Després de dos anys de gira, Sanjosex va aturar màquines durant tres nits de gener a la sala Luz de Gas. Aquells concerts es van enregistrar i ara, recollint el millor de tres actuacions excepcionals, donen lloc al primer disc en directe del grup empordanès: “La viu-viu: Sanjosex en concert”.

Amb aquests concerts, emmarcats en el festival Barnasants, Sanjosex tancava la gira “Al marge d’un camí” i obria un període de reflexió i letàrgia per anar explorant nous camins de futur que encara és una incògnita on el duran. Calia, però, deixar constància de l’excel•lent moment que vivia la banda, formada a més de Carles Sanjosé per Richie Álvarez (teclats), Pep Mula (bateria), Miquel Sospedra (baix) i Xarim Aresté (guitarra elèctrica), aliats musicals i vitals en tota la gira.

El disc en directe “La viu-viu” recull tota l’energia i el talent d’aquesta banda, sumada a la calor del públic i al cançoner excepcional que ha generat Sanjosex amb els –fins ara- tres discos d’estudi que ha publicat. Clàssics de la banda com “Temps o rellotge”, “Animal salvatge” o “Fem l’amor” conviuen aquí amb novetats com “Pico l’ullet” (adaptació d’un poema de Miquel Martí i Pol) o la tradicional “Muntanyes del Canigó”. En total, fins a 18 cançons que recullen i canalitzen tota l’energia de tres nits excepcionals.

El disc també reflecteix l’evolució de la banda al llarg de l’última gira. Els ritmes africans prenen protagonisme a “Corriol” i “Techno”, on trobem el pòsit que ha deixat en el grup la seva actuació al Féstival du Désert, a Mali. També trobem un intimista homenatge acústic a Bob Dylan, moments per la calma (“Córrer”, “No som res”) i explosions d’adrenalina com “Puta” o “Et menjaria a petons”, a més del batec tel•lúric de “Baix Ter Montgrí”.

“La viu-viu” és un document que certifica el moment especialment dolç d’una banda i unes cançons, però sobretot és un disc per gaudir i per viure intensament la música que ofereix. Qui l’escolti a casa se sentirà com un espectador més, notarà el caliu del públic i alhora podrà viure de prop tots els matisos d’una música tan arrelada com universal, la joia de la corona d’un dels músics més excepcionals que ha sorgit a casa nostra en l’última dècada.

BR046 / 2012