L’epicentre del Fangar

Neteja

Fetus, la nova banda capitanejada per Adrià Cortadellas (Sanjays), desembarca amb força a l’escena garatgera catalana. La producció de Joan Colomo o la col·laboració de Guille Caballero (els Surfing Sirles) apunten alguns lligams ancestrals amb sospitosos habituals del gènere. Les lletres descarades abracen la ironia i el sarcasme per narrar la quotidianitat amb frescura i immediatesa, o explorar conceptes des d’una certa abstracció, reservant sempre algunes pistes perquè l’oient acabi de completar la línia de punts. I embolcallant-ho tot, un cuirassat rítmic trepidant de riffs de guitarra, jocs de veus i teclats, amb la mirada posada en les melodies i en la ferma determinació de regirar cossos i ànimes.

FETUS: LA GESTACIÓ

L’Adrià Cortadellas (veu i guitarra) estava embarassat i volia ser pare, però no podia educar un fill tot sol: necessitava un parell de progenitors més i va formar una família amb en Lluís Català (bateria) i en Jordi Anticó (guitarra). Fetus va passar a ser una família baixempordanesa amb tres tutors legals que ja tenien experiència en el món de la paternitat, amb projectes com Sanjays, 13th Magic Skull o Educators.

Vet aquí que l’Adrià, el pare biològic, tenia un grapat de cançons de punk rock de garatge escrites en català, i van decidir portar-les al món, educar-les i enregistrar-les al Teatre de Bescanó, amb en Joan Colomo fent de llevadora (producció i mescla), amb en Lluís Ferrer fent d’infermer (gravació) i en Víctor García fent la revisió postpart (masterització) a Ultramarinos Costa Brava.

A dins la placenta també hi han passat en Natán Arbó al baix, en Guille Caballero als teclats, la Martina Borrut a les veus i en Genís Bou al saxo. Des del març del 2017, el Fetus ja fa gemecs en públic i en directe. Pel 24 de novembre han programat el part del seu primer disc: L’Epicentre del Fangar. Canapost-Punk i bon gèneru.

L’epicentre del fangar ha estat enregistrat entre el Teatre de Bescanó i el pis d’en Joan Colomo, entre desembre de 2016 i febrer de 2017. El disc ha estat produït i mesclat per en Joan Colomo (la llevadora), enregistrat per en Lluís Ferrer i en Joan Colomo i masteritztat per en Víctor García a Ultramarinos Costa Brava.

Fetus són l’Adrià Cortadellas (patró biològic) i en Lluís Català i en Jordi Anticó (tutors legals). A l’àlbum fetal també hi col·laboren en Natán Arbó al baix, en Guille Caballero als teclats, en Joan Colomo i la Martina Borrut a les veus i en Genís Bou al saxo.

Gràcies a Joan Colomo, Alícia Rodríguez, Adrià Vergés, Natán Arbó, Lluís Ferrer, Guille Caballero, Genís Bou, Martina Borrut, Oscar Martorell, Inés Martínez, Alma Colomo, Alba Badell, Paqui Gómez, Àlex Boix, Helena Delgado, Cristian GQ, Miquel Matas, Christian Esteve, Isabel Andreu, Marta Andreu, Badreix Tarragó, Àvia Neus i la família Cortadellas. A la Fonda Pilar, al Bar la Paz, al Teatre de Bescanó, a la Granja d’Ermedàs, a Bankrobber i a Canapost (punk). Sense gelatina no hi ha revolució.

BR098 / 2017

  • L'epicentre del Fangar

    Mal vist, et controlen
    Mal vist, diu que ho proves
    Mal vist, no et pots escapar

    Cap risc, si les toques
    Cap risc, ho provoques
    Cap risc, torna a començar

    Venim del fons, de més enllà, som clavegueres
    Revolució per emportar, som clavegueres
    Som l’epicentre del fangar, som clavegueres
    Propagandisme vilatà, som clavegueres

    Som claveguera que grinyola
    Un residu a la cassola

    Venim del fons, de més enllà, som clavegueres
    Revolució per emportar, som clavegueres
    Som l’epicentre del fangar, som clavegueres
    Propagandisme vilatà, som clavegueres

  • Crònica accidental a l'exili

    Tancats a la cova, el rellotge aturat
    No venen de cap escola, són la fraternitat
    Si la rutina grinyola, el refugi és sagrat
    La veritat no els importa, és qüestió de ...

    Utopia estancada, reclusió de corral
    Diu que hi tens la mà trencada, però qui trenca fa mal
    Saps molt bé que si rius l’últim, és que l’altre ha marxat,
    La veritat no els importa, és qüestió de prioritats
    El futur no els importa, és qüestió de prioritats

    Submergits a la violència d’una vida virtual
    Convivint amb les cadències, l’escenari habitual
    Enregistren els fonemes de l’etern cul de sac
    La veritat no els importa, és qüestió de ...

    Realitat alternativa vers caiguda abismal
    Quan la consciència fluixeja, l’abstèmia no cal
    L’ anarquia és relativa quan estàs exiliat
    La veritat no els importa, és qüestió de prioritats
    El futur no els importa és qüestió de prioritats

    La veritat no els importa, és qüestió de prioritats
    I el present no els importa, és qüestió de prioritats

  • Edulcorants

    Diu que sovint jugava a fer de bruixa
    Tants encanteris cuits de mode vil
    Però passa el temps, aquell caliu afluixa
    Sempre fidel al seu propi estil

    Cinc cullerades de rancúnia amarga,
    Tossuderia i odi edulcorat
    Autoconsum vist amb metxa llarga
    Fins a comprendre que això s’ha acabat

    A l’objectiu, dia a dia fem la viu-viu
    Penja roba estesa mentre estem sopant
    A l’objectiu, dia a dia fem la viu-viu
    Cal que neixin flors de Bach a cada instant

    Indiferència ben fossilitzada
    Massa pilotes dins el seu balcó
    Mala energia, esperits i garses
    Cap logaritme dona la raó

    Quan l’existència no és com esperava
    El voluntari paga els plats trencats
    Quan els Romeus van baixant de l’estrada
    Es passa pàgina sense pietat

    A l’objectiu, dia a dia fem la viu-viu
    Penja roba estesa mentre estem sopant
    A l’objectiu, dia a dia fem la viu-viu
    Cal que neixin flors de Bach a cada instant

  • Delícies i meravelles

    Ja ha ressonat la vuitena campana
    Ella té els llençols enganxats
    Amb els cabells que li tapen la cara
    Un nou dia ha començat

    I quan et tinc al meu costat
    Brindo a la casualitat

    Si no sabem on som,
    Agafem-nos de la mà
    No sabem on anem,
    El camí ens hi portarà

    Perdo el senderi amb la seva mirada
    Embogeixo amb el seu cos
    Rebolquem-nos una altra vegada
    Ja hi tornem a ser pel tros

    I quan et tinc al meu costat
    Brindo a la casualitat

    Si no sabem on som,
    Agafem-nos de la mà
    No sabem on anem,
    El camí ens hi portarà

  • Les musaranyes

    En un suburbi, al sud de la localitat
    Apugen persiana pels clients assedegats
    Però que bonic que hauria estat

    Dins la taverna hi ha filòsofs i botxins
    El farmacèutic ven pollastres als veïns
    Però que bonic que hauria estat
    I que preciós que hauria estat

    Benvinguts això és la Pau
    Escolti, miri, digui, hola, què tal?
    Benvinguts això és el Bar la Pau
    Ningú va dir que això us faria esclau

    De l’extraradi arriben tots els pelegrins
    Amb teories per poder canviar els destins
    Però que bonic que hauria estat
    I que preciós que hauria estat

    Benvinguts això és la Pau
    Escolti, miri, digui, hola, què tal?
    Benvinguts això és el Bar la Pau
    Ningú va dir que això ens faria esclau

  • Modus inoperandi

    Llibertat per mirar a un altre costat
    Quan la realitat té regust esbiaixat
    Covardia sense complicitat
    I em pregunto, què ha passat?

    Si la jugada és bruta esquiva amb facilitat
    Laberints confusos, vagues prioritats
    Influències dòcils, alta passivitat
    I em pregunto, què ha passat?

    Ministeri d’inactivitat
    Vista grossa i mots encreuats

    El sol escalfa, ja es pot pujar al terrat
    Crítiques fonamentades al safareig privilegiat
    Veritats passatgeres amb versatilitat
    I em pregunto, què ha passat?

    Que diguin el que vulguin: plou sobre mullat
    Ideologia adulterada per algun tòtem sagrat
    Que la bola exploti amb amabilitat
    I em pregunto, què ha passat?

    Ministeri d’inactivitat
    Vista grossa i mots encreuats

  • El naixement

    Quan l’estiu acaba tot es fa feixuc
    I el que més et cansa ara és el contingut
    Qui no arrisca no pisca, saps bé que tens un tresor
    Hem fet masses giragonses però ens hem de mantenir forts

    Destensar la corda no vol dir temptar la sort
    Diguin el que diguin, no estàs mort
    Malgrat tota aquesta boira cal saber trobar el valor
    I és que diguin el que diguin, no estàs mort

    Un bucle embrionari és un camí difunt
    Fas un pas reaccionari per anar més lluny
    Pensen que nosaltres sempre estem gairebé a punt
    I ara et fixes en els altres perquè ens veuen massa junts

    Destensar la corda no vol dir temptar la sort
    Diguin el que diguin, no estàs mort
    Malgrat tota aquesta boira cal saber trobar el valor
    I és que diguin el que diguin, no estàs mort

  • Gram de Gràcia

    La primera vegada
    Capità del vaixell
    Amb la brisa que t’acompanyava
    No calia ser un gat vell

    Cap a dins, fa baixada, sí
    Una gran novetat
    El somriure es desencaixava
    Adormit i mastegat

    Víctimes del temps
    Tendres i violents
    Víctimes del temps
    Ni bons, ni dolents

    Dominat pels auguris
    Desbordat d’esperit
    Això ja no hi ha qui ho aturi
    Al Raval, qualsevol nit

    Un ancià que s’apropa
    Un pergamí cargolat
    L’aspiració que allunya la derrota
    Que tremoli la ciutat!

    Víctimes del temps
    Tendres i violents
    Víctimes del temps
    Ni bons, ni dolents

  • Sidral diacrític

    Quan les toxines encallen vides
    Però com que te l’estimes, li dius mentides
    I ara, quan la perds, no te n’oblides
    I quedes immers en la partida

    I diu que tothom en parla

    Quan te n’adones i mous la fitxa
    Veus que el temps no perdona i tot t’esquitxa
    Mires al teu voltant i el món trontolla
    Però ella mentrestant, cuina carn d’olla

    I diu que tothom en parla
    I que tothom ho diu
    Es veu que la gent se’n cansa
    Fa temps que insistiu
    Potser junts però separats

    Quan t’imagines a la deriva
    És quan carregues les piles, canvi de vida
    I ara, quan se’n va, la persegueixes
    Torna-ho a intentar amb les mateixes

    I diu que tothom en parla

  • Oda cerebral


    Encallat en remuntar, commoció cerebral
    Al bell mig de l’oceà, un refugi terminal
    Obviant tota l’obvietat, commoció cerebral
    No hi ha crèdit, ni mercat, un refugi terminal

    Ara és quan començo a despertar
    Del coma profund i nuclear
    Ja fa massa mesos de l’ocàs
    Dins un laberint i amb antifaç

    Com un dia sense pa, commoció cerebral
    Sense alè per escalar, un refugi terminal
    Defugint la voluntat, commoció cerebral
    Un calendari avinagrat, un refugi terminal

    Ara és quan començo a despertar
    Del coma profund i nuclear
    Ja fa massa mesos de l’ocàs
    Dins un laberint i amb antifaç

  • Bomba atònita

    La corrent del riu et porta i tu vas fent el mort,
    Però quan el camí s’esborra ja has perdut el nord
    Res és blanc ni res és negre, l’horitzó es veu gris
    I supliques un incís

    S’ha acabat el vell aval
    Qui sap si això és el final?

    Saltes des del tren en marxa, dubtes del destí
    Ofuscat, res es descarta, és difícil de pair
    Caminar a sol i serena per aquest paratge estrany
    I tal dia farà un any

    S’ha acabat el vell aval
    Qui sap si això és el final?

    La fred aixeca les pedres, el llit es fa més gran
    Ara és quan les nits amargues pesen a l’instant
    Vas passant els dies intentant trencar l’envà
    Per poder tornar a arrencar

    S’ha acabat el vell aval
    Qui sap si això és el final?