Crèdits

Cloe Riembau: veu
Aleix Bou: guitarra, bateria, baix, teclat
Jaume Pla: guitarra, teclat i cors
Núria Graham: guitarra a “Res no quedarà” i “S’ha fet de nit”
Ot Granados: baix a “Les hores”
Genís Bou: flautes a “Les hores”
Lina Tragant, Maria Vidal, David Fernandez: cors a “Si te’n vas”

Producció musical i mescles: Aleix Bou / Passamuntanyes
Màstering: Victor Garcia / Ultramarinos

Totes les cançons amb lletra i música de Cloe Riembau
Jaume Pla ha col·laborat a la composició de “La primavera” i “De maig a juny” i ha escrit “Purgatori”

BR231 / 2026

• Si te’n vas

  Les llàgrimes aniran al mar,
  i de ballar no em pararan.
  La sal tornarà a nedar,
  perquè no deixaré d’estimar.
  Diré adeu a la tristesa,
  amb la meva mà oberta.
  Acte d’amor per la tendresa,
  i ens abraçarà la calidesa.
  I si tu te’n vas,
  guardaré la forma del teu cos a la sorra.
  Però quan miri al terra,
  només veuré com la pols s’enreda.
  Ja no hi ha res que valgui tant,
  i tot se’m fa petit a l’instant.
  Tant de bo em pogués posar al davant,
  i dir-te com ha sigut el meu any.
  I si tu te’n vas,
  guardaré la forma del teu cos a la sorra
  Però quan miri al terra,
  només veuré com la pols s’enreda.
  Perquè el que un espera,
  com aigua de la mà, s’escorre,
  i del cor s’esborra.
  

• La primavera

  Si pogués parlar et preguntaria,
  i em diries el que et passa pel cap.
  Si et pogués tocar t’abraçaria,
  i sabries com ho visc de veritat.
  El silenci crida a la tristesa,
  les paraules moren de fred.
  Mentre hem preparo per la derrota,
  crec que guanyes i tu ja estàs satisfet.
  I no hi ha possibilitat de tornar enrere,
  tot el que teníem s’ha esborrat.
  No sé com serà la primavera,
  ja t’enyoro i encara no has marxat.
  Si marxés ben lluny que passaria,
  tan lluny on ningú em pogués veure mai més.
  Digue'm si això es el que vols,
  no dubtaré en fer-ho si ja esta malmès.
  Sempre estic davant de casa teva,
  mentre penso si he d’entrar o he de marxar.
  I es que ja no hi ha cap temps que valgui,
  per poder oblidar tot el que vam crear.
  I no hi ha possibilitat de tornar enrere,
  tot el que teníem s’ha esborrat.
  No sé com serà la primavera,
  ja t’enyoro i encara no has marxat.
  Sense retrets, sense traïcions,
  sense dolor, ni discussions,
  sense il·lusions no hi ha camí al davant.
  Sense llocs nous, sense llocs vells,
  sense lliçons, sense laments,
  sense passió no hi ha camí al davant.
  I no hi ha possibilitat de tornar enrere,
  tot el que teníem s’ha esborrat.
  No sé com serà la primavera,
  ja t’enyoro i encara no has marxat.
  

• Un fil

  Porto fatiga a la mirada,
  dins una ciutat gris,
  on mai comença la matinada.
  Miralls buits al mirar-te als ulls,
  buscant la primavera,
  que no neix per molt que plogui.
  Esgotats els peus al caminar,
  de fer el teu camí i no trobar-te,
  se que esperen, ells esperen, un miracle.
  Perquè la vida et penja d’un fil,
  quan la mires de perfil.
  I quan no hi trobis cap niu,
  només deixa’t portar pel riu.
  Tanta son que tinc i no puc descansar,
  perquè el meu cap no dorm,
  només, només, fa que pensar.
  Si hagués sapigut abans el que volies,
  no hagués trigat tant en marxar,
  i almenys ara, ara, podria somiar.
  Perquè la vida et penja d’un fil,
  quan la mires de perfil.
  I quan no hi trobis cap niu,
  només deixa’t portar pel riu.
  

• Res no quedarà

  Qui era jo dins d’una vida,
  una vida que no era meva.
  Pensaves que seria etern,
  però no va durar ni un dia.
  I ara que vull cantar, t’has emportat la meva veu.
  I ara que vull ballar, ja no tinc a qui abraçar.
  Però quan vulguis tornar, res no quedarà.
  Res no quedarà.
  [veus]
  I ara que vull cantar, t’has emportat la meva veu.
  I ara que vull ballar, ja no tinc a qui abraçar.
  Però quan vulguis tornar, res no quedarà.
  Res no quedarà,
  res no quedarà,
  res no quedarà.
  

• De maig a juny

  Mar, que crida, les ones es retiren.
  Cel, que plora, la lluna es difumina.
  I jo sento, que tanquessis la porta,
  que guanyés la derrota, que regnés el silenci.
  Malgrat que…
  El meu amor ve de lluny,
  floreix de maig fins a juny.
  El meu amor dins el puny,
  floreix al maig fins a juny.
  Llum, brillant, que guia el pas de la vida.
  Vent, xiulant, i les fulles ballen a l’aire.
  I tu saps, que el desig no s’esborra,
  que fugint no t’amagues,
  que no entens el que passa, quan…
  El meu amor ve de lluny,
  floreix de maig fins a juny.
  El meu amor dins el puny,
  floreix al maig fins a juny.
  

• Les hores

  La lluna m’il·lumina el camí,
  i a casa teva he arribat per fi.
  S’ha fet de dia i ha sortit el sol,
  enredats ens hem quedat fins al juliol.
  Les hores passen per tothom,
  mentre a sobre del llit et desploms,
  Pensava que em cansaria d’això,
  però no hi ha res que apagui la tensió.
  Em tens volant el cel per veure’t passejar,
  sento tantes coses que no et puc explicar.
  Somio que al teu quarto et vinc a buscar,
  tan de nit com de dia, jo et puc mirar.
  No sé com continuarà lo nostre,
  de moment fem sense deixar rastre.
  No tinguis por de mirar més enllà,
  el destí et portarà on hagis d’anar.
  Em tens volant el cel per veure’t passejar,
  sento tantes coses que no et puc explicar.
  Somio que al teu quarto et vinc a buscar,
  tan de nit com de dia, jo et puc mirar.
  

• Purgatori

  Cauen les fulles una a una,
  gronxades pel vent,
  baixant pel torrent,
  camino tot sol
  i en el silenci
  escolto una veu,
  dintre meu,
  que creia oblidada.
  Em diu que torni cap a casa,
  que pinti parets,
  que estripi els llibres,
  que llenci la roba,
  que cremi mobles,
  que truqui els amics,
  per celebrar que no tinc res.
  Ja ningú pot amenaçar-me
  de prendre’m res,
  de dir-me qui soc,
  de dir què haig de fer,
  de governar-me.
  Soc jo qui farà,
  soc jo qui dirà.
  M'havia de guanyar abans de guanyar-te
  i ara que no tinc res per oferir-te
  puc dir-te que t′estimo,
  sense cap por,
  sense cap por.
  

• Llavors de foc

  El foc m’abraça la pell,
  mentre no apartes la mirada.
  El foc em crema la pell,
  mentre tu m’agafes com m’agrada.
  Entre el cel blau i els núvols blancs,
  avui seràs el meu amant.
  Llençols de foc aquesta nit,
  i recollirem flors al peu del llit.
  Tu només digue’m que vens i ja anirem fluint.
  Perquè l’amor no fa llavors, però si les fa l’instint.
  El foc m’abraça la pell,
  mentre no apartes la mirada.
  El foc em crema la pell,
  mentre tu m’agafes com m’agrada.
  Estic buscant la sortida,
  on sento que algú em crida,
  però saps que perdo el nord, cada cop que em mires.
  Deixa’m beure del teu got,
  i treu-me tota la set,
  has tingut oportunitats, però encara no ho has fet.
  El foc m’abraça la pell,
  mentre no apartes la mirada.
  El foc em crema la pell,
  mentre tu m’agafes com m’agrada.
  

• Aire entre tu i jo

  Fa temps que no se de tu,
  vas marxar i vaig dir amén.
  Fa temps que vas fugir,
  ara fa sol i tot em crema.
  Crec que és el moment,
  el moment de dir adeu.
  Quan tot s’hagi acabat,
  on vulguis podràs escapar.
  Fa temps que no ets aquí,
  ara plou i tot se’m mou.
  Fa temps que hi ha neu,
  però ja no sento la teva veu.
  Crec que és el moment,
  el moment de dir adeu.
  Quan tot s’hagi acabat,
  on vulguis podràs escapar.
  Crec que és el moment,
  el moment de dir adeu.
  Quan tot s’hagi acabat,
  on vulguis podràs escapar.
  No em vas avisar,
  de que això no era lineal.
  Que et ploraria,
  i encara em faries mal.
  

• S’ha fet de nit

  Això no era el que tu et mereixies,
  em vas cuidar tant, però jo et vaig deixar marxar.
  Em fa por mirar les fotos,
  no sigui que et trobi a faltar i vulgui tornar.
  I tot això se’m fa tan gran,
  quan estic dins del llit, i ja s’ha fet de nit.
  I tot això i una mica més,
  no sé com portar-ho, em veig del revés.
  El que he deixat enrere, per tot el que vindrà,
  no sé si soc jo, o els demés m’han fet canviar.
  Memòries que van i venen, i no les puc controlar,
  he de tirar endavant, per no quedar-me al més enllà.
  I tot això se’m fa tan gran,
  quan estic dins del llit, i ja s’ha fet de nit.
  I tot això i una mica més,
  no sé com portar-ho, em veig del revés.
  Vaig caient lentament, però ningú em recull.
  Estic sola en el teló, es tanca la sessió…
  i ja he esclatat a plors.
  I tot això se’m fa tan gran,
  quan estic dins del llit, i ja s’ha fet de nit.
  I tot això i una mica més,
  no sé com portar-ho, em veig del revés.