (feat. Pau Debon)

    No van per s'ombra, s'ombra
    van de compres
    per botigues de souvenirs,
    per botigues de souvenirs.

    I ses estones mortes
    quan se'n tornen
    pensa jo no torn per aquí,
    pensa jo no torn per aquí.

    Hoteles, sol y playa.
    Turista no se vaya, no.
    Noranta mil piscines
    i un golf a Ses Salines oh.

    Això abans era un manantial,
    però s'aigua s'ha enverinat.
    Hoteles, sol y playa.
    Hoteles, sol y playa.

    Avions volant, pel cel escampant
    fum a les totes i gent com a ones.
    I per la mar, arriba un creuer
    de quinze pisos, 100% ecofriend.

    No van per s'ombra, s'ombra
    van de compres
    per botigues de souvenirs,
    per botigues de souvenirs.

    I ses estones mortes
    quan se'n tornen
    pensa jo no torn per aquí,
    pensa jo no torn per aquí.

    Hoteles, sol y playa.
    Turista no se vaya, no.
    Noranta mil piscines
    i un golf a Ses Salines oh.

    Això abans era un manantial,
    però s'aigua s'ha enverinat.
    Hoteles, sol y playa.
    Hoteles, sol y playa.

    Un embús de sis carrils
    de s'aeroport a Portopí.
    I un senyor manant un Porsche
    recent llogat se caga amb tot.

    Hoteles, sol y playa.
    Hoteles, sol y playa.
    Hoteles, sol y playa.

    Això abans era un manantial,
    però s'aigua s'ha enverinat.
    Hoteles, sol y playa.
    Hoteles, sol y playa.

  • Xin xin i bye bye

    Mercoledì, un missatge que fa mal.
    Venerdì, cent DMs d’Instagram.
    Domenica, limoncello i ja saps com va.

    Uh oh uh oh,
    com turistes quan se perden,
    ixò vàrem ser tu i jo.
    Uh oh uh oh,
    quina pena, quina pena...

    Me’n record de quan anàvem junts de sa mà
    i de quan me deies Meri me vull casar.
    Ara es dies ja no passen
    i me passa que només puc pensar.

    Me’n record des 100:
    100% es 100%,
    de cada tonteria,
    de cada vida mia.

    100% estic pendent
    de tornar-te a perdre de vista.

    Baby, diga’m:
    se quello che vuoi non è tra noi,
    ti farò dimenticare.
    Es passat s’ha esfumat,
    xin xin i bye bye,
    amore,
    che dolore.

    Uh oh uh oh,
    com turistes quan se perden, això vàrem ser tu i jo.
    Uh oh uh oh,
    quina pena, quina pena...

    Sa teva cara, sa pell suada,
    tot pen terra ple de roba escampada.
    Cada mirada tan gravada,
    però deim que no hi haurà una altra vegada.

    Me’n record de quan anàvem junts de sa mà
    i de quan me deies Meri me vull casar.
    Ara es dies ja no passen
    i me passa que només puc pensar.

    Me’n record des 100:
    100% es 100%,
    de cada tonteria,
    de cada vida mia.

    100% estic pendent
    de tornar-te a perdre de vista.

    Me’n record des 100:
    100% es 100%,
    de cada tonteria,
    de cada vida mia.

    100% que tenc pendent
    treure-te de sa galeria.

    Sa teva cara, sa pell suada,
    tot pen terra ple de roba escampada.
    Cada mirada tan gravada,
    però deim que no hi haurà una altra vegada.

  • Ella sempre crema

    Creuam mirades,
    sa sala plena i jo just te veig a tu, te veig a tu.
    T’acostes amb dos cubatas,
    mos aferram.
    M’és igual si mos veuen
    jo sé que te vull mm mm.

    No sé què passa,
    m’agrades massa.
    Me mires, me toques
    i tot se descontrola.

    No saps què passa,
    se nota massa,
    me mires amb emojis de foc.

    Sa meva boca davall sa roba.
    Me mires, me toques
    i tot se descontrola.

    Sa teva boca saliva tota.
    T’és igual si mos veuen
    jo sé que me vols mm mm.

    Adrenalina,
    pura benzina,
    posam tercera,
    bebé això crema,
    bebé això ja.

    Sa nina té medicina,
    camina i fascina,
    sempre xerren darrere,
    mos és igual.

    No sé què passa,
    m’agrades massa.
    Me mires, me toques
    i tot se descontrola.

    No saps què passa,
    se nota massa,
    me mires amb emojis de foc.

    Eh eh eh,
    ja ho sé, ja ho sé, ja ho sé,
    tu ets sa més romàntica d’aquí.

    Eh eh eh,
    quan riu me desespera.
    Mare meva,
    ella sempre crema.

    Mare meva,
    ella sempre crema.

    Mare meva, crema.

    No sé què passa,
    m’agrades massa.
    Me mires, me toques
    i tot se descontrola.

    No saps què passa,
    se nota massa.
    Mare meva,
    ella sempre crema.

    Me mires, me toques
    i tot se descontrola.
    Crema.

  • Ressaca a sa platja

    Quant de temps fa que no te veia,
    pensava en com devies estar,
    si m’has enyorat aquests vespres
    fent sa vida a una altra ciutat.

    Me'n record de tot lo que fèiem,
    sé que tu també ho tens gravat,
    però te n’anares per sempre
    i per aquí tot ha canviat, tot ha canviat.

    No fa falta mos diguem mentides,
    no fa falta mos contem ses vides:
    si jo te mir i tu me mires,
    si vols vine i rebobina.

    No fa falta mos diguem mentides,
    no fa falta mos contem ses vides:
    si jo te mir i tu me mires,
    si vols vine i rebobina.

    Aquell estiu va ser una locura,
    tots dos volíem creure pentura
    aquesta aventura
    no té caducitat.

    Però jo sabia i tu sabies
    lo que passaria per setembre:
    ‘deu per sempre.
    I, per tant, mentrestant...

    Vespres d’alt voltatge,
    ressaca a sa platja,
    i jo que si Martini, bikini,
    i tu de vaticini, Houdini.

    A poc a poc,
    tot se va fer molt més gros
    i te va explotar a sa cara,
    a sa cara que ara mir.

    Quant de temps fa que no te veia,
    pensava en com devies estar,
    si m’has enyorat aquests vespres
    fent sa vida a una altra ciutat.

    Me'n record de tot lo que fèiem,
    sé que tu també ho tens gravat,
    però te n’anares per sempre
    i per aquí tot ha canviat, tot ha canviat.

    No fa falta mos diguem mentides,
    no fa falta mos contem ses vides:
    si jo te mir i tu me mires,
    si vols vine i rebobina.

    No fa falta mos diguem mentides,
    no fa falta mos contem ses vides:
    si jo te mir i tu me mires,
    si vols vine i...

    Vespres d’alt voltatge,
    ressaca a sa platja,
    i jo que si Martini, bikini,
    i tu de veticini, Houdini.

    A poc a poc,
    tot se va fer molt més gros
    i te va explotar a sa cara,
    a sa cara que ara mir.

  • Balada des Trast (feat. Mar Grimalt)

    A es teu corral
    arrencant es mal
    que m’has deixat.

    Quants de dies fa
    que te n’has anat,
    que te n'has anat.

    I cada dia que passa
    te record menys que abans.
    I quasi cada setmana
    me'n record més que mai.

    A es meu sofà,
    esqueixant llençols
    que vàrem suar.

    Com si fos ahir,
    com si fos demà,
    com si te sentís i te desfàs.

    I cada dia que passa
    te record menys que abans.
    I quasi cada setmana
    me'n record més que mai.

    I cada dia que passa
    te record menys que abans.
    I quasi cada setmana
    me'n record més que mai.