Futbol d’avantguarda
Àngel Garau Dueñas: bateria, percussió, al-maqrunah i segona veu a 10.
Lluís Cabot Martorell: veu, guitarra, teclat i segones veus.
Xavier Hernández Mut: guitarra, teclat i veu a 6 i 13.
Biel Stela Ballester: baix.
Guillem Portell Català: saxo alt a 5 i 10.
Joan Pons: segones veus a 2, 9 i 14.
Genís Bou: saxo tenor a 3.
Pep Garau: trompeta a 3.
Parròquia del “Pop Coix”: Cor germanòfon a 9.
Lletres d’Agustí Simó da Souza, extretes del quadern “Manuscrits de Punta Cana” (2016).
Música de Lluís Cabot i Da Souza; excepte 6, 9, 13 i 15, de Xavier Hernández i Da Souza.
Produït per Joan Pons i Da Souza.
Enregistrat per Joan Pons al Teatre de Cal Eril, Guissona, l’agost de 2017.
Mesclat per Joan Pons el novembre de 2017.
Masteritzat per Harris Newman a Grey Market Mastering, Montreal, Canadà, el novembre de 2017.
Direcció d’art i disseny de Tomeu Mulet.
Fotografies d’Alex Sardà.
Il·lustració de portada d’Oriol Aribau.
“Estrelletes en la nit” està dedicada a Sergi Ramis. “El rei és mort” va per n’Esteve. Gràcies i fins sempre, amics.
BR165 / 2018
Noves Venècies
Els pols se desgelen,
se fonen les neus,
esclaten de riure
els herois i els déus:
massa tard.
Les noves venècies
dels cinc continents
amb tot de turistes
i ben contents:
massa tard.Migracions de salmons
Diuen que el mes d'abril no és un rèptil,
que la flor se despenja i no penja mai d'un fil.
I diuen que la peresa és la naturalesa
de mamífers en vies d'extinció.
Oh, no: de mamífers en llocs on fa calor.
Migracions de salmons i tu te'n rius,
estacions temporals i dies definitius.
I diuen que la destresa d'aquesta mà malmesa
és producte de certa evolució.
Des de que no hi ets,
vaig en reserva,
en punt mort
mor mala herba,
bona sort
i adéu.
Des de que no hi ets,
passos de zebra,
peus de plom,
no som qui era
i qui som
no ho sé.Finals
Quina misèria, quin berenar:
l'aigua del ministeri no ens bastarà;
un aqüeducte massa romà,
tot el líquid del conducte, ni per començar.
Un darrere l'altre,
huracans amb noms humans
ens despentinen i ens fan mal.
Quin microclima més tropical,
la mar és una piscina i el cel un hangar.
Contes i faules sense acabar,
tots els llibres són paraules juntes per atzar.
Un darrere l'altre,
escalons i escamots de crancs
se fan enfora com bumerangs.
Els finals són tots iguals:
capses i cotxades, rodes i pals.
Jo no sé què faig aquí
ni sé com hem acabat així.Tan enfora
Tan enfora del meu lloc
travessant en jeep el nord de Marroc;
Casablanca i Marràqueix,
i baixam a baix, cap el beix.
Tan enfora d'aquí, tan enfora d'aquí:
amb els peus en terra,
amb el cap a més de deu mil peus,
peus que no puc sentir.
Dromedaris i camells,
a damunt els geps hi van com reis;
Pakistan i Bangla Desh,
i no som on som, tanmateix.
Tan enfora d'aquí, tan enfora d'aquí:
amb els peus en terra,
amb el cap a més de deu mil peus,
peus que no puc sentir.
A dins l'avió, quan te n'adones
que no som res de l'altre món;
a l'horitzó, la mar fa ones
que no duren ni un segon.
Mapamundi en el dit,
el planeta gira dia i nit;
no tenc por de seure
però sí d'estar avorrit.
A dins l'avió, quan te n'adones
que no som res de l'altre món;
a l'horitzó, la mar fa ones
que no duren ni un segon.Dos microbis
És tan petit l'espai que separa l'ungla del dit
i és tan gran l'espai que separa la palla del gra.
Són microscòpics,
no t'ho creuràs:
si no els mires,
no els veuràs.
És tan petit l'espai que separa el teu cos del meu
i t'enyor tant, me fas tanta falta i me sap tant de greu.
Som dos microbis
dins un matràs,
estam tan junts
i tan separats.Geometria damunt esferes
A la platja del Carnatge els cans lladren a avions.
Me’n vaig a una illa deserta.
Tot d’una prenc alçada i el cinquè postulat
pareix que vol quedar-se a terra.
Les hèlix, la cabina i els seients enumerats
mirant la mar per la finestra,
la línia de la costa sobre paper blau mat;
la geometria damunt esferes.
Les paral·leles que no se troben,
com els veïnats de planetes llunyans,
esperançats de nit somien
amb la convexitat dels plans.
Ja veig muntanyes verdes, s’intersequen topants, veig
un riu d’unes mil cafeteres,
La geometria queda en un segon pla quan
amb peus a terra me trob on era.
Les paral·leles que no se troben,
com els veïnats de planetes llunyans,
esperançats de nit somien
amb la convexitat dels plans.
M'agrada aquesta línia de la carretera
que no duu mai enlloc.
M'agrada aquesta línia de la carretera:
no duu mai enlloc.Estrelletes en la nit
Estrelletes en la nit
i un planeta petit
ple d'aigua amb sal,
sembla molt normal.
Un dimecres de matí,
no sé què hi faig aquí
buit i ple de mal,
sembla molt normal.Una bicicleta
Una bicicleta i dos pedals,
cotxes de jugueta per safaris vegetals,
orquestres trimestrals de crustacis i primats
juguen al limbo a les universitats.
L'amo del colmado està a l'aguait,
fulleja una revista i beu coca-cola light;
tu me mires i fas un badall
i sonen ukuleles massa enfora de Hawaii.
Els avions quan volen són petits:
si estir un poc la mà, m'hi caben dins els dits;
i si estir un poc els cinc sentits,
puc arribar a entendre l'existència dels mosquits.
En una cuina aparentment normal,
un ex-futbolista amb un davantal
ha comès l'error de fer trempó en ple hivern
i sense voler ha obert les comportes de l'infern:
hi ha una goma de retolador,
hi ha botelles d'aigua plenes d'H₂O,
i davall la llum d'un gran fanal,
una flauta dolça amb un poc de sal.
Cowboy, sense el teu cavall
no te faràs molt enfora;
avui has dormit cap per avall
i ara no saps on te trobes,
estàs desorbitat
i el món te fa voltes.Willkommen auf Mallorca
Júpiter diu amb el seu accent metàl·lic
coses que no sol dir:
Willkommen auf Mallorca.
Ich bin Pleite. Ich möchte Präsident werden.
Auf Wiedersehen, meine Liebe.
Ich habe ein Urteil gegen mich in Florida.
Ich weigere mich, einen Anzug zu tragen.
Gott sei Dank, es ist endlich legal in Amerika.
Palma, Pina i Cas Català
Mires enfora, tan a lluny que te veus el clatell.
Un bon dermatòleg al mes de juny ja ha venut la pell.
Vaig a Palma, Pina i Cas Català.
Vius en un poble on el barber no s'ha afaitat mai.
Un bon ornitòleg, en febrer, no fa mai un gall.
Venc de Palma, Pina i Cas Català.El rei és mort
El rei és mort
i amb ell també
la meva sort.
Estic content
però no sé
si reialment.
Necessit canviar aquest llit de lloc
però no sé com, ni quan, ni a on,
però no tenc son ni quan me dorm.
El vell és mort
i amb ell també
jo, poc a poc.Transeünt
Jo som igual que tu:
toc amb els peus enterra.
Jo som igual que escriure amb la mà esquerra.
Faig i desfaig camins,
alç i desalç les celles,
per rius de llumetes blanques i vermelles.
Jo som igual que tu:
no seré aquí per sempre
i no sé què més m'espera.
Jo som un transeünt
que va de camí a ca seva
però no té molt clar on era,
on era ca seva.
Me pas els vespres fent parkour
per terrats de teulades i antenes,
i sempre me caduquen els iogurts.
I, com feia el bon Jesús,
consult la previsió meteorològica
per saber si posar-me
sandàlies o una altra cosa.
En una altra vida sabia kungfu
i ara no sé ni plegar la roba:
no tenc por del futur
però sí un poc de la inèrcia
damunt d'aquestes rodes.
Fotos de perfil, misses i míssils,
satèl·lits d'òrbita geoestacionària,
faveles a Brasil i plàtans a Gran Canària.
Jo som igual que tu:
no seré aquí per sempre
i no sé què més m'espera.
Jo som un transeünt
que va de camí a ca seva
però no té molt clar on era.
On són les faroles?
Hi ha un espai buit ple de coses
on un senyor ho mesura tot amb un sextant,
demanant-se on són les faroles
que aguanten tots aquests llumets d'aquí davant.
I és que amb els cinc sentits no basta
per explicar revolucions
d'orbes celestes ni el canvis d'estació,
li diu sa mare fent net raonsEl somni s'ha acabat
Oh, el somni s'ha acabat!
M'he despert i no ho podia creure:
Nova Zelanda i Tailàndia
Colòmbia i Afganistan,
Noruega, Suècia i Finlàndia
ja no hi són i ja no tornaran.
Oh, el somni s'ha acabat!
I ja no record ni què somiava;
República Dominicana,
Veneçuela i Taiwan,
Nigèria ni tampoc Botswana
ja no hi són i ja no tornaran.Cel vermell a ponent
