Momentani
La geografia té un pes important per explicar qui són Selva Nua. Joana Jové (veu, guitarra i composicions), Adrià Garcia (baix) i Gerard Català (bateria) provenen de diferents pobles de la rodalia de Lleida: Vilanova de Segrià, les Borges Blanques i els Omellons. Però viuen repartits estratègicament entre Barcelona, Tarragona i Girona. Aquesta distància no va ser un problema, sinó un al·licient, per tal que en el moment més cru d’aquella pandèmia es posessin a gravar una cançó que es diria “Nuvolosa” i que -sorpresa- els obriria algunes portes.
I és que sense proposar-s’ho gaire, van guanyar el concurs de talents confinats que organitzaven les Cases de la Música i Estrella Damm. El premi era gravar un disc. La notícia va sortir a tota la premsa quan tots estàvem tancats a casa. Però després vingué silenci. Ningú ha sabut res més d’aquell grup durant dos anys, el temps que han dedicat a cuinar a foc lent el que serà el seu primer àlbum, “Momentani”, que arriba ara per revelar-se com una veritable glopada d’aire fresc per la nostra escena musical.
Els vuit temes del disc combinen una sonoritat pop amb influències soul i picades d’ullet a la música lo-fi, lletres introspectives i evocadores, melodies singulars, diferents i sorprenents, sintetitzadors nostàlgics, guitarres mesurades, línies de baix emblemàtiques i bateries tenaces… Amb referents que van d’Alice Phoebe Lou a Men I Trust, passant per Faye Webster o Yellow Days.
Crèdits
Selva Nua són:
Joana Jové – Veu i guitarra
Adrià Garcia – Baix
Gerard Català – Bateria
Han col·laborat:
Josep Maria Serra – piano i teclats
Irene Garcés – guitarra
Pablo Díaz – guitarra addicional a 2b i 4b
Música i lletra: Joana Jové,
excepte lletra de “Nuvolosa”, en què ha participat Gerard Català.
Gravació, producció i arranjaments: Josep Maria Serra a Vstudio (Corbins).
Mescla i masterització: Aleix Iglesias a Camaleó Estudi (Tordera).
Disseny gràfic: Helga Juárez
BR168 / 2022
Intro (al vagó)
Suau brisa de vent.
Al vagó, esbufego.
Sec, glop de café.
Fa ressò, la incertesa.
Muda el paisatge sense fre;
lenta, l’estona es va fonent.
Lluny de l’estació
ens nodrim de principis.Nuvolosa
Vull aprendre a fer això
de parlar en un to fluixet,
perquè em faci cas tothom
sense haver de cridar gens.
Vull trobar un pam de ciutat
on la gent es miri més
i els coloms et mirin plens;
i els colors et…
i els colors ens pintin.
Sempre em sembla que el cel cau,
com s’aguanta sol a dalt?
Va contra la gravetat,
no deu caure per costum.
Per deixar d’ensopegar,
li demanaré consell.
Quan aterri al firmament,
ho faré amb pas ferm.
Baixo del bus
i aquesta merda de fum negre
creu que som afins
i no puc aguantar-ho, m’enlairo i volo.
Grisa per dins
o, qui sap, també fosca per fora.
Potser em confondran
amb l’asfalt de baix.
Passa de mi,
que em desinflo.
Ja no busco gaire endins,
jo respecto intimitats.
Més que res, no fos cas
que m’hi enganxés els dits.
Baixo del bus
i aquesta merda de fum negre
creu que som afins
i no puc aguantar-ho, m’enlairo i volo.
Grisa per dins
o, qui sap, també fosca per fora.
Potser em confondran
amb l’asfalt de baix.
Baixo del bus
i aquesta merda de fum negre
creu que som afins
i no puc aguantar-ho, m’enlairo i volo.
Grisa per dins
o, qui sap, també fosca per fora.
Potser em confondran
amb l’asfalt de baix.
Passa de mi,
que em desinflo
Passa de mi
o em desinflo.En secret
A la fi es pot dir obertament:
t’has trobat.
A la fi veig que res hi pinto aquí,
me’n vaig.
Escampo la boira,
m’esmicolo en peces;
ara toca refer.
Les has malmès desmitificant.
El meu tracte amb tu no caduqueja
mai dels mais;
el meu tracte amb tu no caduqueja
mai dels mais.
A la fi ho puc dir als quatre vents:
m’he trencat.
Em declaro aroma ambulant,
me’n vaig.
La buidor s’eixampla
pel fons laberíntic;
algú hi vol posar fre?
Ni més ni menys, busco remei.
El meu tracte amb tu no caduqueja
mai dels mais;
El meu tracte amb tu no caduqueja
mai dels mais;
No em desfaig de l’enyor,
m’anul·la del tot
i fan figa les cames.
Però el meu tracte amb tu no caduqueja
mai dels mais.
Mai.
Quedarà latent
el record maldestre
i et pensaré en secret.No m'és
Digue'm el que penses; m'és igual.
El que vull només és veure’t respirar.
Digue'm el que portes dins el sac,
complicat, aguantar tant de pes.
Ei, m'és igual.
Només vull veure’t respirar.
Entre siluetes t'has difós;
es dilata lentament el teu contorn.
Vols assaborir noves versions
i et deixes enredar per altres noms.
Ei, m’és igual.
Només vull veure’t respirar.
Digue'm el que penses; m'és igual.
El que vull només és veure’t respirar.
Digue'm el que portes dins el sac,
complicat, aguantar tant de pes.
Una veu en off diu:
“Ei, m’és igual.
Només vull veure’t respirar”.Fums d'algú
Vine al jardí i veuràs com estic.
Hi ha un cactus
dissecat de fa més d’un any.
Et preocupa el seu estat.
Les meves mancances, ara per ara, són evidents.
Plora l’aigua, dona-li espai
per inundar tota la pena.
Hora blava, dona’m espai,
m’estancaré ben aviat.
Intentaré
deixar de ser cendrer humà.
Procuraré cuidar-me…
l’ego,
dissecat de fa més d’un any.
Intempèrie sentimental.
Jugo a fer cures als del voltant i revifo.
Cendrer humà
acumulant fums d’algú.
Plora l’aigua, dona-li espai
per inundar tota la pena.
Hora blava, dona’m espai,
m’estancaré ben aviat.
Cendrer humà
acumulant els fums d’algú.
Ja n’hi ha prou,
m’esfumo.Sovint
Benvolgut desvari nocturn,
entres entranyable
pels replecs del cos.
Frase genuïna, expulso disbarats;
van caient les capes.
Soc dona de textures, de tacte.
Soc massa meva i massa poc dels altres.
Recorrent el gotelé, passeig dactil·lar.
Un tastet de tu seria ben rebut.
Estic amb la ment mig nua
i, de cop, et fas tangible;
i, de sobte, puc llegir-te
a poc a poc.
Estic amb la ment mig nua
i, de cop, es fa real;
i, de sobte, puc llegir.
Ets un vici potencial, més em val retrocedir.
Peco d’esquerpa, sovint.
Benvolgut desvari nocturn,
t’has passat tres pobles
i, al quart, m’has trobat.
Frases genuïnes, expulsem disbarats.
Sort n’hi ha de la complicitat.
Estic amb la ment mig nua
i, de cop, et fas tangible;
i, de sobte, puc llegir-te
a poc a poc.
Estic amb la ment mig nua
i, de cop, es fa real;
i, de sobte, puc llegir.
Ets un vici potencial, més em val retrocedir.
Peco d’esquerpa, sovint.El gir
Quan pararé de girar en espiral,
orbitant un patró equivocat?
Que difícil ser com cal!
Demà traçaré un camí diferent;
comparar quedarà descartat
de l’itinerari.
Si em difumino,
porteu-me al racó
on neix l’essència.
Ens desdibuixem sense voler;
brota l’inconscient, l’ombra apareix.
Ei! Recupera la imatge de quan
passejàvem els núvols amb un fil
invisible i volàtil.
Ara la visió ha canviat per complet
i s’entelen els vidres del fred:
gotes agredolces.
Si em difumino,
porteu-me al racó
on neix l’essència.
Ens desdibuixem sense voler;
brota l’inconscient, l’ombra apareix d’imprevist.
Recreem un simulacre
i fugim d’aquí.
De seguida!
I, si m’estimbo,
torneu-me al racó
on neix l’essència.Momentània
En quin moment
se m’acut dir que sí a fer
un tomb pel casc antic?
En tinc ganes, però són intermitents.
Qui fos fanal…
elegància incandescent.
Contemplo mentre em pregunto
com coi m’he de vestir.
I em puja fal·lera de mar;
l’Atlàntic, als cabells enganxat.
M’estiro al llit esperant
que el llençol em gronxi
i no ho fa.
Han anunciat
un eclipsi a mitjanit.
Caldrà mudar-se bé,
perquè els astres poden fer-te ombra.
Em tallaré
les deu mitges llunes dels dits;
amb el fanal de fons
es despengen pel balcó.
I em puja fal·lera de mar;
l’Atlàntic, als cabells enganxat.
M’estiro al llit esperant
que el llençol em gronxi
i no ho fa.