Xavier Baró i Renaldo & Clara
Lleida sempre ha estat una ciutat inundada de música, però han estat pocs els grups que han transcendit les seves fronteres. Dos d’ells són el trobador Xavier Baró i el grup de folk-pop Renaldo & Clara, que ara sumen esforços en aquest EP publicat en ocasió del Record Store Day. Aquest disc és la unió perfecta entre dos mons separats per dècades de música. Xavier Baró té l’experiència i la mà ferma de comandar una carrera immaculada. Renaldo & Clara, per la seva banda, són fills d’una tradició més melòdica i han sabut conjugar-la amb els temps actuals. La comunió entre aquestes dues maneres d’entrendre la música només podia oferir uns temes meravellosos, plens de jocs i de matisos. Sempre junts a l’estudi, aporten una cançó inèdita per banda (una de Baró, “Carla”; l’altra de la Clara, “Per culpa de dormir”) junt amb una relectura conjunta de l’emblemàtic tema de Xavier Baró “Desbandada de vels” i una sorprenent i elèctrica versió de Françoise Hardy adaptada al català per Baró i cantada per Clara Viñals. És un plaer escoltar els fruits de la unió de dos caràcters musicals tan allunyats, però al mateix temps tan propers.
Crèdits
Coeditat per Grans Records i Bankrobber
BR080-GRSG001
Xavier Baró: veu, guitarra acústica i elèctrica.
Clara Viñals: veu i guitarra acústica.
Víctor Ayuso: guitarra acústica, elèctrica i baríton, pedal steel, sintetitzadors, baix, bateria i percussions.
Hugo Alarcón: teclat, synth bass, guitarra elèctrica i veu.
Màxim Solanes: oboè
Gravat, mesclat i produït per Víctor Ayuso a Zamenhof Estudis de Lleida.
Per culpa de dormir: música i lletra de Clara Viñals
Carla i Desbandada de vels: música i lletra de Xavier Baró
Ja no espero a ningú: d’Enrico Ciacci i Gianni Meccia; lletra adaptada per Xavier Baró
Fotos: Santi Iglesias
BR080 / 2016
Carla
Un cel rosa, uns arbres i un prat
és tot el món que la Carla veu
El seu cor comença a ser forjat
sols amb somnis d'on extrau
un món màgic i encantat
on l'estiu mai deixa l'hivern blanc.
Al capvespre, mira fixament
uns genets al galop creuant el cel.
I somriu i abraça el firmament,
el misteri on brilla l'anhel.
I no sap com explicar el que sent
quan es beu d'un glop tot l'univers.Per culpa de dormir
Per culpa de dormir
han passat les hores,
es converteix la nit en el matí.
Sembla que fos ahir,
i han passat setmanes,
des de que va arribar l'estiu.
És difícil de decidir,
no ve d'uns mesos seguir igual,
Et descuides i és...demà.
Poc han donat de sí les nostres tardes,
sense haver acabat res del previst,
És difícil de decidir,
no ve d'uns mesos seguir igual,
et descuides i és... demà.
Ens arrossega el corrent,
el deixem fer,
allà on arribem
depèn de les ganes.
Potser no avancem,
però és el de menys,
ho poden fer els altres.
Hem perdut el temps,
i més que el perdrem
si és per nosaltres.Ja no espero a ningú
Ja no espero a ningú
No, ja no espero més
Saps que eres tu o ningú
Saps que eres tu o res
Ja no espero a ningú
És tot el que ha quedat
Sols una ombra de tu
Que tinc al meu costat
Per tu he estat com un llibre
Amb els fulls arrancats
I el meu cor és un arbre
que l'hivern ha deixat cobert de glaç
Ja no espero a ningú
La buidor m'ha adoptat
I si al meu cor hi ha algú
Sols és la soledat
Ja no espero a ningú
Des de que vas marxar
Ja no trobo a ningú
Que em faci somniar
Per mi tu ets com la boira
Que embruixa dia i nit
El sol tapat per l'ombra
Que enfosqueix els meus matins
I ara m'amaga el camí de l'oblit
Per tu he estat com un llibre
Amb els fulls arrancats
I el meu cor és un arbre
que l'hivern ha deixat cobert de glaç
I que m'amaga el camí de l'oblit...
Ja no espero a ningú
No, ja no espero res
Ja no espero a ningú
No, ja no espero res...Desbandada de vels
Àngels van desplegar
els mantells de l'amor.
Venus sortí del mar
amb l'últim raig de sol.
Pels horitzons llunyans,
per selves d'esplendor,
tots els colors i llums
s'escamparen com vells.
Cap a l'horitzó
navega un vaixell,
pel Mar de l'Enyor,
obeint al vent.
Cap a l'horitzó.
Navega un vaixell.
La calma ens va ficar
el vestit de tempestat.
La terra ens va imantar,
però ens atreien els cels.
Que ens van anar acompanyant
de ciutat en ciutat,
deixant-nos a la sort
en fosques mines d'or.
Cap a l'horitzó
navega un vaixell,
pel Mar de l'Enyor,
obeint al vent.
Cap a l'horitzó.
Navega un vaixell.