L’epicentre del Fangar
Fetus, la nova banda capitanejada per Adrià Cortadellas (Sanjays), desembarca amb força a l’escena garatgera catalana. La producció de Joan Colomo o la col·laboració de Guille Caballero (els Surfing Sirles) apunten alguns lligams ancestrals amb sospitosos habituals del gènere. Les lletres descarades abracen la ironia i el sarcasme per narrar la quotidianitat amb frescura i immediatesa, o explorar conceptes des d’una certa abstracció, reservant sempre algunes pistes perquè l’oient acabi de completar la línia de punts. I embolcallant-ho tot, un cuirassat rítmic trepidant de riffs de guitarra, jocs de veus i teclats, amb la mirada posada en les melodies i en la ferma determinació de regirar cossos i ànimes.
FETUS: LA GESTACIÓ
L’Adrià Cortadellas (veu i guitarra) estava embarassat i volia ser pare, però no podia educar un fill tot sol: necessitava un parell de progenitors més i va formar una família amb en Lluís Català (bateria) i en Jordi Anticó (guitarra). Fetus va passar a ser una família baixempordanesa amb tres tutors legals que ja tenien experiència en el món de la paternitat, amb projectes com Sanjays, 13th Magic Skull o Educators.
Vet aquí que l’Adrià, el pare biològic, tenia un grapat de cançons de punk rock de garatge escrites en català, i van decidir portar-les al món, educar-les i enregistrar-les al Teatre de Bescanó, amb en Joan Colomo fent de llevadora (producció i mescla), amb en Lluís Ferrer fent d’infermer (gravació) i en Víctor García fent la revisió postpart (masterització) a Ultramarinos Costa Brava.
A dins la placenta també hi han passat en Natán Arbó al baix, en Guille Caballero als teclats, la Martina Borrut a les veus i en Genís Bou al saxo. Des del març del 2017, el Fetus ja fa gemecs en públic i en directe. Pel 24 de novembre han programat el part del seu primer disc: L’Epicentre del Fangar. Canapost-Punk i bon gèneru.
Crèdits
L’epicentre del fangar ha estat enregistrat entre el Teatre de Bescanó i el pis d’en Joan Colomo, entre desembre de 2016 i febrer de 2017. El disc ha estat produït i mesclat per en Joan Colomo (la llevadora), enregistrat per en Lluís Ferrer i en Joan Colomo i masteritztat per en Víctor García a Ultramarinos Costa Brava.
Fetus són l’Adrià Cortadellas (patró biològic) i en Lluís Català i en Jordi Anticó (tutors legals). A l’àlbum fetal també hi col·laboren en Natán Arbó al baix, en Guille Caballero als teclats, en Joan Colomo i la Martina Borrut a les veus i en Genís Bou al saxo.
Gràcies a Joan Colomo, Alícia Rodríguez, Adrià Vergés, Natán Arbó, Lluís Ferrer, Guille Caballero, Genís Bou, Martina Borrut, Oscar Martorell, Inés Martínez, Alma Colomo, Alba Badell, Paqui Gómez, Àlex Boix, Helena Delgado, Cristian GQ, Miquel Matas, Christian Esteve, Isabel Andreu, Marta Andreu, Badreix Tarragó, Àvia Neus i la família Cortadellas. A la Fonda Pilar, al Bar la Paz, al Teatre de Bescanó, a la Granja d’Ermedàs, a Bankrobber i a Canapost (punk). Sense gelatina no hi ha revolució.
BR098 / 2017
L'epicentre del Fangar
Mal vist, et controlen
Mal vist, diu que ho proves
Mal vist, no et pots escapar
Cap risc, si les toques
Cap risc, ho provoques
Cap risc, torna a començar
Venim del fons, de més enllà, som clavegueres
Revolució per emportar, som clavegueres
Som l’epicentre del fangar, som clavegueres
Propagandisme vilatà, som clavegueres
Som claveguera que grinyola
Un residu a la cassola
Venim del fons, de més enllà, som clavegueres
Revolució per emportar, som clavegueres
Som l’epicentre del fangar, som clavegueres
Propagandisme vilatà, som clavegueresCrònica accidental a l'exili
Tancats a la cova, el rellotge aturat
No venen de cap escola, són la fraternitat
Si la rutina grinyola, el refugi és sagrat
La veritat no els importa, és qüestió de ...
Utopia estancada, reclusió de corral
Diu que hi tens la mà trencada, però qui trenca fa mal
Saps molt bé que si rius l’últim, és que l’altre ha marxat,
La veritat no els importa, és qüestió de prioritats
El futur no els importa, és qüestió de prioritats
Submergits a la violència d’una vida virtual
Convivint amb les cadències, l’escenari habitual
Enregistren els fonemes de l’etern cul de sac
La veritat no els importa, és qüestió de ...
Realitat alternativa vers caiguda abismal
Quan la consciència fluixeja, l’abstèmia no cal
L’ anarquia és relativa quan estàs exiliat
La veritat no els importa, és qüestió de prioritats
El futur no els importa és qüestió de prioritats
La veritat no els importa, és qüestió de prioritats
I el present no els importa, és qüestió de prioritatsEdulcorants
Diu que sovint jugava a fer de bruixa
Tants encanteris cuits de mode vil
Però passa el temps, aquell caliu afluixa
Sempre fidel al seu propi estil
Cinc cullerades de rancúnia amarga,
Tossuderia i odi edulcorat
Autoconsum vist amb metxa llarga
Fins a comprendre que això s’ha acabat
A l’objectiu, dia a dia fem la viu-viu
Penja roba estesa mentre estem sopant
A l’objectiu, dia a dia fem la viu-viu
Cal que neixin flors de Bach a cada instant
Indiferència ben fossilitzada
Massa pilotes dins el seu balcó
Mala energia, esperits i garses
Cap logaritme dona la raó
Quan l’existència no és com esperava
El voluntari paga els plats trencats
Quan els Romeus van baixant de l’estrada
Es passa pàgina sense pietat
A l’objectiu, dia a dia fem la viu-viu
Penja roba estesa mentre estem sopant
A l’objectiu, dia a dia fem la viu-viu
Cal que neixin flors de Bach a cada instantDelícies i meravelles
Ja ha ressonat la vuitena campana
Ella té els llençols enganxats
Amb els cabells que li tapen la cara
Un nou dia ha començat
I quan et tinc al meu costat
Brindo a la casualitat
Si no sabem on som,
Agafem-nos de la mà
No sabem on anem,
El camí ens hi portarà
Perdo el senderi amb la seva mirada
Embogeixo amb el seu cos
Rebolquem-nos una altra vegada
Ja hi tornem a ser pel tros
I quan et tinc al meu costat
Brindo a la casualitat
Si no sabem on som,
Agafem-nos de la mà
No sabem on anem,
El camí ens hi portaràLes musaranyes
En un suburbi, al sud de la localitat
Apugen persiana pels clients assedegats
Però que bonic que hauria estat
Dins la taverna hi ha filòsofs i botxins
El farmacèutic ven pollastres als veïns
Però que bonic que hauria estat
I que preciós que hauria estat
Benvinguts això és la Pau
Escolti, miri, digui, hola, què tal?
Benvinguts això és el Bar la Pau
Ningú va dir que això us faria esclau
De l’extraradi arriben tots els pelegrins
Amb teories per poder canviar els destins
Però que bonic que hauria estat
I que preciós que hauria estat
Benvinguts això és la Pau
Escolti, miri, digui, hola, què tal?
Benvinguts això és el Bar la Pau
Ningú va dir que això ens faria esclauModus inoperandi
Llibertat per mirar a un altre costat
Quan la realitat té regust esbiaixat
Covardia sense complicitat
I em pregunto, què ha passat?
Si la jugada és bruta esquiva amb facilitat
Laberints confusos, vagues prioritats
Influències dòcils, alta passivitat
I em pregunto, què ha passat?
Ministeri d’inactivitat
Vista grossa i mots encreuats
El sol escalfa, ja es pot pujar al terrat
Crítiques fonamentades al safareig privilegiat
Veritats passatgeres amb versatilitat
I em pregunto, què ha passat?
Que diguin el que vulguin: plou sobre mullat
Ideologia adulterada per algun tòtem sagrat
Que la bola exploti amb amabilitat
I em pregunto, què ha passat?
Ministeri d’inactivitat
Vista grossa i mots encreuatsEl naixement
Quan l’estiu acaba tot es fa feixuc
I el que més et cansa ara és el contingut
Qui no arrisca no pisca, saps bé que tens un tresor
Hem fet masses giragonses però ens hem de mantenir forts
Destensar la corda no vol dir temptar la sort
Diguin el que diguin, no estàs mort
Malgrat tota aquesta boira cal saber trobar el valor
I és que diguin el que diguin, no estàs mort
Un bucle embrionari és un camí difunt
Fas un pas reaccionari per anar més lluny
Pensen que nosaltres sempre estem gairebé a punt
I ara et fixes en els altres perquè ens veuen massa junts
Destensar la corda no vol dir temptar la sort
Diguin el que diguin, no estàs mort
Malgrat tota aquesta boira cal saber trobar el valor
I és que diguin el que diguin, no estàs mortGram de Gràcia
La primera vegada
Capità del vaixell
Amb la brisa que t’acompanyava
No calia ser un gat vell
Cap a dins, fa baixada, sí
Una gran novetat
El somriure es desencaixava
Adormit i mastegat
Víctimes del temps
Tendres i violents
Víctimes del temps
Ni bons, ni dolents
Dominat pels auguris
Desbordat d’esperit
Això ja no hi ha qui ho aturi
Al Raval, qualsevol nit
Un ancià que s’apropa
Un pergamí cargolat
L’aspiració que allunya la derrota
Que tremoli la ciutat!
Víctimes del temps
Tendres i violents
Víctimes del temps
Ni bons, ni dolentsSidral diacrític
Quan les toxines encallen vides
Però com que te l’estimes, li dius mentides
I ara, quan la perds, no te n’oblides
I quedes immers en la partida
I diu que tothom en parla
Quan te n’adones i mous la fitxa
Veus que el temps no perdona i tot t’esquitxa
Mires al teu voltant i el món trontolla
Però ella mentrestant, cuina carn d’olla
I diu que tothom en parla
I que tothom ho diu
Es veu que la gent se’n cansa
Fa temps que insistiu
Potser junts però separats
Quan t’imagines a la deriva
És quan carregues les piles, canvi de vida
I ara, quan se’n va, la persegueixes
Torna-ho a intentar amb les mateixes
I diu que tothom en parlaOda cerebral
Encallat en remuntar, commoció cerebral
Al bell mig de l’oceà, un refugi terminal
Obviant tota l’obvietat, commoció cerebral
No hi ha crèdit, ni mercat, un refugi terminal
Ara és quan començo a despertar
Del coma profund i nuclear
Ja fa massa mesos de l’ocàs
Dins un laberint i amb antifaç
Com un dia sense pa, commoció cerebral
Sense alè per escalar, un refugi terminal
Defugint la voluntat, commoció cerebral
Un calendari avinagrat, un refugi terminal
Ara és quan començo a despertar
Del coma profund i nuclear
Ja fa massa mesos de l’ocàs
Dins un laberint i amb antifaçBomba atònita
La corrent del riu et porta i tu vas fent el mort,
Però quan el camí s’esborra ja has perdut el nord
Res és blanc ni res és negre, l’horitzó es veu gris
I supliques un incís
S’ha acabat el vell aval
Qui sap si això és el final?
Saltes des del tren en marxa, dubtes del destí
Ofuscat, res es descarta, és difícil de pair
Caminar a sol i serena per aquest paratge estrany
I tal dia farà un any
S’ha acabat el vell aval
Qui sap si això és el final?
La fred aixeca les pedres, el llit es fa més gran
Ara és quan les nits amargues pesen a l’instant
Vas passant els dies intentant trencar l’envà
Per poder tornar a arrencar
S’ha acabat el vell aval
Qui sap si això és el final?
