Gran salt endavant
Artistes titulars i contribució instrumental:
Àngel Garau: bateria, veu, pandereta, mamballetes, bongos, pads, siulo-samba coca-cola, al-maqrunah i xeremia eivissenca.
Lluís Cabot: veu, guitarra elèctrica, acústica i espanyola, teclats, conga, pandereta, mamballetes i kazoo.
Xavier Hernández: guitarres elèctriques i robòtiques, teclats, veus, mamballetes i flauta dolça.
Biel Stela: baix elèctric, djembé, veus i guitarra slide a 12.
Artistes col·laboradors i altres entitats:
Guillem Portell: pal de pluja, shaker, carabassa i mamballetes.
J.M. Púter: trombó còsmic a 5 i veu a 10.
Favela’s Binary Big Band: arranjaments de big band a 5.
Cafetera Ufesa Arabica: renou de cafetera a 1.
Esperit del Dofí Malalt: crit “imbècil” a 9.
Mare Naturalesa: so de pluja i trons a 12.
Lletres de Lluís Cabot, excepte “Fas balanç i el temps torna paisatge un cop viscut.”, que és una adaptació del primer vers de “Breviari d’antípodes”, d’Emili Sánchez-Rubio.
Gravat per l’Aliança Còsmica* el setembre de 2015.
*Això és: Pep Toni Ferrer i Michael Mesquida a Favela, i José Miguel Puigserver “Púter” a Palam.
Mesclat per Michael Mesquida l’octubre de 2015.
Masteritzat per Rafa Rigo, a Urban, el novembre de 2015.
Direcció d’art i disseny: Tomeu Mulet.
Fotografies: Joan Garolera / Martinenchs.
BR163 / 2016
El naixement de la matèria
«Sin embargo, la creación del mundo sigue siendo un tema de desacuerdo entre los sabios.» El Espacio, Enciclopedia en colores
Els dematins, la matèria s'ordena a base de cafès i quefers
i els carrers se posen en marxa plens d'intencions i plans bes.
La llum, encara amb poc Sol,
i la gent, amb cara de son,
deambulen per les voreres
amb clares direccions
i els moments esdevenen cada dos per tres.
Un poliglot se mossega les llengües
perquè, tanmateix, ja ha après que
els moments esdevenen cada dos per tres.
El teu cos s'enfonsa entre les dunes dels llençols
i la llum se col·lapsa i se fractura i pren el vol.Tot és per sempre
Subtils escletxes,
principis de bifurcacions
amb finals en punts distants
de dits damunt els mapes
de retxes dels avions
a dins la mar,
totes per
sempre.
Tot és per sempre.
Fas balanç
i el temps torna paisatge
un cop viscut.
Tot és per sempre.
Tot és per sempre
i se veu quan és tan clar
com aigua cristal·lina que degota de les mans
com dies que se perden com moments determinats
que s'escolen entre els dits i, translúcids, te traspassen i ja està.Mudances
Semàfor senyala el moment,
espera i travessa la gent,
i els leds que s'encenen, se mou la corrent,
semàfor intermitent.
Ens rentam les mans
de pors i d'esperances,
aturats per un moment
en aquest estat permanent
de mudances.
Taronges terrasses de fulles perennes,
tres tasses, tres mil cent cafeteres,
les capses se buiden i s'omplen d'objectes,
les màquines no tenen defectes.
Ens rentam les mans
de pors i d'esperances,
aturats per un moment
en aquest estat permanent
de mudances.Abril
He sortit al carrer per primer pic des de febrer de 1995
i he trobat un abril de paraigües i de gent,
i he trobat que t'estim i que ha passat el temps.
Estacions estacionàries
d'avions a contravent,
de transbords i aturades
hem de fer un pensament.
Amb precisió de rellotge aturat
hem manejat mecanismes i teclats.
Amb condició de turista despistat
ens hem perdut i ens hem trobat.
Amb precisió de rellotge aturat
hem encertat caminois i culs de sac.
Amb convicció de trapezista un poc gat
ens preparam abans del gran salt endavant.La ruta natural / Ascensors
Tramaran anar a Mart.
Tramaran anar a Mart
i a tots ens pareixerà
la idea més brillant
i vermella.
«És la ruta natural,» diran
«la ruta natural.
I la ruta natural
no ens pot voler cap mal,
és mel d'abella.»
Mira com ballen els meus dits
damunt d'aquestes tecles.
Claqué per plasma i prestidigitació
damunt d'aquestes tecles.
Perquè vull conèixer el sentit
si aquí tenc una drecera
i per tot hi ha set llegües de mal camí
i altres tantes de voltera?
Tramaran anar a Mart,
tramaran anar a Mart,
tramaran anar a Mart.
Bona idea.
La ruta natural,
la ruta natural,
la ruta natural
és l'odissea,
endavant i enrere.
Com més informats, més betzols.
Com més connectats, més tot sols.
***
Ascensors: Tema instrumental, proposta de fil musical pels ascensors i lavabos de l'Aeroport Internacional de Son Sant Joan, Mallorca.Primers segons
Mil vuit-cents segons fan una hora, plena i bona.
Mil vuit-cents segons fan una hora, plena i bona.
No tenc temps per perdre
i no sé quina hora és.
No sé si el temps passa
si ningú mou res.
Mil vuit-cents segons fan una hora de rellotge
dins la rentadora i dins la roba que fa voltes.
Pel temps feim viatges
i molt freqüentment.
Els segons que arriben
passen els primers.
S'estén i se plega com la roba un diumenge dematí,
el temps que, per moments, se despenja del futur i té arrugues i té fils.Tot és aquí
M'he despert i era com si fos ahir,
i he somiat amb tu però eres no-sé-qui.
És igual, crec que me'n torn a dormir.
Els camins se perden i se fan endins
i jo he perdut les claus i he trobat els teus bocins
dins els blaus més salats i més marins.
Tot és aquí, tot és avui,
tot és passat i tot és futur.
Ho veus tan clar que tanques els ulls:
tot és aquí i tot és avui.
Els moments se ramifiquen com corall,
i són tan transparents com el vidre del mirall,
ulls de peix, vèrtebres de calamar,
el meu eix són les voltes que tu fas.
Tot és aquí, tot és avui,
tot és passat i tot és futur.
Ho veus tan clar que tanques els ulls:
tot és aquí i tot és avui.Natures mortes
Un ram de flors, totes ben musties, dins un pot buit de ciurons,
i un fil de sol les travessa i deixa una ombra molt plena de pols,
just devora, rolla aigua d'un grifó estampat de rovell i claror.
Un munt de plats, plans i plens de pebre, bruts i acaramullats,
són les runes, restes i vestigis, monuments de temps passats
en espera de què algú hi repari i actualitzi el seu estat.
Mil cinc centes bosses i botelles en comparsa irregular
s'aglomeren a davant la porta sense pressa per baixar.
La matèria té certa tendència a abandonar-se i reposar
en espera de què algú hi repari i actualitzi el seu estat.
Natures mortes
reviscolen
en hores buides
de dies clars.Vida artificial
La bateria s'està exhaurint. (La vida és així.)
Per favor, connecta el carregador. (La vida és així.)
Se recomana reiniciar l'equip (La vida és així.)
quan s'instal·len actualitzacions. (La vida és així.)
Ombres de dia i llums de nit. (La vida és així.)
Cables que fallen i curtcircuits. (La vida és així.)
I has pensat que tots ens feim grans
i que tots serem substituïts,
i que el mòbil nou és un imbècil
però també és el teu amic.
La bateria s'està exhaurint.Octubre
He anat a cercar les fotos
i he tornat amb una revelació:
octubre és la versió
original, sense subtítols,
de finals d'agost.
Rentadorades universals,
aeroports dins centres comercials
i llàgrimes de cocodril
en perill d'extinció.
Al metro i al bus tothom mira cap avall
a les pantalles dels seus dispositius
i aprofiten per mantenir-se actius
mentre les estacions passen.
Mentre les estacions passen:
rentadorades universals,
aeroports dins centres comercials
i llàgrimes de cocodril
en perill d'extinció.
Rentadorades universals,
aeroports dins centres comercials,
idees de bomber, incendis d'inventor.Voltera
Quina voltera sense sortir de casa,
rellotges i ventiladors;
les dreceres estan impracticables
i han naufragat els navegadors.
Fons de pantalla, mar i muntanya i clar predomini del sol.
Nova pestanya, mira i badalla de son.
La carretera se difumina i passa,
i passa que no sabem on som
i si persevera el canvi de paisatge,
s'entelaran els retrovisors.
Quina troballa: qualque vegada les piles se gasten del tot
i a la ferralla més rovellada hi floreixen rebrots.
Ens hem enredat pel camí i hem acabat allà mateix d'on hem partit
i, després de la voltera sense sentit, hem descobert el lloc per primer pic.Tornar a la Terra
«Si te saps el camí, no fa falta mirar enterra.» Jordi Martorell Serra
Amb un capell de palla
i la mà per la finestra de la nau,
pentinam el vent i
tornam a casa,
mig rient,
mig sense saber què passa.
El cel mai és cel en aquesta hora:
sempre és d'un color impossible,
com color de mirall
per qui ara serà
una mica turista
a ca seva.
I una vegada i una altra vegada,
travelam amb la mateixa pedra
i, rient, deim «tanmateix».
Una vegada i una altra vegada,
no sabem si anam endavant o enrere
i, rient, deim «què té més».
I quan tornam a la Terra,
sempre deim «Hola i Adéu».