L’Espiadimonis és el projecte personal de Carles Dordella, qui va ser baixista i cantant de Les Philippes. El seu primer disc, “Estimar la vida o témer la mort” va aparèixer l’any 2018 i es va presentar en festivals com Barnasants o Aphònica. Ara reapareix amb “Arrels i llavors”, on aprofundeix en la seva recepta de cançons d’amor i de lluita, de nou amb Roger Gascón a la producció.

“Arrels i llavors” es desclou com un matí amb l’instrumental “Exordi”, s’expandeix tot seguit amb la psicodèlia de “Som com sou” i esclata de llum amb “Himiko”, un single d’orfebreria pop de tall clàssic. El disc avança tot compaginant cançons d’obert discurs polític (“Fars”, “El pres i el carceller”) amb moments més íntims (“Sol de vidre”) o melodies de pop radiofònic com “Que no deixi de ploure mai”. També adapta el poema de Joan Maragall “L’ànima de les flors”.

El signe d’identitat de L’Espiadimonis es referma en les cançons pop de factura perfecta, de tarannà acústic i marcades per unes melodies rodones i addictives. A més de Carles Dordella i Roger Gascón, que han tocat el gruix d’instruments, al disc també hi col·laboren puntualment la resta d’ex-Les Philippes (Kenneth Santos, Pau Torrens i Xavi Artigas) a més d’Ester Umbert (cello), Arnau Pujades (pianos) i Pep Seguí (trombó). La portada és obra de Marta Guijarro.

Crèdits

Música i lletra; veu i guitarres: Carles Dordella.

La lletra de “L’ànima de les flors” és una perla d’en Joan Maragall.

Produït enregistrat i Mesclat per Roger Gascon a Gate 24 l’estiu de 2019.

Masteritzat per en Víctor Garcia a Ultramarinos Mastering.

Les il·lustracions i el disseny són de la Marta Guijarro, que hi ha aportat la primavera.

En Roger Gascon ha regat les cançons amb unes bateries i percussions exquisides, pianos, orgues, sintetitzadors i tota mena de tecles (hi ha mil cosetes més que ha tocat per aquí i per allà, com pluja fina entre arrels i llavors). En Kenneth Santos ha tornat a ser essencial, concebent el projecte quan encara era llavor així com il·luminant la terra fèrtil amb les seves guitarres elèctriques. L’Arnau Pujades ha deixat per a la posteritat delicats pianos i altres tecles, a més dels riures que va arrencar mentre plantàvem. L’Ester Umbert ha tornat a elevar la categoria del treball amb la màgia del seu cello. Els detalls que ha plantat en Pau Torrens amb la seva característica veu, encara després de dècades de compartir música i vida amb ell, en segueixen emocionant. En Xavier Artigas ha deixat la seva empremta al disc amb el theremin, però la seva empremta més gran sempre estarà al meu cor. En Pep Seguí, amb el seu trombó, ha aconseguit fet germinar esplèndidament la cançó Sol de vidre. I gràcies a en Ricard Ros amb el low whistle D, a la Marta Barbero amb el violí i a en Rubén Fajardo amb el buzuqui, la cançó I a qui vulgui escoltar ha florit amb els colors que la vaig imaginar. Per acabar les col·laboracions (i el disc) les veuetes de la Laia, la Gisela i la Leia (les cosines Dordella, amb el permís de la Júlia) ens recorden qui són les nostres llavors.

Aquest treball no hauria estat possible sense tots ells, però tampoc sense tota aquella gent que em fa sentir arrelat. Gràcies a la família que em van plantar, a la família amb qui ens reguem dia a dia (la flor més maca de la meva primavera i les nostres dues llavors) i als amics i amigues, que han crescut i creixeu al meu costat, compartint el camp, tant quan està moll com quan està sec. Gràcies també als jardiners de Bankrobber i a tothom d’una manera o altra ha contribuït que l’Espiadimonis segueixi volant fins aquí. I si has collit aquest fruit, gràcies també a tu.

BR126 / 2020

• Som com sou

  Som la pluja som el sol
  som l'arrel i la llavor
  som el fruit i som la flor
  som el vent som l'insecte
  som tu i jo
  De l'hivern fins la tardor
  des de l'alba a la foscor
  des del llamp i fins el tro
  som el temps que hi cura tot
  som tu i jo
  Som com sou
  som vosaltres
  i tots junts som igual que ells
  ells són tu
  tu ets la terra
  Som el bosc
  tu ets la fera
  soc qui et talla les cadenes
  som el camp
  tu ets qui el llaura
  Som la lluita i som l'amor
  som la vida i som la mort
  som el feble i som el fort
  som protesta
  som el poble que ho pot tot

• Himko

  És en cada instant
  on hi neix l'essència de l'eternitat
  les estrelles sempre diuen la veritat
  Aturem el temps
  i fonem-nos amb l'espai
  transformem-nos en allò que volem ser
  Vull ser llum de les brases
  vull ser foc de l'infern
  que t'escalfa en una nit d'hivern
  Un llamp talla el cel
  i es multiplica l'univers
  i podem ser tots allò que sempre hem volgut ser
  Vull ser sorra de platja
  vull ser roca de riu
  una carícia en un matí d'estiu
  Vull ser llum de les brases
  vull ser foc de l'infern
  que t'escalfa en una freda nit d'hivern

• Vencedors i vençuts

  Hi ha vencedors i vençuts
  i has de triar on ets tu
  hi ha vencedors i vençuts
  Uns tenen la força del foc i l'escut
  i retorcen la llei per fer el que no és just
  els altres s'asseuen i aixequen les mans
  i criden no passaran
  Uns diuen a qui pots estimar i a qui no
  en funció de com sigui el teu cos
  els altres no creuen en dogmes d'amor
  i et diuen que escoltis el cor
  I el consol amarg de ser un vençut
  és no tenir res en comú
  és no tenir res en comú
  amb els vencedors d'aquest món
  Hi ha vencedors i vençuts
  com hi ha somiadors imbatuts
  que creiem i cantem que si junts estirem
  l'estacadel món tombarem
  Hi ha vencedors i vençuts
  i has de triar on ets tu
  hi ha vencedors i vençuts...

• Fars

  Sou fars allunyats del seu mar
  un mar que els enyora i els promet no oblidar
  i una onada creix
  i una onada canta
  i amb cada sol que neix
  la roca més s'espanta
  I resistiu
  no us apagueu
  necessitem la llum que feu
  Fins en la foscor el vostre raig escalfa
  A la roca creix la por i el mal s'escampa
  I l'aigua escolpirà
  amb la força i la constància del qui sap que guanyarà
  I la pedra es trencarà
  en la il·lusió de ser immutable
  I farem caure els murs
  i amb les forces renovades construirem un nou futur
  I esguinçarem la pell del brau
  i tornareu al nostre costat
  som el vostre mar
  I resistiu
  no us apagueu
  necessitem la llum que feu

• L'ànima de les flors

  Aquelles dues flors que hi ha posades
  al mig del caminal,
  qui és que les hi deu a ver llençades?
  Qui sia, tan se val.
  Aquelles dues flors no están pas tristes,
  no, no: riuen al sol.
  M'han encantat així que les he vistes
  posades a morir, mes sense dol.
  "Morirem aviat, lluny de la planta,
  -elles deuen pensar-;
  mes ara el nostre brill al poeta encanta
  i això mai morirà"

• Que no deixi de ploure mai

  Plou
  el vent fa una cançó que tot ho mou
  la dansa de les fulles anuncia la tardor
  els últims compassos de l'estiu
  ja ressonen com si fossin el record
  d'un temps mort
  Plou
  i sota la pluja esteu ballant
  i us feu una abraçada com si no hi hagués demà
  i tu li dius que no l'oblidaràs
  i que mai ningú no la podrà estimar
  com tu ho fas
  I saps que malgrat el que li diguis marxarà
  quan l'estiu s'hagi acabat
  I pregues perque no deixi de ploure mai
  Plou
  les gotes regalimen rostre avall
  es barregen amb les llàgrimes que vols dissimular
  quan sents que et diu que no t'oblidarà
  i que sap que mai ningún et podrá estimar
  com ho fa
  I saps que malgrat el que li diguis marxarà
  quan l'estiu s'hagi acabat
  I saps que malgrat el que l'estimis marxrà
  quan l'estiu s'hagi acabat
  I pregues perque no deixi de ploure mai

• I a qui vulgui escoltar

  Obriu bé les orelles i tanqueu els ulls
  sou els nets de l'1 d'octubre i els fills de l'orgull
  Vau respirar a casa les llàgrimes que vam plorar
  veient les garrotades que vam encaixar
  Els nostres avis, d'empeus, donant lliçons magistrals
  als covards amb uniforme i porres les mans
  i a qui vulgui escoltar
  Van protegir les urnes amb la legitimitat
  d'un passat antifranquista i un futur de llibertat
  I vam votar, collons, i tant que vam votar!
  i en sou hereus i testimonis i mai no ho heu d'oblidar
  Els vostres, d'empeus, donant lliçons magistrals
  als covards de la toga i masses a les mans
  i a qui vulgui escoltar

• Sol de vidre

  Sovint he deixat d'escriure
  pensant que demà ja en sabré més.
  I si mai deixo de viure
  creient que a viure se n'aprén?
  I has encés un sol de vidre
  que ha fet ombra a tots els meus estels
  I junts hem llegit un llibre
  que diu que a estimar...
  ...no se n'aprén.

• El pres i el carceller

  El món s'obre a cada instant
  cal saber jugar el que m'univers
  ens ha donat
  Mai ningún no m'ha ensenyat a somniar
  Mil realitats possibles són allà
  només cal sortir-les a buscar
  Obre el cor i tanca els ulls
  tanca els ulls
  I què diran?
  I què pensaran?
  I en quina cort em jutjaran?
  I quan dimonis me n'adonaré
  que soc el pres i el carceller?
  Som com un riu:
  des del cim fins al mar sempre viu
  Som diferents en cada moment
  som com el vent
  la nostra força és transparent
  Som com el mar
  amb més poder del que sabem
  Som com el sol
  som el motor que tot ho mou
  Som música, som art
  Som el bé i som el mal
  I què em faran?
  Em faran mal?
  Ai què en faran de mi?
  I quan trigaré a descubrir
  que sóc víctima i botxí?
  I què dirán?
  I què pensaran?
  I en quina cort em jutjaran?
  I quan dimonis me n'adonaré
  que soc el pres i el carceller?

• Dia de Tots Sants

  Dia de Tots Sants
  fa sol i les fulles dansen amb el vent
  el carrer és ple de gent
  les flors perfumen l'ambient
  i els cementiris són oberts
  plens de famílies i records
  plens de somriures i de plors
  plens d'arrels i de llavors
  d'arrels i de llavors
  I entre les històries que xiulen els xiprers
  em dius que hi ha una noia que jo no sé qui és
  però que el seu cor és tan gran
  que un cop que hi has entrat
  no en vols sortir mai més
  però que res és sempre ràpid
  que els esculls seran eterns
  que ningú ha dit que fos fácil
  però que vols el meu consell
  I em mires i dius:
  "Avi, tu què faries, què li diries? Aaaaaa"
  I et miro i dic:
  "Ai! Jo què faria què li diría? Aaaaaaaaa
  Avui si fos viu, et diría que vas tard
  que un segon d'Incerta Glòria
  val per una eternitat
  Avui si fos viu, et diría que endavant!
  que les impressions canvien
  quan t'ho mires des de dalt"
  Dia de Tots Sants
  el sol s'està apagant, la lluna va pujant
  i ja ha marxat la gent potser fins l'any vinent
  i el cementiri va tancant,
  només quedem tu i jo
  i aquesta intensa olor
  d'arrels i de llavors