En Mau.
“La lluminosa” és un disc d’Esperit!, un disc d’en Mau.
Pels que el coneixen, amb això ja està tot explicat.
Per explicar-ho als altres se’ns gira feina. Potser el més senzill seria que el veiessiu un dia en directe, i així també estaria tot explicat. No us ho posem difícil: des de l’anterior disc “Endavant continu” (2011) n’ha fet més de 100! Passant per festivals com Primavera Sound o Sónar i telonejant artistes de la talla de Tortoise, Daniel Johnston o The Ex.
Però mentrestant us podem explicar algunes coses més. Que és del Montseny. Que ha viatjat per mig món. Que ha tocat amb tothom. Que toca cada dia. Que ho toca tot. Que ho toca tot a la vegada.
Que com en Mau no n’hi ha dos d’iguals.

En Mau és tot groove i tot psicodèlia. En directe s’ho fa ell tot sol, en plan home-orquestra, guiat només per la seva intuïció. I com que és un tastaolletes dels bons, cadascun dels 14 temes d’aquest nou disc és un món en si mateix, un món diferent dels altres. És impossible destacar-ne un. Tots són peces clau d’aquest gran puzzle, d’aquest gran viatge que és “La lluminosa”.

“Aahhh” és rock psicodèlic.
“Dollars Bill” és country cabaretero.
“Kaisser” és krautrock.
“Funk daga” és afrobeat, és clar. Per ballar.
“Ran jah” és dub.
“Blues menor” és un blues.
“Indi” és folk.
“Elèctric mustela” també és rock lisèrgic, i és el hit d’en Mau.
“Psych oh” és un tripi psicodèlic.
“Bottle D” és groove en estat pur. És hip i és hop.
“Blues del desert” és un viatge al Sahel.
“O A” és folk psicodèlic escola Música Dispersa.
“SMKMNTN” són uns antics breaks manllevats de The Cheese.
“Veig la fosca” és un tros de cançó.

Algú podria pensar que són exercicis d’estil. No. Cada tema porta aquell ingredient secret, la personalitat musical única d’en Mau. Tots junts formen un collage on és impossible no quedar-hi atrapat, un nou paisatge per descobrir amb molts enclavaments que ens resulten familiars però que formen un món nou i únic.

Un món que no s’acaba aquí: Per sort de tots, en Mau insinua a la contraportada que “La lluminosa” és només la primera part d’alguna cosa. La segona part es dirà “Hom” i qui sap quan arribarà. Ens agradaria que fós molt aviat.

Crèdits

Dalmau Boada – Guitarra acústica i elèctrica, baix, teclats, percussió, bateria, veus, caixa de ritmes, melòdica, síntesi, efectes, magnetòfon
Jordi Espinach, Albert Trabal – Trompeta
Raül Fernández – Teclat i síntesi
Arnau Sala, Ben O’Mahoney – Síntesi
Marçal Calvet – Violí
Víctor Hurtado – Guitarra elèctrica
Pistu – Lladrucs
Fernando Junquera – Guitarra
Quim Rodríguez – Veu
Sergio Perez – Síntesi, bateria electrònica
Joan Colomo – Cocoders
Núria Comadre – Veu i harmònium

Gravat bàsicament a Cala Cari (Riells de Montseny) per Dalmau Boada.
Mesclat per Sergio Perez.
Masteritzat per Yves Roussel.

Disseny gràfic: Ramon Ponsatí
Fotografia de portada: Fernando Fornieles
Fotografia Cari: Agata Luzik

*SMKMNTN és un tema original de The Cheese.

“La lluminosa” forma part del binomi
“Hom / la lluminosa”.

BR059 / 2014

• Elèctric mustela

  Samarreta negra
  Pantalons de pana
  Veig una mustela
  Na na na na na na

• Veig la fosca

  Veig tot el poble
  També hi ha merdes
  Merdes templades
  Encara il·lumina
  A dins dels arbres
  Encara no tenen fulles
  Però com esclaten!
  També hi ha la Cari
  És ben bonica
  És ben preciosa
  I està contenta
  Jo m’hi arrepenjo
  Ens fem col·legues
  També m’estiro
  A sota l’arbre
  El sol explota
  La terra escalfa
  I jo m’hi estiro
  I veig els arbres
  Hi ha poques plantes
  A sota el sol
  I els faigs esclaten
  Les fulles esperen