Periple estacionari
Gravat, mesclat i masteritzat per Michael Mesquida a Estudis Favela, La Soledat, Mallorca, entre agost i octubre de 2018.
Portada de Tomeu Mulet a partir de foto de Manuel Pomar.
Moltes gràcies a n’Àngel, na Núria i en Xavi per l’ajuda amb les mescles i el feedback vital en general; a n’Àngel també per la màgia a les bateries, clar; a en Michael per fer-ho anar tot com una seda; a en Manu, Bili i Jordi Lladonet per les fotos, pel Fiat i per ensenyar a conduir a na Menta a base de jamón york; a en Tomishe per la portada; a en Jordi Garrigós per les belles paraules i a en Joan Cabote per ser un bon cosí i publicar tot això. I també moltes gràcies als meus germans de Da Souza, perquè això que he pogut fer i aprendre és gràcies a la sort de fer música amb ells. <3
BR167 / 2018
Comença pel final
Comença pel final qui té un futur,
li falta un poc de sal a aquest clorur.
Quina passada com passa el temps;
me passa, a vegades, que m'entretenc
i a través de l'aigua clara puc veure el passat,
i veig peixos que fan cara de desorientats.
I les ciutats fan brillar cels ennigulats
com amb llum d'estrelles
que ja fa milers d'anys que s'han apagat
en la nit.
Començant pel final no anirem molt lluny,
ha de mester un poc de sal aquest mes de juny.
Quina passada com pega el vent,
me pega a la cara i estic content.
I a través de la persiana, puc veure terrats
i a vegades clarianes i d'altres ruixats.
I les ciutats fan brillar cels ennigulats
com amb llum d'estrelles
que ja fa milers d'anys que s'han apagat,
i els hi dius adéu amb la mà
i l'adéu travessa l'espai
com un reflex travessa la marUn somni translúcid
Com una ombra de nit,
aquest planeta adormit
te va fer caure del llit
com una ombra de nit
i va ser un somni translúcid.
Com un miratge real,
un equipatge de sal,
la teva imatge en el llit
com un planeta adormit,
i va ser un somni translúcid.Ni dinosaures ni internet
He sortit de l'amagatall, era davall l'ombra d'un arbre,
i he pujat al meu cavall i he fet un badall i després un altre.
Avui te mir un ull i m'embulles,
demà, no tenc gaires idees per dinar,
i me'n record de la sort d'oblidar-se dels acords.
Avui te mir un ull i veig visions,
demà, un plat de macarrons per dinar,
i me'n record de la sort d'oblidar-se dels records.
Els continents se multipliquen i se distancien, i també
retrobaments d'estalactites i estalagmites, etc.
Els continents se multipliquen i se distancien, i també
tot aquest temps sense paraules ni dinosaures ni internet.
Molt més tai-txi
