Microcosmos
Un nou començament, una sacsejada. Remoure’s, reaprendre i transformar-se. Enamorar-se a l’instant de l’estrany que ha arribat per quedar-se. I sorprendre’s en descobrir que no és un fre per l’art, ans al contrari: un nou estímul i un impuls que fa emergir un món –també en allò musical- completament ignot i per descobrir.
La cantant, pianista i compositora sabadellenca Lu Rois va debutar l’any 2014 amb el disc “Camí del far”. Vindria poc després l’EP “Cau de lluna” i el segon llarg, “Clarobscur” (2017). En tots ells ja s’intuïen els ingredients que atorguen personalitat a la seva música: una veu trencadissa, un piano còsmic i unes cançons carregades de sensibilitat. Elements que ara es projecten amb més fermesa i prenen noves dimensions en el nou disc “Microcosmos”.
“Microcosmos” gravita sobre la maternitat, en totes les seves cares i accepcions. Celebra la nova vida amb la mirada i el tacte. Obre el cercle amb la dona que acaba de ser mare i el tanca amb la mare absent, posant en escena un ampli ventall de relacions, vincles i refugis. El sentiment dominant d’alegria permet alhora donar veu a silencis, buidors i solituds. Escampa les pors cantant-les al vent. I desprèn, per sobre de tot, amor.
En aquesta nova aventura, Lu Rois ha comptat amb dos grans aliats, la teclista Laia Vallès i el guitarrista Santi Careta. La transformació vital també s’ha projectat en la música: tots tres construeixen junts una nova sonoritat, flonja i acollidora, en un procés orgànic i col·laboratiu, experimentant fins a diluir el piano en un mar de pedals i sintetitzadors, però reservant sempre el protagonisme per a la veu. En la nòmina de col·laboradors hi trobem a més Edi Pou (Za!) i Sara Fontán, que aporten les seves textures sonores a “Andròmeda”.
Crèdits
Música i Lletres de Lu Rois.
Produït per Santi Careta i Laia Vallès.
Gravat i post-produït per Santi Careta.
Mesclat per Panxii Badii i Masteritzat per Víctor García.
Fotografia i Disseny de Mònica Bedmar.
Col·laboracions: Los Sara Fontan a ‘Andròmeda’
Uri a ‘L’amor més gran de tots’ Abuelo Juanjo i Petit a ‘Tribu’
BR125 / 2020
Buidor
Buidor dins el cor, buidor arran de pell.
Buits els ulls, glaçats, buits tots els malsons.
Els dies van passant i aquesta buidor és va escampant per tot.
Buidor a cada instant, fins al moll de l'os.
Obriré cada racó aviam si, potser així, m'acarona l'aire.
Gota a gota, molls els llabis per sentir el desig de cada besada.
Ningú escoltarà el crit sord q'ofega tot aquest silenci.
Ningú et donarà la mà encara que et vegi a terra; i somriu.
Transparent.
L'univers als teus ulls
Obrir els ulls
Veure-ho tot nou
El què era tan clar, semblava clar,
just ara ho és.
Remolins plens de cendra i foc;
fins i tot l'hivern és ple de flors i el glaç es fon.
Pluja de llum
Perseids ballant entre els teus somnis
Rere la pell, s'amaga l'univers.
Constel.lacions, com tu i com jo, i milers d'esferes.
Sents l'infinit? L'he vist dins els teus ulls.
Més enllà del mar i el cel
hi ha una fina línia entre el què és viu i el què ja és mort
Pren l'espelma i marca un camí.
Corre riu avall o enfila amunt, fins als estels.
Recollirem les nostres ombres
I ens enriurem del què vam ser
Tota aquesta tristesa esdevindrà cançó,
escamparem les pors, cantant-les al ventA tot color
Mirar enrere
I segons com voler tornar
El temps fa que el record sigui tan suau
Mirar enrere
Per poder seguir endavant
Fer dels traus un grapat de rialles
Veus els estels?
Nit rere nit són tan diferents
Que hagués pogut ser?
Mai no ho sabrem i quin sentit té,
si és ara i aquí on rau la vida i batega el cor.
Tintar-ho de gris i seure entre anhels
o viure a tot color i amb mil móns per descobrir.
Mirar enrere
Nar a l'origen, nar l'arrel
Per saber d'on venim i on anem
Mirar enrere
Sentir un pes que és imposat
Deixar anar cada llosa i volar.L'altra cara de la lluna
A aquest cantó de la lluna
Mai no hi ve ningú .
Sentiràs mil veus parlar-ne
Però tan sols hi ets tu.
Sols tu i jo ho sabem tot.
Tu i jo ho vivim tot.
Tu i jo ho podem tot.Andròmeda
Tot aquest temps ha estat tant temps
que duc senyals per tot arreu,
rau la memòria escrita a la pell.
També als meus ulls hi ha els teus ulls
però, malgrat tot, als meus hi ha llum
i tot l'amor que mai m'has donat.
Vas lligar-me a un roc,
enmig del mar,
i vas somriure.
He après a nedar contracorrent
trencar el destí
que vas voler tu per a mi.
I per no dir-te, no m'he dit.
Però de la guerra sols hi ha mort
i del perdó, en seràs sempre esclau.
Pot semblar clar, pot semblar fosc,
val més callar si no en saps més;
d'un got trencat se'n fan tants miralls...Va i bé
Cauen gotes dolces del meu pit.
S'esvaeix, suau, el temps s'atura.
Res no era pas tan important,
un somriure es dispersa i cura.
Què se n'ha fet del meu reflex,
on soc jo, on han quedat les hores.
Sola, ara el temps ja no em pertany
i un gegant vol dir-me com fer-ho.
Dormen pètals nous entre els llençols,
vull somiar però tan sols bressolo.
No puc perdre ni un sol detall
d'aquest cos fet a mes entranyes.
I, ara, invisible als vostres ulls,
fem silenci, han arribat narcisos.
Bruixes, reneguem rams de flors,
no voldríem pas ser enverinades.L'amor més gran de tots
En secret vaig estimar-te
Vaig perdre-ho tot per tenir-te
Mar enllà vaig nar a buscar-te
Sembrant petons als teus passos.
L'amor més gran de tots,
O això ens pensàvem.
Ho havíem pogut tot
Però no el pas del temps.
Que mai no n'hi haurà prou
amb estimar-se
Fugim ben lluny d'aquí,
Abans no ens atrapi la nit.
I si mai em veus allunyar-me
Siusplau, segueix el meu rastre.
Que això tan dolç, això tan nostre,
Res ni ningú en faci cendres.Tribu
Pluja fina cau i el cos tremola
Destells de llum, estels caiguts,
que abans no havíem entès
i ara abracem i ho podem tot
perquè estem junts i el món batega.
Quan estem junts tot creix i tot pot ser.
Aquells fantasmes vinguts del passat,
No ens trobaran
Dels dits ara en brollen milers flors
I fa un sol radiant
Arriba i clou l'estança
Caliu roent
Perfum de verd per tot i un riu etern
On farem net totes les pors
i ofegar junts totes les ombres,
perquè sols junts tot creix i tot pot ser.El darrer vals
Els dits corren damunt la pell
Que s'estira i tremola
Inventem paraules, tot ens fa riure,
comença el ball més tendre i més dolç
de tots els balls que han vingut i vindran
però aviat la nit passarà.
Tot el temps és amor,
no és temps i no compten, els cossos.
Ens busquem arreu, ens sabem de lluny,
ja comença el ball més tendre i més dolç
de tots els balls que han vingut i vindran
però aviat la nit passarà.
Jo voldria, amb tu, un vals etern però res no ho és.
Els nostres passos prendran nous camins,
serà un somni, un record,
serà el ball més dolç dels balls
que han vingut i vindran
però aviat la nit passarà
I ara, entre els llençols, ja,
l'olor d'aquells dies, s'esborra.
No ets pas de ningú. No estimes per força
i no et diguin què fer o com fer
Tu ets el ball més dolç dels balls
Que han vingut i vindran
Però un dia, la nit passarà.
I serà el ball més dolç
Dels balls que han vingut i si vols
Tornar a ballar el darrer vals,
seré amb tu.
Candor
Si puedo pedir un deseo,
quiero tu voz, querría escucharte.
Tu eres mi único refugio,
quien me abrazaba y quien me enseñó:
que solo obras són amores
y nunca, nunca, buenas razones;
que la verdad está en el cielo
y desde ahí arriba me cuidas tú.
Ya que no te tengo pa' darme consuelo
almenos se su herencia.
Que en sus ojos brille eterno tu candor
y que en medio de esta oscuridad
elija ir por el lado bueno.
Ha llegado para llenarlo todo de luz.
Ven a verme entre mis sueños,
cuéntame mi porvenir.
Tu sabías ver en mis ojos,
lo que nunca sé decir.