Fernanda no és una persona. Bé, una mica sí. Però no només és una persona. És també una mudança i un canvi d’estació.Fernanda és nom d’huracà o de tempesta tropical. I és una guraamb ulls i remolins de color rosa al darrere. ‘Fernanda’ són cinc cançons que parlen de la possibilitat d’anar a millor. Del poder transformador que tenen algunes coses ben normals, com és el fet de conèixer algú o de canviar-se de pis; i d’altres no tan normals com una pandèmia mundial.

Més conegut arran del seu treball amb Da Souza, Lluís Cabot viatja aquesta vegada ns a l’arrel de les cançons. Ha lluitat permantenir-les en la seva forma primigènia, tal com neixen: veu
i guitarra. “Quan les cançons són per a Da Souza –explica- els hi afegim tot d’elements posteriorment i acaben sent una altra cosa. Arbres petits que tornen arbres grans. Aquesta vegada, en canvi, no han passat de la seva fase primitiva, tot i que d’alguna manera també han crescut. Arbres petits que tornen bonsais”.

El resultat són aquestes cinc cançons curtes i aparentment senzilles, que amb pocs elements ja diuen tot allò que havien dedir. Lluís Cabot en va gravar una primera versió durant el con na-ment, al seu dormitori de Barcelona. A finals d’estiu n’enregistraria la versió nal a Pollença, aquest cop amb Jordi Matas als controlsi també en un altre dormitori, per mantenir l’essència original. Tot cuinat entre ells a quatre mans, amb l’única col·laboració de MariaJaume que posa veu a “Verí de s’altra punta”.

Nascut a Palma el 1990, Lluís Cabot és cantant, guitarra i principal compositor de Da Souza, que enguany ha publicat el seu quart i aclamat elapé, “Salsa agredolça”. “Fernanda” és el segon EP que publica en solitari després de “Periple estacionari” (2018).

Crèdits

Cançons de Lluís Cabot.

Lluís Cabot: veus i guitarres.

Jordi Matas: guitarres.

Maria Jaume: veu a “Verí de s’altra punta”.

Produït, gravat i mesclat per Jordi Matas, entre Pollença i Esparreguera, entre juliol i

setembre de 2020.

Masteritzat per Víctor García a Barcelona, setembre 2020.

La portada és un fragment del quadre “Figura amb Ulls” de Francesc Ruiz Abad.

BR139 / 2020

• Més tresors que mapes

  Estic pensant en cada verb
  que no t'he dit
  i m'entra es fred
  des teu abric
  I ara hem perdut
  es 100% des dematins
  però mos queden tresors
  en minuts d'espera
  Més tresors que mapes
  Defora, ses bicis
  fermades a faroles fan rovell
  ses rodes, tan quietes
  travessen s'univers
  I tot pareix tenir sentit
  en alguns moments random de caos
  i aquest és un moment un poc random de caos
  Estic pensant si ho he somiat
  o si m'ho has dit
  i me'n record des calcetins
  que s'han perdut es 100% des dematins
  I ara mos queden tresors
  en minuts d'espera
  Més tresors que mapes

• Fernanda

  Fernanda
  te quiero
  los días
  de invierno
  se acaban
  Fernanda
  contigo
  hoy
  Fernanda
  me rio
  del frío
  de enero
  Fernanda
  te quiero
  y te quiere el mundo entero
  Tus días y tus noches
  tus cambios de estación
  el ruido de los coches
  que hay en tu corazón
  Fernanda
  te quiero
  mis horas
  de infierno
  se acaban
  Fernanda
  contigo
  hoy

• Verí de s'altra punta

  Ses puntes des meus dits
  transporten un verí
  de s'altra punta del món
  I cada dematí
  quan torn pensar en sortir
  m'ajuda pensar en tu i molt
  Es dies i ses nits
  es mesos i es segons
  se'n van a llocs antics a on
  encara ets aquí
  encara esteim junts
  encara hi ha dilluns i tot

• Earth, wind & fire surf

  Tan a gust
  dins aquest arbust
  he dormit cent hores
  i ara me vaig despertant
  Surf, wind surf
  earth, wind & fire surf
  sempre hi ha maneres noves
  de tirar endavant

• Ara es meu fantasma riu

  Res és tan real
  res és tan real
  com aquest fantasma viu
  Deixes pes final
  sa part que més t'agrada
  i ara es meu fantasma riu
  oh oh
  I dins es meu cor
  hi creix una por
  que era de bromes
  i ara no ho és
  Res és tan real
  fins que no te cau enterra
  i ara es meu fantasma riu
  oh oh
  oh oh