Gran salt endavant

Neteja

Artistes titulars i contribució instrumental:

Àngel Garau: bateria, veu, pandereta, mamballetes, bongos, pads, siulo-samba coca-cola, al-maqrunah i xeremia eivissenca.
Lluís Cabot: veu, guitarra elèctrica, acústica i espanyola, teclats, conga, pandereta, mamballetes i kazoo.
Xavier Hernández: guitarres elèctriques i robòtiques, teclats, veus, mamballetes i flauta dolça.
Biel Stela: baix elèctric, djembé, veus i guitarra slide a 12.

Artistes col·laboradors i altres entitats:

Guillem Portell: pal de pluja, shaker, carabassa i mamballetes.
J.M. Púter: trombó còsmic a 5 i veu a 10.
Favela’s Binary Big Band: arranjaments de big band a 5.
Cafetera Ufesa Arabica: renou de cafetera a 1.
Esperit del Dofí Malalt: crit “imbècil” a 9.
Mare Naturalesa: so de pluja i trons a 12.

Lletres de Lluís Cabot, excepte “Fas balanç i el temps torna paisatge un cop viscut.”, que és una adaptació del primer vers de “Breviari d’antípodes”, d’Emili Sánchez-Rubio.

Gravat per l’Aliança Còsmica* el setembre de 2015.
*Això és: Pep Toni Ferrer i Michael Mesquida a Favela, i José Miguel Puigserver “Púter” a Palam.
Mesclat per Michael Mesquida l’octubre de 2015.
Masteritzat per Rafa Rigo, a Urban, el novembre de 2015.

Direcció d’art i disseny: Tomeu Mulet.
Fotografies: Joan Garolera / Martinenchs.

BR163 / 2016

  • El naixement de la mat​è​ria

    «Sin embargo, la creación del mundo sigue siendo un tema de desacuerdo entre los sabios.» El Espacio, Enciclopedia en colores

    Els dematins, la matèria s'ordena a base de cafès i quefers
    i els carrers se posen en marxa plens d'intencions i plans bes.

    La llum, encara amb poc Sol,
    i la gent, amb cara de son,
    deambulen per les voreres
    amb clares direccions
    i els moments esdevenen cada dos per tres.

    Un poliglot se mossega les llengües
    perquè, tanmateix, ja ha après que
    els moments esdevenen cada dos per tres.

    El teu cos s'enfonsa entre les dunes dels llençols
    i la llum se col·lapsa i se fractura i pren el vol.

  • Tot és per sempre

    Subtils escletxes,
    principis de bifurcacions
    amb finals en punts distants
    de dits damunt els mapes
    de retxes dels avions
    a dins la mar,
    totes per
    sempre.

    Tot és per sempre.

    Fas balanç
    i el temps torna paisatge
    un cop viscut.

    Tot és per sempre.

    Tot és per sempre
    i se veu quan és tan clar
    com aigua cristal·lina que degota de les mans
    com dies que se perden com moments determinats
    que s'escolen entre els dits i, translúcids, te traspassen i ja està.

  • Mudances

    Semàfor senyala el moment,
    espera i travessa la gent,
    i els leds que s'encenen, se mou la corrent,
    semàfor intermitent.

    Ens rentam les mans
    de pors i d'esperances,
    aturats per un moment
    en aquest estat permanent
    de mudances.

    Taronges terrasses de fulles perennes,
    tres tasses, tres mil cent cafeteres,
    les capses se buiden i s'omplen d'objectes,
    les màquines no tenen defectes.

    Ens rentam les mans
    de pors i d'esperances,
    aturats per un moment
    en aquest estat permanent
    de mudances.

  • Abril

    He sortit al carrer per primer pic des de febrer de 1995
    i he trobat un abril de paraigües i de gent,
    i he trobat que t'estim i que ha passat el temps.

    Estacions estacionàries
    d'avions a contravent,
    de transbords i aturades
    hem de fer un pensament.

    Amb precisió de rellotge aturat
    hem manejat mecanismes i teclats.
    Amb condició de turista despistat
    ens hem perdut i ens hem trobat.

    Amb precisió de rellotge aturat
    hem encertat caminois i culs de sac.
    Amb convicció de trapezista un poc gat
    ens preparam abans del gran salt endavant.

  • La ruta natural / Ascensors

    Tramaran anar a Mart.
    Tramaran anar a Mart
    i a tots ens pareixerà
    la idea més brillant
    i vermella.

    «És la ruta natural,» diran
    «la ruta natural.
    I la ruta natural
    no ens pot voler cap mal,
    és mel d'abella.»

    Mira com ballen els meus dits
    damunt d'aquestes tecles.
    Claqué per plasma i prestidigitació
    damunt d'aquestes tecles.

    Perquè vull conèixer el sentit
    si aquí tenc una drecera
    i per tot hi ha set llegües de mal camí
    i altres tantes de voltera?

    Tramaran anar a Mart,
    tramaran anar a Mart,
    tramaran anar a Mart.
    Bona idea.

    La ruta natural,
    la ruta natural,
    la ruta natural
    és l'odissea,
    endavant i enrere.

    Com més informats, més betzols.
    Com més connectats, més tot sols.

    ***

    Ascensors: Tema instrumental, proposta de fil musical pels ascensors i lavabos de l'Aeroport Internacional de Son Sant Joan, Mallorca.

  • Primers segons

    Mil vuit-cents segons fan una hora, plena i bona.
    Mil vuit-cents segons fan una hora, plena i bona.

    No tenc temps per perdre
    i no sé quina hora és.
    No sé si el temps passa
    si ningú mou res.

    Mil vuit-cents segons fan una hora de rellotge
    dins la rentadora i dins la roba que fa voltes.

    Pel temps feim viatges
    i molt freqüentment.
    Els segons que arriben
    passen els primers.

    S'estén i se plega com la roba un diumenge dematí,
    el temps que, per moments, se despenja del futur i té arrugues i té fils.

  • Tot és aquí

    M'he despert i era com si fos ahir,
    i he somiat amb tu però eres no-sé-qui.
    És igual, crec que me'n torn a dormir.

    Els camins se perden i se fan endins
    i jo he perdut les claus i he trobat els teus bocins
    dins els blaus més salats i més marins.

    Tot és aquí, tot és avui,
    tot és passat i tot és futur.
    Ho veus tan clar que tanques els ulls:
    tot és aquí i tot és avui.

    Els moments se ramifiquen com corall,
    i són tan transparents com el vidre del mirall,
    ulls de peix, vèrtebres de calamar,
    el meu eix són les voltes que tu fas.

    Tot és aquí, tot és avui,
    tot és passat i tot és futur.
    Ho veus tan clar que tanques els ulls:
    tot és aquí i tot és avui.

  • Natures mortes

    Un ram de flors, totes ben musties, dins un pot buit de ciurons,
    i un fil de sol les travessa i deixa una ombra molt plena de pols,
    just devora, rolla aigua d'un grifó estampat de rovell i claror.

    Un munt de plats, plans i plens de pebre, bruts i acaramullats,
    són les runes, restes i vestigis, monuments de temps passats
    en espera de què algú hi repari i actualitzi el seu estat.

    Mil cinc centes bosses i botelles en comparsa irregular
    s'aglomeren a davant la porta sense pressa per baixar.
    La matèria té certa tendència a abandonar-se i reposar
    en espera de què algú hi repari i actualitzi el seu estat.

    Natures mortes
    reviscolen
    en hores buides
    de dies clars.

  • Vida artificial

    La bateria s'està exhaurint. (La vida és així.)
    Per favor, connecta el carregador. (La vida és així.)
    Se recomana reiniciar l'equip (La vida és així.)
    quan s'instal·len actualitzacions. (La vida és així.)

    Ombres de dia i llums de nit. (La vida és així.)
    Cables que fallen i curtcircuits. (La vida és així.)
    I has pensat que tots ens feim grans
    i que tots serem substituïts,
    i que el mòbil nou és un imbècil
    però també és el teu amic.

    La bateria s'està exhaurint.

  • Octubre

    He anat a cercar les fotos
    i he tornat amb una revelació:
    octubre és la versió
    original, sense subtítols,
    de finals d'agost.

    Rentadorades universals,
    aeroports dins centres comercials
    i llàgrimes de cocodril
    en perill d'extinció.

    Al metro i al bus tothom mira cap avall
    a les pantalles dels seus dispositius
    i aprofiten per mantenir-se actius
    mentre les estacions passen.

    Mentre les estacions passen:
    rentadorades universals,
    aeroports dins centres comercials
    i llàgrimes de cocodril
    en perill d'extinció.

    Rentadorades universals,
    aeroports dins centres comercials,
    idees de bomber, incendis d'inventor.

  • Voltera

    Quina voltera sense sortir de casa,
    rellotges i ventiladors;
    les dreceres estan impracticables
    i han naufragat els navegadors.

    Fons de pantalla, mar i muntanya i clar predomini del sol.
    Nova pestanya, mira i badalla de son.

    La carretera se difumina i passa,
    i passa que no sabem on som
    i si persevera el canvi de paisatge,
    s'entelaran els retrovisors.

    Quina troballa: qualque vegada les piles se gasten del tot
    i a la ferralla més rovellada hi floreixen rebrots.

    Ens hem enredat pel camí i hem acabat allà mateix d'on hem partit
    i, després de la voltera sense sentit, hem descobert el lloc per primer pic.

  • Tornar a la Terra

    «Si te saps el camí, no fa falta mirar enterra.» Jordi Martorell Serra

    Amb un capell de palla
    i la mà per la finestra de la nau,
    pentinam el vent i
    tornam a casa,
    mig rient,
    mig sense saber què passa.

    El cel mai és cel en aquesta hora:
    sempre és d'un color impossible,
    com color de mirall
    per qui ara serà
    una mica turista
    a ca seva.

    I una vegada i una altra vegada,
    travelam amb la mateixa pedra
    i, rient, deim «tanmateix».

    Una vegada i una altra vegada,
    no sabem si anam endavant o enrere
    i, rient, deim «què té més».

    I quan tornam a la Terra,
    sempre deim «Hola i Adéu».