Fruits del teu bosc
Les cançons de Renaldo & Clara són un secret a cau d’orella, un secret que poc a poc es va escampant, sense pressa però amb fermesa. Aquest grup lleidatà porta ja un temps deixant-nos pistes. Han tocat en festivals com el BAM, el Faraday o el Primavera Club, i el seu darrer EP, “Lilà”, va sortir sota el segell madrileny Elefant. Ara encaren el repte del primer disc llarg, que porta per títol de “Fruits del teu bosc”.
Deutors del folk britànic dels 70, de l’indie més minimalista i també del Donosti Sound, Renaldo & Clara sorprenen amb unes cançons subtils però carregades de detalls com “Gira-sols”, “Els dies s’allarguen” o “Les runes”. Melodies de punta al coixí que, rere una aparença innocent, amaguen tota una paleta de matisos que va de la carícia a l’esgarrapada. Un disc ric en emocions i màgia on cada decisió ha estat cuidada al detall, amb una especial recerca de la calidesa analògica.
En l’univers sonor de “Fruits del teu bosc” hi brilla especialment la veu suau, càndida però sensata, de Clara Viñals, autora també de totes les cançons. Cançons on enyor i esperança se serveixen en idèntiques dosis, on la boira de Ponent sempre acaba filtrant els raigs del sol. Cançons que són veritables epístoles a algú a vegades present, a vegades llunyà. Dolça però no ensucrada, afable però amb les coses clares.
Però darrera les cançons de la Clara hi ha una banda consolidada i solvent, que no perd de vista que en el pop la senzillesa cotitza a l’alça. L’acompanyen en aquest viatge els habituals Víctor Ayuso (guitarra acústica i també productor del disc) i Hugo Alarcón (teclat, violí, mandolina) i una secció rítmica que finalment s’ha consolidat amb Jordi Rexach “Mante” (baix i contrabaix) i Eric Herrera (bateria). Tots junts construeixen uns evocatius paisatges sonors rics en matisos i edificats sempre sobre sons orgànics.
Renaldo & Clara és Bacharach i és Vashti Bunyan. És Entresemana i és Soidemersol. Són els Young Marble Giants perduts en la boira de Lleida. I és, és clar, aquella críptica pel•lícula de Dylan, tan esmentada i alhora tan ignota.
Crèdits
Cançons compostes per Clara Viñals
Clara Viñals: Veu, guitarra elèctrica i acústica
Víctor Ayuso: Guitarra acústica, elèctrica, programacions i hammond
Hugo Alarcón: Piano, teclats, violí, mandolina i guitarra elèctrica
Jordi Rexach “Mante”: Baix i contrabaix
Eric Herrera: Bateria, percussions i trombó
Ferran Palau: veu a Migrador
Gravat a Garate Studios (Guipuzkoa) per Kaki Arkarazo i Txabi Ábrego
Producció i mescla: Víctor Ayuso
Masterització: Juanjo Muñoz a Catmastering
Il·lustracions: Guillem Ruiz
Disseny: Ramon Ponsatí
BR062 / 2014
Gira-sols
Els meus ànims s’orienten a tu,
com gira-sols s’acotxen
quan hi deixa d’haver llum.
Els meus ànims decauen amb tu
quan fas alguna cosa
que em desvia l’atenció,
quan véns i els destrosses
en cosa de segons.
Derrotats tornen a tu,
per molt esforç que facin
de mirar a un altre cantó.
Com gira-sols segueixen
al més brillant de tots.
Els meus ànims s’orienten a tu,
com gira-sols s’acotxen
quan hi deixa d’haver llum.
Com gira-sols segueixen
al més brillant de tots.
Com gira-sols segueixen
al més brillant de tots.Els dies s'allarguen
Els dies s’allarguen per tenir temps,
per poder acomiadar-me del que em cuida des de l’hivern.
Ara no sé quan ens veurem, el paisatge es mereix que el mirem més.
Em mal acostumes i després se’m fa etern
desaprofitar-te a l’entretemps.
Els dies s’allarguen per poder no fer res més.
De la boca et cau el que em tens guardat...Fallits els plans
Començo a trobar-te a faltar
i ara m’aguanto per haver tardat tant,
no haver anat coordinats.
Per haver just començat
quan tu te n’estaves afartant
ara m’acusaràs.
Fallits els plans de no enyorar-te
em recreo recordant.
Si he tardat en reaccionar
és pels defectes que t’he estat perdonant
i ja tinc oblidats.
Fallits els plans de no enyorar-te
començo a trobar-te a faltar.Homenatge
No t’han de caldre més pistes per donar-te per al•ludit
que qualsevol cosa que digui sobre lo bé que estic.
En el seu moment hi havia queixes,
sort que últimament són meravelles.
No t’han de caldre més pistes per donar-te per al•ludit
que qualsevol cosa que sentis sobre lo bé que estic.
En el seu moment tot eren queixes,
sort que últimament te’n meravelles.Les runes
Es deu notar que et tinc a davant,
el temps va a una altra velocitat,
però algunes males llengües s’acaben colant.
De tant voler que marxin, se’n van,
el qual no treu que fossin veritat,
sols ho saben les culpables del teu passat.
Aquestes runes del teu davall
que es quedin a l’antiguitat,
amagades, les arribo a oblidar.
Aquestes runes del teu cavall
que es quedin a l’antiguitat,
amagades, les arribo a oblidar.Veueta
Per un cop que es reguen les flors de la paret
també gotes als cables, seus o meus, que ja estaven liats.
Les parets empaperades s’estan empapant
com nosaltres al pis que em quedava a prop quan encara estava aquí.
Deu seguir anant sense abric,
i això a ple hivern era massa per mi.
Deu seguir anant sense abric,
i això a ple hivern era massa per mi.El camí
Abans arribaria a comptar fins a infinit
que a entendre com ens mantenim.
Abans arribaria a comptar fins a infinit
que a entendre com ens mantenim.
Amb el que fas per mi et podries extingir
i no descobririen ni rastre del camí.
Ningú sospitaria que encara ens tenim,
jo com a molt ho puc intuir.
Potser és massa paciència la que s’ha d’invertir,
ni més ni menys que la que tinc.
Amb el que fas per mi et podries extingir
i no descobririen ni rastre del camí.Migrador
Pretens emportar-te’m
cap a un clima menys sec
com faríem sent ocells.
Comprèn que vulgui quedar-me aquí
igual que entenc que vols marxar.
Per molt que allà fumis
sempre al meu costat,
la boira no em rodejarà.
Et seguiràs lamentant mentre travessis sol el mapa?
Et seguiràs lamentant quan no aguantis la distància?
Per molt que aquí regui
sense parar mai,
no hi faria sortir el mar.
Et seguiràs lamentant mentre travessis sol el mapa?
Et seguiràs lamentant quan no aguantis la distància?
