Jordi Lanuza és l’ànima d’Inspira, tot un grup de culte de l’escena barcelonina. Ara aparca puntualment el seu projecte principal –i tota l’electricitat que implica- per presentar un grapat de cançons que només poden ser cantades en primera persona. “Com a casa” és el seu primer disc en solitari, signat amb nom i cognom. “Com a casa” ens presenta la faceta més íntima del seu autor. Jordi Lanuza se serveix tan sols de la guitarra acústica per acompanyar les cançons, unes melodies delicades però a la vegada poderoses, lluminoses i càlides. Unes cançons que es presenten en la seva naturalesa més primigènia i pura, tal i com s’han compost originalment, tal com es cantarien en l’estricta intimitat de la llar. En aquest disc no hi ha trucs, no hi ha artificis, buscant una producció que passi desapercebuda, més enllà d’alguns detalls subtils. Per aquest motiu, Jordi Lanuza ha volgut enregistrar les cançons amb la complicitat dels seus amics de sempre, amb Pau Vallvé a la producció musical i afegint alguns pianos, i Darío Vuelta al control tècnic, en un entorn tan familiar

Crèdits

Aquest disc ha estat enregistrat en directe i mesclat a la Moleria durant l’última setmana de novembre del 2017.

Totes les cançons i les lletres són de Jordi Lanuza.

La producció musical i els pianos han anat a càrrec de Pau Vallvé.

De la part tècnica se n’ha encarregat el Dario Vuelta.

El màstering l’ha fet el Victor Garcia a Ultramarinos Mastering.

Les fotografies són de Pau Vallvé.

El disseny i la maquetació han anat a càrrec de Ramon Ponsatí.

Gràcies a la familia i als amics, pel suport rebut durant tots aquests anys.

BR103 / 2018

• Continuar

  Desperts, hi ha massa llum a fora
  i ens fa comptar les hores
  del que ens queda per fer
  portem les claus i les victòries
  i dius que són les bones
  que arriben per moments
  Deixem la porta oberta
  que tornin les sorpreses
  que seguirem provant de continuar
  i arribaran d'urgències
  les restes de les guerres
  les que vam llençar per continuar
  però ja no ens faran ferides
  Després d'aprendre la jugada
  de totes les vegades
  que ens vam equivocar
  tornem, per veure en la distància
  les més de mil paraules
  que vam deixar plantades
  sumant totes les forces
  i caminar amb les ganes
  de l'últim que farem
  Deixem la porta oberta
  que tornin les sorpreses
  que seguirem provant de continuar
  i arribaran d'urgències
  les restes de les guerres
  les que vam llençar per continuar
  però ja no ens faran ferides

• El sol i la nostàlgia

  I ara, aquí, estem només nosaltres
  dins de versos per ser inoblidables
  passaran els anys i tots els viatges
  i seguirem aquí només nosaltres
  I després de mil histories,
  celebrem que finalment
  només compta el present
  Tan sols ens queda
  ser honestos amb nosaltres
  ser-ho amb els altres
  i no preocupar-se
  de les coses que ens apaguen
  I ara aquí estem només nosaltres
  sembla que ens movem pel mateix mapa
  fugirem aviat de matinada
  abans no arribi el sol i la nostàlgia
  Dibuixant les trajectòries
  i els finals més esperats
  que haurem imaginat
  Tan sols ens queda
  ser honestos amb nosaltres
  ser-ho amb els altres
  i no preocupar-se
  de les coses que ens apaguen

• Els límits del mar

  Has estat en un lloc familiar
  has tingut sensacions similars
  t'han passat melodies pel cap
  les cançons que t'han fet naufragar
  T'has trobat entre la terra i el mar
  has dubtat seguir adormit o despertar
  Com quan creus que et vas recuperant
  quan t'asseus a les pedres gegants
  i el que veus son els límits del mar
  i als teus peus tota la immensitat
  Vas pensar
  potser en deixar-ho per demà
  però ara saps
  que només queda despertar
  despertar
  prou dormir i despertar

• Com a casa

  Tots portem un tros d'allò
  que no volem, que rebutgem
  però continuem sense poder
  deixar a un costat per sempre allà
  el que hem après i no ens serveix
  ni ens servirà més endavant
  Però aquí és com a casa
  on quedàvem amagats
  i aquí és com les hores
  que passavem assajant
  M'he enfonsat per abraçar
  aquells records que eren allà
  tan adormits, com aturats
  M'he adonat que tot es mou
  quan ja ha parat i ja no plou
  d'ara endavant tot serà nou
  Però aquí és com a casa
  on quedàvem amagats
  i aquí és com les hores
  que passàvem assajant

• Mentre dorms

  Els teus ulls recorden miracles
  és quan somrius que ja arriba el sol
  aquell blau que em sembla com màgia
  és com un truc que amagues quan dorms
  Els camins que a fora t'esperen
  per poder coneixe't
  per veure't ballar
  els matins que t'hauran vist créixer
  i aquells que s'esperen
  per veure't passar
  I ara descanses, t'observo
  i et canto aquelles cançons
  que et cuidaran mentre dorms
  Que els teus dies siguin amables
  i les melodies facin arrels
  I quan la vida et posi més trampes
  i no et quedin ganes de mirar endavant
  prova de cantar-ho en veu alta
  veuràs les paraules com van encaixant
  I ara descanses, t'observo
  i et canto aquelles cançons
  que et cuidaran mentres dorms

• La cançó es fon

  Deixa't caure del tot
  deixa't veure-ho de prop
  deixa't perdre el control
  prova de descobrir l'error
  Deixa't somiar cançons
  deixa't oblidar els malsons
  deixa't recordar els petons
  prova de mantenir l'acord
  mentre la cançó es fon

• Amor absolut

  Sempre has de ser valenta
  caminar desperta
  amb els ulls més tendres
  i que la vida et faci veure
  amb la mirada oberta
  dins d'aquesta festa
  on l'amor que hi deixes
  sempre suma i mai no resta
  I ara arriben del futur
  lletres que parlen de tu
  i de la història
  que haurem viscut junts
  parlen d'amor absolut
  Sempre hi ha un moment que es trenca
  el que menys t'esperes
  però en aquesta festa
  l'esperança queda oberta
  I ara trobo uns versos del futur
  lletres que parlen de tu
  i de la història
  que haurem viscut junts
  parlen d'amor absolut

• Perdre pedres

  Mira com ha anat, tot ha començat
  a tenir el seu lloc i el que ens ha costat
  sempre ens ha agradat dibuixar un bon pla
  i anar sense frenar quan ho hem tingut més clar
  A moure'ns sense por
  i poder estimar de nou
  mentre a fora plou
  Hem arrossegat pedres d'amagat
  fins anar a parar allà on hem arribat
  d'ara en endavant anirem sumant
  oportunitats que ens donaran la mà
  I anem ben abrigats
  per moure'ns sense por
  mentre a fora plou i plou
  Sembla que al final el més important
  és saber triar i no deixar mai
  de perdre pedres
  Diuen que al final el més important
  és saber triar i no oblidar mai
  de perdre pedres

• Morts al campanar

  Hi ha mil capes de fang
  que pesen sobre els vostres caps
  no hi ha càrrega més gran
  i és la que us ha tocat portar
  I digueu-me com podeu
  fer veure que dormiu tranquils
  I creure en un déu
  que no existeix i no ho veieu
  Teniu fred i malestar
  dins la vostra ànima
  No sabeu cap on mirar
  quan toquen morts al campanar
  Guardareu els secrets
  com ho fan les parets
  tot el que feu ens resta
  ens quedarem sense res
  i per fi no tindrem res més a perdre
  I de sobte la veritat
  acabarà per arribar
  serà d'hora o serà tard
  ja podeu anar-vos preparant
  Ara el que és més important
  que seran les mil capes de fang
  les que us vagin apagant
  que per dins us vagin assecant
  per dins us vagin assecant
  i que per dins
  Guardareu els secrets
  com ho fan les parets
  tot el que feu ens resta
  ens quedarem sense res
  i per fi no tindrem res més a perdre
  I ja, per fi
  i per fi no tindrem res més a perdre

• La imaginació de tots

  Amagat en un racó
  a dalt del món
  on res es mou
  on la ficció, la realitat
  es van mesclant
  on hi ha els records
  on hi ha els colors
  la imaginació de tots
  Aquells preuats tresors
  que espero trobar de nou
  i vaig esperant
  vaig esperant
  Serem part de la cançó
  que ens fa ballar i ens treu la por
  i ens deixa sols davant l'opció
  de ser qui som i no il·lusions
  i tot es mou i res no pot ser millor
  i tant de bo al final
  a fora guanyin els bons

• Gotes d'esperança

  Aquestes són gotes
  d'esperança, d'esperança
  que venen a buscar-te
  són gotes d'esperança
  que plouen i plouen per mullar-te
  Per mullar tots aquests camps
  incendiats de nostàlgia
  i al final s'inundaran
  i ja no hi haurà trampes
  Són gotes
  d'esperança, d'esperança
  i plouen per mullar-te