Salsa agredolça

Neteja

Xavier Hernández: guitarra, teclat, segones veus i veu principal a
3, 6 i 9
Guillem Portell: saxo alt i percussió
Lluís Cabot: guitarra, teclat, segones veus i veu principal a 1, 4, 5, 7, 8, 10, 11 i 12
Àngel Garau: bateria, percussió, clarinet, segones veus,
i veu principal a 2
Biel Stela: baix i segones veus

Jordi Matas: teclats i guitarra acústica a 2
Pau Riutort: segones veus i fantasia samplejada
Luca Masseroni: carabinieri a 3
Caroline Matte: voix off a 4
Rubén Domínguez: proclama anarquista a 10

Produït per Jordi Matas i Pau Riutort

Gravat per Jordi Matas i Pau Riutort entre agost i octubre de 2019 als estudis Cal Pau (Vilafranca del Penedès), Cal Eril (Guissona) i Angel Sound (Barcelona); i a les cases d’en Jordi (Esparraguera) i d’en Pau (Barcelona).

Mesclat per Jordi Matas

Masteritzat per Jeff Lipton a Peerless Mastering (Newton, Massachusetts)

Música i lletra:
Lluís Cabot a 1, 4, 5, 7, 8, 10, 11 i 12
Xavier Hernández a 6 i 9
Àngel Garau a 2
“La faula del falcó” és una història que ha passat de generació en generació

Direcció d’art i disseny gràfic de Tomeu Mulet
Il·lustració de Tamara Katrina Lloyd-Cox

BR166 / 2020

  • Metres per segon

    ornen es prismàtics en es ulls
    tornen llisos es embulls
    i avui tornen ses deixalles de Xangai
    tornen i ara és ara o mai

    tornen uns ocells a fer es seu niu
    com turistes en s'estiu
    i riu, riu qui té un motiu per no plorar
    riu avui i plorarà demà

    i gira tant el món
    i jo que me mareig si faig voltes
    metres per segon avui
    gira tant el món
    que crec que me fermaré es cordons
    metres per segon

    tornes a saltar camp a través
    és es teu estil, I guess
    tu fes, que jo estic tranquil i no en vull més
    i rent sa roba a s’inrevés, yes

    i ara se gira sa truita
    es metge diu que mengis fruita
    que vas un poc fuita
    vas a correcuita
    que pareixies madura però realment estàs cuita

    i gira tant el món
    i jo que me mareig si faig voltes
    metres per segon avui
    gira tant el món
    que crec que me fermaré es cordons
    metres per segon

    i gira tant el món
    i jo que me mareig si faig voltes
    metres per segon avui
    gira tant el món
    que crec que me fermaré es cordons
    metres per segon
    avui

  • Tira​-​tira

    no vull ser un prohom
    no vull ser en Gandhi ni en Dofí
    només vull estar tranquil

    fa dos-cents anys
    que no he regat es meu jardí
    i ja no, no sé què estic florint

    enlluernats
    caminam tira-tira
    miram la mar
    i guany en simpatia

    tan sols reclam
    caps de setmana de tres dies
    i que legalitzin sa pardaleria

    sa fira des fang
    entre ses teules i es siurells
    es meus anells
    segell de yin i yang

    enlluernats
    caminam tira-tira
    miram la mar
    i guany en simpatia

    la mar brilla tant
    que desmarca s'horitzó
    amb tanta llum
    te calc amb es ulls clucs

  • La faula del falcó (part I: absentisme escolar)

    sobre un turó mil·lenari
    vola un falcó solitari
    vola, vola
    li mola volar
    vola i no vol anar a escola

  • He sortit de casa

    he sortit de casa
    sense res a fer
    i he pensat en tu
    i en com ho hem de fer

    he sortit de casa, amor meu
    si és que encara en tenc
    i jo vull dir-te adéu
    però m’entretenc

    i tu me dius que m’estimes un munt
    i jo te dic que jo també
    i pot semblar que tot està bé
    però no esteim en es mateix punt
    etc.

    he sortit de casa
    i te trob a faltar, my love
    però això s’acaba
    diu sa veu en off

    i tu me dius que m’estimes un munt
    i jo te dic que jo també
    i pot semblar que tot està bé
    però no esteim en es mateix punt
    però no esteim en es mateix punt
    etc., etc., etc.

  • Pedres i pals

    després de trons i traus
    i tres guerres mundials
    i abans des darrer des desastres naturals
    hi haurà treves i armisticis
    o hi haurà pedres i pals?

    com en una altra vida
    com en un somni estrany
    com un sol de migdia damunt una ciutat
    com entre runes d’edificis
    com si res hagués passat

    diga’m coses que ja no importen
    diga’m coses que ja no fan mal
    neixen, creixen, viuen i moren
    ses plantes i es animals

    després de trons i traus
    i tres guerres mundials
    i abans des darrer des desastres naturals
    hi haurà treves i armisticis
    o hi haurà pedres i pals?

    diga’m coses que ja no importen
    diga’m coses que ja no fan mal
    neixen, creixen, viuen i moren
    ses plantes i es animals

    diga’m coses que ja no importen
    diga’m coses que semblen normals
    neixen, creixen, viuen i moren
    ses plantes i es animals

  • Aer​ò​lits

    tenc un bosc sembrat a una pastera
    tenc ses celles i tenc un mal de cap
    tenc sa lluna que va gravitant
    i me fot, m’enlluerna i m’enfad

    sa matèria que no passa de llarg
    sa misèria no fa es peix més humà

    he regat ses plantes per si creixen
    anant alerta, no les vull ofegar
    sa mesura de ses meves mans
    són poals, cossiols i bassals

    es aeròlits que il·luminen el cel
    se confonen amb ses llums de l’infern
    i ses plantes entren en floració
    i me sent millor...

  • Salsa agredol​ç​a

    sa salsa agredolça que corre per ses meves venes
    sa mel de sa flor, sa picada d’abelles

    sa salsa agredolça que corre per ses teves venes
    sa brisa marina i es vents d’huracans a ses veles

    balla, balla aquest ritme
    amb ossos i músculs i oxigen
    balla, balla aquest ritme
    abans de que arribi es final

    balla, balla
    amb ossos i músculs i oxigen
    balla, balla aquest ritme
    abans de que sigui massa tard

    sa salsa agredolça que corre per ses meves venes
    orelles i ulls a pantalles amb cruis i antenes

    sa salsa agredolça que corre per ses teves venes
    s’eufòria d’allaus d’esclaus fora claus ni cadenes

    balla, balla aquest ritme
    amb ossos i músculs i oxigen
    balla, balla aquest ritme
    abans de que arribi es final

    balla, balla
    amb ossos i músculs i oxigen
    balla, balla aquest ritme
    abans de que sigui massa tard

  • Agents de l'ordre universal

    una banda de lladres
    va arribar a sa meva aldea natal
    i robar crec que res
    però a mi me van dur pres

    i un d’ells me va dir
    “tranquil, nin, no volem fer-te mal
    només volem es teu talent natural
    en s’art de tirar fletxes amb un arc”

    eren herois o criminals?
    no ho sé i potser és igual
    deien que eren agents de l’ordre universal

    vàren passar es anys
    i jo ja era un més des clan
    mos amagàvem en es bosc
    i allà me vaig fer gran

    assaltàvem carruatges
    castells i cases de grans senyors
    i ho repartíem entre es pobres
    crèiem en un món millor

    érem herois o criminals?
    no ho sé i potser és igual
    dèiem que érem agents de l’ordre universal

    en Jean-Baptiste era es meu millor amic
    i una mica més que això ;-)
    ses meves fletxes i es seu punyal
    feien una parella letal

    però un dia en Jean-Baptiste va ser acusat
    de robar des pot comú
    i d’allò de qui roba a un lladre
    ja te’n pots enriure tu

    després d’un judici just
    segons es nostre codi intern
    va ser condemnat a mort
    i a podrir-se a l’infern

    es meu següent record
    és una escena de sang i por
    i tots es cossos morts enterra
    amb una fletxa en es cor

    sóc un heroi o un criminal?
    no ho sé i potser és igual
    potser sóc un agent de l’ordre universal

    érem herois o criminals?
    no ho sé i potser és igual
    dèiem que érem agents de l’ordre universal

    érem agents de l’ordre universal
    érem agents de l’ordre universal

  • Un punt blau

    hi ha un punt blau que s’allunya de jo
    a dins sa nau travessant sa fredor
    vuit minuts i quaranta segons
    i un feix de sol travessa es finestrons

    hi ha un punt blau que s’allunya d’aquí
    pot ser som jo que no vol quedar-hi
    hi ha camins i senyals a davant
    i enrere deix coses de tant en tant

    tan a dins, tan estrany
    com s’exploració estel·lar
    com s’error que me fa mal
    tan amunt, tan adalt, tan a mà
    que toc ses estrelles
    ell és aquí i jo allà

    hi ha un punt blau que s’allunya de jo
    sent una pau i una mica de por
    i aquest cel que no és cel i ho és tot
    me du sa mort i me fa un racó

    tan a dins, tan estrany, tan amarg
    com s’exploració estel·lar
    com s’error que me fa mal
    tan amunt, tan adalt, tan a mà
    que toc ses estrelles
    me sent petit i gran

  • Fas tan tard

    as tan tard
    fas tan tard
    fas tan tard
    i sempre estàs igual

    fas tan tard
    fas tan tard
    fas tan tard
    i te sembla normal

    rellotge digital
    rellotge atòmic bomb
    rellotge a temps real, oh

    fas tan tard
    fas tan tard
    fas tan tard
    i sempre estàs igual

    fas tan tard
    fas tan tard
    fas tan tard
    i te sembla normal

    es dies i ses nits
    es mesos i es segons
    se’n van a llocs antics, oh

    fas tan tard
    fas tan tard
    fas tan tard
    i sempre estàs igual

    fas tan tard
    fas tan tard
    fas tan tard
    i te sembla normal

  • Qui sap

    abans de sa tempesta
    silencis a s'orquestra
    i a s’Olimp

    jo mir per sa finestra
    no sé si estic despert
    o mig dormint

    quin lloc
    és es planeta Terra
    i quin joc
    més estrany hem jugat
    uns anys
    i qui sap
    si no ha acabat
    credits

  • Com un final inesperat

    Com un final inesperat
    un raig de sol un dia ennigulat
    com uns llençols en un terrat
    fent ones en es vent
    se mou sa gent per sa ciutat

    com un record sense futur
    no era jo i no eres tu
    i en un segon com un minut
    com una eternitat
    una remota possibilitat

    un dia clar
    prop de la mar
    m’ha fuit es mal
    com amb ses ones
    quan venen i se’n van

    i ses estrelles en sa nit
    me fan sentir com un nin petit
    me fan pensar en s’atzar
    me fan pensar “qui sap si hi ha
    una remota possibilitat”

    un dia clar
    prop de la mar
    m’ha fuit es mal
    com amb ses ones
    quan venen i se’n van