Xavier Baró i Renaldo & Clara

Neteja

Lleida sempre ha estat una ciutat inundada de música, però han estat pocs els grups que han transcendit les seves fronteres. Dos d’ells són el trobador Xavier Baró i el grup de folk-pop Renaldo & Clara, que ara sumen esforços en aquest EP publicat en ocasió del Record Store Day. Aquest disc és la unió perfecta entre dos mons separats per dècades de música. Xavier Baró té l’experiència i la mà ferma de comandar una carrera immaculada. Renaldo & Clara, per la seva banda, són fills d’una tradició més melòdica i han sabut conjugar-la amb els temps actuals. La comunió entre aquestes dues maneres d’entrendre la música només podia oferir uns temes meravellosos, plens de jocs i de matisos. Sempre junts a l’estudi, aporten una cançó inèdita per banda (una de Baró, “Carla”; l’altra de la Clara, “Per culpa de dormir”) junt amb una relectura conjunta de l’emblemàtic tema de Xavier Baró “Desbandada de vels” i una sorprenent i elèctrica versió de Françoise Hardy adaptada al català per Baró i cantada per Clara Viñals. És un plaer escoltar els fruits de la unió de dos caràcters musicals tan allunyats, però al mateix temps tan propers.

Crèdits

Coeditat per Grans Records i Bankrobber

BR080-GRSG001

Xavier Baró: veu, guitarra acústica i elèctrica.

Clara Viñals: veu i guitarra acústica.

Víctor Ayuso: guitarra acústica, elèctrica i baríton, pedal steel, sintetitzadors, baix, bateria i percussions.

Hugo Alarcón: teclat, synth bass, guitarra elèctrica i veu.

Màxim Solanes: oboè

Gravat, mesclat i produït per Víctor Ayuso a Zamenhof Estudis de Lleida.

Per culpa de dormir: música i lletra de Clara Viñals

Carla i Desbandada de vels: música i lletra de Xavier Baró

Ja no espero a ningú: d’Enrico Ciacci i Gianni Meccia; lletra adaptada per Xavier Baró

Fotos: Santi Iglesias

BR080 / 2016

  • Carla

    Un cel rosa, uns arbres i un prat
    és tot el món que la Carla veu
    El seu cor comença a ser forjat
    sols amb somnis d'on extrau
    un món màgic i encantat
    on l'estiu mai deixa l'hivern blanc.
    Al capvespre, mira fixament
    uns genets al galop creuant el cel.
    I somriu i abraça el firmament,
    el misteri on brilla l'anhel.
    I no sap com explicar el que sent
    quan es beu d'un glop tot l'univers.

  • Per culpa de dormir

    Per culpa de dormir
    han passat les hores,
    es converteix la nit en el matí.
    Sembla que fos ahir,
    i han passat setmanes,
    des de que va arribar l'estiu.
    És difícil de decidir,
    no ve d'uns mesos seguir igual,
    Et descuides i és...demà.
    Poc han donat de sí les nostres tardes,
    sense haver acabat res del previst,
    És difícil de decidir,
    no ve d'uns mesos seguir igual,
    et descuides i és... demà.
    Ens arrossega el corrent,
    el deixem fer,
    allà on arribem
    depèn de les ganes.
    Potser no avancem,
    però és el de menys,
    ho poden fer els altres.
    Hem perdut el temps,
    i més que el perdrem
    si és per nosaltres.

  • Ja no espero a ningú

    Ja no espero a ningú
    No, ja no espero més
    Saps que eres tu o ningú
    Saps que eres tu o res
    Ja no espero a ningú
    És tot el que ha quedat
    Sols una ombra de tu
    Que tinc al meu costat
    Per tu he estat com un llibre
    Amb els fulls arrancats
    I el meu cor és un arbre
    que l'hivern ha deixat cobert de glaç
    Ja no espero a ningú
    La buidor m'ha adoptat
    I si al meu cor hi ha algú
    Sols és la soledat
    Ja no espero a ningú
    Des de que vas marxar
    Ja no trobo a ningú
    Que em faci somniar
    Per mi tu ets com la boira
    Que embruixa dia i nit
    El sol tapat per l'ombra
    Que enfosqueix els meus matins
    I ara m'amaga el camí de l'oblit
    Per tu he estat com un llibre
    Amb els fulls arrancats
    I el meu cor és un arbre
    que l'hivern ha deixat cobert de glaç
    I que m'amaga el camí de l'oblit...
    Ja no espero a ningú
    No, ja no espero res
    Ja no espero a ningú
    No, ja no espero res...

  • Desbandada de vels

    Àngels van desplegar
    els mantells de l'amor.
    Venus sortí del mar
    amb l'últim raig de sol.
    Pels horitzons llunyans,
    per selves d'esplendor,
    tots els colors i llums
    s'escamparen com vells.
    Cap a l'horitzó
    navega un vaixell,
    pel Mar de l'Enyor,
    obeint al vent.
    Cap a l'horitzó.
    Navega un vaixell.
    La calma ens va ficar
    el vestit de tempestat.
    La terra ens va imantar,
    però ens atreien els cels.
    Que ens van anar acompanyant
    de ciutat en ciutat,
    deixant-nos a la sort
    en fosques mines d'or.
    Cap a l'horitzó
    navega un vaixell,
    pel Mar de l'Enyor,
    obeint al vent.
    Cap a l'horitzó.
    Navega un vaixell.