Cançons
Involucrat sempre en mil aventures musicals (Les Aus o Zeidún, per citar-ne dues) Mau Boada viu emboscat al Montseny però neda com ningú en l’esfera musical nostrada i global, col·laborant incansablement amb una àmplia i heterodoxa nòmina d’artistes. Amb el seu projecte més personal, Esperit!, publica enguany el seu quart disc de llarga durada, “Cançons”, que culmina el camí iniciat amb ”Endavant continu” (2011), “La lluminosa” (2014) i “Ilíada” (2019).
El nou disc “Cançons” ens descobreix un artista nou. Sense deixar de banda les atmosferes i els jocs musicals diversos, Mau Boada posa ara èmfasi -el títol no enganya- en el format de cançó. La fórmula és ben clàssica: una lletra, una melodia, una tornada i tota la màgia. El disc es presenta en una edició en vinil limitada a 100 exemplars, tots numerats i signats per l’artista.
On també hi haurà canvis és en les presentacions en viu. Esperit! actuarà acompanyat per la seva flamant nova banda, deixant enrere l’antic format d’home-orquestra.
Crèdits
Gravat als Estudis Ca la Cari, Campins, entre desembre de 2022 i desembre de 2023. Músics – Mau Boada: veu, guitarres, banjo, percussió, bateria, tascam de casset, flauta dolça, baix, teclat, freqüències i efectes. Estel Boada: veu a “El reveixí”, “Estrelles mishu” i “Percepció és distorsió”. Cèlia Boada: veu a “Estrelles mishu”. ret aka borrissol: veu a “Two trees”. Joan Colomo i Joana Vulart: veus a “La sepia negra”. Annika Francke: clarinet, clarinet baix, saxo alt i sintetitzador a “Seda y pañuelo”, “La sepia negra”, “El reveixí”, “Estrelles mishu”, “Estrelles mishu (reprise)” i “Sirena”. Gina Margarit: veu a “Sirena”, “Tirisona” i “Estrelles Mishu (Reprise)”. Marina Segura: flauta travesera a “La sepia negra”. Mesclat a Ca l’Eril, Guissona, per Joan Pons. Masteritzat a per Victor Garcia a Estudis Ultramarinos. Art gràfic: Mau i Cèlia. Disseny: Ramon Ponsatí.
BR207 / 2024
Estrelles Mishu
Les estrelles,
com s’ho miren
il.luminen en el cel
i la lluna
com s’ho mira
i em recorda com vaig fent.
I la noia
com s’ho mira
des de l’altre punt del cel
i em recorda
que estic viva
i em recorda
com nem fent
I la noia
com s’ho mira
des de l’altre punt del cel
i em recorda
que estic viva
i em recorda
com nem fentTirisona
Quan es trenquen les ombres
en el cel dels pardals
Tiriseu, Tirisona,
Tiriseu, TirisàEl reveixí
A sota d’aquell pi
s’hi amaga un reveixí
se’l miren a l’oblit
se’l miren traient pit
pa ra pa, pa pa pa pa
Ells saben com se diu,
però marxen, peus calents
trepitgen l’escorpí
respiren cap endins
pa ra pa, pa pa pa paLa sèpia negra
És bonica, fa petons.
És feliç quan fem un tomb.
Els arbres criden el seu nom,
li diuen Sèpia Negra
És una princesa,
és una princesa,
és la Sèpia Negra,
és la Sèpia Negra.
Corre i salta, es fot pels sots
viam si troba algun moixó.
És bonica, d’ulls marrons.
Li diuen Sèpia Negra.
És una princesa,
és una princesa,
és la Sèpia Negra,
és la Sèpia Negra.Percepció és distorsió
No t’he demanat que em donis consell,
prou feina tinc en endreçar la meva ment.
Em dius el què haig de fer i no t’ho he preguntat,
ocupa’t de tu, que jo ja aniré fent.
La senyal per on em reps, no és de canal net,
passa per una pedalera, porta “delay” i efectes.
Percepció és distorsióSirena
Dark skin and crazy eyes
she looks at you but you´re not there
she is immortal like the Earth
and from the sea she came, she came
beautiful she is, she is
her legs are made of stone and fire
her face is a door to other places and realities
…and I wish I could be thereTwo Trees
Avi, avui agafes el tren cap a altres terres
bon viatge, em quedo despert veient com t’enlaires
tira el dau, jo porto el vermell de les peces, no tinc cap pressa
Érem uns quants en una casa a les afores,
recordo l’exterior amb una mena de dipòsit
i aquell que ens estava esperant tranquil
Un cuiner ens esperava amb una sopa de plantes,
vam fer una rotllana i a torns parlàvem.
Jo en aquell moment vaig dubtar si me’n fiava de tot allò
Vam pujar en una habitació amb una bateria,
allà dins tocava el cuiner un shuffle espitós.
Agafava la baqueta amb els dits gairebé per la punta, dos móns que s’ajunten…Jack
Ja fa molt temps que vaig per la vida,
ja tinc el cul pelat,
ja no em crec les coses a la primera
ja no em veuen lligat
tot i així encara vaig amb certa innocència pel món
sempre els dic que sóc de Júpiter,
no faig oposicions,
Jack Jack i ru dei , Jack jiqui ru dei
Jack Jack jiqui du di
Jack Jack jiqui ru nei
Jack Jack juqui ru dei
Els arbres van i venen i corren i el riu ja baixa molt sec,
la muntanya es queixa que està calenta i els arbres marrons
però imagino un món una altra vegada amb aigua corrent
veig com corren les llebres i els gripaus van calents, van al seu cau