Arrels i llavors
L’Espiadimonis és el projecte personal de Carles Dordella, qui va ser baixista i cantant de Les Philippes. El seu primer disc, “Estimar la vida o témer la mort” va aparèixer l’any 2018 i es va presentar en festivals com Barnasants o Aphònica. Ara reapareix amb “Arrels i llavors”, on aprofundeix en la seva recepta de cançons d’amor i de lluita, de nou amb Roger Gascón a la producció.
“Arrels i llavors” es desclou com un matí amb l’instrumental “Exordi”, s’expandeix tot seguit amb la psicodèlia de “Som com sou” i esclata de llum amb “Himiko”, un single d’orfebreria pop de tall clàssic. El disc avança tot compaginant cançons d’obert discurs polític (“Fars”, “El pres i el carceller”) amb moments més íntims (“Sol de vidre”) o melodies de pop radiofònic com “Que no deixi de ploure mai”. També adapta el poema de Joan Maragall “L’ànima de les flors”.
El signe d’identitat de L’Espiadimonis es referma en les cançons pop de factura perfecta, de tarannà acústic i marcades per unes melodies rodones i addictives. A més de Carles Dordella i Roger Gascón, que han tocat el gruix d’instruments, al disc també hi col·laboren puntualment la resta d’ex-Les Philippes (Kenneth Santos, Pau Torrens i Xavi Artigas) a més d’Ester Umbert (cello), Arnau Pujades (pianos) i Pep Seguí (trombó). La portada és obra de Marta Guijarro.
Crèdits
Música i lletra; veu i guitarres: Carles Dordella.
La lletra de “L’ànima de les flors” és una perla d’en Joan Maragall.
Produït enregistrat i Mesclat per Roger Gascon a Gate 24 l’estiu de 2019.
Masteritzat per en Víctor Garcia a Ultramarinos Mastering.
Les il·lustracions i el disseny són de la Marta Guijarro, que hi ha aportat la primavera.
En Roger Gascon ha regat les cançons amb unes bateries i percussions exquisides, pianos, orgues, sintetitzadors i tota mena de tecles (hi ha mil cosetes més que ha tocat per aquí i per allà, com pluja fina entre arrels i llavors). En Kenneth Santos ha tornat a ser essencial, concebent el projecte quan encara era llavor així com il·luminant la terra fèrtil amb les seves guitarres elèctriques. L’Arnau Pujades ha deixat per a la posteritat delicats pianos i altres tecles, a més dels riures que va arrencar mentre plantàvem. L’Ester Umbert ha tornat a elevar la categoria del treball amb la màgia del seu cello. Els detalls que ha plantat en Pau Torrens amb la seva característica veu, encara després de dècades de compartir música i vida amb ell, en segueixen emocionant. En Xavier Artigas ha deixat la seva empremta al disc amb el theremin, però la seva empremta més gran sempre estarà al meu cor. En Pep Seguí, amb el seu trombó, ha aconseguit fet germinar esplèndidament la cançó Sol de vidre. I gràcies a en Ricard Ros amb el low whistle D, a la Marta Barbero amb el violí i a en Rubén Fajardo amb el buzuqui, la cançó I a qui vulgui escoltar ha florit amb els colors que la vaig imaginar. Per acabar les col·laboracions (i el disc) les veuetes de la Laia, la Gisela i la Leia (les cosines Dordella, amb el permís de la Júlia) ens recorden qui són les nostres llavors.
Aquest treball no hauria estat possible sense tots ells, però tampoc sense tota aquella gent que em fa sentir arrelat. Gràcies a la família que em van plantar, a la família amb qui ens reguem dia a dia (la flor més maca de la meva primavera i les nostres dues llavors) i als amics i amigues, que han crescut i creixeu al meu costat, compartint el camp, tant quan està moll com quan està sec. Gràcies també als jardiners de Bankrobber i a tothom d’una manera o altra ha contribuït que l’Espiadimonis segueixi volant fins aquí. I si has collit aquest fruit, gràcies també a tu.
BR126 / 2020
Som com sou
Som la pluja som el sol
som l'arrel i la llavor
som el fruit i som la flor
som el vent som l'insecte
som tu i jo
De l'hivern fins la tardor
des de l'alba a la foscor
des del llamp i fins el tro
som el temps que hi cura tot
som tu i jo
Som com sou
som vosaltres
i tots junts som igual que ells
ells són tu
tu ets la terra
Som el bosc
tu ets la fera
soc qui et talla les cadenes
som el camp
tu ets qui el llaura
Som la lluita i som l'amor
som la vida i som la mort
som el feble i som el fort
som protesta
som el poble que ho pot totHimko
És en cada instant
on hi neix l'essència de l'eternitat
les estrelles sempre diuen la veritat
Aturem el temps
i fonem-nos amb l'espai
transformem-nos en allò que volem ser
Vull ser llum de les brases
vull ser foc de l'infern
que t'escalfa en una nit d'hivern
Un llamp talla el cel
i es multiplica l'univers
i podem ser tots allò que sempre hem volgut ser
Vull ser sorra de platja
vull ser roca de riu
una carícia en un matí d'estiu
Vull ser llum de les brases
vull ser foc de l'infern
que t'escalfa en una freda nit d'hivernVencedors i vençuts
Hi ha vencedors i vençuts
i has de triar on ets tu
hi ha vencedors i vençuts
Uns tenen la força del foc i l'escut
i retorcen la llei per fer el que no és just
els altres s'asseuen i aixequen les mans
i criden no passaran
Uns diuen a qui pots estimar i a qui no
en funció de com sigui el teu cos
els altres no creuen en dogmes d'amor
i et diuen que escoltis el cor
I el consol amarg de ser un vençut
és no tenir res en comú
és no tenir res en comú
amb els vencedors d'aquest món
Hi ha vencedors i vençuts
com hi ha somiadors imbatuts
que creiem i cantem que si junts estirem
l'estacadel món tombarem
Hi ha vencedors i vençuts
i has de triar on ets tu
hi ha vencedors i vençuts...Fars
Sou fars allunyats del seu mar
un mar que els enyora i els promet no oblidar
i una onada creix
i una onada canta
i amb cada sol que neix
la roca més s'espanta
I resistiu
no us apagueu
necessitem la llum que feu
Fins en la foscor el vostre raig escalfa
A la roca creix la por i el mal s'escampa
I l'aigua escolpirà
amb la força i la constància del qui sap que guanyarà
I la pedra es trencarà
en la il·lusió de ser immutable
I farem caure els murs
i amb les forces renovades construirem un nou futur
I esguinçarem la pell del brau
i tornareu al nostre costat
som el vostre mar
I resistiu
no us apagueu
necessitem la llum que feuL'ànima de les flors
Aquelles dues flors que hi ha posades
al mig del caminal,
qui és que les hi deu a ver llençades?
Qui sia, tan se val.
Aquelles dues flors no están pas tristes,
no, no: riuen al sol.
M'han encantat així que les he vistes
posades a morir, mes sense dol.
"Morirem aviat, lluny de la planta,
-elles deuen pensar-;
mes ara el nostre brill al poeta encanta
i això mai morirà"Que no deixi de ploure mai
Plou
el vent fa una cançó que tot ho mou
la dansa de les fulles anuncia la tardor
els últims compassos de l'estiu
ja ressonen com si fossin el record
d'un temps mort
Plou
i sota la pluja esteu ballant
i us feu una abraçada com si no hi hagués demà
i tu li dius que no l'oblidaràs
i que mai ningú no la podrà estimar
com tu ho fas
I saps que malgrat el que li diguis marxarà
quan l'estiu s'hagi acabat
I pregues perque no deixi de ploure mai
Plou
les gotes regalimen rostre avall
es barregen amb les llàgrimes que vols dissimular
quan sents que et diu que no t'oblidarà
i que sap que mai ningún et podrá estimar
com ho fa
I saps que malgrat el que li diguis marxarà
quan l'estiu s'hagi acabat
I saps que malgrat el que l'estimis marxrà
quan l'estiu s'hagi acabat
I pregues perque no deixi de ploure maiI a qui vulgui escoltar
Obriu bé les orelles i tanqueu els ulls
sou els nets de l'1 d'octubre i els fills de l'orgull
Vau respirar a casa les llàgrimes que vam plorar
veient les garrotades que vam encaixar
Els nostres avis, d'empeus, donant lliçons magistrals
als covards amb uniforme i porres les mans
i a qui vulgui escoltar
Van protegir les urnes amb la legitimitat
d'un passat antifranquista i un futur de llibertat
I vam votar, collons, i tant que vam votar!
i en sou hereus i testimonis i mai no ho heu d'oblidar
Els vostres, d'empeus, donant lliçons magistrals
als covards de la toga i masses a les mans
i a qui vulgui escoltarSol de vidre
Sovint he deixat d'escriure
pensant que demà ja en sabré més.
I si mai deixo de viure
creient que a viure se n'aprén?
I has encés un sol de vidre
que ha fet ombra a tots els meus estels
I junts hem llegit un llibre
que diu que a estimar...
...no se n'aprén.El pres i el carceller
El món s'obre a cada instant
cal saber jugar el que m'univers
ens ha donat
Mai ningún no m'ha ensenyat a somniar
Mil realitats possibles són allà
només cal sortir-les a buscar
Obre el cor i tanca els ulls
tanca els ulls
I què diran?
I què pensaran?
I en quina cort em jutjaran?
I quan dimonis me n'adonaré
que soc el pres i el carceller?
Som com un riu:
des del cim fins al mar sempre viu
Som diferents en cada moment
som com el vent
la nostra força és transparent
Som com el mar
amb més poder del que sabem
Som com el sol
som el motor que tot ho mou
Som música, som art
Som el bé i som el mal
I què em faran?
Em faran mal?
Ai què en faran de mi?
I quan trigaré a descubrir
que sóc víctima i botxí?
I què dirán?
I què pensaran?
I en quina cort em jutjaran?
I quan dimonis me n'adonaré
que soc el pres i el carceller?Dia de Tots Sants
Dia de Tots Sants
fa sol i les fulles dansen amb el vent
el carrer és ple de gent
les flors perfumen l'ambient
i els cementiris són oberts
plens de famílies i records
plens de somriures i de plors
plens d'arrels i de llavors
d'arrels i de llavors
I entre les històries que xiulen els xiprers
em dius que hi ha una noia que jo no sé qui és
però que el seu cor és tan gran
que un cop que hi has entrat
no en vols sortir mai més
però que res és sempre ràpid
que els esculls seran eterns
que ningú ha dit que fos fácil
però que vols el meu consell
I em mires i dius:
"Avi, tu què faries, què li diries? Aaaaaa"
I et miro i dic:
"Ai! Jo què faria què li diría? Aaaaaaaaa
Avui si fos viu, et diría que vas tard
que un segon d'Incerta Glòria
val per una eternitat
Avui si fos viu, et diría que endavant!
que les impressions canvien
quan t'ho mires des de dalt"
Dia de Tots Sants
el sol s'està apagant, la lluna va pujant
i ja ha marxat la gent potser fins l'any vinent
i el cementiri va tancant,
només quedem tu i jo
i aquesta intensa olor
d'arrels i de llavors