He caigut / Una guineu

Neteja

Les Cruet són un cop de puny melòdic i bestial, una barreja de Janis Joplin i Exene Cervenka dels X, de punk ibèric 5 Jotas i ruralitat animista quotidiana. No hi ha res semblant: són una torrentada, un revulsiu, una alegria furiosa. Laura Crehuet (veu i guitarra) està acompanyada en aquest projecte per Pau Albà (bateria), Oscar Montero (baix) i Xavi Garcia (guitarra). Després dels àlbums “Pomes agres” (2017) i “Cérvols, astres” (2019), aquest 2022 retornen amb dos nous singles: “He caigut” i “Una guineu”.

Crèdits

Les Cruet són Laura Crehuet (veu i guitarra), Pau Albà (bateria), Oscar Montero (baix) i Xavi Garcia (guitarra). Produït per Guillem Caballero. Enregistrat i mesclat per Iban Puigfel als estudis Nautilus. Masteritzat per Victor Garcia a Ultramarinos.

BR158 / 2022

  • He caigut

    He caigut, he caigut un poc més
    he caigut, he caigut de nou
    Si està tant bé, si està tant bé aquí baix
    si està tant bé, si està tant bé ja ho saps!
    És calent, llum i foscor
    hi ha silenci i molt de soroll
    sembla que un dia en siguin dos.
    He caigut, però he crescut un poc més,
    he caigut, he caigut sobre tou,
    si està tant bé, si està tant bé aquí baix
    si està tant bé, si està tant bé ja ho saps!
    És no res, però hi ha de tot
    vaig dormint i mai no tinc son
    moltes tempestes quan surt el sol,
    Si està tant bé, si està tant bé aquí baix,
    És calent, llum i foscor
    hi ha silenci i molt de soroll
    sembla que un dia en siguin dos.

  • Una guineu

    Veig un home mort també un animal però,
    hi ha una guineu fusionant-se amb l'asfalt,
    dos ulls miren no res, amb garlandes al teu plat,
    Som lleugers i al final estem fets del mateix fang,
    be el vent fa rodar
    Espores dels nostres cors, i també sento el mal
    i crido dins del jersey destruint i seguint
    aferrada com si res.
    Vaga un gat tot moll, corrents per un bosc cremat
    veig un ram de flors decorant el teu jaç de mort,
    vanalitzant el present, regala cavalls de diamants.
    Som lleugers i al final estem fets del mateix fang,
    be el vent fa rodar
    Espores dels nostres cors, i també sento el mal
    i crido dins del jersey destruint i seguint
    agafada del teu braç.