Els Surfing Sirles seran recordats molts anys com els protagonistes de l’actuació més incendiària de la història del popArb. No va tenir lloc en cap gran escenari, sinó en un garito claustrofòbic, petat de gent i a temperatura d’ebullició, a altes hores de la matinada. Aquella nit, les persones volaven per damunt els caps, acostant-se perillosament als ventiladors, intentant seguir el ritme frenètic que marcava la banda. Els que hi eren són incapaços d’explicar-ho amb paraules. Els que no hi eren, ja n’han sentit parlar més d’una vegada.

Credencials com aquestes (perquè actuacions d’aquestes n’hi ha moltes, però la llegenda és la llegenda) són les que presenten ara, en el moment de publicar “Romaní, semen i sang”, el seu nou disc. Tal com explica a la contracoberta Miquel J. Foix, “finalment els ha quedat un disc molt maco. És perquè el duien molt assajat i perquè cada dia arribaven d’hora a l’estudi per aprofitar totes les hores”. Un disc molt maco on tornen a posar a prova els límits del rock’n’roll. Actitud. Soroll. Derivacions psicodèliques. Moltes idees. Arts poètiques. Canallisme il•lustrat i sentit de l’humor.

Els Surfing Sirles són Martí Sales (veu i guitarra), Guillem Caballero (orgue i veus), Oriol Caballero (guitarra) i Xavi Garcia (bateria). El disc l’ha produït l’habitual Joan Colomo, l’ha enregistrat Santi García a Ultramarinos Costa Brava i s’ha viscut intensament al bar del costat.

BR038 / 2011