Arrels i llavors

Neteja

L’Espiadimonis és el projecte personal de Carles Dordella, qui va ser baixista i cantant de Les Philippes. El seu primer disc, “Estimar la vida o témer la mort” va aparèixer l’any 2018 i es va presentar en festivals com Barnasants o Aphònica. Ara reapareix amb “Arrels i llavors”, on aprofundeix en la seva recepta de cançons d’amor i de lluita, de nou amb Roger Gascón a la producció.

“Arrels i llavors” es desclou com un matí amb l’instrumental “Exordi”, s’expandeix tot seguit amb la psicodèlia de “Som com sou” i esclata de llum amb “Himiko”, un single d’orfebreria pop de tall clàssic. El disc avança tot compaginant cançons d’obert discurs polític (“Fars”, “El pres i el carceller”) amb moments més íntims (“Sol de vidre”) o melodies de pop radiofònic com “Que no deixi de ploure mai”. També adapta el poema de Joan Maragall “L’ànima de les flors”.

El signe d’identitat de L’Espiadimonis es referma en les cançons pop de factura perfecta, de tarannà acústic i marcades per unes melodies rodones i addictives. A més de Carles Dordella i Roger Gascón, que han tocat el gruix d’instruments, al disc també hi col·laboren puntualment la resta d’ex-Les Philippes (Kenneth Santos, Pau Torrens i Xavi Artigas) a més d’Ester Umbert (cello), Arnau Pujades (pianos) i Pep Seguí (trombó). La portada és obra de Marta Guijarro.

Crèdits

Música i lletra; veu i guitarres: Carles Dordella.

La lletra de “L’ànima de les flors” és una perla d’en Joan Maragall.

Produït enregistrat i Mesclat per Roger Gascon a Gate 24 l’estiu de 2019.

Masteritzat per en Víctor Garcia a Ultramarinos Mastering.

Les il·lustracions i el disseny són de la Marta Guijarro, que hi ha aportat la primavera.

En Roger Gascon ha regat les cançons amb unes bateries i percussions exquisides, pianos, orgues, sintetitzadors i tota mena de tecles (hi ha mil cosetes més que ha tocat per aquí i per allà, com pluja fina entre arrels i llavors). En Kenneth Santos ha tornat a ser essencial, concebent el projecte quan encara era llavor així com il·luminant la terra fèrtil amb les seves guitarres elèctriques. L’Arnau Pujades ha deixat per a la posteritat delicats pianos i altres tecles, a més dels riures que va arrencar mentre plantàvem. L’Ester Umbert ha tornat a elevar la categoria del treball amb la màgia del seu cello. Els detalls que ha plantat en Pau Torrens amb la seva característica veu, encara després de dècades de compartir música i vida amb ell, en segueixen emocionant. En Xavier Artigas ha deixat la seva empremta al disc amb el theremin, però la seva empremta més gran sempre estarà al meu cor. En Pep Seguí, amb el seu trombó, ha aconseguit fet germinar esplèndidament la cançó Sol de vidre. I gràcies a en Ricard Ros amb el low whistle D, a la Marta Barbero amb el violí i a en Rubén Fajardo amb el buzuqui, la cançó I a qui vulgui escoltar ha florit amb els colors que la vaig imaginar. Per acabar les col·laboracions (i el disc) les veuetes de la Laia, la Gisela i la Leia (les cosines Dordella, amb el permís de la Júlia) ens recorden qui són les nostres llavors.

Aquest treball no hauria estat possible sense tots ells, però tampoc sense tota aquella gent que em fa sentir arrelat. Gràcies a la família que em van plantar, a la família amb qui ens reguem dia a dia (la flor més maca de la meva primavera i les nostres dues llavors) i als amics i amigues, que han crescut i creixeu al meu costat, compartint el camp, tant quan està moll com quan està sec. Gràcies també als jardiners de Bankrobber i a tothom d’una manera o altra ha contribuït que l’Espiadimonis segueixi volant fins aquí. I si has collit aquest fruit, gràcies també a tu.

BR126 / 2020

  • Som com sou

    Som la pluja som el sol
    som l'arrel i la llavor
    som el fruit i som la flor
    som el vent som l'insecte
    som tu i jo
    De l'hivern fins la tardor
    des de l'alba a la foscor
    des del llamp i fins el tro
    som el temps que hi cura tot
    som tu i jo
    Som com sou
    som vosaltres
    i tots junts som igual que ells
    ells són tu
    tu ets la terra
    Som el bosc
    tu ets la fera
    soc qui et talla les cadenes
    som el camp
    tu ets qui el llaura
    Som la lluita i som l'amor
    som la vida i som la mort
    som el feble i som el fort
    som protesta
    som el poble que ho pot tot

  • Himko

    És en cada instant
    on hi neix l'essència de l'eternitat
    les estrelles sempre diuen la veritat
    Aturem el temps
    i fonem-nos amb l'espai
    transformem-nos en allò que volem ser
    Vull ser llum de les brases
    vull ser foc de l'infern
    que t'escalfa en una nit d'hivern
    Un llamp talla el cel
    i es multiplica l'univers
    i podem ser tots allò que sempre hem volgut ser
    Vull ser sorra de platja
    vull ser roca de riu
    una carícia en un matí d'estiu
    Vull ser llum de les brases
    vull ser foc de l'infern
    que t'escalfa en una freda nit d'hivern

  • Vencedors i vençuts

    Hi ha vencedors i vençuts
    i has de triar on ets tu
    hi ha vencedors i vençuts
    Uns tenen la força del foc i l'escut
    i retorcen la llei per fer el que no és just
    els altres s'asseuen i aixequen les mans
    i criden no passaran
    Uns diuen a qui pots estimar i a qui no
    en funció de com sigui el teu cos
    els altres no creuen en dogmes d'amor
    i et diuen que escoltis el cor
    I el consol amarg de ser un vençut
    és no tenir res en comú
    és no tenir res en comú
    amb els vencedors d'aquest món
    Hi ha vencedors i vençuts
    com hi ha somiadors imbatuts
    que creiem i cantem que si junts estirem
    l'estacadel món tombarem
    Hi ha vencedors i vençuts
    i has de triar on ets tu
    hi ha vencedors i vençuts...

  • Fars

    Sou fars allunyats del seu mar
    un mar que els enyora i els promet no oblidar
    i una onada creix
    i una onada canta
    i amb cada sol que neix
    la roca més s'espanta
    I resistiu
    no us apagueu
    necessitem la llum que feu
    Fins en la foscor el vostre raig escalfa
    A la roca creix la por i el mal s'escampa
    I l'aigua escolpirà
    amb la força i la constància del qui sap que guanyarà
    I la pedra es trencarà
    en la il·lusió de ser immutable
    I farem caure els murs
    i amb les forces renovades construirem un nou futur
    I esguinçarem la pell del brau
    i tornareu al nostre costat
    som el vostre mar
    I resistiu
    no us apagueu
    necessitem la llum que feu

  • L'ànima de les flors

    Aquelles dues flors que hi ha posades
    al mig del caminal,
    qui és que les hi deu a ver llençades?
    Qui sia, tan se val.
    Aquelles dues flors no están pas tristes,
    no, no: riuen al sol.
    M'han encantat així que les he vistes
    posades a morir, mes sense dol.
    "Morirem aviat, lluny de la planta,
    -elles deuen pensar-;
    mes ara el nostre brill al poeta encanta
    i això mai morirà"

  • Que no deixi de ploure mai

    Plou
    el vent fa una cançó que tot ho mou
    la dansa de les fulles anuncia la tardor
    els últims compassos de l'estiu
    ja ressonen com si fossin el record
    d'un temps mort
    Plou
    i sota la pluja esteu ballant
    i us feu una abraçada com si no hi hagués demà
    i tu li dius que no l'oblidaràs
    i que mai ningú no la podrà estimar
    com tu ho fas
    I saps que malgrat el que li diguis marxarà
    quan l'estiu s'hagi acabat
    I pregues perque no deixi de ploure mai
    Plou
    les gotes regalimen rostre avall
    es barregen amb les llàgrimes que vols dissimular
    quan sents que et diu que no t'oblidarà
    i que sap que mai ningún et podrá estimar
    com ho fa
    I saps que malgrat el que li diguis marxarà
    quan l'estiu s'hagi acabat
    I saps que malgrat el que l'estimis marxrà
    quan l'estiu s'hagi acabat
    I pregues perque no deixi de ploure mai

  • I a qui vulgui escoltar

    Obriu bé les orelles i tanqueu els ulls
    sou els nets de l'1 d'octubre i els fills de l'orgull
    Vau respirar a casa les llàgrimes que vam plorar
    veient les garrotades que vam encaixar
    Els nostres avis, d'empeus, donant lliçons magistrals
    als covards amb uniforme i porres les mans
    i a qui vulgui escoltar
    Van protegir les urnes amb la legitimitat
    d'un passat antifranquista i un futur de llibertat
    I vam votar, collons, i tant que vam votar!
    i en sou hereus i testimonis i mai no ho heu d'oblidar
    Els vostres, d'empeus, donant lliçons magistrals
    als covards de la toga i masses a les mans
    i a qui vulgui escoltar

  • Sol de vidre

    Sovint he deixat d'escriure
    pensant que demà ja en sabré més.
    I si mai deixo de viure
    creient que a viure se n'aprén?
    I has encés un sol de vidre
    que ha fet ombra a tots els meus estels
    I junts hem llegit un llibre
    que diu que a estimar...
    ...no se n'aprén.

  • El pres i el carceller

    El món s'obre a cada instant
    cal saber jugar el que m'univers
    ens ha donat
    Mai ningún no m'ha ensenyat a somniar
    Mil realitats possibles són allà
    només cal sortir-les a buscar
    Obre el cor i tanca els ulls
    tanca els ulls
    I què diran?
    I què pensaran?
    I en quina cort em jutjaran?
    I quan dimonis me n'adonaré
    que soc el pres i el carceller?
    Som com un riu:
    des del cim fins al mar sempre viu
    Som diferents en cada moment
    som com el vent
    la nostra força és transparent
    Som com el mar
    amb més poder del que sabem
    Som com el sol
    som el motor que tot ho mou
    Som música, som art
    Som el bé i som el mal
    I què em faran?
    Em faran mal?
    Ai què en faran de mi?
    I quan trigaré a descubrir
    que sóc víctima i botxí?
    I què dirán?
    I què pensaran?
    I en quina cort em jutjaran?
    I quan dimonis me n'adonaré
    que soc el pres i el carceller?

  • Dia de Tots Sants

    Dia de Tots Sants
    fa sol i les fulles dansen amb el vent
    el carrer és ple de gent
    les flors perfumen l'ambient
    i els cementiris són oberts
    plens de famílies i records
    plens de somriures i de plors
    plens d'arrels i de llavors
    d'arrels i de llavors
    I entre les històries que xiulen els xiprers
    em dius que hi ha una noia que jo no sé qui és
    però que el seu cor és tan gran
    que un cop que hi has entrat
    no en vols sortir mai més
    però que res és sempre ràpid
    que els esculls seran eterns
    que ningú ha dit que fos fácil
    però que vols el meu consell
    I em mires i dius:
    "Avi, tu què faries, què li diries? Aaaaaa"
    I et miro i dic:
    "Ai! Jo què faria què li diría? Aaaaaaaaa
    Avui si fos viu, et diría que vas tard
    que un segon d'Incerta Glòria
    val per una eternitat
    Avui si fos viu, et diría que endavant!
    que les impressions canvien
    quan t'ho mires des de dalt"
    Dia de Tots Sants
    el sol s'està apagant, la lluna va pujant
    i ja ha marxat la gent potser fins l'any vinent
    i el cementiri va tancant,
    només quedem tu i jo
    i aquesta intensa olor
    d'arrels i de llavors