Salsa agredolça
Xavier Hernández: guitarra, teclat, segones veus i veu principal a
3, 6 i 9
Guillem Portell: saxo alt i percussió
Lluís Cabot: guitarra, teclat, segones veus i veu principal a 1, 4, 5, 7, 8, 10, 11 i 12
Àngel Garau: bateria, percussió, clarinet, segones veus,
i veu principal a 2
Biel Stela: baix i segones veus
Jordi Matas: teclats i guitarra acústica a 2
Pau Riutort: segones veus i fantasia samplejada
Luca Masseroni: carabinieri a 3
Caroline Matte: voix off a 4
Rubén Domínguez: proclama anarquista a 10
Produït per Jordi Matas i Pau Riutort
Gravat per Jordi Matas i Pau Riutort entre agost i octubre de 2019 als estudis Cal Pau (Vilafranca del Penedès), Cal Eril (Guissona) i Angel Sound (Barcelona); i a les cases d’en Jordi (Esparraguera) i d’en Pau (Barcelona).
Mesclat per Jordi Matas
Masteritzat per Jeff Lipton a Peerless Mastering (Newton, Massachusetts)
Música i lletra:
Lluís Cabot a 1, 4, 5, 7, 8, 10, 11 i 12
Xavier Hernández a 6 i 9
Àngel Garau a 2
“La faula del falcó” és una història que ha passat de generació en generació
Direcció d’art i disseny gràfic de Tomeu Mulet
Il·lustració de Tamara Katrina Lloyd-Cox
BR166 / 2020
Metres per segon
ornen es prismàtics en es ulls
tornen llisos es embulls
i avui tornen ses deixalles de Xangai
tornen i ara és ara o mai
tornen uns ocells a fer es seu niu
com turistes en s'estiu
i riu, riu qui té un motiu per no plorar
riu avui i plorarà demà
i gira tant el món
i jo que me mareig si faig voltes
metres per segon avui
gira tant el món
que crec que me fermaré es cordons
metres per segon
tornes a saltar camp a través
és es teu estil, I guess
tu fes, que jo estic tranquil i no en vull més
i rent sa roba a s’inrevés, yes
i ara se gira sa truita
es metge diu que mengis fruita
que vas un poc fuita
vas a correcuita
que pareixies madura però realment estàs cuita
i gira tant el món
i jo que me mareig si faig voltes
metres per segon avui
gira tant el món
que crec que me fermaré es cordons
metres per segon
i gira tant el món
i jo que me mareig si faig voltes
metres per segon avui
gira tant el món
que crec que me fermaré es cordons
metres per segon
avuiTira-tira
no vull ser un prohom
no vull ser en Gandhi ni en Dofí
només vull estar tranquil
fa dos-cents anys
que no he regat es meu jardí
i ja no, no sé què estic florint
enlluernats
caminam tira-tira
miram la mar
i guany en simpatia
tan sols reclam
caps de setmana de tres dies
i que legalitzin sa pardaleria
sa fira des fang
entre ses teules i es siurells
es meus anells
segell de yin i yang
enlluernats
caminam tira-tira
miram la mar
i guany en simpatia
la mar brilla tant
que desmarca s'horitzó
amb tanta llum
te calc amb es ulls clucsLa faula del falcó (part I: absentisme escolar)
sobre un turó mil·lenari
vola un falcó solitari
vola, vola
li mola volar
vola i no vol anar a escola
He sortit de casa
he sortit de casa
sense res a fer
i he pensat en tu
i en com ho hem de fer
he sortit de casa, amor meu
si és que encara en tenc
i jo vull dir-te adéu
però m’entretenc
i tu me dius que m’estimes un munt
i jo te dic que jo també
i pot semblar que tot està bé
però no esteim en es mateix punt
etc.
he sortit de casa
i te trob a faltar, my love
però això s’acaba
diu sa veu en off
i tu me dius que m’estimes un munt
i jo te dic que jo també
i pot semblar que tot està bé
però no esteim en es mateix punt
però no esteim en es mateix punt
etc., etc., etc.Pedres i pals
després de trons i traus
i tres guerres mundials
i abans des darrer des desastres naturals
hi haurà treves i armisticis
o hi haurà pedres i pals?
com en una altra vida
com en un somni estrany
com un sol de migdia damunt una ciutat
com entre runes d’edificis
com si res hagués passat
diga’m coses que ja no importen
diga’m coses que ja no fan mal
neixen, creixen, viuen i moren
ses plantes i es animals
després de trons i traus
i tres guerres mundials
i abans des darrer des desastres naturals
hi haurà treves i armisticis
o hi haurà pedres i pals?
diga’m coses que ja no importen
diga’m coses que ja no fan mal
neixen, creixen, viuen i moren
ses plantes i es animals
diga’m coses que ja no importen
diga’m coses que semblen normals
neixen, creixen, viuen i moren
ses plantes i es animalsAeròlits
tenc un bosc sembrat a una pastera
tenc ses celles i tenc un mal de cap
tenc sa lluna que va gravitant
i me fot, m’enlluerna i m’enfad
sa matèria que no passa de llarg
sa misèria no fa es peix més humà
he regat ses plantes per si creixen
anant alerta, no les vull ofegar
sa mesura de ses meves mans
són poals, cossiols i bassals
es aeròlits que il·luminen el cel
se confonen amb ses llums de l’infern
i ses plantes entren en floració
i me sent millor...Salsa agredolça
sa salsa agredolça que corre per ses meves venes
sa mel de sa flor, sa picada d’abelles
sa salsa agredolça que corre per ses teves venes
sa brisa marina i es vents d’huracans a ses veles
balla, balla aquest ritme
amb ossos i músculs i oxigen
balla, balla aquest ritme
abans de que arribi es final
balla, balla
amb ossos i músculs i oxigen
balla, balla aquest ritme
abans de que sigui massa tard
sa salsa agredolça que corre per ses meves venes
orelles i ulls a pantalles amb cruis i antenes
sa salsa agredolça que corre per ses teves venes
s’eufòria d’allaus d’esclaus fora claus ni cadenes
balla, balla aquest ritme
amb ossos i músculs i oxigen
balla, balla aquest ritme
abans de que arribi es final
balla, balla
amb ossos i músculs i oxigen
balla, balla aquest ritme
abans de que sigui massa tardAgents de l'ordre universal
una banda de lladres
va arribar a sa meva aldea natal
i robar crec que res
però a mi me van dur pres
i un d’ells me va dir
“tranquil, nin, no volem fer-te mal
només volem es teu talent natural
en s’art de tirar fletxes amb un arc”
eren herois o criminals?
no ho sé i potser és igual
deien que eren agents de l’ordre universal
vàren passar es anys
i jo ja era un més des clan
mos amagàvem en es bosc
i allà me vaig fer gran
assaltàvem carruatges
castells i cases de grans senyors
i ho repartíem entre es pobres
crèiem en un món millor
érem herois o criminals?
no ho sé i potser és igual
dèiem que érem agents de l’ordre universal
en Jean-Baptiste era es meu millor amic
i una mica més que això ;-)
ses meves fletxes i es seu punyal
feien una parella letal
però un dia en Jean-Baptiste va ser acusat
de robar des pot comú
i d’allò de qui roba a un lladre
ja te’n pots enriure tu
després d’un judici just
segons es nostre codi intern
va ser condemnat a mort
i a podrir-se a l’infern
es meu següent record
és una escena de sang i por
i tots es cossos morts enterra
amb una fletxa en es cor
sóc un heroi o un criminal?
no ho sé i potser és igual
potser sóc un agent de l’ordre universal
érem herois o criminals?
no ho sé i potser és igual
dèiem que érem agents de l’ordre universal
érem agents de l’ordre universal
érem agents de l’ordre universalUn punt blau
hi ha un punt blau que s’allunya de jo
a dins sa nau travessant sa fredor
vuit minuts i quaranta segons
i un feix de sol travessa es finestrons
hi ha un punt blau que s’allunya d’aquí
pot ser som jo que no vol quedar-hi
hi ha camins i senyals a davant
i enrere deix coses de tant en tant
tan a dins, tan estrany
com s’exploració estel·lar
com s’error que me fa mal
tan amunt, tan adalt, tan a mà
que toc ses estrelles
ell és aquí i jo allà
hi ha un punt blau que s’allunya de jo
sent una pau i una mica de por
i aquest cel que no és cel i ho és tot
me du sa mort i me fa un racó
tan a dins, tan estrany, tan amarg
com s’exploració estel·lar
com s’error que me fa mal
tan amunt, tan adalt, tan a mà
que toc ses estrelles
me sent petit i granFas tan tard
as tan tard
fas tan tard
fas tan tard
i sempre estàs igual
fas tan tard
fas tan tard
fas tan tard
i te sembla normal
rellotge digital
rellotge atòmic bomb
rellotge a temps real, oh
fas tan tard
fas tan tard
fas tan tard
i sempre estàs igual
fas tan tard
fas tan tard
fas tan tard
i te sembla normal
es dies i ses nits
es mesos i es segons
se’n van a llocs antics, oh
fas tan tard
fas tan tard
fas tan tard
i sempre estàs igual
fas tan tard
fas tan tard
fas tan tard
i te sembla normalQui sap
abans de sa tempesta
silencis a s'orquestra
i a s’Olimp
jo mir per sa finestra
no sé si estic despert
o mig dormint
quin lloc
és es planeta Terra
i quin joc
més estrany hem jugat
uns anys
i qui sap
si no ha acabat
credits
Com un final inesperat
Com un final inesperat
un raig de sol un dia ennigulat
com uns llençols en un terrat
fent ones en es vent
se mou sa gent per sa ciutat
com un record sense futur
no era jo i no eres tu
i en un segon com un minut
com una eternitat
una remota possibilitat
un dia clar
prop de la mar
m’ha fuit es mal
com amb ses ones
quan venen i se’n van
i ses estrelles en sa nit
me fan sentir com un nin petit
me fan pensar en s’atzar
me fan pensar “qui sap si hi ha
una remota possibilitat”
un dia clar
prop de la mar
m’ha fuit es mal
com amb ses ones
quan venen i se’n van
