“Time has told me you’re a rare, rare find”, una rara troballa. Ara que tenim finalment a les mans el primer disc de na Maria Jaume, ens vénen al cap inevitablement aquests versos de Nick Drake. Quina rara troballa, na Maria i les seves cançons!

Na Maria Jaume té 20 anys i ve de Mallorca, de Lloret de Vistalegre. Porta ja un temps escrivint i l’any passat es va presentar quasi per casualitat al concurs Sona 9, que acabaria guanyant. Fruit d’això, ara presenta el seu disc de debut, “Fins a maig no revisc”, produït per Pau Vallvé.

Propera i sincera, crua i transparent, el seu folk acústic estén un pont entre les grans cantautores de l’indie contemporani (Julia Jackin, Stella Donnelly, Angel Olsen) i la fecunda escena mallorquina actual. Al disc hi predominen els moments íntims i introspectius (destaca l’emblemàtica “Terra banyada”), però ben puntuat amb hits pop (“Autonomia per principiants”, “Quan me respires”, “Forces estranyes”) i algun divertimento (“Fuig i no me toquis”, amb una colla d’amics col·laborant des del confinament via telèfon mòbil).

En els primers compassos de la seva trajectòria, Maria Jaume ha actuat ja en festivals com Vespres d’Hivern, Tastautors, Mobofest, Portalblau… Va pujar a l’escenari del Teatre Principal de Palma al costat de Miquel Serra i també va col·laborar al disc de Salvatge Cor cantant “Flor de fusta”. I just abans de l’estiu va oferir un concert en streaming per al Primavera Sound.

Crèdits

Gravat a Barcelona entre febrer i març del 2020

Lletres i música de Maria Jaume

Produït, arranjat, gravat i mesclat per Pau Vallvé

Masteritzat per Victor Garcia

Veus i guitarres: Maria Jaume

Bateries, baixos, teclats i ebows: Pau Vallvé

Veus a “Fuig i no me toquis” gravats durant el confinament a vuit cases i mòbils diferents:

Alondra Chinchilla, Àfrica Blades, Jorra Santiago, Lluís Cabot, Neus Fernández, Pere Font,

Rebeca Pérez i Toni Jaume.

Fotografies: Noemí Elías

Disseny gràfic: Ramon Ponsatí

BR127 / 2020

• Terra banyada

  Es rostre sec s'inunda,
  torna minúscul i se camufla.
  Es meus dits ja te reclamen
  però a tu es peixos te sobrepassen.
  Plena de buidor i insomni,
  es record flota sense equilibri.
  Es temps passa i sa fredor s'instal·la
  i no sé es motiu encara.
  Digue'm que plores a moments.
  Digue'm batalles a vegades.
  Digue'm saquet, amor i ja basta...
  Es estels que mos cercaven,
  varen ploure una nit clara.
  I tu perseguit per sa certesa
  i s'aroma a terra banyada.
  Nin que li cantes a una altra.
  Falla una cara, me poses s'altra.
  I és que sa pressa te mata.

• Autonomia per principiants

  S'altura me fa ombra,
  esclafa es rajos i manté es fum,
  fa enfora aquesta pau teva.
  Però me corromp es teu costum.
  Es teus cants d'alteritat
  i es rellotges cap avall.
  Autonomia per principiants
  i dintres destrossats.

• Més minuts que paraules

  Aquí assegut te passen inerts es dies,
  se t'envà sa força i s'alegria.
  Renoves es teu discurs populista
  i dibuixes es perfil que somies.
  Ja te recorre tot de dit a dit,
  ha crescut mentre no la miraves.
  M'has donat es teus ulls entre altres coses
  i m'has foradat tot es meu pit.
  Avui s'ha obert una porta rovellada,
  no deixa de ploure damunt sa meva cara.
  La veig venir de front ben propera i freda
  però sa consciència no està llesta.
  Però abans m'has dit que tothom te cridava.
  Sa nina des teus ulls, ulls en flames.
  I he contat més minuts que paraules
  però si era sa darrera vegada?

• Fins a maig no revisc

  M'esclata per dedins,
  neden imatges pes intestins.
  Fins a maig no revisc
  però no mat lo malaltís.
  Expectant es dolor ara.
  Un forat a n'es pit.
  Jo amagant incertesa,
  tu vomitant lo no escrit.

• Sa boca i es nas

  Hi triomfaràs i me rompràs.
  Es bocins entraran dins la mar
  tancant sa boca i es nas,
  constipats per s'aire hivernal.
  I ara mir es cotxes passar.
  Fascinat per lo quotidià.
  I si s'aigua travessa i fa mal,
  només mos hem d'eixugar.

• Forces estranyes

  Hauríem de parlar es mateix llenguatge
  però tu delires amb sa llum salvatge
  i t'inclines cap a n'es teu paratge
  dins es teu món inestable.
  Jo vaig pensant
  que no estàs dins es cabals
  i somies que t'ofegues
  mentre jo te salv.
  I diuen que sa força és tan estranya.
  Me diuen que te l'has inventada.

• Quan me respires

  Sonava idíl·lica
  mentre ses còrnies jugaven.
  Ses mans s'aferraven
  a sa brutor suada.
  Fosos gemecs
  diluïts entre ses retxes.
  Ses teves vermelles
  estrenades entre es plecs.
  Retinguda s'evidència s'evidencia
  se fa grossa quan me respires.
  Dins s'escenari ideal
  feim reviure aquell espai.
  Rentinguda s'evidència s'evidencia
  se fa grossa quan me respires,
  quan me demanes ses manies
  i te les cont amb "frenetisme".
  Ara es cos se me desterra
  i tu t'agafes ferm devora.

• Fuig i no me toquis

  Fuig d'enmig,
  no toquis per favor.
  Fuig i no me toquis.
  Miquel Àngel,
  realment noms així.
  Es teu nom és Miki.
  Vaig volant
  amb es meu amic Frank.
  Tot és copiat.
  Fuig d'enmig,
  no toquis per favor.
  Fuig i no me toquis.

• Tan a poc a poc (que me donc)

  N'Stella sona amunt,
  se m'estira sa pell.
  Només veig es fons blau
  com sa sortida més a prop.
  Ja està tot venut
  quan jo delir i desorient.
  Me distreu es renou
  i s'esquena me fa mal.
  Ja veig es terreny no trepitjat,
  m'atrau sa seva simplicitat,
  ses seves serres irregulars
  i ses ales a prop des mars.
  Però passa tan a poc a poc
  que me dorm dins es clot.

• Potser fins setembre

  Potser anàvem a qualque lloc
  que setembre hagués deixat florir.
  Mos hagués trobat dins es llit
  enfora o a prop d'aquest joc.